Videos i 1964

Començo dient que "300 anys" no ha acabat d'arrencar del tot. Amb 73 visites en el moment d'escriure aquestes línies, l'ha vist més gent que el video de Visitants a La Goleta i en menys temps. Però reconec que esperava poder-lo convertir en un video viral, una cançó que fós útil tant al món independentista (on un autor sense discogràfica pot resultar més interessant que un d'"oficial" pel tema de drets d'autor) com a mi, per donar-me a conèixer mitjançant les cerques de YouTube. Clar, encara està lluny de les 13.500 visites d'"Automatic Day", malgrat que "300 anys" podria ser una cançó més prestigiosa. Bé, almenys és una cançó que demostra el meu potencial per a aquest 2013. Podeu veure el video a: http://www.youtube.com/watch?v=Mg8DyWSCScs. I si us agrada, no us talleu i feu-lo circular!

També, sembla que "Shelby Avenue Bridge" no acaba d'arrencar a TourDates, baixant una posició fins el número 14 en la seva tercera setmana a l'Unsigned Chart. Però un detall que ho relativitza una mica és que d'entrada jo ja no esperava que hi fés res, i sempre hi ha el detall que algú em deu estar escoltant a UK... Podeu consultar-ho a: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/28-apr-2013.

El que de moment sembla fer-ho una mica més bé és el video, purament funcional, contenint tota la música d'"Himnes": penjat el 29 d'abril, té ja 12 visites, el que no està pas malament per a una obra tan suposadament poc comercial d'un autor desconegut. Si us agrada, difoneu-lo també! http://www.youtube.com/watch?v=4-oppUJdOaQ.

*****

Evolució ràpida del "1964": entre el 8 i el 29 d'abril, no només he regravat quasi totes les bases existents del projecte (datant quasi totes elles de 2010-11, amb l'excepció de "Bum" i una o dues més, regravades en algun moment de 2012), sinó que he afegit tres noves cançons al projecte, dues d'elles composicions noves (la tercera, "Amsterdam 1966", a no confondre amb l'"Amsterdam" del "Feina 2.0", és una cançó que fa vint anys vaig començar a compondre i que vaig deixar inacabada, el pont entre els "2000 mosquitos" i les "maquetes del '94" que van donar inici a la saga del "Corrupció"). La millor de les noves és la titulada, provisionalment, "Wrecking Crew", amb un so molt massiu dominat per un Hammond de VST (tan massiu, que algú m'ha suggerit titular-la "Tot es fot d'hòsties amb tot"; és un so que no podia polaritzar més les opinions, i està clar que el nou àlbum no agradarà a tothom).

A partir d'aquí, dos fets a destacar: 1) el projecte queda conformat definitivament per 25 bases instrumentals, pendents de veu i solos de guitarra, i quasi totes elles amb un so spectorià molt marcat que ha elevat moltíssim la categoria del projecte (recordem que els originals de 2010-11 no estaven correctament gravats i que aquest va ser un "projecte problemàtic" durant més d'un any i mig); i 2) que les fases B i C del projecte han quedat aparcades (en parlo més avall), de manera que aquest serà un àlbum tan unívoc estilísticament com el "Corrupció" o "Himnes". He de dir que les escoltes que he fet aquest darrer parell de dies de tot el material seguit m'han donat força sensació de coherència i estabilitat, sensació que el 2011 no tenia en absolut.

El que em deixa amb les lletres i la portada. Les lletres? N'hi ha set de bones, ja "atribuïdes" a tal o qual base instrumental; una de bona que malgrat tot descarto, perquè és possible que abans d'un any ja estigui obsoleta; i cinc que estan escrites però que necessiten de revisions més o menys importants (una cançó, "Estroboscopi", serà instrumental). El que em deixa amb dotze lletres per escriure, amb moltes temàtiques ja decidides però amb certa inquietud perquè aquesta és la part del projecte sobre la que tinc menys control. Bé, aquest 1 de maig a la tarda intentaré posar-me en feina i mirar fins on arribo. I pensar com ho canto... (Nota: aquestes darreres setmanes tots els amics m'han demanat un canvi d'estil vocal, cosa que no em serà gens fàcil d'assolir, però potser ha arribat el moment d'experimentar, tot i que no tinc una veu particularment versàtil.)

La portada, mentre, també és un pendent. No em puc posar realment en feina mentre no tingui la llista completa amb els títols definitius de les cançons, però de moment ja compto dues portades que he fet per a les prèvies en mp3 i CD del projecte, i les dues (que il·lustren aquest post) són problemàtiques per raons ben diferents. La més antiga, la de la noia que es maquilla, no la puc fer servir perquè, tot i que és perfectament adequada per a l'atmosfera seixantera del projecte, em generaria una mà de problemes per drets d'autor i d'imatge. L'altra, la portada groga amb caracters Impact vermells i el text "1964" escanejat d'un anunci d'aquella època, és reminiscent de quan el "Corrupció" havia de ser el "disc groc", encara en ple segle XX, però ja fa temps que tothom imita la portada de "The Beatles" i això de les portades monòcromes ja està molt vist, especialment perquè aquesta no acaba de quedar elegant. Diguem que hi ha un cert aroma d'"Himnes" a l'aire, però que no vull ser pesat.

