Fart de la rebaixa de pensió. Ho estic passant fatal. Quan un estat
és disfuncional, ho paga tota la seva població. Necessitaria més
activitat del Tsunami Democràtic. Ara tot depèn dels tribunals
europeus. Espanya no fot cas ni de l’ONU. 2019 ha estat, per a mi i
per a tots, un desastre termonuclear. Espanya és una agressió.
*****
No
veig una simple coincidència que Xile i Catalunya estiguem en ple
merder. Els estats xilè i espanyol són intercanviables, i no hi ha
qui els aguanti.
Les
eleccions inútils han donat un gran augment de Vox (no ampli) que
pinta molt xungo, no han resolt res, i han costat 140 milions d’euros
mercès a una llei electoral rònega (i que fa sospitosament fàcil
l’acte de votar: no has ni de pensar). Única bona notícia: C’s
s’ha fotut una hòstia de nivell Rita Barberá. Rivera, Cañas,
Girauta, Carrizosa i altres elements similars se’n van directes a
casa. La montapollos queda com a nova líder d’un partit que està
incapacitada per a dirigir. La sagnia de càrrecs del partit és
constant. En pocs mesos, C’s serà història. Ningú no els trobarà
a faltar. Mentre, se suposa que ERC (sempre ells!) negocia amb Pedro
Sánchez, però alguna en porta de cap aquest darrer: crec que
provarà de «carregar-se» a ERC i als ridículs d’UP i així
justificar el pacte que volen els bancs: PSOE + PP. I si no, entra
Vox, que abans eren uns amplis i uns diccionaris, i ara són uns
neonazis. No em voldria haver de vendre el meu Vox AC15C1.
*****
«He
estado mirando precios de alquileres en Terrassa, y el más barato
són 500€ por 40m2. Estaba mirando si había manera de pagar 150
por algo muy mínimo. Me he dado cuenta de que en casa de la família
me voy a derrumbar. Hoy he dormido tres horas y no funciono. Y un
sítio para mí en el que yo lo decidiese todo y en el que hiciese lo
que quisiese me daría una paz que no encuentro.»
*****
He
actualitzat una mica el meu equip de directe amb Visitants. Ja
tocava. Ara, a descansar econòmicament un any. El 2021, els pocs
pendents són recomprar el baix Höfner i la Wildkat (nous), comprar
una guitarra de fado econòmica més el piezo per a electrificar-la,
i he considerat en algun moment, no com a cosa imprescindible, un
teclat Korg Krome-61 per a cert directe que fa temps que tramo i que
m’agradaria organitzar, sense tocar-hi personalment: un concert de
música «setantera» de Philip Glass i Steve Reich, un autèntic
revulsiu per a l’escena clàssica local, totalment estancada i
regresiva. Però també dependrà de com estigui de vuits i nous. Són
coses que ja hagués fet ara si hagués tingut els diners. Tot i que
llavors ja no m’hagués hagut de vendre el baix Höfner ni la
Wildkat. Els trobo a faltar.
*****
Ambigüitat
sobre quin ha de ser el meu paper a Visitants, que encara no he pogut
comentar amb el grup. És perquè he petat. Estic intentant deixar la
rondalla. He estat fent massa assaigs i concerts i m’adono que no
puc seguir, que hem de fer una adaptació, que Visitants no pot ser
més temps el grup de Lluís Paloma, més aviat hi ha d’estar
connectat. Una mica com amb el Kentucky Fried Chicken, que sempre
l’associes al senyor de la barba i les ulleres malgrat que fa molts
anys que aquest senyor no és ni a la companyia. A la vegada que
potser tots plegats li volem fer fer massa coses diferents a
Visitants, simplement perquè és el vehicle que ara mateix tenim a
la nostra disposició. Clar, ara ho he de parlar amb els companys i
ja es veuran públicament els resultats quan toqui. Però és cert
que m’he de poder expressar i explicar com em sento. Que dimecres
27 de novembre em passés tota una tarda quasi incapaç de dibuixar
mentre pensava en si m’havien d’ingressar o no, crec que ho
resumeix tot.
*****
La
darrera falòrnia és que, per a controlar els nervis i l’ansietat,
vaig passar una tarda compilant un àlbum de bases per a tenir a la
recambra, decent sense ser extraordinari. Per si un dia vaig molt
curt d’idees o de temps.
Good
Earthquakes
1.
Freak Show (nova)
2.
Scitòibitna
3.
Toritos Tangleados
4.
Welfare Trends
5.
Pizza Marinata Blues
6.
Visca Occitània Lliure!
7.
¡Ay, Qué Bien, Estoy Mal!
8.
Backwards
9.
Strings (nova)
10.
I'm A Woman In My Way
11.
Decoratiu
12.
Drum3
13.
Dolce Vina (Or Something Like That)
14.
La Mainadera
El
que n’ha sobrat és material que necessita molta
feina (2.0). És una
carpeta que conté dotze cançons, algunes d’elles evolucions
d’alguns dels desastres del «Busco feina/Accident». I són
cançons compostes, algunes amb lletra escrita i tot, però que
necessiten ser regravades i repensades perquè segueixen sonant
inferiors. Un tema purament de producció, però prefereixo
abordar-les quan estigui relaxat i hagi acabat de posar en marxa
l’estudi. Per la resta, allò sobrer són, o bé idees
fragmentàries, o les restes del Requiem, de les quals potser se’n
puguin aprofitar cinc o sis moviments (la resta són més modulacions
que alguna cosa autènticament aconseguida: el 2008 el Requiem
contenia alguna de la meva millor música fins al moment, però en
onze anys he fet material força més impressionant).
Pel
que fa a treball de bases més urgent, em falta fer un parell
d’overdubs en un parell de bases del «Irving Park In The Dark»,
res molt dramàtic. Sí que manca feina a fer al «Feina 2.0», que
porta mesos aturat (agenda!). Unes parts de guitarra en una base, un
«overdub» de sintetitzador en una altra... i moltes veus. Necessito
pau. Almenys ja en tinc totes les lletres.
