ADSL

 

(Matinada de dimecres 7)

He passat la matinada repassant les dues bases no resoltes del «Charleston». Ara estan acabades. I m’he decidit a fer un quinzè tema per a arrodonir el disc... «Charleston Valentine Stone». És boniquet.

Ja només falta resoldre l’«Irving Park». Serà una feinada. I llavors gravar unes poques guitarres i baixos al «Shut Down».

I veus. Començaré per la de «Bummer». I seguiré per les veus del «Shut Down», processades.

*****

Vull dir que a l’»Irving Park» hi ha definitivament un àlbum, d’una peça. El problema no és de manca de direcció. El problema és de molt poc material i només dues cançons realment acabades. Una d’elles, la traca final: «Chile». L’altra, «Down Down Blues (2006)». La resta es debat entre la base pendent de retocs i la demo només apuntada. 26 minuts. Molta feina per fer.

*****

(Dijous a les 10 del matí)

En una matinada he dut el material existent de l’»Irving Park» a un bon nivell. Vuit cançons, només dues amb veu, però ja no semblen un simple recull de restes com eren a les dues de la matinada. Em falten fer quinze minuts de música. I sospito que el següent pas serà mirar uns pocs inacabats amb els que fins ara no he arribat enlloc. Però tinc la tècnica: regravar fent relectures totals.

*****

(10:27)

He gravat una pista extra per a la base de «La noche». Crec que ha resolt coses.

Tot i que he de regravar-ne la veu. La que hi ha és un desastre.

M’apunto que a ADSL hi he de gravar una rítmica, però acústica.

*****

(11:02)

He gravat dues acústiques de sintetitzador a ADSL. Està ja prou bé. Demà puc provar a gravar una acústica real per a veure què, però per sort ADSL ja camina. Precisament, la versió que ja existia tenia tot de guitarres elèctriques, però no funcionava, sonava barata.

*****

He seleccionat tres bases a regravar. I també quatre idees sobreres, per a provar què. La propera serà una matinada de partitures...

*****

(Disssabte a les 8 del matí)

Transformar tres demos en temes i compondre un tema nou m’ha costat esforç. No queda res al tinter. Apart de demos de guitarra pels Visitants, clar. En fi, l’«Irving Park» dura 41 minuts i consta de dotze temes, només dos dels quals totalment acabats. No sé si és un àlbum, és més com una cara A i una cara B. Sempre puc reordenar-lo. Serà un altre moment.

I Saw Here Standing There

 

(19:45 dimarts)

He estat força hores repensant el “Chicago”. Estic content, perquè ara tinc un bon àlbum instrumental, i uns pocs minuts més llarg. A veure, no estava malament, i ja sonava força integrat. Però hi havia un problema de producció, en ser bàsicament un àlbum d’idees que havien quedat a mig fer, realitzades segons el seu concepte original, i qui em conegui hagués notat una certa sensació d’apedaçat. Ara tinc un àlbum de qualitat uniforme i que sona fluid i lògic. Si de cas, el que es pot haver perdut una mica és l’atmosfera d’homenatge al Roland D-50. Però reconec que era un àlbum que em tenia una mica inquiet.

*****

(20:30)

El «Charleston», mentrestant, té un cert punt de ser l’àlbum de mai no acabar. Tot i que força peces ja són a lloc. El que passa és que de moment el «Charleston» s’ha menjat l’«Irving». I ara mateix el projecte conté vint-i-dues pistes, seixanta-vuit minuts, en estats que van del mesclat i masteritzat a la demo pura i dura. En tot cas, és el projecte de 2020 que hauria acabat en fals. Hi ha veus que fallen («Tot Ficció», «Magnitogorsk»), bases que no sonen prou potents («ADSL», «18. Carme, la policia!!!»), i gravacions que sonen a demo o («Dumble») que ho són. I he de decidir on gravo veus, doncs gravar quasi vint pistes de veu em complica molt la vida, recordem que no visc a la meva pròpia casa.

Almenys estic escoltant el «Charleston» seqüenciat com a demo i sona força coherent i fluid, dins de notar-se que hi manca molta feina.

I si hi fos molt problemàtic, sempre el puc tornar a escurçar.

I, clar, ara em falta fer un àlbum que es digui «Irving Park in the Dark».

*****

(23:07)

Encara he reordenat més. Volia tornar a tenir dos àlbums. Al final torno a tenir-ne un de llarg. El cas és que és com un àlbum que es transforma en un altre. De la pista 1 a la 9 és un àlbum. De la 14 a la 22 és un altre. Pel mig, una transició que clarament pertany al primer àlbum, però que no l’arriba a concloure. I cap dels dos àlbums sona conclusiu per si mateix. És un gran principi i un gran final, però no acaba de resoldre’s.

