He fet una entrada al meu blog de Vilaweb, Patinet1964, on he parlat tant de l’exagerada afecció per l’escenari (i l’exagerat menysteniment del treball a l’ombra) per part de la comunitat de músics, com del fet que no hi ha renovació d’idees i algunes guies per a revertir-ho. En poc temps he escrit dos articles, ja anava tocant. No vull parar, i espero poder mantenir l’interès.
*****
Amb la distància de les dues setmanes de parada quasi total i no-del-tot-acabada, miro a la meva obra recent. «Jazz» (amb bona pinta amb la distància, però necessitat de lletres que no el xafin) i «Shut Down, Vol. 3» (amb força feina pendent) porten un temps intocats. «Que em sents, explosió?» ha passat a ser un àlbum instrumental acabat, potser pendent de revisar algun petit error d’editatge, i se sosté prou bé. En tot cas, el projecte que em té més intrigat és «Four Sides of the Eternal Triangle». No pel gruix de l’àlbum (d’una peça amb el «Shut» i l’«Explosió», i necessitat de veus), sinó per les dues primeres cançons, «November Homebrew Whiskey» i «Houston Quarks, 1960». Resulta que jugant a Drifters i sense aplicar reverb més enllà de la que duguessin les mostres dels instruments, m’ha sortit un autèntic «single» de «Rhythm & Blues with strings», a punt per a que Ben E. King hi cantés a sobre en un univers ideal. És un gir al que durant molt temps he tendit, però mai no havia arribat a fer el pas de Phil Spector als Drifters. És tan 1960... Reconec que estic escoltant molt només aquestes dues bases. És tot un so. És recuperar l’essència de gravacions com «I Count the Tears», «Save the Last Dance for me», «She Never Talked to Me That Way» o «Spanish Harlem». Suposo que és la tensió entre una època que m’ha marcat molt i el desig de buscar nous camins: de tant en tant m’agafa la nostàlgia. Però també, com a «CBGB», m’intriga com fer que certes músiques actuals sonin càlides. Ara toca rumiar el següent pas. Mentre, col·laboraré amb amics, deixant-me anar.
*****
Aviat em posaré a escriure de nou, aquesta vegada intentant acabar el llibre de contes dramàtic. Tinc la sensació que he de presentar conjuntament els dos llibres als despatxos literaris: el llibre de contes còmics és divertit, comercial, però una mica trivial, ideal com a primer llibre, però per si sol no em garantirà publicar, i el llibre dramàtic pot ser molt millor però no serà comercial, i per si sol no em permetrà publicar tampoc. Els dos junts donen una millor idea de les meves capacitats com a escriptor. Una altra cosa és, evidentment, que han de ser editats per separat, tan diferents són.
Tan de bo trobi la pau per a acabar la feina. Tan de bo me’n surti.
*****
El tercer llibre de fotografia està esperant sense fer-se, degut a confinaments comarcals diversos i a que necessito una mica de diners per a poder passar un parell de tardes a Barcelona sense morir d’inanició. Sé de dos emplaçaments a Barcelona on vull fer fotografies nocturnes. El cas és que el moment ideal és pels volts de Nadal, i ja ha passat fins el proper desembre. Sí que espero que en unes setmanes pugui provar de fer safari fotogràfic diürn per Rubí i Sant Cugat, purament per a veure si faig fotografia interessant en color. El blanc i negre té un cert efecte d’art instantani, i he de veure si amb el color retinc la màgia o no. En tot cas, necessitaré tenir dies lliures...
*****
Políticament, només espero que anem a eleccions. No per una gran fe, però m’agradaria que d’una vegada els electors triéssim entre JxC i ERC. Almenys saber a què atenir-nos. I eliminar el blocatge si fos possible. La meva opinió: necessitem un partit de centreesquerra independentista.
