Resum de l'any, III. Desembre

-Darrers dies

El concert clàssic del dia 16 va sortir molt bé... excepte la meva veu, completament fora de combat. Vaig obtenir moltes paraules sobre valentia, etc., però no va ser el que havia de ser. De fet, el concert de la Massa del dia 17 a l'atri de l'ajuntament me'l vaig passar fent playback, tot i que potser hauré convençut algú per a que s'afegeixi a la coral. I diumenge vaig haver de deixar d'actuar al micròfon obert de La Gramola, Manresa, pel mateix motiu, tot i que sí que almenys vaig anar a veure les actuacions, entre elles la de Tired Hippo. I després, a medicar-me per un tub. De fet, no vaig participar al concert de Nadal dels Estudi XX per afonia (també aquest vaig anar a veure'l: no el meu favorit, sense ser un desastre).

-Himnes

Ha evolucionat molt ràpid, tretze dels moviments han vist les seves bases gravades aquest desembre, en algun moment fent quatre bases en un sol dia. Això sí, regravaré les dues parts vocals que tenia, ho puc fer millor. També tinc una selecció final de textos, en anglès. Això vol dir:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds (John Newton)
2. Enthroned On High, Almighty Lord (Thomas Haweis, Aaron Williams)
3. Sometimes A Light Surprises (William Cowper)
4. Blessèd Savior, Thee I Love (George Duffield, Jr.)
5. Lord God The Holy Ghost (James Montgomery)
6. Immortal Love, Forever Full (John G. Whittier)
7. One Sweetly Solemn Thought (Phoebe Cary)
8. Take Me, O My Father, Take Me (Ray Palmer)
9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness (Paul Gerhardt, John Christian Jacobi)
10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart (George Croly)
11. Come, O Creator Spirit Blest (Rhabanus Maurus, Edward Caswall)
12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed (Harriet Auber)
13. Hail, Thou Once Despised Jesus! (John Bakewell)
14. In the Hour Of Trial (James Montgomery)
15. Nearer, My God, To Thee (Sarah F. Adams)

Encara no tinc una notícia final sobre si ho podré fer en concert a on penso. Però almenys podrà existir en CD, en versió de tres sintetitzadors (Yamaha mm6) i veu, cantada per mi, de 44 minuts de durada. També tinc un disseny final de portada, molt bàsic però adequat, sobre fons groc. Ara només falta acabar de recuperar la veu i gravar veus. Ho tinc a tocar.

-FirstClap

Em van enviar un correu i, després de consultar-ho amb els amics i que em diguessin que endavant, acabo de pujar-hi unes quantes cançons, les més significatives de mi fins al moment. Ara a veure si aquesta és la bona, vull poder arribar al gran públic i crec que ho faig prou bé com per a publicar. O per a actuar (bé) des d'internet. En fi, obren el 23 de gener (creuem els dits).

-Pedals

Danelectro Cool Cat Vibe: una mena d'Univibe econòmic amb bon so, tot i el detall de pujar el volum quan s'activa l'efecte. Boss CS-3: compressor, correcte. Boss PS-6 Harmonist: un pedal harmonitzador/pitch shifter/detuner/whammy molt potent, tot i que requereix de tocar molt bé la guitarra per a sonar net, i recomano assajar el solo amb el pedal activat perquè és fàcil arribar als límits del pedal si un toca notes fora d'escala. I un Daphon 1511A, un pedal de volum estéreo.

-Llibres

Tres sobre artistes: Miró, Dalí i Gaudí. Estrany llegir en castellà sobre artistes catalans, però per demés són bons llibres. També "Macià contra Companys", estic intrigat sobre com serà. I un llibre que no m'esperava: la bio de l'Steve Jobs, que certament pot ser interessant de llegir, encara que jo sigui fonamentalment "pecero".

-Etc.

L'artteràpia no continua. No en puc dir els motius, però hagués preferit poder continuar. En fi, es canvia el tipus de classe i jo hi assistiré, aprofitant per a recollir els dibuixos d'aquests mesos. També, porto un any i mig sense buscar parella, i la situació no és del tot comfortable, malgrat ser millor que quan buscava nòvia. Suposo que és perquè cert assumpte encara cou una mica. De totes maneres he acceptat que no és viable tornar a la recerca amb el tipus de vida que porto. Especialment amb el son invertit i sense diners per a llogar casa.
Un bon propòsit per a 2012 és comprar una guitarra.

Resum de l'any, II. Part vital.

Primer, un aclariment sobre la part I. Amb "un any per oblidar" jo m'estava referint exclusivament a la meva obra, al fet d'haver treballat molt però sense poder concloure i donar al món cap obra. Però no em referia als amics, als de sempre i als nous del Macondo, que m'han donat suport i als que vull agrair el seu esforç. Aquesta és la part de 2011 que no oblidaré. També: els cinc mesos de parada del 64 no han estat de parada general. Agost: vacances, ja em tocava. Setembre i principi d'octubre: Himnes, inconclusa, pot ser que arribi a interessar algú (m'ho ha dit un ocellet). Novembre: treball en el "1980". Desembre: durant una setmana regravo sis bases i això és suficient per a canviar la fesomia del disc. I aquí estic. Possibles crítiques: 1) fer la portada del "1980" sense cap cançó acabada (aquí puc dir que tenia bones fotos i era una feina que ja podia fer, sense preocupar-me del subsegüent to de les lletres, i en tot cas homenatjant el treball de portada de l'"Automatic For The People" de REM); 2) anunciar el 31 de juliol que abandonava el 64 resulta, en retrospectiva, molt melodramàtic. Cert. Admeto la crítica. Però em sentia fatal. No només pel concert del caos, sinó pel munt de feina que encara tenia compromesa del curs anterior. Clar, em sentia a punt de petar. Manera d'aturar-ho: reduir feina. Li va tocar a un 64 que en aquell moment estava fora de control. Podia haver seguit així. Per sort ara ho tinc millor, i 2012 fa millor pinta, a nivell personal, que els anys anteriors. Després d'una pausa per a cantar afònic en un concert clàssic, un concert de coral, i un micròfon obert, el dilluns començaré a treballar per a acabar almenys un dels projectes en marxa.
També admeto que faig servir aquest blog com a mena de diari-quadern d'apunts-vàlvula de sortida. Escriure-hi em serveix per a tenir la ment ordenada. Miraré d'expressar-me més bé a partir d'ara.
Primer any sencer amb en Mas a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Estic espantat amb les retallades, especialment perquè amb la pensió i la sanitat ja m'ho veig a venir. Aquest tio està boig. I a sobre torna el PP, amb menys idees que mai. Bé que saben que Mr. ZP els ho ha deixat fàcil amb la seva incompetència, parlem clar i català. Però hi ha cap alternativa viable a tota aquesta merda?
Mentre, no puc fer tant com voldria en tema independentista, però almenys "estic apuntat" a l'Assemblea Nacional Catalana que es constituirà el proper mes de març, i miro de fer almenys un mínim dins de Terrassa per la Independència. Suposo que a partir d'aquest Nadal podré tornar a implicar-m'hi.
I, en un pla menys polític, m'he fet soci de l'Ateneu Terrassenc, on a més actuaré a solo el proper 9 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.
El passat dia 9 vam anar a la Fundació Miró a veure Mirós. Sobretot Blaus i Constel·lacions. Hi havia quadres molt guays, però admeto que en alguns moments la cosa em resultava tirant a críptica. Tot i que se suposa que la cosa va de l'inconscient i, si em refio del que diu la meva profe d'artteràpia, a mi també em va l'inconscient. Que per cert, cap a la primavera vaig començar amb l'artteràpia. No em pensava que en sortiria el que n'ha sortit, sempre he estat molt tècnic i racional però de sobte sortien cares quan jo dibuixava muntanyes, o escenes dramàtiques quan jo dibuixava formes rectilínies. Admeto estar intrigat.
Anem per la part tecnològica. El PSR-E233 s'ha convertit quasi directament en el meu teclat d'assaig i de directe, tot i que darrerament als assaigs toco la guitarra elèctrica. Segurament els toqui 50/50 en eventuals concerts. L'equipament es completa amb la tauleta de mescles que vaig comprar a l'estiu, molt flexible, i amb uns pedals que m'estan arribant aquests dies.
I amb un ordinador nou, muntat dins del xassís del vell. Processador I5 de doble nucli i 64 bit, 8Gb de RAM, tarja de video d'1 Gb i un parell de targes de so professionals. I Windows 7, que per una vegada em funciona molt bé, tot i tenir una compatibilitat limitada amb alguns programes antics que faig servir. Però entre arreglar coses de l'antic i que em muntessin el nou vaig estar en crisi tecnològica durant la primavera i part de l'estiu. Per sort ara tinc la millor màquina que he tingut mai per a gravar. I em vaig defensant amb Cubase AI4, que fa uns dies he actualitzat.
Adéu REM i Sonic Youth. REM ens han deixat amb el seu millor disc en anys. Era un final cantat, però no per això sap menys greu, sobretot havent remuntat la greu crisi creativa que havien patit des de mitjan anys 90. Sonic Youth encara no han desaparegut formalment, però la ruptura sentimental del Thurston i la Kim fa preveure el pitjor.
Però aquest ha estat un any amb molts discos que han entrat a la meva fonoteca. Quasi he completat la meva col·lecció de Wilco, a falta només dels dos CDs de Loose Fur (això sí, dilluns va ser el primer dia que vaig agafar un CD d'ells en més de dos mesos, el Ghost, perquè començava a estar-ne saturat i volia anar fresc al concert, sí, aquell concert al Palau a on no vaig poder anar per entrada desapareguda. Almenys puc dir que el Ghost és un gran disc. No sé si The Whole Love m'ho semblarà en un futur o no). Sobre Steve Reich, no podia faltar WTC 9/11, encara que sigui sense la potent portada que es va descartar per polèmica (l'Steve comença a sonar previsible, però per sort és una rutina de millor nivell que la del seu antic col·lega Philip Glass. No sé si hi ha alguna obra bona del Glass més recent, però reescriure la seva obra antiga per a bandes sonores no em sembla una jugada gaire interessant). I, començant a finals de l'any passat, he reunit fortuïtament una col·lecció extensiva de música classica (la caixa de 153 CDs amb la integral de J.S.Bach, els 40 CDs de Mendelssohn-Bartholdy i, fa un parell de setmanes, 41 CDs amb greatest hits clàssics que vaig trobar en una 2ª mà per menys de 20 €), que ja he començat a escoltar.
I estic fent moviments per a mirar d'aconseguir encàrrecs de composició, ni que sigui a nivell local. És el que vull ser: compositor.