En fi, són títols de treball, però per a qui hagi tingut accés a les prèvies aquesta llista, amb totes les bases per ordre, pot ser prou útil. 25 bases, 72:56 de durada, i en Phil Spector es podria morir d'enveja si ho sentís. Aquí, doncs, llest per l'atac final, el "1964"! (* base remasteritzada; + cançó gravada entre el 28 i el 29 d'abril d'enguany):

1. Base3 Mar

2. Elligan+

3. Amsterdam 1966+

4. Sintonia X-2

5. Show

6. Brand New Car

7. 112 base III

8. Frosty*

9. Gear VI

10. Cold Passion

11. Bla 2

12. Bla 1

13. Bingo 2

14. Estroboscopi

15. Bingo 1

16. Grogui

17. Aftermaths

18. Around A Bee

19. Moe Meo*

20. Pizzicato Strings

21. I's a Steal

22. Bum! Said The Bell*

23. Quorum*

24. Wrecking Crew+

25. Aminoàcids Yekaterinburg

*****

El que em deixa amb un projecte fantasma, el del "segon CD" del "1964" (que podríem anomenar afectuosament "1965", per a entendre'ns), format per les fases B i C del projecte inicial (recordem-ho: la fase B consistiria a acabar certs temes que tinc inacabats i que són força arriscats harmònicament -tot i que li tinc una mica de por a "Schönberg's Pizza House", per recordar l'estil del "concert del caos"- i fer alguns altres temes amb experiments harmònics, segurament tots instrumentals; i la fase C consistiria en connectar una guitarra elèctrica a una sèrie de pedals i fer sessions "d'accidents planificats" amb les gravadores en marxa, una idea que em va venir a finals de l'any passat en recordar que fa molts anys, quan només podia gravar en casette, havia fet sessions similars amb un pedal de multiefectes Zoom 505 i havien sortit sons molt guapos). Per què no esperar i fer un doble CD? Perquè hi ha pressa per treure les cançons "normals" que ja tinc en marxa i -més important- perquè crec que el material de les fases B i C s'hagués fotut d'hòsties amb el material ja existent. Millor, doncs, gravar aquests experiments apart, amb molt de temps per endavant i, sobretot, en els seus propis termes. De totes maneres, amb tres projectes en marxa ("1964", "1980" i un "Santuari" que podria esdevenir àlbum doble si li dono forma a certes idees orquestrals, ja el 2014) està clar que això del "1965" és l'última de les meves prioritats, especialment perquè és la cosa més difusa i amb menys garanties d'èxit artístic que es pugui concebre. Idea per si el 2015 em trobo sense res més a fer? Potser. Tot i que potser el 2015 estigui prou relaxat com per a tornar a intentar el "disc de vaixells", necessitat d'una lectura concertada de llibres que el 2004-5 no tenia i que ara sí que tinc, però que no tinc temps material de llegir, i encara menys prenent notes.

*****

I, un cop acabi les lletres del "1964", espero no quedar-me aquí i poder escriure en la mateixa empenta les lletres del "1980", cosa que pràcticament garantiria la seva sortida a internet aquest mateix 2013. Seria només el segon cop que em passaria, i el 2010 només un dels dos àlbums era en solitari.

Bé, hi ha d'haver també una gravació amb Els Visitants de cara a l'estiu, tot i que de moment és prudent no donar-ne molts detalls, només dir que l'estem assajant intensivament perquè volem que ens surti molt bé. Seguirem informant.

De projectes no me'n falten, certament.

Apunts post-bases del "1964"

Abans de res, una bona noticia: "Shelby Avenue Bridge" ha pujat al núm. 13 a la seva segona setmana a l'Unsigned Chart de TourDates: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/21-apr-2013. Que gent que no em coneix estigui escoltant la meva cançó és el més important. Sabem que allà i aquí ningú no vol parlar de mi als despatxos. Però el públic ho coneix millor, només que tingui l'oportunitat d'escoltar-me. Sí, alguna cosa passarà...

*****

A tall d'anècdota, i desaparegut el magnífic sofà del local d'assaig en favor d'un armari per a la roba, aquesta tarda m'he fet amb una cadira que se suposa que serà prou resistent com per a suportar el meu pès durant les llargues hores d'assaig amb Els Visitants. El que no sé és com la portarem allà, no és particularment portàtil. Però és el que he trobat. Per cert, el Rastre del carrer Doctor Turró ha tancat?

*****

Fa unes setmanes que tinc al disc dur cançons de diversos orígens, però sobretot dels Beatles, alterades de velocitat. Moltes a -3 semitons, tot i que alguna que altra està a +4 o apareix dos cops amb velocitats diferents. Els Byrds també hi tenen un cert protagonisme. Són unes gravacions que m'han inspirat molt mentre regravava les bases existents del "1964". De fet, m'he habituat a remasteritzar-ho tot, comprimint, limitant i fent alguna altra virgueria de tant en tant. Us asseguro que sentir "Isn't It A Pity" del George Harrison ralentitzada i comprimida/normalitzada és tota una experiència. I "Four Organs" de Steve Reich també té la seva "vidilla" un cop ralentitzada. El més divertit és que tot això es pot fer amb Audacity, un programa lliure i gratuït, però falta que la gent ho sàpigui. Temps al temps.

*****

He de dir que d'uns mesos cap aquí he detectat, amb una certa alarma, un fenòmen que no m'havia passat mai. Mentre no tenia grup i no feia actuacions sota el meu nom (perquè no podia), tothom se'm posava pesat amb què havia de fer un concert. Era una època en què les meves gravacions semblaven generar bones crítiques unànimes entre tothom que em coneixia i no era d'una discogràfica. Bé, doncs, darrerament he tingut una activitat de concerts al meu nom o junt amb els Visitants, i d'alguna manera he completat discos, encara que fós contra tot pronòstic. I de sobte em trobo amb gent que es mostren molt crítics amb la meva música o que fins i tot m'insulten. Què he de fer, deixar de fer concerts i tornar a ser només un músic d'estudi centrat a compondre a jornada completa? Potser no és el que més vulgui, però si algun cop ho arribo a fer, aviso que serà definitiu. No em cal reviure el tracte que em donaven a l'Escola Pia de petit i adolescent. A casa estava molt tranquil.

