Bona notícia

M'alegro que en almenys un cas des de l'article d'aquesta matinada hi hagi, sobtadament, una resposta positiva: Cara B, de la web de Barcelona Cultura, s'han posat en contacte amb mi. Gràcies infinites.
Mentre, he descobert el bé que sona "Immortal Love" d'"Himnes" quan l'accelero set semitons. Sempre faig aquesta mena d'experiments quan acabo una gravació que m'agrada. Un altre experiment sol ser passar-ho a l'inrevés. Hi ha ganes de descobrir sons i variants interessants. I de vegades algun d'aquests experiments acaba al disc (com per exemple, en un parell de bases del futur "Santuari").
Les notícies sobre la reunió Rajoy-Mas són que la web de Moncloa ha passat olímpicament de la reunió (ni tan sols ho diuen a Twitter). No hi hauria d'haver canvis sobre el que vaig escriure fa tres posts, i per tant ja s'hauria produït el xoc de trens. Mr. Mas encara ha de fer la valoració de la reunió (el govern espanyol del PP deixa la seva valoració per a l'Alícia Sánchez Camacho).

Fallada

Admeto la derrota. Fa unes setmanes vaig demanar a un amic si podia recollir les dades de tot de webs on l'havien entrevistat. Doncs bé, ahir al migdia vaig fer servir la llista per a intentar promocionar "Himnes". I resulta que només han contestat d'un sol blog, i per a dir-me:

"¡Hola, Lluís! Admiramos tu esfuerzo y tu trabajo con tu proyecto, pero lamentamos que no te publicaremos en la web porque... tu música no es del estilo del que publicamos.

"¡Mucho suerte con tu trabajo!

"Un saludo."

Clar, se suposava que aquestes webs existien per a ajudar els músics desconeguts. I de moment aquest blog ha actuat com una discogràfica.

La resta de webs i blogs no s'han pronunciat, ni han publicat res. Us admeto el meu desànim. Què he fet malament? O què he fet massa bé? De veritat estic innovant tant, en aquest el meu disc més conservador? Per què ningú que estigui a càrrec d'una web o un segell no m'ajuda? I per què hi ha tanta disparitat en aquest punt entre "els que decideixen" i el carrer? No em puc passar tota la vida esperant una oportunitat que no arriba. Perdoneu-me, és que no sé en què fallo, o què o qui falla.

Tríptic del dia abans.

1. Demà, el Rajoy dirà no al Pacte Fiscal i el Mas convocarà eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. No és que ja sigui oficial, però com voleu que vagi d'una altra manera? Mr. Rajoy ja ha posat a parir el Pacte Fiscal al Congreso de los Diputados aquest matí. Almenys m'alegra que la manifestació de l'11 de Setembre estigui tenint conseqüències. El dia de les eleccions recordeu-vos de votar independentista. I a veure si d'una vegada el Parlament de Catalunya proclama la independència i passem a dependre de la legislació internacional i no de l'espanyola. Reconec que no votaré CiU malgrat els darrers esdeveniments. Raó: l'euro per recepta.
2. Porto tot el dia fent còpies del CD d'"Himnes", preparant sobres acolxats i papers i enviant a la mare a dipositar cartes a la bústia (tinc pupa i no puc sortir de casa). Quasi tota la feina està feta. Tota, excepte dues cartes. Les més crucials. De la feina d'ahir i avui me'n depenen concerts, citacions a blogs, entrevistes i potser parlar amb alguna discogràfica. Però no una de Catalunya: malgrat que per la resta ho donaré tot pel meu país, reconec estar desenganyat amb les discogràfiques de Catalunya. Sobretot amb les més potents. No havia vist mai una tal falta d'ambició i d'olfacte, artístic i comercial. Mentre segueixin així no anirem enlloc. Alguns dels millors músics que conec ho deixen per manca d'atenció. És un luxe que com a país no ens podem permetre. Cal ambició. Conquerir els Estats Units, si cal. Vendre milions de discos i omplir estadis a tot el món. Els anglosaxons, si se'm permet, ho saben fer molt millor que els executius d'aquí. Jo almenys ho tinc clar: toca trucar a la porta del mercat important que tinc més a prop: el Regne Unit. I si toca fer discos en anglès, es fa.
3. Com a part de la promoció d'"Himnes", tinc nou Bandcamp: http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/. Hi he posat cinc "àlbums": el "Corrupció", el "Feina 2.0", "Himnes", una sel·lecció de tres temes meus del "petit complot" amb Tired Hippo (hi ha un enllaç per a escoltar tot l'àlbum a Last.FM), i un "single" amb "Buy Guitars" i el "Sanctus". Això cobreix tota la meva obra publicada, excepte rareses. Rareses que fa un mes vaig recollir en un DVD d'edició limitada pels més íntims, "L'àlbum de les peixateres de poble", contenint videos diversos i audios com les cintes magnetofòniques de 1992 o els diversos "covers" que he fet en punts concrets de la meva carrera. Res que es pugui editar comercialment però que volia tenir reunit en un sol punt per a qui tingués curiositat.

