Grease (= Bleanc & Neagre)

Començo amb un ellaç a certa entrevista on hi he tingut alguna cosa a veure: http://unmuntdemots.blogia.com/2015/061801-lluis-paloma-entrevista-a-pep-cortes-premi-agusti-bartra-de-poesia-ciutat-de-ter.php Espero que us agradi. :)

*****

El passat dia 15 els Spoilers van actuar a BCN. Jo no hi vaig anar, tant perquè la sala ja tenia tècnic com perquè no tinc un duro i no m'ho vaig poder permetre. Però ara em sap greu: divendres em vaig trobar amb el baixista i em va dir que van tocar bé però que l'enginyeria de so va ser un desastre, amb realimentacions de micro tota l'estona. Espero redimir-me aquest proper dissabte...

*****

Ahir vaig anar a Sabadell a veure actuar els Morgan Jr., un grup amic. De passada em vaig trobar a gent com en Nando Caballero, na Marina Sabaté, en Tonificant o en Vicenç Ferreres. També em vaig fer amb els tres CDs dels Morgan, més el CD d'un grup de Mallorca que havia actuat al matí, Donallop. Ja tinc deures. Sobre el concert, només en puc dir que estar assegut en una tumbona en un prat amb un granissat mentre els Morgan Jr. toquen és el més proper que es pot estar a la felicitat.

*****

Rumors que el Duran no es presentarà com a cap de llista per Unió el 27S. No m'estranya, és el que els anglesos anomenen una «minus selling proposition». Però des del meu lloc a les esquerres reconec que podria ser divertit que es presentés i batés el rècord de pocs vots d'Alternativa de Govern el 2012. Almenys riuríem una estona.

*****

Just quan CiU ja no existeix, estic escoltant via YouTube als Duran Duran. Comercialots, però ara m'adono que la meva «Automatic Day» és molt New Romantic. Fins ara no havia passat d'escoltar «True» dels Spandau Ballet...

*****

Doncs la rebuda al «Duncan Drawings II» no ha estat tan dolenta. No me l'ha comentat molta gent, però els que ho han fet en tenen molt bona opinió. Això sí, els sobta que ara m'hagi donat per fer instrumentals. Cosa que només em confirma que mai no hauria d'haver cantat.

*****

Escrit a una amiga anarquista:

«Te admito que uno de mis recuerdos más tristes es pasar por delante de una discoteca y ver que chicos y chicas iban vestidos exactamente igual. Sí, necesitamos la libertad, junto con un cierto individualismo bien entendido: una colectividad libre, junto con el máximo márgen posible de expresión individual. El concepto de moda nunca debería haber nacido.»

*****

Missatge dur però definitiu, enviat als «clàssics» de la ciutat el 21-6:

«Era per anunciar-vos que, efectivament, he decidit acabar definitivament amb una carrera de cantant solista i de cor que no em reportava sinó problemes. Només continuaré a la Massa Coral (i els meus companys i companyes saben que hi estic més per l'amistat o l'oïda que per cap entusiasme per pujar a un escenari) i al meu grup de rock (on almenys disposem ja de cantant solista, de manera que em puc centrar a tocar instruments sense patir cantant). Simplement he arribat a trobar angoixant haver d'esmerçar esforços per cantar sempre les mateixes tres o quatre obres-per-a-agradar-al-públic, posposant sempre la meva pròpia obra. O que per una vegada que participo en una estrena (2011), es tracti d'un autèntic desastre i jo acabi fatal. No, jo no sóc intèrpret. I només viuré un cop, pel que no puc perdre més temps. Per tant, d'ara en endavant sóc un compositor a temps complet, amb obres com aquesta: http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/himnes Agrairé, doncs, que no se'm faci arribar cap informació sobre "concerts participatius" i altres artefactes. Per a mi ha arribat el moment de buscar nous horitzons. El món pot necessitar-me com a compositor, però pot prescindir tranquil·lament de mi com a cantaire de cor: ja ho faran altres per mi.»

Chet Atkins in Hollywood

1) Fer constar que el passat dia 13 vaig posar al Bandcamp el "Duncan Drawings II", que no és més que el contingut, fet i deixat tal qual, del que fins ara havia anomenat "Good Earthquakes": en veure que no deia res nou i que m'anava a resultar massa difícil retransformar un material amb massa connexions amb el "Corrupció" (alguns trossos són realment de fa quinze anys), he preferit treure'l en el seu estat actual i com a raresa. No té res més.

*****

2) Divendres 19, tarda de concert amb Visitants. Bona actuació, a parer de tots els presents. El Marc Campins està essent tot un encert com a cantant, i sembla ser que de tot plegat n'ha sortit un video força digne. Per la meva banda, teclat (PSR-E 413), Twin-Amp -portat a última hora-, Blues Driver Waza Craft, la "Nashville" -se'm va petar una corda al final del primer tema, "Hotel Renaissance"- i la "Glendor". Sobre els altres grups, no vaig sentir cap actuació sencera. L'únic grup que em va dir alguna cosa va ser Fulcanelli, un grup molt "arty" i amb molts pedals d'efectes que va veure deslluïda la seva interessant actuació per un vell que es va posar davant de l'escenari fent la mona (va ser com si Pink Floyd apareguessin en una espanyolada del Pedro Lazaga). Els altres grups que vaig sentir em van avorrir força.

*****

3) Divendres 12 vam tenir sessió de guitarres amb en Toni Noise. Va estar bé tenir visita, i ell estava com un nen en una botiga de joguines.

