Eighteen

El passat 15 d’agost vaig donar els darrers tocs al «Charleston», amb un últim retoc a la seva contraportada a primera hora del matí del 16. Amb això, tinc definitiu tot aquest treball, a no tocar mai més:

1. Lluís Paloma, 'Patinet' - Corrupció Automobilística A Liechtenstein (1994-2004)

2. Lluís Paloma, 'Patinet' - Feina 2.0 (2008-2010, regravat el 2020)

3. Lluís Paloma, 'Patinet' - Hymns (2012, parcialment regravat el 2019)

4. Lluís Paloma, 'Patinet' - Alt Bee's Rage (2014)

5. Lluís Paloma, 'Patinet' - 1964 (2010-2015)

6. Lluís Paloma, 'Patinet' - Biedroneczki estan en punts (2017)

7. Lluís Paloma, 'Patinet' - The Random Rain Intrigue (2018)

8. Lluís Paloma, 'Patinet' - Rainbow Harbingers in Teledysk (2018)

9. Lluís Paloma, 'Patinet' - Santuari (2005-2020)

10. Lluís Paloma, 'Patinet' - Els somnis del futur s'escriuran amb acer (2020)

11. Lluís Paloma, 'Patinet' - Chicago (2020)

12. Lluís Paloma, 'Patinet' - Silesia (2020)

13. Lluís Paloma, 'Patinet' - Boomsday! (2020, basat en el Requiem avortat de 2008-2018)

14. Lluís Paloma, 'Patinet' - Charleston Valentine Stone (2020)

15. Lluís Paloma, 'Patinet' - Estratègies al paradís (2020)

16. Lluís Paloma, 'Patinet' - Irving Park in the Dark (2020)

17. Lluís Paloma, 'Patinet' - 1980 Vol. I (2011-2020)

18. Lluís Paloma, 'Patinet' - 1980 Vol. II (2011-2020)

Als quals s’ha d’afegir:

2b. Tired Hippo & Lluís Paloma - petit complot (2010, remuntat el 2019)

I els Duncan Drawings I, II I III, discos de rareses de prou qualitat.

De la meva obra prèvia al «Corrupció» (els meus tres primers anys com a compositor, en cerca d’una direcció) en destaco:

«¡2000 mosquitos extraviados en la C.P.U!», cançó de clústers per a piano sol (1992-1993).

«Les cintes de 1992», fetes amb cintes de cassette i «found sounds» (tothom les odiarà, però a mi em van ensenyar que un rumb diferent per a mi era possible).

«Monochrome 1» (1990), la meva primera composició i, malgrat ser un simple «soundalike» de Philip Glass, l’única composició de la meva primera etapa «minimal» que trascendeix una mica el simple estatus de curiositat.

*****

El primer pla que se’m va acudir en haver acabat tota aquesta feinada va ser que les lletres no gravades es podien convertir en cicles de no-poesia publicables en llibres. Admeto que en mirar-me-les he quedat molt desanimat. Potser que em centri a acabar el llibre de contes. De totes maneres, ha estat divertit trobar algunes lletres sobre les meves fòbies personals. En fi, quedaran de repositori. Una altra idea és reescriure-les una per una sense el condicionant d’haver de tenir una duració determinada per a quadrar amb una cançó.

*****

Admeto estar molt desanimat amb el sector femení. Només sento a parlar de desgràcies, i les apps no en són sinó la seva versió premium. I m’he adonat que si un dia trobo casa em mereixo tenir uns anys de llibertat, d’entrar i sortir sense haver de donar explicacions a ningú, de fer el que vulgui a casa meva. En resum, ella ja hauria d’haver estat aquí. Han aconseguit desencantar-me. Valc massa pel tracte que m’han donat, i m’està omplint molt més el meu estudi que no pas el fum que se’m ven.

Sí, ok. «Jazz» quedarà inacabat. Com que a les versions definitives dels 18 àlbums no hi ha cap cançó d’amor, em podré donar el gust de tenir una obra sense cançons tontes. Serà la venjança perfecta.

*****

Bartomeu? Un desastre. El Barça no es mereix un destructor així.

*****

Les properes eleccions al Parlament, tothom a votar Puigdemont, i a fer neteja d’inútils.

I que ningú no voti a ERC, us ho demano per favor.