*****

Reconec haver "desconnectat" de la política. No és que no faci coses, segurament estigui tan mobilitzat com sempre. Però he deixat de llegir les noticies. Simplement, tenir al capdavant del procés d'independència a algú tan dependent de Madrid com el Mas és com pretendre que un Biscúter faci marxa enrera. Només m'il·lusionarien unes eleccions anticipades (ERC, no votis els pressupostos!). Però reconec que la meva "desconnexió" és un efecte colateral d'haver estat tan absorbit per la regravació del "1964". Quan gravo, perdo el món de vista, i passa a importar-me només allò que ocorre dins de la meva habitació. Admeto que sóc fonamentalment un paio que crea, i que la "potílica", encara que m'interessi, no necessàriament és la meva prioritat número 1. Però agraïria algun estímul, alguna indicació que la política nacional no està completament en mans d'una colla de cínics. Sobre la política estatal, es pot esperar alguna cosa de dos partits que es van alternant mecànicament en el poder i que sembla que només sàpiguin veure qui la fa més grossa? Osti, fotem el camp d'Ecspanya d'una punyetera vegada! Oi que ja es veu que l'única sortida és la DUI? Doncs feu-la! Però deixeu de marejar la perdiu!

I Sit Around

Avui (em refereixo al 17) he acabat de regravar/remasteritzar les bases existents del "1964". I, amb l'excepció d'"El mar" (gravada una setmana abans de "300 anys"), tot el procés m'ha dut des del dilluns 8 fins ara. 10 dies, amb descans (és un dir) dissabte. I la cosa sona potent. M'ha reafirmat molt. I tinc un nou so. Almenys, fins a on un "mur de so" pugui ser un nou so. Però per a mi ho és. Ja no és l'estil del "Corrupció". Aquest darrer sempre serà el meu millor disc, però ara, per primer cop en tot aquest temps, no em repeteixo, he fet una passa endavant. No m'ho pensava pas, la tardor del 2010. Ni durant la relativa desorientació del 2011. Ara hi ha poder. Falta veure com és rebut aquest so. Però tinc una sensació que no havia tingut des de 2004. Estan passant coses.

*****

Ara falten: 1) lletres i veus per a aquestes bases, per a acabar la "fase A" del projecte; i 2) les fases B i C, més experimentals. La fase B seria acabar uns temes que tinc penjats des de fa anys (tant com dir que són d'un altre segle) i fer certs experiments harmònics, tot en plan instrumental segurament. La C, entregar-me a intentar generar accidents controlats amb guitarres i un pedal multiefectes. Totes dues fases poden resultar molt diferents del material que he gravat aquests deu dies, pel que no és segura la seva inclusió al disc acabat. Però no per això he de deixar de provar-ho (comento alguns detalls d'aquestes fases B i C en un paràgraf d'aquest post: http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/04/entrada-llarga.html).

*****

Mentre, estic pensant en reincorporar certa base descartada al "Santuari". I resulta que tinc tot d'idees que vaig reunir en una carpeta per a una mena de concert per a pianos, arpes i orquestra, una peça que volia compondre per encàrrec d'una hipotètica orquestra que no s'ha materialitzat mai per falta de resposta (no els treguis dels seus Mozarts i Beethovens, és inútil proposar-los res més creatiu; per això estic tan cremat amb el món clàssic últimament). Clar, amb 28 minuts d'idees un "segon CD" a integrar al "Santuari" resulta més que possible. Igualment no serà un projecte inmediat, el "1964" i el "1980" em corren més pressa i són més factibles. Apart que el "1964" pot ser molt més renovador.

*****

I ara, també, a escriure lletres i mirar si tinc alguna cosa interessant ja escrita...

... Escoltant a James Last...

TourDates again!

Després d'uns mesos de pausa, informo que torno a estar a Tourdates... amb "Shelby Avenue Bridge"! (#19): http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/14-apr-2013. És curiós, perquè això segurament s'hagi originat en què vaig fer algunes reformes al meu perfil d'allà, però per a promocionar "300 anys", que després de tota la fullaraca que hi vaig muntar, sembla haver-se estancat en la cinquantena de visionats a YouTube (i el meu "cover" dels Beatles no arriba ni a la trentena: no és el millor començament pel meu nou so de 2013).

*****

Aquest vespre (diumenge 15) he regravat tres bases més del 1964, incloent la de "La nit dels aminoàcids". He decidit que en conservaré la lletra ("Yekaterinburg"), i que una altra lletra que tenia feta (sobre Francesc Macià) no està tan malament com pensava que estava el 2011 i que provaré de gravar-la... quan el meu coll millori. No és una malaltia total, però fa un parell de dies que no el tinc òptim, i de fet divendres no vaig anar a classe de tècnica vocal per aquest motiu.

Després he volgut adornar una base, "Pizzicato Strings", que ja tenia, i un comportament estrany del Cubase m'ha obligat a fer-la altre cop des de zero. Tot i que ara sona força bé... Una altra, Bum en mi, l'he convertida de 16 bit a 32 i la deixaré així, un descans entre tanta bomba.

Tinc ja 42:20 de bases fetes (15). Només me'n falten set per fer, però seran les difícils, cançons que mai no he arribat a resoldre d'una manera satisfactòria. Bé, potser és una oportunitat...

*****

Abans d'ahir vaig comprar uns discos de soul tirats de preu a una segona mà. Molts encara estaven (i estan) precintats. N'he escoltat un parell i sonen força dignes. Una bona compra.

*****

No parlo molt de política perquè reconec estar en un moment d'un cert desinterès. L'Oriol Junqueras hauria d'haver estat dirigint ERC el 2004 i jo encara seria al partit, però fora d'això és un moment una mica apàtic en què no acaba de succeir res i el Mas sembla acceptar el que li imposa el destí enlloc de fer mans i mànigues per canviar-ho. Suposo que si no s'aproven els pressupostos hi haurà noves eleccions. I llavors tornaria a votar ERC després de tots aquests anys. Tot i que tinc clar que no tornaré a militar. Amb l'ANC ja en tinc prou. I llàstima de CUP: tenen idees interessants, però no saben com defensar-les.

