Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els Visitants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els Visitants. Mostrar tots els missatges

dilluns, de juliol 04, 2011


-"Inacció":
M'he perdut força mogudes aquestes darreres setmanes. Agenda plena... fins ahir. Necessito descansar, i espero poder-ho fer aquest estiu.

-Tècnica:
Al meu ordinador de torre s'hi havien de canviar tantes coses que, dins la vella carcassa, quasi tot és nou. Queda instal·lar una tarja de so d'a bord i una font d'alimentació prou potent, però, sense dominar la tècnica informàtica, tinc un "i5", 8 Gb de RAM, tarja de video d'1 Gb, i una vella targeta que he volgut conservar, la M-Audio 1010LT, que crec que ara podré aprofitar. I, apart, com a regal de sant tinc una taula de mescla, no gaire cara, que és millor que qualsevulla altra que hagi tingut i que em permetrà tant gravar a 4 pistes com posar en pràctica, a la fi, tot el que vaig aprendre fa 14 anys. Millor.

-Concert de Cardedeu:
Els Visitants agraïm l'oportunitat de tocar a la Fira de Musica de Cardedeu, on ja havíem filmat un dels "Unpluggeds Cardedeu". Però no hi havia massa públic (en ser en una zona apartada). Vam tocar bé, però va ser més un assaig amb públic que l'event important que tant havíem planificat. No ens vam poder quedar a la tarda perquè jo tenia concert amb la coral (on vaig tocar els bongos, per cert).

-Concert de la casa Alegre:
Què dir? Un concert perfecte en un entorn perfecte. Gràcies als Visitants per l'ajuda (ells també ho han disfrutat) i gràcies a tots els que heu vingut. La meva aposta per tocar al pati de la Casa Alegre de Sagrera s'ha revelat un encert. Hem fet 13 temes meus en format de grup més "Nearer, My God, To Thee" (amb jo a solo) i "Skin" de bis. Únics punts febles, que el concert hauria d'haver començat vint minuts més d'hora per a poder agafar una mica de públic de les actuacions clàssiques, i que no s'ha arribat a filmar en video. Però potser ja era massa demanar.

-Plans aquest estiu:
Intentar acabar el "1964", ni que sigui per a que deixi de fer-me nosa al cap. Segurament només l'enviaré per correu a alguns amics. Com dic, no està malament, però ho puc fer millor. Típica obra de quan estic sota pressió. Almenys vull fer-la servir per a experimentar literàriament. L'"Elbert Emulov" segurament ja el deixaré pel curs vinent, per a fer-lo amb calma. Pot ser que em surti algun "side project" aquest estiu, però si de cas ja concretaria.
I també intentaré llegir.
I em posaré en suc a la piscina de Vallparadís.

dimarts, de febrer 15, 2011

Sort que l'afonia m'ha vingut després, tinc una veu que ni l'Andrés Calamaro: dos concerts aquest cap de setmana, un de debò i un altre sorpresa i en format mini. El de debò, dissabte 12 als Amics de les Arts amb Els Visitants, en un ambient molt artístic (hi havia una exposició muntada, sobre l'aigua si no recordo malament). La sala ressonava molt, però el concert va sortir bé igualment, repassant l'especial de Cardedeu amb l'afegit de Marcianitos (amb el grup), 2 rellotges (al piano), Llàgrima Viva i el Sanctus (a pelo). Una anècdota va ser quan anàvem a començar Shelby i m'adono que tinc l'armònica al vestidor, dic "un moment!" i en deu segons em presento amb l'armònica i comença la cançó. Pufff... El mini: diumenge vaig a veure com a espectador els Claroscuro i l'Exèrcit d'Islàndia al Crossroads (bons directes tots dos, malgrat que els Claroscuro van tenir algun problema d'afinació) i quan acaben els islandesos, enlloc de fer un bis em criden a mi, apareix el Rubèn amb la seva Rick i acabo tocant Shelby i Amsterdam. Completament sorpresa. I admeto sentir-me molt realitzat després de tocar amb aquella guitarra. Gràcies infinites.
I la cosa s'ha arrodonit amb l'escolta, avui, en una habitació feta caldo i amb el Jordi, de "Skylarking" d'XTC en vinil i remasteritzat. M'ha agradat força, molt més que quan ho vaig escoltar en mp3 amb la mescla "fora de fase" del 86.
Sobre futurs concerts, n'hi ha un de segur "a solo" el proper dia 22 a la biblioteca del Districte 6, a la Rbla. Francesc Macià, i un que s'ha de concretar, també a solo. M'hauré de moure per trobar-ne un amb el grup, tot i que ara toca buscar local (ni idea de com) i electrificar-nos.
Cine: vista "El discurs del rei". No sabia què esperar quan hi vaig anar, i reconec una certa malevolència en pensar que em podria marcar algunes rialletes. No va ser el cas, està definitivament ben feta i és seriosa. Tinc bones paraules pel doblatge en català, per cert.
Clàssica: dissabte, just abans d'anar a provar so als Amics, vaig anar al concert-conferència a l'auditori municipal sobre Ramon Carnicer. Reconec que no em va captar l'atenció. Vaig haver de marxar abans que s'acabés, però la música estava prou ben interpretada, llàstima que la part de conferència s'allargués tant. Però compositivament ho vaig trobar una mica sosso. No horrible, però era una segona generació del que se sentia a la seva època. Diguem que la seva importància és com a autor de l'Himne Nacional Xilè. Està bé que algú es faci càrrec de recuperar-lo, però reconec que m'esperava més.
El "1964" està igual. Per primer cop des de 1998 tinc un cert bloqueig d'escriptor. Crec que simplement necessito una mica de temps i espai, però fins ara no l'he tingut. Em passa el mateix amb la classe de literatura. Tornant al "1964", he passat les bases a tres persones que romandran en secret per a que em facin de "segones oïdes", però de moment cap d'elles s'ho ha pogut escoltar, amb el que vaig una mica perdut. Diguem que si li hagués pogut dedicar el gener, ara hi hauria disc acabat. Bo o dolent, però acabat. Però ja no m'atreveixo a dir ni si sortirà. Intentaré acabar-lo, però admeto que és un disc del que no estic massa segur. No un desastre, però potser s'espera més de mi. Espero que l'"Elbert Emulov" serveixi, quan m'hi pugui posar.
Ah, i estar a la Consulta ha estat genial, malgrat les tonteries dels fatxes.