Santuari

Pots escoltar el "Santuari" aquí: https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/santuari

Notes 2020 (versió bona)

En el fons hi ha pocs canvis a la versió definitiva respecte de la versió retirada de 2015. És igualment instrumental. Simplement, he retirat parts de guitarra que no funcionaven i les he substituïdes per parts de sintetitzador. Va ser el meu primer àlbum del màgic any 2020 (i l'últim que vaig publicar a internet pel meu compte). 15 anys en "development hell", però ha valgut la pena.

Notes 2015 (versió retirada)

"Santuari" és un disc instrumental, el tercer que trec en un any. No ho havia de ser. Però estic tan fart de cantar i del meu aparell "no fonador" que al final he tirat pel dret. Com amb el "Corrupció", hauran passat deu anys llargs entre les primeres demos i el disc final. Al contrari que amb el "Corrupció", existien les bases completes del disc des de 2010, amb el que la seva aparció tan tardana es va deure al tantes vegades referit caos d'agenda de concerts dels anys de cant, més la reorganització posterior. Al final em vaig adonar que no m'anava a posar a davant del micro. En format instrumental, acabar-lo era possible. Aquí el teniu.

1. Mr. Far Away: Quasi tot és DX7 aquí. Una mica The Who.

2. Mauretania: Originalment pensada com una sintonia per a ERC, fins que el Carod em va fer un desaire. Així que no ho serà.

3. Rockin' 1: Primera gravació feta amb la "Califòrnia". Quasi tot ho és, excepte per una pista d'acords feta amb l'Encore, la darrera vegada que la vaig tocar.

4. Studebaker: Gravada per trossos. La rítmica és l'Encore.

5. Parking: Una pista de sintes, sense més.

6. Dr. Slump: En un determinat moment havia d'anar sobre el concert que va fer el Jeff Tweedy a Vilanova i la Geltrú el 3 de juny de 2010 i al que vam anar el Jordi Ibañez i jo. Però ja no em posaré davant del micròfon. Millor guitarres i l'ME-25.

7. Olympic: Una resta del "Corrupció", accelerada 7 semitons, on es pot sentir l'acústica cutre que em va regalar l'Òscar Roig el 1995, obra d'un luthier que no en tenia ni idea.

8. Bionic Woman: Un muntatge llarg d'idees que havien de formar part del "Corrupció".

9. Scotland: Havia d'anar sobre Grace Slick. Mai no en vaig poder treure una bona lletra. Prové del desastre del "Busco feina" original de 2006, i aquí està molt millorada.

10. Country & Western: Un primer intent d'una cosa que aconseguiria a "Shelby Avenue Bridge" del "petit complot" amb Tired Hippo.

11. Lusitania: Una de les moltes fases per les que va passar aquest disc va ser la de bases pregravades per a una òpera el llibret de la qual havia de ser escrit per una companya d'Italià aplicat al cant, al conservatori. Quasi no va escriure res. I jo vaig acumular molt material, que haurà sortit sobretot entre aquest mateix llançament i el "Feina 2.0". Però aquesta és l'única peça del conjunt escrita sobre un text, i igualment mai no vam treballar en la part vocal o en res que s'assemblés a assajar una obra. Així que instrumentalment queda millor.

12. Song Of Norway: Treta amb guitarra, però gravada només amb sintetitzadors. Curiós.

13. Titanic: Havia de ser la segona pista d'un "disc de vaixells" que probablement ja no intentaré mai (no vull tornar a cantar). El tema? El xoc de l'RMS Olympic amb el HMS Hawke el 20 de setembre de 1911. No és cap pèrdua, m'adono que el 2004-5 no estava preparat pel canvi estilístic que aquest disc hagués requerit (la llarga ombra del "Corrupció"). Melodia tocada amb la "Glendor", la Rickenbacker 330/12.

14. Wizard: Prové també del desastre del "Busco feina" original de 2006, i també aquí està molt millorada. Una cosa en plan Mike Oldfield, no té més.

15. Strong: Una mica més original que la mitjana del disc. Crec recordar que era una idea apuntada pel "disc de vaixells".

16. Britannic: Un intent meu de compondre en l'estil de "SMiLE" dels Beach Boys. No té més.

17. London Flight: Conté la meva pista instrumental preferida de tot l'àlbum: slide de guitarra amb reverb, passats a l'inrevés. Accelerada 3 semitons.

18. 1975: Una anada de l'olla. Punt.

19. Enigma: Millor que l'anterior, sense ser una obra major. Melodia feta amb la "Glendor".

20. Magnum: Composició en dues parts, ha acabat essent una excusa per a un solo de rock.

21. Ice Is Nice: Havia de ser "Ara i aquí", una cançó de protesta molt potent. Impossible fer-li una lletra que no quedés immediatament superada pels aconteixements.

Gravat als Kanga Sound Studios i a diverses configuracions de la Unitat Mòbil a Terrassa entre 2005 i 2015. Música, enregistrament i producció de Lluís Paloma, "Patinet".