2ª part de l'entrada llarga...

Començar dient que el proper dia 23 en Francesc Fuentes serà a La Roca del Vallès venent CDs per beneficència, comptant amb una actuació auxiliar de Vol Menor (Carles Cuixart, a qui encara tinc pendent de veure en directe). Deu dels CDs són meus: quatre del "Corrupció", tres del "Feina 2.0" i tres d'"Himnes". Tant de bo trobin comprador...

*****

El concert que vaig fer a La Goleta el passat dissabte 6 va tenir una mica de tot. La part bona va ser l'excel·lent tracte per part de l'Anna i el Guillermo, que sempre fan tenir ganes de tornar-hi. També hi va haver bon rotllo entre els músics que participàvem al triple programa. El que ja no va anar tan bé va ser la meva actuació: per sort, el rotllo pregravats em va funcionar bé, però hi va haver un grup de joves que es van passar la meva actuació xerrant pels descosits, amb el qual no em vaig poder concentrar i especialment vaig fer moltes gambes a la guitarra, i a més algú (no recordo qui) em va convèncer de fer servir un peu de guitarra que no era prou estable, amb el que la Rick va anar per terra (des de dimecres que la tinc en repòs després d'aplicar-li pintura negra a l'oli per dissimular el parell de punts on va saltar la pintura; per sort no sembla haver passat res més). Apart, cap dels tres integrants del cartell tenia musicalment res en comú amb els altres, pel que era molt difícil que a una sola persona li agradés tot el programa (en Cisco Moreno va tocar música punk i algun rock'n'roll amb distorsió amb un so molt bàsic, i els MC Acoustic van tocar en acústic -ella canta especialment bé, pel maig vindran al Rovell-, fent exclusivament versions de hits). Clar, els MC, a qui he d'agrair que em tornessin a Terrassa cap al final de la matinada, em van admetre que no els havíem agradat ni el Cisco ni jo, musicalment parlant. Però el contacte està fet (i de passada, els vaig passar enllaç a un video de "Somebody To Love" dels Jefferson Airplane perquè l'estil vocal d'ella em recordava molt al de la Grace Slick).

*****

Des de principis de setmana torno a tenir a casa el sintetitzador Casio CTK-611 que vaig comprar ca. 1999. La idea és intentar introduir-ne el MIDI dels patrons de bateria (bé, uns de concrets) per a generar noves cançons pel "1964". Falta veure com ho faré funcionar per a fer la sincronia. Almenys, sé que és possible. I recordo que m'agradaven molt els sons de bateria d'aquest sinte.

*****

Una cosa menys confessable que vaig resoldre ja fa un parell de setmanes va ser una aplicació que em va aparèixer un dia a l'apartat de sol·licituds del Fcbk anomenada "Dating with Friends". No solc fer cas d'aquests avisos, però el que em va alarmar va ser que en menys de deu dies es van acumular cosa així com 40 avisos d'aquesta aplicació. Jo no l'havia sol·licitada. I em va costar uns quants dies trobar qui m'ho expliqués. Al final una coneguda em va dir que no m'hi havia agregat ella, però que segurament ho havia fet una amiga seva. I em va explicar tot el que havia de saber sobre el tema, coses com que allò era per lligar, que allà quasi tothom posava fotos d'"estic molt cachas" per a no perdre l'oportunitat de lligar, que hi havia moltes mentides, que era un lloc molt freqüentat per "sense papers" que buscaven un casament amb una espanyola per a regularitzar la seva situació, i el més important: que l'aplicació començava la teva inscripció fregint-te amb preguntes molt íntimes per a (teòricament) buscar-te una parella adequada, i que a la que passaves d'un determinat nivell l'aplicació passava a demanar-te constantment el número de la teva tarja de crèdit (és a dir, pagar per aquest servei tan dubtós). No cal dir que en arribar a casa el primer que vaig fer va ser vetar l'aplicació de la meva llista de programes, on no hauria d'haver-hi entrat mai. De passada, veig normal no fer servir altres portals pel mateix estil, on també et cobren gust i ganes per un servei igual de dubtós. Em sembla que ja faig bé de quedar-me solter. En fi, com vaig intentar posar fa poc a Fcbk i no em va sortir bé, estic en una relació amb una Rickenbacker. Amb això ho dic tot.

*****

Acabo amb la secció d'humor. Fa unes setmanes vaig enviar als meus amics aquest correu: "M'ha arribat aquest pdf que us adjunto de la casa Fender de fabricació de guitarres. Què en penseu? Lluís." Hi adjuntava un pdf anomenat "Fender" amb:

Conjugación del verbo "fender"