Resum de l'any, I. Part musical.

Reconec que m'encantaria viure un 2012 relaxat i tranquil en el pla musical. Just el que no ha estat el 2011. Tinc la sensació que és un any en què he treballat moltíssim, però no m'ha cundit. Tinc fins a quatre projectes prop de la graella de sortida, però si em pensava que almenys dos sortirien feliçment durant aquest 2011 anava errat. Per a mi, el 2011 serà sempre l'any del concert del caos, i els nervis causats per allò em van dur a la parada (que havia de ser cancel·lació definitiva) durant cinc mesos del "1964". M'he adonat que tants anys de cantaire de cor no m'han servit per a guanyar nom com a compositor (bé, almenys vam estrenar el "Sanctus" amb la Massa Coral), i ara toca remarcar aquest punt. Almenys, dels concerts amb Els Visitants (Amics de les Arts, La Papa) el més bonic i important va ser el de la Casa Alegre de Sagrera, on vam viure un gran moment. Ara el grup està en reestructuració/electrificació, i hem de trobar un parell de nous membres abans de tornar a l'acció.

-1964

Aquest projecte, d'estètica "sixties", porta arrossegant-se en diverses formulacions des de la primavera de 2010. Però ha estat en aquests darrers cinc dies que he aconseguit quadrar el disc, almenys pel que fa a les bases instrumentals. Les lletres... diguem que en tinc cinc d'acabades, però que la resta de lletres que tenia preparades pel projecte han estat abandonades per manca de prou qualitat i per problemes de mètrica. Això fa que pugui dir des d'ara que el "1964" no sortirà abans del canvi d'any. Però almenys disposo d'uns 69 minuts de música. El diumenge 18 de desembre, després d'una ràfega d'agenda plena i esperem que ja sense afonia, podré tornar al projecte. De moment queda així:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1*
3. La creu d'en Sigmund*
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car - Teclats qwerty
6. 112 base III
7. Frosty - Fred aquest matí+
8. Gear VI
9. Drifting Low
10. El perseguit*
11. Bla II
12. Bla llarg
13. Bingo!
14. Estroboscopi*
15. Bingo II base
16. Grogui
17. Aftermaths
18. Around A Bee
19. Moe Meo
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell - 1964
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids*

(*=acabada;+=lletra i música fetes, pendent de veu).

-1980

És un ramal del "1964" que s'està constituïnt en projecte per dret propi. Parteix de dues gravacions descartades del "64" (perquè no encaixaven; però són prou bones) a les que de moment he afegit quatre cançons més, que ja hi vagin segures. També té una portada definitiva amb fotos i collages de la meva autoria. Apart, hi ha un cert grup de cançons que no sonen a definitives però que ben gravades podrien aspirar a entrar al disc definitiu. La idea de base és fer un disc que es referencii, estèticament i temàtica, a l'any del títol. Així, vull provar de posar força sons de sinte analògic, recreats amb l'mm6. En fi, no està tant madur com voldria (o com podria haver estat d'haver tingut un any més tranquil) però l'inici és força prometedor. Les cançons ja incloses (sense lletra cap d'elles) són (noms de treball):

Yupiii!!! base 2 16 bit limit
TechnoPiece 16 bit limit
Jazzy base*
Gafas 16 bit base 2
Celtic Harp 16 bit base
Monroe base 1 corregida*

(*=provinent del "64").

-Santuari

És el vell i conegut "Partisà!/Elbert Emulov" de tota la vida, ara ja amb una obertura definitiva. També sense cap lletra, però amb 79 minuts de música, 22 cançons, i un treball d'estructuració notable. Per què el canvi de nom? Es veu que un músic polonès s'ha posat "Elbert Emulov" com a nom artístic. De passada, mirant el fullet del CD de Younger Than Yesterday dels Byrds em vaig assabentar que el primer nom que havia de dur aquell disc era "Sanctuary", i vaig pensar que era una bona idea per a un homenatge. La sonoritat, degut al seu orígen majoritari de 2005-7, és la d'un "Corrupció" amb temes més condensats. Per això mateix me'n refio molt.

-Himnes

Va sortir com a projecte de concert, però no he sabut res d'aquella gent. Si me'n surto, serà concert, però si no, penso que com a disc no quedaria tan malament, si no hi comptem que és un projecte amb estètica "Corru" i per tant no afegeix estrictament res. Però el que tinc (dos moviments completes i deu esbossos) sona bonic. Es tracta de musicar dotze textos d'himnes anglosaxons, i de moment "How Seeet The Name Of Jesus Sounds" i "Nearer, My God, To Thee" tenen una forma que podria ser definitiva. No és que vulgui fer proselitisme, però sí que és cert que com a textos de certa vàlua artística m'han cridat. I també, admeto, agafar textos del domini públic em pot permetre definir ràpidament una obra, jo que sempre tinc tants problemes per a escriure lletres. Almenys, espero que arribi a un determinat públic a qui dec un concert de música bonica des del passat mes d'abril.

Quatre projectes, dels quals és el meu propòstit treure'n almenys dos ("1964" i "Himnes"), si es pot els quatre, al llarg d'aquest proper 2012. Esperem que tot vagi bé i no tingui més entrebancs.

Bé, ja és aquí. Ha trigat (del 2 al 15 hi van 13 dies) però és aquí. La caixa de "The SMiLE Sessions" és certament ambiciosa. 5 CDs, 2LPs i 2 singles contenint un muntatge de SMiLE en una forma escoltable més els punts àlgids de les sessions que s'han conservat (no totes, però sí moltes). Completen el pack un llibret de 60 pàgines més informatiu, un altre de 12 amb les fotos del llibret original que havia d'acompanyar SMiLE el 67, i un poster de la portada. Tot això en una caixa amb portada en 3D (aconseguida amb diferents plans de paper imprès). Un full separat al darrera de la caixa informa al comprador del contingut, i crec que es podia haver imprès a la caixa mateixa donat que l'informació que vé en una pàgina del llibret de 60 pàgines es refereix només als CDs i no és tan accessible. Almenys és un paper que conservaré.
El muntatge de SMiLE que ocupa bona part del disc 1 consta de 19 cançons, i està arranjat en tres suites a semblança de "Brian Wilson Presents SMiLE" (2004), tot i que amb alguna variant. Sentit en el marc del CD amb una continuitat que en mp3 no tenia, aquest muntatge guanya bastants punts. Se li pot criticar que hi ha algun moviment estrany: seguir el pla d'una obra ja acabada amb peces inconcluses no sempre sona gloriós. A més, hi ha tant afegits d'alguna sessió en una altra ("I'm in Great Shape", "Look") com alguna gravació no escessivament posterior (l'estrofa de "Cabinessence" cantada pel Carl Wilson el '68, el final de "Surf's Up" cantat pel grup el '71 amb dos versos de Jack Rieley), posats aquí per a donar més sensació de disc acabat del que realment és. També és cert que els discos pirates (Vigotone, Sea of Tunes) ens han acostumat a certs muntatges de les cançons que "semblen" més coherents que els aquí presentats. Finalment, hi ha algun tros amb reverb afegida (penso sobretot en el "2on moviment" de "Surf's Up" i en el cant "aquàtic" de "Love to Say Da Da"). Però el cert és que, com llegirem en el llibret, els productors Alan Boyd i Mark Linett van parar micos per a trobar els fragments correctes enmig de 75 bobines de cinta magnetofònica. I la part bona és poder sentir els fragments originals en una forma de disc prou coherent (si bé en mono).
Acaben el disc 1 (idèntic al de la caixeta de 2 CDs que es mantindrà com a edició regular d'aquest material) uns bonus tracks semblants als d'altres caixes retrospectives dels Beach Boys. A les cançons no incloses a SMiLE ("You're Welcome" i "He Gives Speeches") s'hi afegeixen muntatges estéreo de "Heroes and Villains" i seccions inusades d'aquesta cançó, un muntatge de cors de diferents cançons de SMiLE, un gag d'entre els molts que va gravar el Brian Wilson durant les sessions, i una demo no coneguda d'en Brian cantant "Surf's Up" en un piano desafinat, el que hauria pogut ser "Surf's Up" si s'hagués inclòs a "Smiley Smile".
Però el que realment motiva a SMiLEòfils com qui escriu són els CDs 2 a 5, contenint la millor anàlisi que s'hagi fet mai d'aquelles sessions. Són sessions encapsulades (fins i tot així, cada CD dura 79 minuts i escaig) però suficients per a entendre com treballava en Brian, i hi ha sessions no recollides en pirates, el qual vol dir que hi ha sorpreses. D'entre els discos, els més importants són el 2 (quasi íntegrament dedicat a "Heroes & Villains", i que demostra que moltes cançons del projecte es van originar com a segments inusats d'aquest tema -"Mrs. O'Leary's Cow", "Barnyard" o "Vega-Tables"-) i el 6 (dedicat en exclusiva a "Good Vibrations", potser una mica reiteratiu). Sorpreses: sentir la base 1 de "Wonderful" sense ralentitzar, sentir "Intro (Early Version)" que és com una primera versió de "Cow", sentir "Da Da" amb piano elèctric o en l'última sessió de tot el projecte... I també els bonus del disc 5, entre ells la inacabada (i magnificent) "Tune X" del Carl Wilson. "Three Blind Mice", en canvi, és una sessió prou interessant del '65 que sembla haver-se inclòs aquí perquè durant molt temps els pirates la van prendre per un fragment de SMiLE. I el que valia la pena rescatar però que no serà gaire escoltat és "Teeter Tooter Love", una de tres cançons molt senzilles cantades pel fotògraf de les sessions, Jasper Dailey (admetem-ho, dir que no té una gran veu és un eufemisme). Amb tot, un breu fragment s'ha de trobar a una altra banda: una versió ràpida, enèrgica i bàsica de "With Me Tonight" que va ser publica fa deu anys al doble CD "Hawthorne, CA, Birthplace of a Musical Legacy ". Potser es va gravar després de maig de 1967? El cert és que aquí hi ha dues versions de "Cool, Cool Water" posteriors a l'acabament de SMiLE. Possible resposta a l'interrogant: espai. Als CDs ja no hi cap ni una agulla. Ah, i està confirmat que el foc que se sent a "Cow" és autèntic, fet a dins de la cabina de gravació i enregistrat com tots els altres efectes del disc: tot autèntic.
Els vinils repeteixen material dels CDs... en les cares 1 a 3 dels LPs. Són les tres suites separades. Tinc pendent sentir les remescles en estéreo de cançons del disc que poblen la cara 4. I els 2 singles. Mentre no tingui accés a un plat de disc això queda pendent. Sorry.
Per acabar, el llibret de 60 pàgines. Els ha costat omplir-lo. Comença parlant en Brian, en un escrit molt articulat pels seus estàndards. Segueix un text de Tom Nolan on s'aludeix a les lletres de Van Dyke Parks (cridaner: per què no s'ha inclòs algun text escrit per ell i en canvi més endavant hi ha textos que no aporten res i sí que s'hi han inclòs?). Segueixen els altres Beach Boys (en Mike es contradiu una mica, si se sap llegir el seu text entre línies). Del Carl i del Dennis se n'han escollit breus declaracions fetes en vida. Segueix "Brian sobre els Beach Boys", on el Brian ensabona de valent a la resta de membres del grup en unes declaracions fetes ca. 1966. Peter Reum ens fa una mica d'història del disc (no aporta novetats però pot anar bé per a qui es compri la caixa a cegues).
La Sessionografia és un dels punts àlgids del llibret, amb informació actualitzada i exhaustiva que revela el que alguns ja sospitàvem: alguna cinta ha desaparegut. Després, un "timeline" fet per Domenic Priore. Les lletres junt amb les 20 il:lustracions originals de Frank Holmes i un breu escrit d'en Frank (això no podia faltar! Si no, seria com sentir "Desserts" de Varèse sense les cintes de música concreta pel mig), i són dibuixos de vàlua on el seu autor il·lustra les cançons sense fer el més obvi (certament són intrigants).
"Anècdotes" és això, anècdotes relatades per "insiders", des de la sessió de fotos a l'aeroport de Los Angeles fins a un partit de bàsquet que no aporta gran cosa. Ja he dit que aquest llibret ha costat d'omplir. El més substancial d'aquesta secció és un "diàleg" a tres bandes entre Michael Vosse, David Anderle i Danny Hutton on s'arriba a comparar a SMiLE amb el període cubista de Picasso (una cosa no tan exagerada, un cop es coneix la música).
Les notes dels productors són l'altra part substancial del llibret, on s'exposa l'enorme dificultat de compilar un disc que en la seva època no va arribar a existir més que en fragments escampats en diverses cintes. Es conclou que si amb la potent tecnologia digital de 2011 ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, arribar a muntar les cançons tallant i empalmant cinta era pràcticament un impossible el 1967: recordar què hi ha a cada cinta, trobar la presa correcta, que l'editatge no soni com un error... Els productors (i en Carl Wilson) ho han comparat a muntar una pel·lícula. Deu haver estat marejador.
Finalment, un altre escrit de Domenic Priore ens posa l'àlbum en el contexte de 1966, i bàsicament celebra l'àlbum.
Tot això, per un preu de 149,99 €. En general crec que ha valgut la pena. I si no m'agrada el muntatge dels productors, aquí hi ha prou material com per a compilar-me jo una mescla. SMiLE és l'àlbum obert per excel·lència. Una aventura inacabable.

