Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, de juliol 23, 2010

ERC diu que no, visca la revolució. CiU ni tan sols diu res. IC-V passen. Ni tan sols la CUP s'ha sumat. Solidaritat Catalana per la Independència ha fracassat completament en el primer objectiu que es marcava. Una altra cosa és que és millor votar-los a ells (no són ni molt menys perfectes, però els partits actualment al Parlament són invotables, directament) o a Crida a la Unitat Popular, la recent escisió de la CUP que SÍ es presentarà a les eleccions al Parlament. Sort a tots dos, i a veure si arribem a veure al nostre país política digna de tal nom d'una vegada.
I la propera entrada la vull dedicar a qualsevol altre tema.

dimecres, de juliol 21, 2010

Faig aquesta entrée absolutament confós. En Laporta, en López Tena i l'Uriel Bertran han fet la ara famosíssima conferència proposant una unió política de tots els partits nacionalistes i independentistes sota el nom de Solidaritat Catalana per la Independència. El trio és dispar, des d'un Laporta que em fa dubtar (tot i ja haver estat al PI, és una incògnita política amb la seva gestió del Barça com a màxim aval) fins a un López Tena que està trepitjant fort amb la consulta ciutadana i que sembla saber què es fa des d'un punt de vista legal (tot i el recent fiasco de la ILP i la IP). La cosa no és gaire sòlida, especialment perquè s'hi haurien de sumar ERC (amb un prestigi sota mínims) i CiU (que ja han dit fa poc que no són independentistes i que ara han escollit callar). Els tres fundadors demanen (molta) gent per a crear unes bases actives, però ja he tingut dues grans patacades polítiques (incloent la meva sortida d'ERC la primavera de 2007 i la de Reagrupament pels fets de gener passat) i vull estar segur que no hi haurà sorpreses si és que hi he d'entrar, perquè sinó, mirant-m'ho des de la graderia estic en pau i molt còmode. Una altra cosa és que ja veureu com al final, després de mesos de no voler saber res d'en Laporta ni d'en Carretero, seran el que hauré de votar (rialles, si us plau).

dimarts, de juliol 13, 2010

Només puc qualificar el que ha passat avui al Parlament de cop d'estat contra la ciutadania. Que la primera resposta dels partits a la manifestació de dissabte sigui tombar la ILP pel referèndum (tots els partits menys ERC), així com el "Pla B" (tots els partits per unanimitat) evidencia els dèficits democràtics d'un Parlament submís al Tribunal Constitucional espanyol, així com la seva voluntat que Catalunya no sigui mai independent. Els nostres(?) polítics s'han tret la careta: per a ells democràcia és votar-los un cop cada quatre anys, que ells facin el que vulguin amb els nostres vots, i que de tant en tant ens manifestem i ells no en facin ni cas.
Cal no votar-los. Ni a CiU ni a ERC ni a IC/V ni al PSC ni al PP ni a C's. Si els votem, seran quatre anys més del mateix (o vuit, o dotze, o...). Les respostes han de venir de fora, i cal que siguin solvents. De moment, sembla que els únics polítics amb una mica de cara i ulls al nostre país siguin l'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran, i potser caldrà que es replantegin si realment val la pena intentar canviar el sistema des de dins. En tot cas, 1.500.000 persones hem quedat decebudes per la ruqueria d'uns pocs aferrats al poder.