infinitivo fender
gerundio fendiendo

participio fendido

Indicativo

presente

yo fendo

tú fendes

él; ella; usted fende

nosotros; nosotras fendemos

vosotros; vosotras fendéis

ellos; ellas; ustedes fenden

pretérito imperfecto

yo fendía

tú fendías

él; ella; usted fendía

nosotros; nosotras fendíamos

vosotros; vosotras fendíais

ellos; ellas; ustedes fendían

pretérito indefinido

yo fendí

tú fendiste

él; ella; usted fendió

nosotros; nosotras fendimos

vosotros; vosotras fendisteis

ellos; ellas; ustedes fendieron

futuro

yo fenderé

tú fenderás

él; ella; usted fenderá

nosotros; nosotras fenderemos

vosotros; vosotras fenderéis

ellos; ellas; ustedes fenderán

Subjuntivo

presente

yo fenda

tú fendas

él; ella; usted fenda

nosotros; nosotras fendamos

vosotros; vosotras fendáis

ellos; ellas; ustedes fendan

pretérito imperfecto

yo fendiera

tú fendieras

él; ella; usted fendiera

nosotros; nosotras fendiéramos

vosotros; vosotras fendierais

ellos; ellas; ustedes fendieran

yo fendiese

tú fendieses

él; ella; usted fendiese

nosotros; nosotras fendiésemos

vosotros; vosotras fendieseis

ellos; ellas; ustedes fendiesen

futuro

yo fendiere

tú fendieres

él; ella; usted fendiere

nosotros; nosotras fendiéremos

vosotros; vosotras fendiereis

ellos; ellas; ustedes fendieren

condicional

yo fendería

tú fenderías

él; ella; usted fendería

nosotros; nosotras fenderíamos

vosotros; vosotras fenderíais

ellos; ellas; ustedes fenderían

Imperativo

afirmativo

(tú) fende

(usted) fenda

(vosotros/-as) fended

(ustedes) fendan

negativo

(tú) no fendas

(usted) no fenda

(vosotros/-as) no fendáis

(ustedes) no fendan

També els ho vaig enviar als de Fender España, als que sembla que els hi va fer gràcia.

*****

Per acabar, una curiositat: Sabíeu que els Citroën els fabriquen molt a prop de Terrassa? Sí, a "Vila dos cavalls".

*****

Ah, i comentar un disc curiós que he descobert fa poc, agradable, però certament no una obra mestra. És "The Best of Hammond & Trumpet", recopilatori de gravacions de James Last. No és més que això, medleys de grans hits dels 60 tocats amb bons sons de Hammond i bon nivell tècnic i interpretació, un cas relativament afortunat de música de dentista. Normal que no l'hagués detectat abans.

Entrada llarga...

Ja és a internet el "Més brots" de Ran Ran Ran: el podeu escoltar a http://ranranran.bandcamp.com/. Comandat per l'extraordinari single "Gernació", la resta de l'àlbum (que conté vuit cançons) resulta lleugerament menys enfocat, però només per comparació. De fet, es pot dir que els apartats que a priori podien despertar més dubtes han estat resolts amb proficiència, donant com a resultat un àlbum que, essent bàsicament de transició (en directe, Ran Ran Ran han jugat algunes cartes ambicioses com l'ús de molta electrònica i la definició d'un projecte trencador, que aquí apareixen més esmorteïts), és una presentació prou bona pel grup que està naixent. Menció especial per l'Albert de Gúdar, que en el temps que ha passat des del "7" dels ara extingits Tired Hippo sembla haver après moltíssim sobre com comandar un estudi de gravació, coneixement aplicat aquí amb bon efecte. I la portada, dissenyada pel sempre eficient José Luís Algar, està a l'alçada de les circumstàncies. En resum, Ran Ran Ran no són un simple canvi de marca per a en Ferran Baucells, i aquest "Més brots" apunta per a ells algunes possibles direccions que serà interessant seguir (el propi frn ens en parlava fa poc a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/02/entrevistes-2013-4.html).

*****

Dijous passat, 11 d'abril, l'Exèrcit d'Islàndia van tocar a l'Hotel de Matadepera. Pels que els coneixem va ser una bona nit, i sempre he dit que un dels seus punts forts és el seu directe. Dit això, el concert el van aprofitar per a fer la presentació oficiosa de l'autoeditat CD d'"El regne mineral" (que vaig aprofitar per a comprar). I, essent el "regne" una destil·lació del seu repertori pre-"último peón de reina", el concert va suposar un retorn a un estil "musicalment conservador" que alguns signes ens havien insinuat que anaven a abandonar en favor de vies més experimentals i exploratòries. Per tant, concert de transició, a l'espera d'un canvi que arribarà segur però que de moment no sembla sortir a l'exterior del local d'assaig, a excepció de la pròpia filmació d'"Último peón de reina". Almenys, dos ingredients són a lloc: la pedalera i tècnica instrumental del Rubén Martínez (provinent de Ménage, recordem-ho) i les idees prospectives del "frontman" i principal compositor del grup, el Jordi Ibañez. Quedem, per tant, a l'expectativa (per qui hi tingui interès, una entrevista recent amb ells la podeu llegir a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/03/entrevistes-2013-5.html).

*****

A falta de poder provar-lo i explorar el que em pugui aportar, dir que el dijous 11 també va entrar a la familia un petit pedal de multiefectes Zoom G1X, comprat per dues raons: el Mario d'Els Visitants m'insistia que em comprés un pedal afinador i vaig decidir que preferia un pedal que també es notés sonorament; i ja fa temps que venia pensant en com resoldre el principal problema de connectar diverses "stompboxes" amb efectes individuals: sempre hi havia almenys un efecte que fallava i interrompia la cadena per una o altra mala connexió. Un multiefecte resol això fantàsticament bé. El que falta saber és com sonarà. Sonarà a joguina, com diu el Mario? Jo espero que, com a mínim, el so de pastilla neta de la guitarra passi bé en mode buffer (que era on fallava el meu vell Zoom 505). I el pedal incorporat per a wah-wah, volums i whammy també em pot ser útil. Així, l'únic altre efecte que hi hauria de connectar seria el Danelectro Cool Cat Vibe que tinc i que voldria recuperar. Tot plegat, una bona combinació per a una sèrie de gravacions exploratòries que vull convertir en una segona fase de la gravació del "1964"...