Lluís Paloma Sánchez, 22-11-2011.

1) Dissabte passat, dia 29 d'octubre, hi va haver micròfon obert al Macondo. I, amb només l'excepció d'un número còmic que no va funcionar, la qualitat de les actuacions va ser elevada. Vaig poder escoltar per primer cop a en Davide de Montier. N'Albufera també va venir. I, per suposat, el Maurici. Em va sorprendre que un masteritzat que li vaig fer hagi tingut tan bona rebuda, no tinc consciència d'haver fet molt. Almenys en tinc un exemplar. I la meva actuació va ser prou bona: tres cançons tocades sense errors (Amsterdam -a petició d'Albufera-, Boston i Shelby -em vaig oblidar del títol!-). Això sí, vam ser menys dels inicialment previstos degut a malalties... i a la terrible competència del Barça.
2) A menys de 48 hores de l'esperat concert de Wilco al Palau de la Música, he de dir que la meva costosa entrada (70 €) ha desaparegut del planeta Terra, segurament el primer cas documentat de dissolució de matèria per l'expansió inaturable de l'univers. Per tant, el concert me'l pintaré a l'oli i el Petiso tindrà una butaca buida al costat.
3) Suposo que algú es preguntarà per què no vaig a per una casa enlloc de somniar amb guitarres. Bé, suposo que si hi hagués hagut una possibilitat de comprar casa abans de fer-ne 35 ho hauria intentat. Però hi ha crisi, i m'adono que quan vingui la segona patacada l'any que vé em convé per sobre de tot no estar hipotecat. Per tant, de moment em toca viure on sóc. I quan faci falta, buscar un lloguer social. No tens la casa, però si un dia no pogués pagar no tindria un deute estratosfèric de per vida. I crec que hi estalviaré diners.
4) I encara no sé res del projecte de concert. Espero que no falli, me'n depenen moltes coses i, a més, reconec que em faria il·lusió poder dur-lo a terme. La música, fins on existeix en aquest moment, és com un Corrupció amb pocs mitjans, però funciona molt bé. Dos números podrien estar ja acabats, depenent de com es plantegi la versió final del projecte.
5) El cap de setmana que vé m'he apuntat com a oient a una master class de lied romàntic que es farà al conservatori. Potser més per no perdre el contacte amb l'aula de Cant que per la classe com a tal. Però igual agafo alguna idea interessant.
6) Aquests dies, remenant per YouTube, he trobat força música interessant. La que més, una cançó de The Famingos titulada "I Only Have Eyes For You". Una gravació doo-woop de 1959 d'una cançó dels anys 1920. I una molt bona. Bona seqüència d'acords, bones harmonies vocals i excel·lent arranjament. Per si sola ja justifica el doo-woop, no us la perdeu.

1) Dijous passat vaig assistir a dos concerts, un de música local a l'Ateneu Terrassenc i, amb pocs minuts de distància, un al Centre Escultural on s'interpretà el Concerto grosso en sol major de Händel i el Magnificat en Sol Menor i Gloria en Re Major de Vivaldi. L'interpretació va ser bona (molt bona per part del nombrós cor), però vaig tenir una mena de dejà vu, si s'entén el que vull dir.
2) Fa unes hores he assistit a la projecció d'un audiovisual sobre la Rierada del 1962 a l'Ateneu Terrassenc, a càrrec del Narcís Serrat. Malgrat que hi ha hagut un problema amb la lectura del DVD, el que hem arribat a veure ha estat molt interessant. Aprofito per suggerir que algú faci un llibre amb material gràfic sobre la Rierada de cara al 50è aniversari, el setembre de l'any que vé.
3) Estem començant els assaigs d'una versió elèctrica de Els Visitants. De moment el grup no està complet. Toca pensar...
4) "SMiLE" arriba l'1 de novembre. La caixa amb 5 Cds, 2 Lps i 2 singles costarà almenys 140 €, però la vull tenir perquè sembla que serà molt extensiva, i vaig fer el Corru en plena borratxera de SMiLE. Tot i que ara estic creant el meu propi so. Aprofito per a proposar-me a mi mateix revisar el meu text sobre Brian Wilson de 2009. Puc avançar que la guitarra de Carl Wilson era una 360/12 amb la forma primerenca.
5) Precisament sobre guitarres, encara en tinc per temps abans de poder continuar la col·lecció, però reconec somniar amb una Rick 360/12 o 370/12 (o una 330/12 si pintés molt negre). El problema és que no hi ha manera d'encarregar-la a la meva botiga de proximitat. L'importador només importa tres models de guitarra i un de baix, cap d'ells de 12 cordes, i només dues botigues de Bilbo tenen un estock permanent. Hi ha una botiga al carrer Tallers de BCN que en té de segona mà, i has d'encertar que tinguin una 12 cordes en aquell moment (i de 360/12 no n'hi he vist cap). Si la vull nova, toca encarregar-la a Thomann. O a Rickysounds, però és de 2ª mà. En tots els casos no són precisament guitarres barates, i reunir els diners per a poder pagar de cop em portarà anys. Clar, la meva botiga de proximitat m'hagués permès pagar a plaços, però es veu que és impossible encarregar la guitarra. I anar a Nova York surt car, sense comptar que no sé si em deixarien portar la guitarra a la cabina de l'avió (portar-la amb els equipatges me la sotmetria a un fred destructiu de -50ºC). Almenys tinc la sort de tenir la Strato XII: no sona igual de bé però és una 12 cordes emprable i, sobretot, inusual: fa dos anys que no la fabriquen. Vaig tenir sort, i ara m'és una bona arma en directe.
6) Mentre, ha sortit una nova versió, limitada, de l'Epiphone Wildkat, la Royale, en color Pearl White i amb parts metàl·liques daurades. No crec que hi sigui a temps. Fa uns anys vaig provar una versió coreana d'aquesta guitarra (crec que ara la fan a la Xina) i porto anys seguint-la, tot i que desgraciadament ja no la fan en blau turquesa, que era el millor acabat des d'un punt de vista estètic. Recordo un bon so de P90s, no sé si hauran mantingut l'estàndard. Mentre, he sabut cert detall de cert model de la casa mare, mireu a: http://jose.gs/los-agujeros-de-la-les-paul/
7) Finalment, tinc també algun nou llibre d'art. Estic mirant de reconstruir el meu criteri gràfic. D'adolescent tenia les idees molt clares (amb una clara preferència pel minimal art), però després de belles arts vaig passar una mena de travessera del desert. Ara me n'adono que tinc un criteri més obert. Però estic lluny de ser un expert. Espero poder llegir aviat el material que tinc. Aquí encara he de derrotar als meus antics profes. Tot es farà.