*****

(23:30)

He tornat a dividir el projecte en dos. De l’1 al 10 és «Charleston». Del 13 al 22 és «Irving». Dues pistes són al «Charleston» però sonen inferiors i inconclusives (11 i 12). La resta sona coherent a cada projecte, si bé hi ha feina a fer. I caldrà compondre algunes cançons noves, adaptades a cada àlbum, doncs a cada un hi tinc 31 minuts de música descomptant 11 i 12, que no acabo de veure on aniran. Necessito deu minuts més a cada àlbum. Essent la primera i la segona part d’un mateix projecte, són entitats clarament diferenciades. Descanso per avui, i aquests propers dies compondré quatre o cinc nous temes, dos per projecte.

 

*****

 

P.D.: (1.08 dimecres) He trobat un ordre satisfactori pel "Charleston". Només dues pistes base a arreglar (i són cançons), 14 cançons en total, 41 minuts de durada total. Això em deixa amb 8 cançons, 27 minuts, d'"Irving Park", coherents però irregulars i amb molt a corregir. Però era el mínim a esperar. Per avui, descans.

Muddieth

 

Pensant en canvis a un dels àlbums de 2020: “Irving Park In The Dark”. És correcte tal com és ara… però…

El tema és que és com dos àlbums nítidament separats. El primer, cançons en mi. El segon, restes. De fet, la cançó que acaba el disc no és massa potent. De manera que toca rumiar una mica. No treure res, però sí afegir. I pensar si convé fer una rodanxa o dues. També me n’adono: caldran veus.

Tot per a evitar un àlbum gris.

*****

(Una estona després)

Pensant en fer un àlbum conjunt entre el «Charleston» i l’»Irving», amb temes extres. Ara m’adono que puc fer alguna cosa més interessant, ara que la pressió de 2020 ha acabat. Val la pena recórrer una mica més de distància i entregar, sigui un àlbum doble com el «1980», siguin dos àlbums separats però coherents. Tal com estan, cap dels dos àlbums no acaba de ser. No per manca de temes bons. Però el tot no és la suma de les parts. Ja tinc feina. I temps per a preparar-la bé.

*****

(Una estona després)

Acabo de fer una carpeta preparatòria del treball. I hi ha els dos àlbums barrejats. He anat enrere i he buscat les bases de quatre cançons: «Tot ficció», «Magnitogorsk», «La noche que condujimos absurdamente» i «Edmund Fitzgerald». Les tres primeres només necessiten regravació de la veu, mentre que «Edmund» podria rebre lletra nova. Em tocarà feina literària, i no podré córrer. Igualment, estic content d’adonar-me que havia entrat en pànic. Però no sé quan regravaré veus: a casa no estic prou relaxat i lliure. Necessito casa... En fi, pot ser que retoqui bases. I fer algunes noves cançons. Com a doble, ja dura 81 minuts. Però alguna cançó més em donarà més marge. Quasi totes les bases són bones, però sé que amb les dues o tres més fluixes puc fer-hi més. M’agrada, quan ofereixo un gran àlbum.

I potser pugui fer-li un parell de retocs al Silesia, també: «A Flash in the Pan» i «A Phoney Situation».

*****

(Després de dinar)

Ja he retocat el «Silesia». Dos tocs només, i ja és a punt per a veure món. Però he decidit retocar també el «Chicago». Ho faré a la nit. Serà qüestió de treure del «Chicago» els dos o tres temes menys notables, dur-los al «Gran Combinat» que he muntat al matí, i veure si algunes peces del «Gran Combinat» encaixen al «Chicago».

I veure quan puc gravar la veu per a «Bummer» i tancar el «Feina 2.0». Estic en vena perfeccionista...

*****

Content que Cuevillas hagi deixat el càrrec. No és per a atacar-lo, però encaixa molt més a ERC que a Junts. I ERC no encaixa amb mi per autonomista, monàrquica i de dretes. Està a la dreta de Junts! Tot i que el problema és que no disposem d’un partit independentista, republicà i de centreesquerra. I a més estic sentint gent propera que em diu que si es va a eleccions no anirà a votar. El resultat «a tres» del 14-F ho empantanega tot, com sempre des de 2015: «¿pero qué mierdas habeis votado los catalanes?»