*****

... que vindria després de la fase en la que porto enfrascat tota la setmana: regravar correctament les bases existents del 2010 (alguna simplement l'he remasteritzada). He après alguns trucs que m'estan donant un so molt millor, del qual un exemple és el single, independent de l'àlbum, "300 anys" (comentat in extenso a http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/04/historia-duna-canco-i-una-versio.html). Bàsicament he seguit el mateix procès: MIDIs disparats cap a sintes de hardware i regravats amb la targeta de so del PC, amb reverb afegida en quantitats industrials com un instrument més, i també molta EQ de greus i d'aguts a la pista de bateria. I molts més doblatges tímbrics i instrumentals que el 2010. Efectivament: mur de so, que ja fa anys que m'obsessiona. I amb tot això he definit el meu nou so per a 2013.

(Notes breus d'aquest procés: "El mar" gravada una setmana abans de "300 anys"; Dilluns 8, inici de la tungada intensiva fins divendres 12, quan portava acumulats 30 minuts de bases efectivament acabades; "Gear" base nova, després reequalitzada i reverb; "Moe Meo" i "Quorum" bases antigues reequalitzades i afegit de reverb amb un temps de 5'76 seg.; descoberta que l'actual versió estable de l'Audacity em dóna una compressió digital molt més bona i estable que la del vell programa que havia estat fent servir fins fa poc.)

(Nota futura: en uns pocs dies, i quan consideri que he regravat el suficient material existent del projecte com per a considerar aquesta fase com a suficientment definida, enviaré a un petit grup de persones de confiança una primera prèvia del treball-en-progrés, de moment sense veus ni guitarres solistes.)

Dit això, tinc una sèrie d'altres experiments apuntats en una llista, que conformarien una tercera fase del projecte. Serien prou radicals com per a no dir d'entrada que seran inclosos en el disc final. Com els experiments amb pedals, hi ha el risc que es fotin d'hòsties amb allò que ja tinc compost pel projecte (el "1964" original de 2010-11 gravat incorrectament). Per tant, res de definitiu. Almenys, una de les peces a provar d'acabar dataria de 1998 i està inacabada des d'aleshores, seria una peça atonal (títol de treball a canviar: "Schönberg's Pizza House"... Sí, em fa sentir ambivalent, després del concert del caos; en el meu descàrrec, he de dir que mai no la hi faré tocar a ningú). També provaría d'acabar una cançó de 1993 que vaig idear com a "follow-up" dels "2000 mosquitos", titulada "Amsterdam 1966" (que no té res a veure amb l'"Amsterdam" de tots coneguda, i que el 1993 no em va dur enlloc, tot i que ara li veig més possibilitats).

*****

"300 anys" sembla haver-se estancat en la cinquantena de visites a YouTube, a falta de saber (en unes 24 hores) si ha començat a tenir algun efecte a TourDates. De moment, doncs, sembla que no canviarà la meva vida (encara que espero que algú dins el món independentista l'acabi utilitzant; com a independentista jo mateix, reconec que m'agradaria arribar a ser prou considerat com per a poder participar en concerts per la causa, com a solista, o amb Els Visitants si ho puc programar amb temps).

*****

Amb Els Visitants, mentrestant, hi ha un projecte de regravació de vell material meu en versions rearranjades en clau netament rock, amb molt a dir per part de l'Albert, el Marc i el Mario. De moment estem gravant els nostres assaigs, per a escoltar-nos i polir coses. Encara no puc dir més, però informaré puntualment de les novetats que hi vagi havent. Hi ha intenció d'incloure un tema nou, "A Church Is Burning", que construirem a l'estudi i que jo mateix estic definint encara.

*****

M'estic replantejant cert projecte literari que volia dur a terme dins del Munt de Mots. Després d'un intent avortat definitivament perquè no podia passar del segon capítol (i perquè no tenia cap més motivació que parlar de guitarres, una cosa que faig molt més efectivament en aquest blog), una altra idea basada en una narració curta meva de fa quatre o cinc anys també s'ha estavellat al mateix punt, simplement perquè no trobo la manera d'abordar un determinat accident de la trama sense fer quedar a la protagonista com una tonta rematada (a més, no tenia ni idea de què fer amb ella durant una novel·la en què la major part del temps no podria fer sinó passejar i anar a missa; en resum, una idea verdíssima, no serveixo per a idear trames).

Així que he decidit canviar de plantejament i, enlloc d'unificar-ho tot amb una trama que ja veig que no sé completar ni articular, la idea que posaria en el lloc d'això seria la de fer una sèrie de contes independents sense una relació de continuïtat clara entre ells però ubicats en un mateix poble i amb un grup de personatges reconeixible, de manera que pogués crear un món definit i relativament coherent. La decisió la vaig prendre fa unes setmanes, en veure que les reunions mensuals d'Un Munt De Mots m'havien entrenat per a fer ràpidament mininarracions d'entre mitja i una pàgina, sovint sense una trama clara, però on podia fer diferents experiments i que semblaven tenir una recepció consistentment bona entre les meves companyes i companys d'aquestes reunions (avui, sense anar més lluny). Clar, potser he de tirar per aquí. Tot i que un parell dels meus companys han trobat la idea anterior prou interessant com per dir-me que millor no l'abandoni. Crec que el millor que puc fer és apuntar-la de manera resumida (juntament amb els problemes de construcció que té) per a reprendre-la quan ja tingui més experiència. Recordem que encara m'estic formant com a escriptor i que un punt que tinc pendent és el de desenvolupar un hàbit consistent de lectura (no estic particularment agraït a l'escola on vaig estudiar de nen i adolescent per haver aconseguit associar en la meva ment les paraules "lectura" i "treball" -cada lectura obligatòria que ens feien fer acabava inevitablement en un avorridíssim treball per a comprovar que ens havíem llegit el llibre-).