1) Aquests dies estic movent fitxa en tot de coses... i encara no sé si sortirà bé. De moment, un contacte que vaig intentar fer per informar-me sobre sardanes (bé, em dec fer-ne una) no ha funcionat. Llàstima. També, fa una estona he enviat tres cançons (Automatic Day, Amsterdam i Shelby) a cert segell "indie" barceloní, per provar sort. En el pitjor dels casos, que no es pugui dir que no ho he provat tot. I també estic treballant en el projecte de concert, que em va entusiasmant més com més m'hi poso (tinc ja dues demos completes corresponents a dos moviments d'un total de 10). N'he enviat un CD-ROM al lloc on voldria fer el concert. Ara toca esperar.
2) Ahir vaig estar a Manresa, a fer d'actor per a un video d'un nou amic. Va ser una experiència interessant. Tenint en compte que quan l'Elisir d'Orrore ho vaig fer fatal, aquí en canvi la sensació era d'aconseguir molt amb poc esforç. Espero que aviat podré veure els resultats.
3) Fa cosa d'un mes vaig acabar un nou quadre. Havia de ser una còpia literal d'un Monet, però ha agafat una vida pròpia durant el mig any en què hi he treballat. Almenys m'ha deixat amb bon gust de boca en veure que les meves capacitats gràfiques estan intactes, al contrari del que pensava fa tan sols dos anys. He vençut als profes de la facultat de belles arts.
4) "1980" (és el primer cop que en parlo obertament) consisteix de moment en quatre bases de cançó (+ una opcional). Em tenen esperançat, però és un projecte al que no poso data perquè de dos discos que havia de treure aquest any un s'ha quedat pel camí i l'altre està intocat. I no vull córrer, vull fer-ho millor que al "Feina 2.0". Almenys ja tinc dissenyada una portada en blanc i negre, amb unes fotos com no les feia des del viatge als EUA.
5) He tingut uns dies Bob Dylan, amb tres cançons favorites: "Corrina, Corrina" (sí, és una versió, però permet respirar després de tanta cançó bàsica al Freewheelin'), "Mississipi" i "Sugar Baby" (què sona? Una Strato amb cordes gruixudes i afinada molt greu? Una guitarra baríton? És un so que no sé com replicar).
6) Fa un parell de setmanes em va passar una cosa a artteràpia: vaig fer un dibuix que eren unes formes abstractes sobre una mena de disc solar, una mica influït per la meva coneixença dels fets de Three Mile Island de 1979 (quan es va fondre un reactor nuclear i es va fregar la catàstrofe). I de sobte em trobo que les meves companyes de classe m'hi veuen a mi tractant d'agafar un nadó mentre m'aguanto precàriament sobre un cap enorme. Tot i que hi ha seguit un text molt analític, reconec que per a mi aquesta experiència ha estat un veritable koan.
7) Per acabar, encara no té data en ferm, però anuncio que el febrer de l'any que vé faré un concert amb pregravats a l'Ateneu Terrassenc, pel que ja he dissenyat un cartell. Si puc mantenir l'agenda sota control, espero poder-hi estrenar alguna cançó, especialment del projecte que fins ara havia conegut com a "Elbert Emulov" (un músic polonès ha adoptat aquest nom) i que, en homenatge als Byrds, passo a denominar "Santuari". En fi, espero veure-us en aquell concert, que tinc previst acabar amb un torn de preguntes per a qui vulgui saber alguna cosa de mi.

El pres Troy Davis ha estat executat als EUA sense proves fiables. Vergonya. És un malson viure (i morir) als EUA.
******
REM plega. Ens ho temíem des que fa pocs mesos van treure el darrer disc que devien per contracte (prou bo, per cert). Allò s'aguantava perquè devien discos. Ara que són lliures, quin sentit té signar un nou contracte? No s'aguanten entre ells. En tot cas, de qui espero més en solitari és del Michael Stipe, que poques vegades ha fallat a escriure una bona lletra.
******
Addenda: Ahir em va sortir a les "propostes d'amic" del Fcbk l'Àngel Casanovas, mort el dia 5. Em vaig sentir trist per ell. Amb Terrassa Decideix va fer una molt bona feina, i som molts els que tenim bon record d'ell.

En primer lloc, tristesa: el PPSOE s'ha rigut de tothom amb la reforma express de la constitució espanyola, passant per davant de tothom i després d'anys de dir-nos que no se'n podia modificar ni una coma. Raó: els "mercats". Catalunya en sortirà mal parada. Com surt malparada de la sentència antiimmersió del TSJC: és directament tocar el català i tot el seu model social a la línia de flotació. M'acabo d'inscriure a la Assamblea Nacional de Catalunya. És un gest molt important. Catalunya, et vull liure i democràtica. Ah! I he anat a la Marxa de Torxes!
Vaig poder escoltar el nou de Wilco en streaming. No sé si "creixerà en mi" com ho han fet discazos com el YHF o el Ghost, però em va sonar molt irregular d'entrada. "Art of Almost" és la seva millor cançó des del Yankee. "Capitol City", en canvi, és fluixota, fluixota. Potser necessitem que el Jeff torni a tenir migranyes?
També, tinc un compte a Grooveshark, una mena de Spotify amb menys restriccions. La seva característica distintiva és que les cançons les pugen els propis usuaris. I, clar, el primer que vaig fer va ser pujar-hi el "Feina 2.0", tres de les meves del "petit complot", i també la versió en single del Sanctus. Ho he pogut fer sense haver de tenir contracte discogràfic com a Spotify. Pura tàctica de guerrilla cultural. Ara falta publicitar-me, i aquí és on no puc passar sense la indústria.
De fet, ara que he après com gravar amb Cubase he gravat unes pistes de base intrigants. Sonen a anys 80. Encara falta per a cantar victòria i de fet he d'escriure-hi lletres (que és on el "1964" es va ensorrar definitivament). Tot depèn de si puc mantenir-me relaxat prou temps i de si l'agenda em deixa en pau (que és on se m'han ensorrat tots els projectes des de l'"Elbert Emulov", que per cert ha de canviar de nom perquè un músic polonès ja el fa servir). Bé, no em vull donar per vençut. I hi ha possible single, si l'acabo bé.
Mentre, he decidit fotografiar directament en B/N. No sé què passa, però Terrassa queda fatal en color i n'estic fart de fer fotos mediocres. Coi, el 2001-2 ho feia bé!
Per acabar, l'altre dia vaig trobar la banda sonora de "Titanic" per 1'50€ en una segona mà. Típica de Hollywood, és escoltable (malgrat els cors midi)... excepte "My Heart Will Go On". La peli devia ser molt bona, que tanta gent es comprés el single. 14 anys després sona fatal. La resta de les meves compres aquell dia van ser de clàssica o de jazz, i de moment el concert per a violí de Bruch és una bona entrada a la meva col·lecció.

Avui he fet el primer moviment en molt temps en l'àmbit polític (que no de la política): adherir-me al manifest a favor d'una candidatura única independentista per a les estatals del 20-N. No sé què esperar-ne, però per separat és possible que ni CUP ni SI s'hi presentin, i seria pitjor. I hi ha tot aquest sabor a Bildu. Espero que funcioni, perquè el govern de Madrid (= PPSOE) està fent passos molt ràpids per a acabar amb nosaltres i amb CyU a la Generalitat estem lligats de mans i peus. No esperem al 2014: vé de cinc minuts.
També, no arribo a percebre "l'argument" de tot plegat, però les notícies provinents de Xile sobre atacs a l'educació, atacs als mapuches, enfrontaments amb la policia, morts i ferits una sabata plena, detinguts... són simplement alarmants. Ni idea de què fer des d'aquí, però el Piraña està aconseguint deixar petit al PPSOE, que ja és dir. Voldria fer alguna cosa.
També, Sol sembla estar fent molt més bé les coses que els equivalents a Catalunya (o almenys percebo problemes a Terrassa). No m'hi he involucrat però hi simpatitzo. I un punt està clar: els cossos de policia que hi ha tant a Catalunya com a Espanya són com per posar-se vermell. Això no és una democràcia.
Canviant de tema, avui he llegit "El valle de las cobras" de la sèrie "Jo, Zette i Jocko" d'Hergé. No és un desastre (Hergé va fallar molt poques vegades), però confirmo el problema d'estructura que comentava Benoit Peeters i que consisteix en que s'ha de moure a tota una familia de cop o situar a cert personatge en un determinat lloc com sigui, i això dóna lloc a una acció relativament lenta amb alguns temps morts i on es nota que a Hergé li costava tenir idees i donar una certa fluidesa a la història. Almenys la meva curiositat està (força) satisfeta.
Creativament, res de nou. Estic parat i a la vegada amb recança de tornar a l'acció. Bloqueig d'escriptor, i a la vegada crisi tecnològica no del tot superada (Cubase no m'obeeix i no puc disposar de cap dels altres programes que emprava excepte de Krystal, que en si mateix queda lluny de cobrir totes les meves necessitats). Almenys l'ordinador i l'Audiophile responen bé.

1) El PSR-E233 va arribar dimecres, i hi vaig passar una bona estona. Té els sons que necessito i això m'alegra. Falta buscar-li un suport en X i un pedalet de sustain. Tot arribarà.
2) Fa cosa d'una hora he acabat la bio d'ABBA. Com deia, molt ben investigada. Però m'ha costat de llegir (en això hi ha fet molt que em costa llegir llibres, sobretot totxos d'aquesta magnitud -541 pàgs.-). He de descansar.
3) Quasi no he tocat el material del "1964"... excepte per reorganitzar-lo en dues carpetes. Una consisteix en el material "sixties" (i no val la pena, la veritat). L'altra, en material més semblant al "Feina 2.0". En cap cas hi ha material realment definitiu, i falten "hits", imprescindibles si vull publicar. Ho deixaré aquí, almenys fins a acabar els altres projectes que tinc per davant.
4) Per a canviar d'aires, estic escoltant de nou la "Missa Glagolítica" de Janaceck. Melòdicament rica i harmònicament aventurada, és el tipus d'obra clàssica que SÍ voldria interpretar en directe (hi ha part de cor) però que no confio que s'arribi a fer mai a Terrassa. Ni tan sols havent expirat els drets d'autor.
5) Fa una setmana vaig comprar en una "segona mà" un disc de LeAnnRimes anomenat "Twisted Angel". Per sort va sortir barat, però em va sonar a vell fins i tot sabent que no comprava precisament una obra mestra (coneixia la cantant des de feia anys, això sí). Diguem que va intentar fer un disc "sexy" i no li va sortir bé (temes dèbils i sobreproducció innecessària). Per a mi, el moment realment important de la carrera d'aquesta dona és la seva versió "a pelo" d'"Amazing Grace", on, sense cap instrument i amb una mica de reverb només, ella fa una interpretació perfecta. Però va ser només un flash momentani. De totes maneres té algun disc millor que "Twisted...", tot s'ha de dir.
6) Per contrast, ara estic escoltant la "Missa dels Psalms" de Stravinsky. És una de les seves obres més conegudes, sense ser-ho tant com la "Consagració de la Primavera". Aquesta sí que l'he sentit algun cop en directe... però no a Terrassa. Destaca pel refinament en la orquestració: un "so integrat" difícil d'igualar. Escolteu sobretot el tercer moviment.