"Himnes", a la fi!

"Himnes" ja quasi és aquí. L'obra és acabada, masteritzat inclòs (em va costar una mica de fer, al final vaig trobar com no comprimir tant, però el cert és que odio la compressió digital). En total, un any de composició i gravació. Podia haver estat menys d'haver tingut una agenda més relaxada. Però la gravació és ja completa, la portada (dissenyada per José Luís Algar) és impresa, i ja només falta fer les còpies físiques en CD i fer trameses postals (i potser alguna per internet).

Les raons per a cantar aquesta obra en anglès han estat: 1) hi havia poquíssimes traduccions al català, totes molt més curtes que els respectius originals anglesos, i possiblement amb els drets d'autor vigents; 2) reconec que havent aconseguit colar "Buy Guitars" al #7 de Tourdates l'1 de juliol passat (i veient que el públic anglès vol sentir cançons en anglès), vull provar a veure si algun d'aquests moviments rep una oportunitat; i 3) que estigui provant què tal em va a UK es deu a les raons exposades en aquesta recentíssima entrevista (redactada dilluns passat a la nit): http://www.misspreferida.blogspot.com.es/2012/09/entrevista-lluis-paloma-patinet.html, en essència que aquí ningú de la indústria em fa ni cas i n'estic fart de parlar amb una paret.

I caldrà que trobi algú que no sigui una paret si vull que la segona part del concepte d'aquesta obra existeixi: fer-ne un concert, no necessàriament cantat per mi. Algú del Conservatori ha rebut un zip amb totes les partitures de l'obra i un any o altre pot ser que ho mogui, però de moment no és factible. I el lloc on originalment volia fer el concert sembla ser una paret, no de pedra, però una paret. Toca trucar a portes. I no em tanco a res. Sé que l'obra, almenys musicalment, és bona i pot interessar a un públic relativament nombrós si aquest té l'oportunitat d'escoltar-la. Una altra cosa és si a més he pogut crear una obra amb atractiu pop, que no sé si és el cas: les influències són de rock progressiu, però si una cosa falla (des de la meva perspectiva de músic amb un cert interès per les avantguardes) és que és la meva obra més conservadora, tant pel tema com perquè torna deliberadament a terrenys que jo ja havia explorat fa anys. Però es tractava d'oferir melodia i acompanyament a un públic concret que havia patit de valent certa llunyana nit, i no vaig tenir cap vergonya d'oferir una obra decididament dolceta si amb això aconseguia el meu bondadós objectiu. I crec que m'ha sortit una obra prou digna, sempre que no es mirin els textos amb lupa (tot i que curiosament em van interessar quan només els llegia sobre paper; no sospitava que cantats no funcionarien tan bé).

En fi, moviment per moviment:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds. Té una de les melodies més aconseguides del conjunt, sobre arpes i vibràfon. Un caramelet per començar.

2. Enthroned On High, Almighty Lord. Amb un ritme sincopat i maraques, és bastant proper a un ballable. És una fórmula que em té intrigat.

3. Sometimes A Light Surprises. Suavet.

4. Blessèd Savior, Thee I Love. Millor que l'anterior, encara que la melodia es nota treballadota.

5. Lord God the Holy Ghost. Amb una tal muralla de pizzicatos, costa endevinar que a l'inici només hi ha un sintetitzador operatiu.

6. Immortal Love, Forever Full. Per a mi és el millor moviment, encara que vaig estar a punt de carregar-me'l durant el masteritzat. Per un cop, a l'alçada del "Corrupció".

7. One Sweetly Solemn Thought. Tornen els pizzicatos. "Mansions"? Què deu voler dir?

8. Take Me, O My Father, Take Me. Maraques donant un toc diferent a un altre moviment lent. Les vaig posar per a que el percussionista tingués alguna cosa a fer entre els moviments 2 i 14.

9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness. La base de pianos queda una mica tapada per la veu. Sona a mono.

10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart. Un dels millors moviments. Tres "pianos"!

11. Come, O Creator Spirit Blest. Torna el to progressiu. Interessant.

12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed. Orgues "glassians". Millor la base que la melodia.

13. Hail, Thou Once Despised Jesus! Influït pel Slash. M'agrada la mescla de piano i clavicèmbal.

14. In The Hour Of Trial. Maraques de nou.

15. Nearer, My God, To Thee. Millor la composició que com sona. La veu aguanta prou bé per ser que vaig gravar totes les veus en una sola sessió de set hores i aquesta va ser la darrera en gravar-se (vaig anar per ordre).