*****

Estic escoltant de nou el CD de Margo Guryan "Take A Picture". Ja que el tinc, l'escolto, tot i que no tinc clar que sigui l'obra mestra que la crítica va descriure quan es va reeditar l'any 2000. M'agrada força la cançó del títol, no particularment per la lletra, però és una filla de "God Only Knows" que no desmereix massa de la seva "mare", sobretot per la seva seqüència d'acords. Les altres cançons potser no són tan interessants. Tot depèn de si un sintonitza bé o no amb un determinat so (i és un àlbum que sona molt a 1968, amb un estil que podria haver envellit millor).

Ho ha aconseguit!

Breu nota per a avisar-vos que en José Luís Algar, ja de manera oficial, ha signat amb MusicBus, la discogràfica de gent com Love of lesbian, Pastora, Delafé y las flores azules, Mendetz, Zahara, Élena, Marcel Cranc, Fundación Tony Manero, Mojinos Escozios, Carlos Sadness y Nyandú. És el primer d'entre nosaltres a aconseguir-ho. És molt important: vol dir que és possible. I l'altra bona noticia que aquest fitxatge implica és que el disc que li va produir en Pau Romero l'any passat arribarà a veure la llum. I és el producte perfecte. No tinc cap dubte que se'n sortirà. És molt autèntic. Pels que vulguin informar-se bé d'on era en José Luís just abans que passés tot, en aquest mateix blog el vam entrevistar el 10 de febrer d'enguany: http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/02/entrevistes-2013-1.html. Per una altra banda, el seu comunicat oficial a la seva web és aquest: http://webalgar.blogspot.com.es/2013/04/habemus-discografica-he-firmado-con.html. Bona sort, José Luís, la mereixes. Aquí ens tindràs pel que et faci falta.

Història d'una cançó i una versió.

Aquesta és l'història d'una cançó meva, peculiar. Fa temps que em trobo amb el problema de tenir tot de bases instrumentals a les que, per falta de temps, espai i concentració, no arribo a posar-los lletra i, per tant, no tenen encara una melodia i una veu que les acabi (i, darrera d'això, tinc dos àlbums ja "sortibles" que no arriben a sortir). A la vegada, feia temps que donava voltes a l'idea de fer un tema "indepe", tant per donar sortida a la meva mínima visió sobre una lluita per la independència de Catalunya amb la que fa anys que estic compromès, com per a intentar ser conegut per aquelles altres persones que comparteixen aquest ideari i que normalment escolten música igualment compromesa ideològicament però molt menys compromesa amb un ideari sonor de complexitat i alta informació, i als que fins ara no he pogut arribar per falta d'algú de la indústria que em recolzi. Així que el que em queda per intentar és YouTube, on el públic potencial és gran i no és massa difícil que la gent localitzi el teu video en una recerca general.

Així, doncs, vaig abordar aquesta cançó a l'inrevés de com les abordo sempre: vaig començar per la lletra, escrita el 7 de març d'enguany i titulada inmediatament "300 anys", una reflexió molt bàsica sobre on ens trobem en aquest moment pre-independència on es veu una llum al final del túnel però on també tinc clar (i no crec que sigui l'únic) que el camí per arribar a aquesta llum serà increïblement ardu i dolorós.

Durant 13 dies vaig estar buscant idees per a una música que es sostingués per si sola (alguns dels borradors podrien acabar desembocant en altres cançons). Al final, la nit del 20 al 21 de març vaig decidir obrir l'editor de partitures, pensar seqüències d'acords i riffs, i crear tota una orquestració que després pogués passar a MIDI. La idea era provar tot de tècniques que he anat desenvolupant des de 2009 i que en teoria havien de donar un resultat potent (de fet, si parlem només de la base, així ha estat, fins al punt de fer-me dubtar si no se m'havia anat la mà). Vaig gravar la base aquella mateixa nit-matinada. Vaig seguir el meu procediment habitual de crear tota la cançó en l'editor de partitures, amb tot de parts discretes pensades per a crear octavacions, doblatges i altres formes de densitat sonora (és veritat, Arnold Schönberg tenia raó quan deia que la tonalitat clàssica havia esgotat les seves possibilitats, i el que els músics de rock hem proposat com a alternativa és explorar el món dels sons possibles, especialment en estudi, i amb resultats força prometedors, d'una manera que ens permet no perdre el contacte amb el públic, cosa que als compositors acadèmics amb fascinació per l'atonalitat no els ha anat tan bé -atonal no és garantia de bo, cosa molt certa en el cas de Terrassa-). I llavors vaig exportar aquesta partitura a un MIDI file, que al seu torn vaig obrir amb el programa seqüenciador. Llavors el procediment, còmode de fer però força laboriós i necessitat de molt temps, va ser disparar el midi, a raó d'un canal a la vegada, des del seqüenciador a un sintetitzador de hardware via USB o connector MIDI de 5 pins (vaig emprar el Yamaha mm6 i el mòdul Korg 05R/W), passant el senyal de sortida del sintetitzador per la taula de mescles on tinc centralitzades totes les connexions d'àudio, i afegint-hi diferents nivells de senyal d'efecte de la reverb 01 del rack Zoom RFX-2000 que tinc de quan feia el Corrupció i que és una part important del meu so. El resultat final sortia de la taula de mescla cap a la tarja d'àudio de la torre de PC, on el seqüenciador gravava una pista d'àudio. És a dir, tot aquest procés transformava el MIDI file en un multipista àudio amb senyals ja tractats. Vaig aprofitar per a resoldre alguns problemes que tenia des de feia temps per a sentir el senyal de gravació des de l'ordinador, cosa que em devia portar hora i mitja d'esforços. Igualment, i per evitar problemes de gravació i lectura durant la gravació d'un multipista tan massiu pels meus estàndards (20 pistes estéreo o més i tot), vaig mutejar les pistes àudio ja gravades mentre sentia només la pista que estava gravant i la claqueta del programa (certament era treballar a cegues). En general vaig afegir molta reverb a cada pista, tractant l'efecte com un instrument més. Amb dues excepcions: la bateria, que vaig gravar completament seca, i els baixos, que sí tenien reverb però en molt poc grau. La bateria, a més, la vaig gravar aplicant molta equalització des de la taula per a aconseguir un so de bombo potent (molts greus i molts aguts, sense tocar els mitjos), i va requerir d'una certa reescriptura del MIDI perquè el patró original no em convencia gens.