És un agost perdut. Em costa relaxar-me. Sobretot, que tinc la sensació d'haver perdut el temps durant el darrer any, i hi ha una certa urgència per a presentar alguna cosa. Sobretot ara que pot haver-hi canvis (per confirmar) a Els Visitants i que convé presentar novetats. En tot cas, és com si el gran any hagués de ser el 2012. Espero que no se'm compliqui l'agenda com sí ho ha fet aquest curs passat.
Una cosa que em frena és que encara m'estic adaptant al nou sistema operatiu i a haver de canviar de programes. Cubase AI4, que vaig adquirir amb la tarja M-Audio Delta 1010LT, està resultant molt difícil de configurar. Amb moltes possibilitats, però encara no he aconseguit fer-hi feina. El problema es centra en el MIDI, no puc fer-hi el que volia fer-hi. El "tècnic" serà consultat. El cert és que cap dels programes que feia servir amb XP ha sobreviscut intacte al canvi a 7-64bit i no puc treballar. Aviat produiré un segon tema per a un conegut del Macondo, en Dino Ratso, i tot hauria d'estar en ordre (un primer tema, "La noria", està ja acabat, amb certs bons resultats). Bé, sinó toca emprar el portàtil...
Almenys ja tinc connectada la taula nova, una Behringer X1832USB. Puc retirar la Fostex i fer servir la X802 per a directe. I, per primer cop a la vida, podré gravar fins a 6 pistes a la vegada (si algun cop cal). És una millora sensible. També, durant la setmana arribarà un teclat barat, el Yamaha PSR-E233, que és com un germà petit dels que tinc i que bàsicament necessitaré per directe (sí, pel projecte misteriós també).
Els dies que porto després de la debacle del 31 de juliol els he ocupat majorment llegint (encara no l'he acabat) la bio d'ABBA escrita per Carl Magnus Palm. Està molt ben investigada, i quan m'hi puc concentrar és interessant. Però és tan densa com un llibre d'historiografia típic, i no en passo tanta via com creia que hi passaria. Almenys aprofito per a llegir-la escoltant (la major part del temps) els àlbums d'ABBA. M'haurà servit per a tenir una temporada ABBA. Això sí, voldria que es traduís en alguna cosa nova des del punt de vista creatiu i no tinc clar ni què ni com. Estic molt accelerat. Únicament sé que l'mm6 podria formar-ne part. També, ressucitar el DX7? Qui sap! Tot depèn del que pugui fer caber a la meva petita habitació. I de si ho puc connectar al PC i fer-ho anar.

Anuncio que paro de treballar en el "1964", o el caos en el que ha degenerat. M'ha deixat molt nerviós. Era un àlbum amb el que ningú no estava del tot content. Em costava molt fer les lletres i, com vaig constatar amb alguna de les darreres gravacions de veu, algunes d'aquestes lletres quedaven malament en disc. Se'm deia que havia de triar temes, i la demostració que jo no podia ha estat que durant les darreres 72 hores en què he treballat en el projecte aquest s'havia dividit en dos àlbums: un de no titulat amb les cançons més sòlides que tenia (que no quallava per ser una còpia fluixa del "Feina 2.0") i un "1964" debilitat (més coherent, però ¿anava a interessar a algú? Jo crec que no). M'he trobat sol davant del perill amb un projecte problemàtic, i he intentat acabar-lo, però ha estat més del que podia aguantar. Era com la situació les darreres 48 hores del "Corrupció", excepte perquè hi havia encara molt camí per recórrer. No vull dir que l'abandoni per sempre. Però ara sí, durant un quant temps. Necessito sortir a agafar aire. Almenys, les darreres hores, amb la decisió presa, he estat una mica més tranquil.
I amb dos possibles projectes més prometedors a fer després de descansar una mica. Un és el de la música de concert, tan misteriós, del que no vull apuntar res fins saber si és realitzable, excepte per tenir les idees principals per a suportar-lo (i amb uns 21 minuts de demos crec que n'hi ha prou per a abordar-lo amb tranquil·litat). L'altre, com no, és l'Elbert Emulov, que trigarà temps però que crec que és abordable si no em poso una data límit i que, sobretot, és interessant per ser un retorn al meu nivell de 2003-4.
Aquestes darreres tardes he fet uns quants passeigs amb la mare. En algun he aprofitat per a mirar bicicletes. En tinc per temps, però en algun moment me'n voldria agençar una, de passeig i amb cistella per dur petits equipatges. Seria el meu petit vehicle proletari, i em donaria certa llibertat de moviments.
També estic escoltant molt a ABBA. Tractant d'aprendre d'ells (i passant bones estones, per què no dir-ho). I voldria saber quan surt SMiLE dels Beach Boys, no em vull perdre la caixa de luxe. Al cap i a la fi, va ser una influència cabdal en el "Corrupció". De fet, tinc el MOJO 60s amb el single de vinil de "Cabinessence" i "Wonderful". L'article té algunes errades (no sabia que els germans Wilson tinguessin una germana, i no van gravar "Surfin'" fins que van signar amb Candix Records i no pas abans de la renyada del Murry del '61) però és interessant per les entrevistes (la del Brian té frases inteligents). Per cert, és cert que el Brian deixa de fer gires? Seria bo, mereix passar-se els darrers anys de la seva vida a l'estudi, gravant sense presses, i gaudint de la vida en el que pugui.
I espero trobar algun minut per llegir. Segur que no hi haurà novel·les aquest mes d'agost, però voldria acabar la bio de Himmler i a més la bio d'ABBA m'està aclucant l'ullet des de l'estanteria. "Summer Night City".

Aventures d'un patinet a Mataró.

Ha arribat el 27 de juliol i la mare m'ha fet llevar a 2/4 de 6 per a anar a sentir la Missa de les Santes a Mataró. Problema núm. 1: ja van tot de dies en què quan recupero el ritme de son normal m'he de tornar a llevar quan no toca per a anar a algun lloc estrafolari. Així que durant el matí no he estat gaire concentrat. Sumeu-hi tot de gent parlant durant la interpretació, unes quantes trepitjades de peu, pèssima acústica, que la Missa de les Santes es toca inserida en una missa missa de dues hores i 40 minuts... i a sobre ha vingut el Felip Puig. Hem sentit xiulada des de dins quan ha arribat, i la missa ha començat uns minuts tard quan sempre comença a les 10. No essent jo un fan del Sr. Puig, no ha estat el meu dia favorit.
Fa un parell de dies que tinc el DVD de la festa on vaig tocar-cantar pels amics. S'ha d'editar, voldria quedar-me amb els moments més bons. Que tinguem un bon record.

Diguem que m'he atrevit a fer una tria ("1964"), i no sona del tot malament. 16 cançons, 53 minuts. Això m'obliga a fer-les molt ben fetes, però hi ha encara un mínim marge si alguna no sortís prou bé. Considero els 40 minuts com el marge per a no fer el ridícul. De moment, entre les eliminades hi ha "Se'n va del meu carrer", que ha sortit molt pitjor del que pensava que sortiria i que he tret malgrat que era una de les meves apostes fortes del disc. En tot cas, la reducció vé també del fet que estic bastant al límit i he de racionalitzar l'esforç pendent. De moment tinc cinc cançons acabades de setze. I les que queden no perden tant el sabor com amb el meu intent de fa quatre dies. Però no espero poder-m'hi posar abans de dissabte: demà hi ha Missa de les Santes a Mataró, la mare hi vol anar (= despertar-nos a la matinada), i dijous tinc dentista. Ideal per fer-me pols.

1. Caos a l'aeroport
2. La creu d'en Sigmund.+
3. Carregar un camió
4. Els anells universals
5. Fred aquest matí
6. El perseguit+
7. Pripiat
8. El buit
9. Estroboscopi+
10. Parquímetre
11. Dauphine
12. 1964+
13. Totes les cançons de divorci
14. (Jazzy, títol provisional)
15. (Monroe, títol provisional)
16. La nit dels aminoàcids+

I almenys la pantalla i l'ordinador nous van bé. Només falta la tarja de so, però sembla que serà difícil.

Posem ordre al "1964". El vaig començar la primavera de 2010 com un àlbum molt rugós i experimental, però aquell primer intent se'n va anar a l'aigua per la vella raó de sempre: agenda plena. Parada d'uns mesos, i pels volts del canvi de setembre a octubre vaig acabar "El perseguit" com un encàrrec pel Quelcom '10 que vaig entregar just, just. El desembre em vaig trobar un buit de dues setmanes a l'agenda i sense parar a prendre aire vaig compondre un munt de cançons d'estètica "sixties" amb alguna sorpresa. La idea era acabar-lo molt ràpid, carregat d'energia, per a finals de gener. Això també va anar-se'n a l'aigua per agenda plena. I de sobte, crisi creativa, diguem-ho clar. Em va portar tres mesos acabar un primer grup de lletres i pel maig en vaig escriure algunes més, i fins ara, que me'n queden dues per fer, de dos temes recentíssims ("Monroe" el vaig acabar de gravar ahir, encara sense veu). Els assaigs i concerts de Setmana Santa no hi van ajudar. Total, que vaig demanar ajuda a alguns amics per a que m'ajudessin a triar quins temes eren viables i quins no. Excepte per un d'ells que em va fer un comentari escrit, la resposta general era que havia de ser jo qui triés. Fins i tot algú es mostrava poc entusiasmat amb el concepte "sixties" de l'àlbum. No és que ens haguem de matar vius per això, la veritat. Però em sentia molt insegur i desorientat. Avui he intentat fer allò que se'm va dir: triar uns pocs temes i prescindir de l'obsessió "sixties". Els resultats han estat descoratjadors: un hipotètic àlbum de cançons sòlides però molt fragmentat i incoherent (dèbil, per tant) i un "1964" sense els temes més bons i potser perdent el títol i tot, (barrejat en plan de prova amb sobres d'altres projectes: encara pitjor). He tingut una crisi, d'aquí la verborrea de fa una estona al Facebook. Al final he tornat a recompondre el "1964" incloent-hi "Monroe" i descartant un tema que no caminava, i ara tinc un àlbum de 79:50 minuts coherent. Si algun tema acaba resultant dèbil sempre seré a temps de descartar-lo, però en línies generals prefereixo fer-lo llarg i que tingui el concepte "sixties" íntegre i no compromès (només unes gotes de 80's a "Dauphine" i no desentona). Espero poder-lo tenir pel setembre. Tant de bo ho aconsegueixi, em noto nerviós per no haver pogut acabar encara la feina. En fi, la llista de temes del "1964" (amb algun tema encara per anomenar) és aquesta. Els cinc darrers temes componen un final de disc fort com no l'havia tingut des dels dies del "Corrupció", i en certa manera són un pas endavant.