Mentre, Salvador Illa es comporta com el reaccionari que és, i no té cap utilitat. I els Comuns són espanyols, una esquerra caviar que en realitat d’esquerra no en té res. Són mals temps. No em veig fent política, no suporto bé les pressions. Però sí que ajudaria de gust a fundar el partit que convé: independentista, republicà i de centreesquerra. I anar a barraca per la independència. Waterloo ho fa molt bé i ho peta a Europa, però això no s’acaba de traslladar a Junts, i en tot cas no transmet prou novetat fresca als votants com per a que Junts arrasi com necessita, apart que Junts és percebut com part d’un continu que es remunta a CiU, per molt que s’hagi mogut, i no acaba de fer net. És l’error de Puigdemont: no recomençar de zero. Potser un partit nou per l’esquerra ho recentraria tot. Ara mateix, Junts no té amb qui entendre’s.

El Gran Mikado

 

El tema és com votar indepe i d’esquerres, quan no hi ha oferta. Admeto que no em representa ningú. I igualment no veig molt afecte pels polítics a la població en general. Toca canviar de sistema... De moment m’encantarà si tornem a votar.

*****

Després de molt temps m’he atrevit a veure un vídeo llarg: «La teoría sueca del amor». És trist, sobretot perquè aquí també hi estem anant. Jo mateix em trobo havent de buscar casa com a refugi. He hagut de deixar de buscar parella per un tema de seguretat, tot és terrible. Som una societat fracassada. És això, sol em sentiré molt més segur i relaxat, però falta veure si seré feliç, i admeto que hagués preferit un altre tipus de vida, que he descobert que és impossible en aquesta societat.

*****

Substitueixo lletra al «Feina 2.0»! Encara no sé quan podré gravar veus. Enlloc d’«Aeroport», serà «Bummer In Paradise». I ja tinc decidit regravar la veu de «Magnitogorsk» al «Charleston», no sona bé, potser també hauria de regravar la de «La noche...». Tinc una veu desastrosa. I ja en termes instrumentals, a l’«Irving Park...» li falta un gran final, aquest cop instrumental. Segurament dos temes.

*****

Un cop fetes les bases de tres àlbums més completar el «Que em sents, explosió?», només em queden carpetes difícils. Una seran cançons pels Visitants (amb guitarres, fan molt més pel grup). Una altra són pistes de caixa de ritmes esperant una col·laboració. I una tercera duu el títol de «Schönberg's Pizza House» i són idees cromàtiques i atonals que daten de quan feia el «Corrupció»: anaven a conformar-ne una cançó, però amb bon judici em vaig adonar que al «Corru» no hi pintaven res, i allà es van quedar, no sé què fer-ne.

*****

Us ofereixo la lletra descartada d’”Aeroport”. No és horrible, però presentava dos problemes. Un me’l van assenyalar: es referia a uns fets que vaig viure a l’Aeroport del Prat, però “es veu vella”, i no millor que la lletra a la que substituïa. L’altre és que era posar seguides dues «intervencions» policials, i era com «soy el azote de la bófia». Clar, jo mateix tinc ganes d’equilibrar continguts, i quan «em salto» una cançó, vol dir que alguna cosa falla.

Aeroport

Aïllats a l’aeroport.

Violència policial.

Policies terrorífics

totalment fora de control.

Agredint.

Corríem constantment,

tothom era en perill.

Gent batuda i ferida

davant dels meus ulls.

Perill.

Aquella banda sonora,

trets i projectils

recorrien l’atmosfera.

Tornàvem a 1970

La por.

Movent-nos en el terror

de quan ets en guerra.

Movent-nos en el terror

de quan podriem morir.

Aeroport,

aeroport.

*****

De moment, parlar d’instruments és fer volar coloms. Ho faré ara, però com a teràpia. He de fer números per si el dia 25 puc acabar de recuperar el baix Academy i la guitarra LAG. Ja no els hauria perdut. Baix elèctric? AUSTIN APB200 Red. Guitarres? Una Epiphone Wildkat, i una «substituta de 335» per màxim 250€. I acabar de pagar la Tele. Un cop fet això, reparacions diverses, sense urgència. Sóc repetitiu amb tot això, però tinc tanta sensació d’estar incomplet...

També em caldria una nova taula. La Behringer està a les acaballes per excés de pols del carrer. Depenent d’on vagi a petar, m’interessarà una taula o una altra. En el fons, m’agradaria una taula gran. Falta que me la pugui pagar i que pugui disposar de prou espai per a allotjar-la. Ara mateix no en tinc.