Via Lliure?
Doncs això, un moment d'optimisme via ANC. Jo la vaig viure cantant
amb Poble Que Canta al tram 39 de la Meridiana.
Falta una
setmana pel 27S. Jo votaré CUP. I sí, vull DUI el 28S i república
social. I enviar a la UE i al PP a la merda. Vull ser lliure.
Puc
queixar-me de passada que el PP hagi triat com a candidat la pena de
tio que ha triat? No es pot caure més baix.
I de què
van els banquers? Per cert, quan baixaran els preus dels pisos a
nivells clarament pagables?
I si algú
li pot fotre un cop de puny al president d'Hongria i a la Merkel, li
estaré molt agraït. I milions d'immigrants també.
*****
Ja tinc els
meus dibuixos del curs passat a la botiga. Un problema menys.
*****
Per a
escriure bé he de llegir. I a casa no me'n surto. Toca buscar-me
tardes a la Biblioteca Central.
*****
El Jordi
Ibañez em va donar una idea per a acabar els àlbums que em falten
acabar des de fa anys: gravar-ne alguns emprant les veus d'amics i
coneguts. Encara he de decidir qui cantarà què, però a grans trets
la cosa anirà així: 1) el "1964" l'he d'acabar de gravar
jo, per a no desgraciar l'excel·lent treball gràfic d'en José Luís
Algar; 2) el "Santuari" serà totalment instrumental; 3) el
"1980" el gravaré com em suggereix el Jordi; i 4) hi ha el
dubte de si fer l'"Estratègies" amb una veu (no pas la
meva) o amb moltes com amb el "1980". En fi, seria una
manera de veure la llum al final del túnel. Cada cop em costa més
cantar i no vull patir més.
*****
Dimecres 16
vaig recollir el meu vell baix Storm de Casa Farràs amb les noves
pastilles. Pel poc que el vaig poder tocar, la millora en so era
evident. Però dijous es va quedar al local. La història queda en
suspens. Almenys puc batejar els meus baixos:
-Baix
elèctric Storm 1998: Satèl·lit.
-Baix
acústic Academy 2011: Cunard.
I somnio amb
un Jazz Bass algun dia, però de moment res.
*****
Fa
unes tres setmanes vaig llegir per casualitat aquesta entrevista
sobre art:
Alguna
cosa me'n va molestar, era massa conservadora. I la hi vaig enviar a
l'Òscar Roig (el
Cuñao), que pinta molt
bé en un estil hiperrealista. Van seguir aquestes consideracions
meves:
"No,
el problema no és si pinten bé o no. És l'entrevista mateixa. Vull
dir que jo dibuixo figuratiu, però sempre a partir de les idees que
l'art minimalista i conceptual m'han suggerit i que considero una
part crucial de la meva formació com a dibuixant. Això és el que
el propietari de MEAM rebutja d'una manera molt apriorística. Vol
tornar-nos al segle XVII, d'on se suposa que hem d'agafar un nou
camí, però si el moment més generador d'idees (segle XX) el
rebutgem en bloc, quin camí nou podrem agafar, si és que en queda
algun? És això el que vull dir quan dic que és una entrevista molt
conservadora. Una altra cosa és que sempre estaré en contra de
qualsevol política de patums i de "això és bo o no en funció
de quants diners se'n fa pagar". Però sempre tenint en compte
que la qualitat d'una obra d'art, apart de pel seu treball, es
defineix en termes d'informació, idees i pensament, independentment
de si és art sacre del segle XVI o expressionisme abstracte. Sempre,
doncs, serà imprescindible una mentalitat oberta. Que és el que no
trobo aquí."
"Et
faré una altra pregunta: quanta de la gent de la foto adoptarà una
posició activa vers aquest art? Quanta escriurà cartes als diaris?
Quanta fundarà revistes? Quanta obrirà galeries? Quanta intentarà
pintar, i d'una manera que impacti? Aquí és on es veurà si de
veritat els pintors que exposen al MEAM estan oferint noves idees o
si simplement és una reacció conservadora que, com molt em temo,
només vol tornar l'art al segle XVII i que tot un corpus d'idees
sigui considerat un simple episodi en la història del gust. I,
tornant a l'entrevista com a tal, això és el que jo, com a artista
en actiu, percebo: un simple tancament en banda. Si fins i tot ataca
l'amateurisme! Et reconec que per a mi allò important és tenir
idees. Una persona amb idees ja trobarà com realitzar-les, i
aprendrà en el procés. És com en el rock: el Paul McCartney pot
tenir molts somnis grandiloqüents amb el Liverpool Institute for
Performing Arts, però allò que fa gran al rock és que un
adolescent es pot comprar una elèctrica barata, convèncer als seus
amics de muntar un grup, assajar en un garatge amb unes birres a mà,
fer una visita al president de l'AVV del seu barri i trobar-se tocant
en un escenari en una nit d'estiu per a un munt de gent, i a més per
a ells serà una experiència inoblidable que els farà perseverar.
Això no és en absolut el que llegeixo a l'entrevista. I jo sé
massa bé què significa anar-se'n a un conservatori o una facultat
de belles arts a intentar aprendre un ofici, només per a sortir-ne
escaldat i no voler-ne saber res més. No, el MEAM no és el camí.
Potser aniré a veure'l, penso que opinar sense veure o escoltar no
és bo, però t'admeto que no espero sinó sortir-ne fred. No
m'agraden els reaccionaris."
La
part còmica és que ell em deia que mirés, i jo em pensava que
defensava al senyor del MEAM, fins que a la fi em va dir que ma
germana sortia a la foto del final. Ens va costar entendre'ns.
De
totes maneres no he anat al MEAM. Reconec que no em crida.