1. Caos a l'aeroport
2. Sintonia X-1
3. La creu d'en Sigmund.
4. Carregar un camió
5. Teclats qwerty
6. Els anells universals
7. Fred aquest matí
8. Ridícul a Copenhagen
9. Martinica
10. El perseguit
11. Imaginant In C, 1964.
12. Pripiat
13. El buit
14. Estroboscopi
15. Nadal, 1933
16. Se'n va del meu carrer
17. Duel a la ciutat deserta
18. Parquímetre
19. Aquesta és una mà normal
20. Dauphine
21. 1964
22. Totes les cançons de divorci
23. (Jazzy, títol provisional)
24. (Monroe, títol provisional)
25. La nit dels aminoàcids

-"Inacció":
M'he perdut força mogudes aquestes darreres setmanes. Agenda plena... fins ahir. Necessito descansar, i espero poder-ho fer aquest estiu.

-Tècnica:
Al meu ordinador de torre s'hi havien de canviar tantes coses que, dins la vella carcassa, quasi tot és nou. Queda instal·lar una tarja de so d'a bord i una font d'alimentació prou potent, però, sense dominar la tècnica informàtica, tinc un "i5", 8 Gb de RAM, tarja de video d'1 Gb, i una vella targeta que he volgut conservar, la M-Audio 1010LT, que crec que ara podré aprofitar. I, apart, com a regal de sant tinc una taula de mescla, no gaire cara, que és millor que qualsevulla altra que hagi tingut i que em permetrà tant gravar a 4 pistes com posar en pràctica, a la fi, tot el que vaig aprendre fa 14 anys. Millor.

-Concert de Cardedeu:
Els Visitants agraïm l'oportunitat de tocar a la Fira de Musica de Cardedeu, on ja havíem filmat un dels "Unpluggeds Cardedeu". Però no hi havia massa públic (en ser en una zona apartada). Vam tocar bé, però va ser més un assaig amb públic que l'event important que tant havíem planificat. No ens vam poder quedar a la tarda perquè jo tenia concert amb la coral (on vaig tocar els bongos, per cert).

-Concert de la casa Alegre:
Què dir? Un concert perfecte en un entorn perfecte. Gràcies als Visitants per l'ajuda (ells també ho han disfrutat) i gràcies a tots els que heu vingut. La meva aposta per tocar al pati de la Casa Alegre de Sagrera s'ha revelat un encert. Hem fet 13 temes meus en format de grup més "Nearer, My God, To Thee" (amb jo a solo) i "Skin" de bis. Únics punts febles, que el concert hauria d'haver començat vint minuts més d'hora per a poder agafar una mica de públic de les actuacions clàssiques, i que no s'ha arribat a filmar en video. Però potser ja era massa demanar.

-Plans aquest estiu:
Intentar acabar el "1964", ni que sigui per a que deixi de fer-me nosa al cap. Segurament només l'enviaré per correu a alguns amics. Com dic, no està malament, però ho puc fer millor. Típica obra de quan estic sota pressió. Almenys vull fer-la servir per a experimentar literàriament. L'"Elbert Emulov" segurament ja el deixaré pel curs vinent, per a fer-lo amb calma. Pot ser que em surti algun "side project" aquest estiu, però si de cas ja concretaria.
I també intentaré llegir.
I em posaré en suc a la piscina de Vallparadís.

Avui ha arribat el dia (tonto): després d'un últim intent de reparació, m'he decidit a fer canviar prou elements de la meva torre de PC com per a que puguem parlar d'un ordinador nou. Reconec que m'he de posar al dia: faig posar un micro I5, però no tinc ni idea de quina potència té. Vaig deixar de comprar revistes d'informàtica quan, en el canvi entre 2006 i 2007, les que llegia van posar-se a lloar Windows Vista, que jo veia que anava a portar problemes (tot i que no me n'imaginava la quantitat ni la profunditat). Clar, ara ocorre que: 1) no tinc clar que siguin prou transparents (tot i que ¿quina ho seria, de qualsevol àmbit?); 2) igualment tinc tants coneixements com a usuari que no m'aporten gran cosa tocant els temes de sempre. Però segurament Windows 7 serà un repte per a mi, tot i que més d'un me l'ha recomanat. Veurem com va.
També estic mirant si trobo una taula de mescles suficient pel meu estudi (i per Cardedeu, en primer lloc) i que no sigui gaire cara.
Estic seguint el moviment dels indignats des de la distància. No per manca de simpatia amb les seves idees, sinó perquè tinc massa coses entre mans i em noto tens. No serveixo per a activista polític.
¿”1964”? Aturat de nou, durant tot juny. Espero reprendre'l a partir del dia 4 de juliol. Una altra cosa és que n'arribi a esperar molt. No està malament del tot però ho puc fer millor. De fet, aquests darrers quatre dies he fet una col·lecció d'idees “tipus Corrupció” per a una obra de concert i, sincerament, em crida més. No dono més detalls per si me la foto. Almenys, la intenció és posar-me a treballar en l'”Elbert” tan aviat com acabi el “1964”. Serà un estiu mogudet, com sempre.
M'he llegit un 33/1/3 sobre “Song Cycle” de Van Dyke Parks que no m'ha aportat molt, potser algun detall aquí i allà. Almenys continua agradant-me el disc. I és el primer llibre que acabo en molt temps (que fos curt hi ha ajudat). Em falta poder llegir el II volum de la bio de Himmler que vaig començar (I volum) a Benalmádena. Vull llegir, necessito temps. Tinc la sensació de tenir massa idees com per a poder-les apuntar totes. Porto cinc anys de retard.
Dimecres passat em vaig perdre un concert de Tired Hippo per primer cop des de 2005, per assaig de la coral. Sé que els va anar força bé, van actuar a l'Heliogábal (ni idea d'on és). El que sí que vaig veure, a l'Auditori de BCN el passat dia 16, és el de música de Steve Reich. Havia de venir ell en persona però va emmalaltir dues setmanes abans (i em preocupa, per la seva edat), d'aquí que ja tingués l'entrada i fos reluctant a un concert sense el propi compositor. “Sextet” va sortir desigual (el 1er moviment em va preocupar molt), però “Music For 18 Musicians” és concert de l'any.
Sobre els meus concerts, recapitulem amb dades confirmades al 100%: dissabte 2 de juliol, matí (10 a 14h.) a la Fira de Música de Cardedeu; mateix dia a les 21 h., concert amb la Massa Coral al pati de la Casa Alegre de Sagrera; i diumenge 3 de juliol a les 22h. concert amb Els Visitants al mateix lloc. El 4 estaré molt tranquil. Almenys, el repertori amb Els Visitants és el més sòlid de l'any llarg que portem en funcionament: 14 temes, 13 d'ells grupals.
I espero poder escriure més posts ben aviat. De moment us deixo amb aquesta suggerència, on espero poder posar material nou ben aviat: http://soundcloud.com/lluis-paloma

Han passat un parell de setmanes des del caos. Va ser una història de nervis que em va passar factura. No crec que ningú, apart dels propis compositors, se sentís satisfet amb el resultat. I, no obstant, sóc el primer sorprès que els músics donéssim un 120% de nosaltres mateixos. Crec que això és el que va fer la diferència i que al públic no li semblés tan desastrós. Però a mi em va deixar veritablement trist que en un dels parlaments es digués que s'havia fet l'encàrrec "als tres compositors professionals de Terrassa", un comentari que passava per alt a una quanta altra gent que també s'hi guanya la vida, i que en el meu cas semblava passar per alt que la única diferència entre mi i un professional oficial és que no he pogut publicar mai encara que hagi maldat per aconseguir-ho. La gent amb la que he parlat del tema m'ho han posat més en perspectiva, però de fet tota aquesta història ha posat de relleu que a Terrassa se'm considera un cantaire de coral bastant bo, però que no es pensa en mi com a compositor i que la meva obra ha tingut poc ressò, malgrat els meus esforços en aquest sentit i malgrat que en teoria una activitat podria haver beneficiat a l'altra. Encara no sé com resoldre aquesta situació en aquest moment de la meva carrera, però tinc clar que necessito encàrrecs, i que ara mateix la penya està més pendent dels concerts que de les gravacions (encara que a mi no se'm pugui entendre sense escoltar-me en estudi). He rumiat sobre intentar posar-me en contacte amb algú d'aquella església. No m'he decidit perquè el tema religiós no m'acaba de cridar, però havent fet un Requiem reconec que em preocupa més la qualitat literària d'un eventual text (el del caos no era particularment brillant en aquest aspecte) que si és molt devot o no (a més, a tothom li sento a dir que la meva música sona molt religiosa -un accident tècnic, però no deixa de cridar-me l'atenció-). En tot cas, l'única raó que no m'hagi mogut ja és que vull deixar el "1964" a punt per a gravar-hi veus (estic a mig escriure-li lletres i és un procés bastant complicat, especialment sota tensió) i no em veig amb cor de dur els dos projectes a la vegada.
Mentre, aquest divendres passat vaig anar a l'Arrikitown de Cornellà a sentir a Tired tocar (bé) tres cançons, i sentir de passada a Algar i a Albufera. I, com que un altre grup que havia de tocar no es va presentar, ja tens a en Patinet improvisant una mínima actuació, parcialment acompanyada pel frn, amb Shelby, Amsterdam, Buy Guitars... i el meu primer intent de cantar "a pelo" (només dues estrofes) "Nearer, My God, To Thee", que intentaré aprendre'm bé per a futurs concerts. Única pega: només dos assistents, apart dels propis músics. Però és el que sempre passa quan actues en locals i sense el suport de la Indústria. En tot cas, vaig gaudir de l'ambient i de la companyia de veterans del Macondo. I l'Algar m'ha fet arribar la seva primera maqueta, molt senzilla però interessant d'escoltar. Tot un honor. Com també descobrir, fa unes setmanes, als Falcon & Firkin mitjançant un enllaç que em van fer arribar. Cançons molt senzilles també, però almenys una part estaven gravades amb acústiques i baix, i era una bona combinació. De tots ells espero sentir més notícies.
Deixar constància que al Fauré de Cardona del 24 d'abril hi va assistir la Lídia Pujol (a la sortida em va reconèixer i vam parlar un moment molt breu, li havia agradat; em recordava d'una de les sessions del magnífic "Iaie" de 2003, produït per l'Òscar Roig -i on no vaig fer res, aclareixo-).
I dir que tinc entrades per al concert de Steve Reich del 16 de juny a l'Auditori de BCN (de fet, estic tenint una nit Reich mentre escric això, amb "Four Organs", "Phase Patterns", "The Desert Music", "You Are (Variations)" i "Music For A Large Ensemble") i pel de Wilco del 2 de novembre al Palau (el setembre treuen nou disc, que promet més que l'últim fins a la data). I que estic a l'espera que surti la caixa de luxe de "Smile" a Capitol: potser jo sigui el fan número 1 d'aquest disc, del qual algunes tècniques van possibilitar el "Corrupció", i del qual vaig parlar a la conferència de 2009 a Amics de les Arts (amb article escrit a la revista "Ciutat", que en algun moment voldré actualitzar).
I m'ho deixava: el passat diumenge 8 vam estrenar el Sanctus del Requiem amb la Massa Coral en un festival de cant coral a l'església de Cubelles. Tota l'actuació ens va sortir bé, i vam donar bona impressió, amb un repertori variat i diferent del que van fer les altres corals (de les quals destacaria una d'Igualada formada per estudiants, que van cantar amb precisió i bona veu). El Sanctus, en aquest contexte, quasi va sonar a peça del segle XIX, cosa curiosa quan pensem que el Requiem té una certa voluntat avantguardista. Almenys va ser ben rebut, i això ja és prometedor. El tornarem a fer el dia 21 a les 22 h. a la trobada de corals terrassenques al Teatre Principal de Terrassa. No us ho perdeu.