La mescla de la base, que vaig fer ja de matinada, va implicar: 1) afegir EQ, limitació, delay i una mica de reverb del propi programa a la pista de bateria; 2) fer servir el plug-in del limitador per a afegir més guany a certes pistes que sinó quedaven enterrades en mescla; 3) afegir delay de manera suau a les pistes de clavicèmbal i vibràfon; i 4) tirar-me la seva estona per a aconseguir ajustar els faders d'una manera que fés escoltable un multipista força caòtic, amb particular atenció a la bateria.

L'arranjament del MIDI i el multipistes, de moment fet tot amb els sintetitzadors, contenia els següents instruments: flautes, corn anglès, arpa, piano, celesta, clavicèmbal, orgues d'església i elèctric, trompeta, flugelhorn, tuba, violins, violes, violoncels, contrabaixos, timbales, vibràfon, campanes tubulars, bateria, i guitarres acústica i espanyola.

La nit del 20 al 21 vaig compondre un esbós de melodia mentre esperava a entrar a l'assaig de la coral. I part de la matinada la vaig passar sincronitzant l'esbós amb la lletra del 7 de març. I aquest material, cuidat en el que podia, el vaig registrar a Barcelona el matí del 21 (algunes curiositats varen ser que el tema s'estenia per 77 compassos i durava 2:38).

El dilluns 1 d'abril, entre les 21 i les 21:52, vaig poder gravar a la fi la veu, completament planificada a la partitura. La vaig gravar per seccions, amb tres pistes de veu a cada una, mesclades després en una sola pista estéreo, esquerra-centre-dreta. Llavors vaig condicionar el resultat amb limitació (no molta, només per evitar dos pics de senyal), delay (1/16, 50% de realimentació, mesclat baix), flanger (mesclat baix), i reverb (5,91 segons, no molt alta, però és el que se sent més en mescla). I EQ d'aguts massiva, per a evitar el meu habitual so de veu "apagat".

Llavors vaig fer un intermig per passar a àudio un MIDI que havia fet durant la tarda, una base per a un "cover" del tema dels Beatles "She's Leaving Home", transposat a La major per a poder-lo cantar una quarta més baix. La idea era posar-lo a YouTube per a un petit concurs informal d'una pàgina de Facebook, i si de passada pescava algun fan, ganga. La base va ser feta en el mateix estil reverberat que la de "300 anys", tot i que no l'havia calculada tan potent. De moment no vaig gravar les veus perquè ja era molt tard de la nit.

I vaig arrodonir la sessió gravant el solo de "300 anys" amb la Rick de 12, solo que també estava escrit a la partitura de la cançó. Vaig resoldre el problema de com gravar a taula passant la guitarra pel meu ampli d'assaig i treient el senyal de la sortida d'auriculars cap a taula (sinó, la gravació hagués sonat molt matada d'aguts). Graví el solo en dues meitats, i després li vaig compensar els volums perquè havia quedat una mica desnivellat. I un cop gravat el solo, vaig passar aquesta pista per dos limitadors del Cubase i per delay ping-pong a 1/8. Vaig experimentar també amb un efecte de flanger, però vaig decidir que no sonava tan bé i el vaig treure de la cadena d'efectes. I vaig procedir a mesclar, aplicant limitació a la base i a les veus en estéreo. Finalment vaig masteritzar la mescla, en una sèrie d'intents perquè hi havia uns pics de senyal molt bèsties que vaig haver de rebaixar un a un, perquè sinó era crear uns "bonys" en intentar limitar una gravació que de mitjana no estava molt alta. Crec que va quedar bé, tot i que el màster final es nota comprimidet. Vaig acabar el tema a les 3:25 de la matinada.

El 2 d'abril a la tarda vaig gravar les veus de la versió dels Beatles, amb polifonies i tot, així com un altre solo amb la Rick de 12, aquest cop gravant-la a dues pistes, una (esquerra) amb la pastilla d'aguts i l'altra (dreta) amb la pastilla de greus, de manera que sonés com una 360/12 en estéreo "Rick-O-Sound", donant un so una mica més apagat que si només hagués gravat amb la pastilla d'aguts. Per la resta, aquests darrers tocs van comptar amb l'usual cadena de limitadors, delay i reverb del propi Cubase. I a mesclar.

Els videos, fets amb fotos tots dos, van comptar amb una característica no intencionada (almenys en un primer moment): les fotos canviaven en sincronia amb la música. El de "300 anys" reunia 38 fotos de la mani del passat 11 de Setembre a BCN i era un video purament funcional. Però un accident creatiu amb el GIMP va conduir a un video per a la versió dels Beatles molt minimalista i elegant. M'apunto la idea per a futurs videos.

Ara falta veure si "300 anys" tindrà la difusió que he intentat donar-li. La versió dels Beatles tindrà una circulació força més restringida, per tema de drets d'autor, però he aconseguit superar la versió que havia fet del mateix tema fa 13 anys, que sona molt matada en comparació. Dit això, les dues gravacions són d'una peça, i espero que almenys algú pugui sentir-les totes dues.

Tot i que ahir a la tarda un parell de persones les van sentir i em van dir que amb una veu com la meva jo m'hauria de limitar a cantar gregorià, i que la cançó protesta no és per a mi, a no ser que soni "enfadat". Bé, tots sabeu què penso de les teories "emocionants" de la música. I tinc la veu que tinc, encara gràcies que almenys afini.