Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, d’octubre 24, 2011



1) Aquests dies estic movent fitxa en tot de coses... i encara no sé si sortirà bé. De moment, un contacte que vaig intentar fer per informar-me sobre sardanes (bé, em dec fer-ne una) no ha funcionat. Llàstima. També, fa una estona he enviat tres cançons (Automatic Day, Amsterdam i Shelby) a cert segell "indie" barceloní, per provar sort. En el pitjor dels casos, que no es pugui dir que no ho he provat tot. I també estic treballant en el projecte de concert, que em va entusiasmant més com més m'hi poso (tinc ja dues demos completes corresponents a dos moviments d'un total de 10). N'he enviat un CD-ROM al lloc on voldria fer el concert. Ara toca esperar.
2) Ahir vaig estar a Manresa, a fer d'actor per a un video d'un nou amic. Va ser una experiència interessant. Tenint en compte que quan l'Elisir d'Orrore ho vaig fer fatal, aquí en canvi la sensació era d'aconseguir molt amb poc esforç. Espero que aviat podré veure els resultats.
3) Fa cosa d'un mes vaig acabar un nou quadre. Havia de ser una còpia literal d'un Monet, però ha agafat una vida pròpia durant el mig any en què hi he treballat. Almenys m'ha deixat amb bon gust de boca en veure que les meves capacitats gràfiques estan intactes, al contrari del que pensava fa tan sols dos anys. He vençut als profes de la facultat de belles arts.
4) "1980" (és el primer cop que en parlo obertament) consisteix de moment en quatre bases de cançó (+ una opcional). Em tenen esperançat, però és un projecte al que no poso data perquè de dos discos que havia de treure aquest any un s'ha quedat pel camí i l'altre està intocat. I no vull córrer, vull fer-ho millor que al "Feina 2.0". Almenys ja tinc dissenyada una portada en blanc i negre, amb unes fotos com no les feia des del viatge als EUA.
5) He tingut uns dies Bob Dylan, amb tres cançons favorites: "Corrina, Corrina" (sí, és una versió, però permet respirar després de tanta cançó bàsica al Freewheelin'), "Mississipi" i "Sugar Baby" (què sona? Una Strato amb cordes gruixudes i afinada molt greu? Una guitarra baríton? És un so que no sé com replicar).
6) Fa un parell de setmanes em va passar una cosa a artteràpia: vaig fer un dibuix que eren unes formes abstractes sobre una mena de disc solar, una mica influït per la meva coneixença dels fets de Three Mile Island de 1979 (quan es va fondre un reactor nuclear i es va fregar la catàstrofe). I de sobte em trobo que les meves companyes de classe m'hi veuen a mi tractant d'agafar un nadó mentre m'aguanto precàriament sobre un cap enorme. Tot i que hi ha seguit un text molt analític, reconec que per a mi aquesta experiència ha estat un veritable koan.
7) Per acabar, encara no té data en ferm, però anuncio que el febrer de l'any que vé faré un concert amb pregravats a l'Ateneu Terrassenc, pel que ja he dissenyat un cartell. Si puc mantenir l'agenda sota control, espero poder-hi estrenar alguna cançó, especialment del projecte que fins ara havia conegut com a "Elbert Emulov" (un músic polonès ha adoptat aquest nom) i que, en homenatge als Byrds, passo a denominar "Santuari". En fi, espero veure-us en aquell concert, que tinc previst acabar amb un torn de preguntes per a qui vulgui saber alguna cosa de mi.