Darrerament m'està costant molt escriure. No em concentro. D'aquí que hagi passat tant de temps des de l'última entrada aquí. Estic tens. Fa una setmana vaig tenir un dia lúcid i vaig fer moltes coses en un sol dia. Però sembla haver-se acabat. No hauria d'haver anat a Andalusia.
He vist com dos concerts a solo s'han anulat. Un perquè me'l van posar per un dia en què tenia una classe (i es va anular... només que el dia de autos a les 9 del matí van anunciar per la Ràdio Municipal de Terrassa que aquest concert es faria, i vaig trucar a l'emisora tan aviat com ho vaig saber per a avisar que s'havia anulat feia setmanes -- la Mariona Tomàs, quan li van passar el paper, encara em va confondre amb en Lluís Coloma). L'altre, perquè van localitzar a un guitarrista clàssic que ho va fer molt bé (però llavors ja no calia avisar-me a mi primer. Vaig participar al concurs --era un concurs-- amb un poema, però no vaig arribar a res i a més el meu text no era del millor que he fet). Pot ser que el primer el "recuperi" a un altre lloc, però encara no sé res. Com també he de concretar una possible actuació a l'Ateneu Terrassenc. Almenys, ja tinc localitzat un petit mesclador audio que em donaria plena autonomia per a fer presentacions a solo i a més és barat.
Amb el grup puc dir que actuarem a la Festa Major de Terrassa, tot i que no tinc els detalls confirmats al 100%. I el 2 de juliol tocarem a la Fira de Música de Cardedeu, un lloc on ens hi comencem a trobar bé. Tots dos en acústic. Estic intentant contactar amb un festival que es farà a Sabadell, això és el que de moment no m'està funcionant, tot i que insistiré perquè crec que tinc tant dret a participar-hi com el que més.
La Rick de 12 la veig cada cop més lluny. Especialment si vull portar una economia responsable. Almenys, de cara a quan Els Visitants ens electrifiquem, tinc ullats dos pedals que em podrien fer tota la diferència: un Danelectro Cool Cat Vibe (una mena d'Univibe de costellada) i un Boss PS-6 Harmonist (un pedal harmonitzador molt potent que em permetria tocar una nota i que en sonessin tres). Potser també buscaria un pedal òptic de volum perquè el que tinc, mecànic, està inusable de tants crecs que fa. No crec que necessiti més.
Mentre, torno a la dinàmica d'estar en dues corals i de moment ja tinc un conflicte de concerts per al dia 29. Suposo que es sol·lucionarà, però dissabte vaig tenir un atac de pànic. El concert que faré (es veu que hi sóc imprescindible, pel difícil del material) serà el més difícil que faré mai com a cantaire de cor.
Cultura? Només hi ha de nou que m'he comprat els dos discos d'estudi que em faltaven de REM: l'últim (el millor en 15 anys) i l'Around The Sun (que m'escolto igualment, però que el 2004 va merèixer una destripada general dels crítics, amb una certa raó). 2011 és l'any en què vull tornar a llegir, però no em concentro. Com amb l'escriure, estic esperant a tenir uns dies durant la Setmana Fanta, em convé descansar. I enyoro la piscina de Vallparadís, per a mi és el millor relaxant.
Quedo a l'espera de l'edició de "Smile" durant l'estiu. El "1964" està paradíssim i lo que te rondaré morena. Com l'Elbert Emulov. No crec que acabi res aquest any.

Sort que l'afonia m'ha vingut després, tinc una veu que ni l'Andrés Calamaro: dos concerts aquest cap de setmana, un de debò i un altre sorpresa i en format mini. El de debò, dissabte 12 als Amics de les Arts amb Els Visitants, en un ambient molt artístic (hi havia una exposició muntada, sobre l'aigua si no recordo malament). La sala ressonava molt, però el concert va sortir bé igualment, repassant l'especial de Cardedeu amb l'afegit de Marcianitos (amb el grup), 2 rellotges (al piano), Llàgrima Viva i el Sanctus (a pelo). Una anècdota va ser quan anàvem a començar Shelby i m'adono que tinc l'armònica al vestidor, dic "un moment!" i en deu segons em presento amb l'armònica i comença la cançó. Pufff... El mini: diumenge vaig a veure com a espectador els Claroscuro i l'Exèrcit d'Islàndia al Crossroads (bons directes tots dos, malgrat que els Claroscuro van tenir algun problema d'afinació) i quan acaben els islandesos, enlloc de fer un bis em criden a mi, apareix el Rubèn amb la seva Rick i acabo tocant Shelby i Amsterdam. Completament sorpresa. I admeto sentir-me molt realitzat després de tocar amb aquella guitarra. Gràcies infinites.
I la cosa s'ha arrodonit amb l'escolta, avui, en una habitació feta caldo i amb el Jordi, de "Skylarking" d'XTC en vinil i remasteritzat. M'ha agradat força, molt més que quan ho vaig escoltar en mp3 amb la mescla "fora de fase" del 86.
Sobre futurs concerts, n'hi ha un de segur "a solo" el proper dia 22 a la biblioteca del Districte 6, a la Rbla. Francesc Macià, i un que s'ha de concretar, també a solo. M'hauré de moure per trobar-ne un amb el grup, tot i que ara toca buscar local (ni idea de com) i electrificar-nos.
Cine: vista "El discurs del rei". No sabia què esperar quan hi vaig anar, i reconec una certa malevolència en pensar que em podria marcar algunes rialletes. No va ser el cas, està definitivament ben feta i és seriosa. Tinc bones paraules pel doblatge en català, per cert.
Clàssica: dissabte, just abans d'anar a provar so als Amics, vaig anar al concert-conferència a l'auditori municipal sobre Ramon Carnicer. Reconec que no em va captar l'atenció. Vaig haver de marxar abans que s'acabés, però la música estava prou ben interpretada, llàstima que la part de conferència s'allargués tant. Però compositivament ho vaig trobar una mica sosso. No horrible, però era una segona generació del que se sentia a la seva època. Diguem que la seva importància és com a autor de l'Himne Nacional Xilè. Està bé que algú es faci càrrec de recuperar-lo, però reconec que m'esperava més.
El "1964" està igual. Per primer cop des de 1998 tinc un cert bloqueig d'escriptor. Crec que simplement necessito una mica de temps i espai, però fins ara no l'he tingut. Em passa el mateix amb la classe de literatura. Tornant al "1964", he passat les bases a tres persones que romandran en secret per a que em facin de "segones oïdes", però de moment cap d'elles s'ho ha pogut escoltar, amb el que vaig una mica perdut. Diguem que si li hagués pogut dedicar el gener, ara hi hauria disc acabat. Bo o dolent, però acabat. Però ja no m'atreveixo a dir ni si sortirà. Intentaré acabar-lo, però admeto que és un disc del que no estic massa segur. No un desastre, però potser s'espera més de mi. Espero que l'"Elbert Emulov" serveixi, quan m'hi pugui posar.
Ah, i estar a la Consulta ha estat genial, malgrat les tonteries dels fatxes.

Entrada desordenada per a actualitzar l'anterior.
Tinc la sensació que en una setmana tot em depassarà: 1) d'aquí a una setmana hi ha el miniconcert d'Arteràpia; 2) tinc molts pendents de literatura i poc temps per a assajar Blackbird; 3) rearranjat el Sanctus... i em sembla que m'hauré de fer càrrec d'un dels teclats, cosa que serà per tremolar. Es preveu un cert període d'activitat augmentada.
Almenys els plafons han passat a millor vida per malaltia (no greu) de l'altre noi que els havia de pintar amb mi... i per pura falta de temps. Bé, almenys hauré tingut uns dies per fer les coses al meu ritme.
Això sí, es veu que en aquests moments sóc molt popular al centre de la ciutat, degut a un afortunat article a la secció de Cultura del DdT, a propòsit del “petit complot”. Esperem que duri...
En fi, anem a la biblioteca:
-33/1/3 de Song Cycle i d'Electric Ladyland. El primer és sobre un dels meus discos preferits, “Song Cycle” de Van Dyke Parks. L'altre passava per allà i el vaig veure barat.
-The Les Paul Guitar Book de Tony Bacon.
-Bright Lights Dark Shadows de Carl Magnus Palm. Es considera la millor biografia d'ABBA, i té bona pinta.
-Forever Changes: Arthur Lee ant the Book of Love, by John Einarson. Per la curiositat.
-Catch a Wave, de Peter Ames Carlin. Era un llibre que em faltava sobre els Beach Boys. Completisme.
-Syd Barrett: A Very Irregular Head de Rob Chapman. A veure què.
-The Battlecruiser HMS Hood de Bruce Taylor. Tenia un llibre sobre el Bismarck i em va semblar de justícia escoltar també a la seva víctima.
-The Golden Age of the Great Passenger Airships: Graf Zeppelin & Hindemburg, de Harold G. Dick i Douglas H. Robinson. L'he trobat tard per beneficiar la cançó, però hi tinc interès.
-I un llibre de 1957 sobre el Lusitania. És curiós que, ara que fa anys que no sé què fer amb el disc de vaixells, a la fi tingui completa tota la documentació que venia buscant des de l'estiu de 2004.
He descobert també que unes cançons descartades del Corru i l'Elbert sonen força bé juntes. No arriben a fer un àlbum, però sí mig. Encara no sé com ho acabaré. El problema és, sobretot, que escric i gravo pistes de base molt més ràpid que no pas escric lletres. Sobretot ara que vull cuidar la mètrica. N'he escrit dues pel 1964, però no m'han dut enlloc. Torna a començar.