*****

4) Duran, bye! Uf, que tranquils ens quedarem tots. Bé, no crec que el serial acabi aquí, per desgràcia. No hi ha un pam de net. Suposo que només ens queda votar la CUP en massa i creuar els dits perquè ens deslliguin d'ejpaña. Que llarg se m'està fent el franquisme.

*****

5) Dreaming...

You Got The Silver

Josep-Antoni Duran i Lleida és tan ambigu,que quan un se'l troba per una escala no se sap si puja o baixa.

Però ara ja no és temps d'indefinicions. Com tampoc de mentides ni de traïdories.

*****

En poques hores es farà a l'Ajuntament el ple en què es decidirà l'alcalde. Amb tota probabilitat l'abstenció de CiU (comprensible que mirin amb disgust un paste ERC-TeC que els deixava en mal lloc, però millor que em calli la meva opinió sobre el tal Sàmper) farà alcalde el Ballart. I arribarem als 40 anys ininterromputs de PSC a l'alcaldia de Terrassa. No em té gaire content, però crec que intentaré anar a algun ple ordinari si un dijous Visitants no assagem: amb la dispersió de vot que hi ha hagut, aquest Ajuntament serà ingovernable (o directament Can Pixa; em penso que riurem).

*****

Divendres 5 a les 22:15 es va esdevenir "No pregunten por Gagarin", espectacle multidisciplinar que va servir per a presentar el primer llibre de relats de Carlos Robles Lucena. Va obrir el propi Carlos en un parlament breu i senzill, seguit del seu editor... que se'm va fer llarg, ho admeto (almenys em va donar temps de menjar-me la pizza). I llavors, projeccions, narradors... i To Be Continued! Sí, per una nit vam tornar. I vam apostar pel risc. Res d'Andrea Doria, New York City Song o They Came From Above: tot música exploratòria de nova creació. I va funcionar! Espero que no serà l'últim cop.

I diumenge 7 aní al Lapicinum Irotidua a veure "La canterina" de Haydn en muntatge de l'Aula de Cant. Òpera interessant, molt bon treball actoral, veus excel·lents, acompanyament musical notable... Què podia fallar? La direcció escènica. Comparteixo el concepte del "dire" que cada cantant/actor desenvolupi el seu paper amb molt de marge, el problema no és aquest. Però sí és que ambientar un Haydn en un episodi de Les Teresines -tothom disfressat de manera estrafolària, direcció histriònica...- és disparar-se un tret al peu. A sobre, el disseny de l'escenari (fet per estudiants d'art) venia a ser una versió pobra dels elements escènics de "The Photographer" (Rob Malasch, 1982), amb el que jo no podia fer més que comparar el que ocorria a l'escenari amb les sòbries fotos d'aquell espectacle. Digueu-me exigent, però jo mateix m'autoexigeixo molt, i reconec que em decep quan veig que algú (no parlo dels cantants i músics, ni de la profe de cant) no fa el que se suposa que sap fer. (Apunt: pensant en tot això, em recordí que a L'elisir d'orrore, famosa per ser un "Lluís LaPoma fails", vaig tenir un problema greu: jo veia clar el personatge del militar Belcore -un ego de l'estil de Richard Wagner o Benito Mussolini-, però el director d'escena d'aquell curs tenia una visió del personatge completament contrària a la meva -apart d'insubstancial-, i a sobre una setmana abans ens assabentem que allò no ocorre en un poblet italià dels 1830 sinó a un balneari i jo sóc el segurata. De manera que el dia de autos vaig fer el que se m'havia dit, però sense cap entusiasme i a més cantant molt per sota del meu rendiment habitual. A Visitants no dono tanta llibertat a tothom perquè sí.)

I ressenyar el concert, prou presentable, de la Massa Coral el 31 de maig a Talamanca, terra de boscos, cases de pedra i carreteres amb corbes.

*****

Almenys a Visitants la moral és alta. El nou cantant, en Marc Campins, és ja un membre oficial del grup, i el proper dia 19 ja cantarà bona part del concert. I jo, amb molta menys pressió, estic agafant molta moral, sobretot perquè estic fent algun progrés com a guitarrista (no sóc Eric Clapton, però fa mig any no tenia tanta seguretat en mi mateix, i estic sonant com mai: bendings, vibratos, pentatòniques ben enteses).

*****

El dilluns dia 8 a la tarda vaig participar a la lectura de final de curs a l'Ateneu. "Englantina". No vaig quedar molt satisfet de com ho vaig fer, la veritat. Almenys els altres contes eren força bons.

I aprofito el tema per a dir oficialment que "Elisenda davant del mar", la meva preciosa novel·la modernista, està definitivament kaputt. Impossible trobar-li una sol·lució sense violentar els mínims exigibles de veracitat històrica. Així que l'abandono, quedant-me només amb el conte inicial/1er capítol, que algun dia veurà la llum en algun recull. I ara només em queda intentar un llibre de contes que acompleixi amb els mínims exigibles. Aquest estiu se'm gira feina.

*****

Dimecres 10 vaig assistir a la 3^a reunió de la Taula de Salut Mental de Terrassa, la primnera per a mi. De cara a la propera, presento dues propostes, una sobre dret a l'habitatge i una altra sobre formació de cossos policials. A veure en què queden.

*****

L'altre dia a Artteràpia vaig fer un collage de textos titulat "El poema immobiliari". Amb versos com "Sea alquiler por menos de lo que paga de propietario!", "La mare! LA MARE!" o "Happy financiación!", us podeu imaginar per on anaven els trets. I els preus dels pisos remunten. ;(

*****

És ja segur que en tres mesos la "Nashville" tindrà placa protectora blanca (l'actual és negra) i botons platejats. La resta... no tant segur.

*****

I en algun moment del cap de setmana, sorpresa.