Resum de 2010:
1) Ha estat un any certament actiu com a compositor/productor. És cert que el "(Ja no) busco feina" havia estat "publicat" (no tinc discogràfica) el desembre de 2009, però la revisió de setembre de 2010 era necessària i em va portar una certa quantitat de feina. N'ha sortit un àlbum millor, però el fet que a 31 de desembre, i en menys de tres setmanes, hagi tingut a punt les pistes base d'un nou àlbum, el "1964", i la cançó que faltava per a introduir un altre àlbum, l'"Elbert Emulov", parla de les ganes que tinc de tornar al meu nivell de 2000-2004. Esperem que no se'm compliqui molt la vida, voldria acabar-los aviat. Especialment el "1964" (és el menys brillant dels dos, però no vull perdre la carrereta que porto i igualment en vull treure repertori per a concerts).
I també hi ha hagut el "petit complot" junt amb els Tired Hippo. Un disc de gestació intensa que tant el frn com jo veiem com un disc especial. De fet, crec que finalment ha reforçat l'amistat que teníem. Però també hi ha hagut una pèrdua relacionada amb el projecte: M (ni idea de per què).
I tres temes de destí diferent. "El perseguit", entregat amb el temps just pel "Quelcom '10" (reconec que a finals de setembre estava creativament sec), entrarà al "1964", com també "La nit dels aminoàcids", fet per a un concurs del que de moment no sé molt (temps al temps). Però hi ha un tema que per a mi significa molt, que m'ha costat tenir a punt, i que té un destí molt noble: és la "Sintonia Terrassenca núm. 23-G", la sintonia de Terrassa Decideix. Aviat se sentirà pels carrers publicitant la Consulta a Terrassa, i penso que és una de les millors iniciatives que hagi pogut fer mai, especialment des d'un punt de vista cívic (si llegiu aquestes línies, us animo a votar, el que volgueu. El 23 de gener es fa la Consulta, però des del 6 de desembre de 2010 s'està fent la recollida de vot anticipat a diferents llocs de la ciutat. Mireu la web de Terrassa Decideix per a informar-vos-en: http://www.terrassadecideix.cat/).
El qual em deixa 2011 així: pistes de base senceres per a dos àlbums ("1964" i "Elbert Emulov"), cinc cançons (que puc ampliar amb temes nous) que van sobrar en el seu moment del "Corrupció" i que ara veig com a prou bones com per a treure-les (en quin format, ja no ho sé, i seria després de l'"Elbert..."), i dos temes a mig compondre per a un projecte del que de moment no puc donar més detalls. Hi ha un EP per començar amb el Dani Machado, que s'anirà fent amb calma. I si puc fer alguna cosa amb TH, la faré. Només em falta (i em fa falta) que després del 23 de gener ningú em vingui amb idees sobre què puc fer jo: és evident que jo sol tindré molta feina a fer.
2) Políticament he anat de la desesperació a la implicació. A finals de gener vaig decidir sortir de Reagrupament arran de les maniobres del Carretero. No ho vaig veure clar. I no he tornat a militar enlloc més. Simplement tinc una por enorme a implicar-me en perdedors, com m'ha passat tant a RCat com, abans, a ERC. I tinc la impressió que la opció política que realment em representaria no existeix. Sóc una mica ERC el 2001, RCat en els seus inicis, i CUP si alguna vegada es decidissin a entrar al Parlament (estic d'acord amb el Titot que el Parlament només és una entitat descentralitzada de l'aparell estatal, però també penso que és l'únic interlocutor vàlid davant els altres països en cas que alguna cosa precipiti el procés d'independència del Principat o de -esperem-ho- tots els Països Catalans). En tot cas, estic a l'espera de veure si alguna de les iniciatives del Tena arriba ni que sigui a una cala (no espero res a nivell nacional del nou govern de CiU). Almenys, estic content que RCat no hagi entrat a Parlament, tot i que li ha pres vots a SI.
Però almenys la Consulta, en la que estic implicat des del 20 de febrer de 2010, sembla que sí arribarà a port. Jo no sé si canviarà moltes coses o no, però almenys tinc la sensació d'estar fent alguna cosa útil. I que els habitants d'un país decideixin organitzar una consulta en vista de la passivitat -per no dir més- dels seus polítics (no en puc dir representants) és una cosa que no havia passat mai. Estem fent història.
3) Emocionalment, el 2010 només m'ha demostrat que no hi ha res a fer. M'he començat a fer a la idea que em surt més a compte estar sol que insistir a buscar parella enmig del panorama que hi ha. Si les dones tractessin a tothom com m'han tractat a mi, cap de nosaltres no estaria aquí. I m'emprenya que fins i tot quan no hi pretens absolutament res t'acabin tancant la porta. No és agradable. A més, de tant en tant et trobes amb algun vell fantasma de fa anys dalt d'un escenari i tot el mal rotllo torna. Reconec que prefereixo no tenir emocions perquè les poques que tinc són completament negatives.
4) Viatges? Sempre duré Edinburg al cap, i és una llàstima que junt amb començar guitarra no hagi pogut començar gaita (manca de temps). Tinc una gaita, i espero poder-m'hi dedicar algun dia. La música de gaita és preciosa. I Edinburg també. En canvi, Benalmádena ha estat una punxada: pluja, vent i no poder sortir de l'hotel. Vam poder passar un matí al museu Picasso de Màlaga, però poc més. Estic molt escèptic sobre tornar a sortir. Especialment perquè la setmana de Benalmádena m'hagués convingut ser a Terrassa per a avançar feina.
5) Concerts meus: 11 de juny al Petit Cabaret del Coma 9, en acústic, amb un grup d'amics que quasi s'hagués pogut anomenar To Be Continued excepte perquè no hi havia bateria (a més, era un acústic). El Mario m'hi va veure, i la cosa ha crescut fins a una formació embrionària de Els Visitants, que hem registrat (el 4 de desembre) un concert a RTV Cardedeu pel programa "Acústics Cardedeu" del que aviat m'arribarà el DVD. També, un concert a solo amb pregravats el 20 de juny al Casal Cívic del Pla del Bon Aire, tocant la Califòrnia. Tots basats fonamentalment en el "(Ja no) busco feina" amb algun afegit que ha anat canviant. També, un miniconcert oficiós en un sopar de Terrassa Decideix (dues cançons de jo amb guitarra acústica). I dos concerts amb la Massa Coral (un d'ells cantant només un solo, i un altre -el meu retorn- inaugurant una església al barri de Les Arenes). Com a espectador, els més importants d'una llista molt irregular van ser el del Jeff Tweedy a Vilanova el 3 de juny (que va ser molt important per a mi, hi vam anar amb el Jordi Ibañez), el de Tired Hippo i The Missing Leech en un local perdut de Barcelona (senzill, però hi vaig conèixer el Maurici Ribera, que després em va convidar al seu programa de ràdio Trilogy Rock i per a qui estic masteritzant un disc recopilatori del que parlaré més a fons en una altra entrada), i el de fa pocs dies de Duquende i Chicuelo a la Jazz Cava (no em va implicar tant, però estava definitivament ben tocat i cantat). Vaig intentar participar al Sona 9 però no vaig passar ni la primera criba (tot i que els islandesos van arribar tant lluny com tocar al BAM i ens van deixar a tots somniant).
6) He pintat el meu primer oli, una simple còpia d'un Monet de la primera època. Res increïble, però per alguna cosa he de començar. També estic encarregat de pintar dos llenços per a un concert el 20 de gener on també tocaré, oficialment a solo, telonejant a uns cantants clàssics amb qui ja he compartit algun assaig. El problema amb els plafons és que no ens posem d'acord amb la persona responsable per a pintar-los, i això obligarà a interrompre la feina en les lletres del "1964" (i en algunes ressenyes pel Terme). No és com m'agrada fer les coses, però reconec que tinc un problema quan he d'aconseguir l'atenció de la gent.
També he començat un curs d'escriptura, tot i que de moment no acabo d'agafar el ritme.
7) Els llibres més important que m'han arribat durant l'any són "Beatles' Gear" d'Andy Babiuk i "Rickenbacker Electric 12-String" de Tony Bacon. També vaig començar a llegir una biografia de Heinrich Himmler a Benamádena, però estic estancat a principis del segon volum. Per això no solc llegir: tinc por de no poder acabar els llibres.
També, aquest Nadal m'han arribat tot de llibres, però com que "han d'arribar els reis" només comentaré el llibre de l'Stephen Hawking, el de Javier Cercas i el de fotos dels Beatles del Robert Whitaker (una curiositat, molt mal traduït però per sort hi ha també els textos en anglès). La resta, d'aquí a un dies en una altra entrega.
8) El juny vaig acabar Cant, i és curiós com en uns mesos les meves prioritats a l'hora d'escoltar música han canviat. Continuo escoltant el Sinatra, però he deixat l'òpera enrera. Potser no ho hauria de fer, però reconec que aquells anys al Liceu i el saber que no estic capacitat per a cantar-ne jo mateix me n'han distanciat. A més, cada cop estic més convençut de la meva visió exclusivament tècnica de la música. En fi, potser he de deixar passar un temps... Però reconec que no estic 100% segur de tornar als escenaris per a cantar música clàssica. Hi ha gravacions de tot el repertori conegut que són molt superiors a qualsevol cosa que jo pugui fer en un escenari. Potser deixo la porta més oberta pel que fa a rock, però recordeu que el Lluís Paloma de veritat és un músic d'estudi, component a la vegada que grava.
9) Per cert, quan de temps haurà de passar per a que pugui arribar al gran públic? Em publicarà algú? O realment hi ha una altra via per a arribar-hi?
Almenys, hi ha una decisió presa, per petita que sigui: crear-me la meva pròpia web. Fa pocs dies que he descobert que el Nou Myspace ha fet barbaritats amb tot el treball d'enllaços a Goear que havíem fet el Toni Noise i jo per a poder oferir en un sol lloc el "Corrupció", el "Feina 2.0" i les demos del Requiem. Així que a Myspace ja no m'hi uneix gran cosa. El deuré deixar obert, però amb només quatre tonteries i amb un enllaç a la web que em crei, posat al lloc de la biografia.
I amb això, només em queda desitjar un bon any a tothom.