Hmgwrtqkñbzvc

Aquest 2020 hauré acabat la feina àudio acumulada dels darrers quinze anys. Tota una proesa, gràcies a dos factors: a) el Cobi 92; 2) el fet d’acabar molts àlbums en format instrumental, el qual m’ha tret molta pressió del damunt. Més endavant ja tornaré a cantar, però això serà quan visqui a la meva nova (i, de moment, molt hipotètica) casa, amb espai per a fer tot el que calgui i estar calmat. En fi, a saber:

Feina 2.0 (remake)

Santuari

Els somnis del futur s’escriuran amb hacer!

Chicago

Silesia

Boomsday!

Charleston Valentine Stone

Estratègies al Paradís

Irving Park in the Dark

1980 Vols. I i II

En tot cas, el nivell és bo, i ara tinc una mica de marge per a pensar cap a on he d’anar en el futur. “Jazz”, amb les bases revisades aquestes darreres dues setmanes, és l’únic projecte pendent de veu, i no tinc clar què fer, ni què fer-ne. De fet, el que vull fer ara és dedicar uns mesos a escriure, intentar acabar el llibre que tinc parat des de fa dos anys. I també, de cara a la tardor, començar un tercer llibre de fotos. I oxigenar-me. És llàstima que aquest any no pugui anar-me a banyar pel bitxo.

*****

“Pont Aeri” era la discoteca estrella de Terrassa, quan jo ni volia sentir parlar de discoteques: quasi davant de casa hi havia el «No Name», i apart del pèssim ambient, una vegada hi vaig arribar a comptar vuitanta motos aparcades (mai no baixaven de cinquanta), amb el que el soroll de motos sense silenciador ja era per si sol una tortura, divendres, dissabtes i diumenges, i al final fins i tot dijous. D'adult només he estat un cop en una discoteca, i definitivament no estan fetes per a mi (evidentment, sí estan fetes per a un altre tipus de públic, però t’han d’agradar l’ambient -no poder ni caminar- ni la música -desastres de les multinacionals a tot volum-).

*****

El Barça està en un «moment de la veritat» després del ridícul dissabte 14 davant del Bayern de Munich. Té transcendència en el món real? Penso que sí. Precisament, el problema és que el Barça és el màxim producte d'exportació i d'imatge de Catalunya. I si el Barça s'enfonsa, Catalunya desapareix oficialment del mapa. No tenim res més tan potent.

Ens ho hem muntat fatal.

*****

Veig molta preocupació per la llengua. Jo també estic preocupat. Estem en una situació de resistència militant, en veient que als catalanoparlants ens resulta cada dia més difícil viure un dia sencer sense haver de canviar d’idioma. Els més agosarats miren de resistir militantment. I jo crec que necessitarem molt més que això, que la pròpia militància. Necessitem alguna cosa que no només posi de moda el català, sinó que li atorgui autèntic prestigi i reverteixi el procés de diglòssia a què el sotmet l'estat espanyol.

A la vegada que hem de treure urgentment a l’aparell estatal espanyol de l’equació.

The Finishing Touches

E²=(mc²)²+(pc)²

*****

Harto de Sebastián Piñera y del daño al que somete al noble y gran pueblo mapuche. Las notícias de este último mes son intolerables. Por si no lo era ya todo lo anterior.

Preocupación por el estado de salud del Machi Celestino Córdoba, en huelga de hambre y la cosa terminará mal.

*****

Dijous passat al vespre vaig dedicar unes hores a repescar i perfeccionar les bases de «Jazz». La idea és escriure-li lletres i gravar-li veus. Però sense la seguretat que arribi mai a sortir. És un projecte dur. Pura soledat. Pur 2019. Li faltaria també una sessió de fotos per a la contraportada: jo en B/N en una sala amb un piano de cua, preferiblement la 0P2. En tot cas, acabaré el projecte per pròpia pressió, però no sé què fer-ne.

*****

Dijous 7 també vaig acabar de retocar «A Flash in the Pan» del «Silesia», cançó que a la fi sona correcta. Dimarts 11 vaig variar la velocitat dels dos darrers temes del «Silesia», que és un disc «maco», potser necessitat d’un «single», però no l’hi he trobat, i prefereixo deixar-lo en mans dels seus mèrits, que no són pocs.. També, l’11 vaig mesclar les veus de dilluns 10 per a «Aeroport» i «Àrea 51», amb el que el «Feina 2.0» és a punt. Dimecres 11 tot el dia fent melodies i acabant tres àlbums de cop: «Irving Park in the Dark» i els dos volums del «1980».

Ja només falten dues cançons amb veu i hauré resolt quinze anys d’àlbums encallats. Em tenia molt tens. Necessitava treure’m aquesta pressió del damunt, ser lliure. Ara, a escriure.

*****

He aconseguit localitzar un mp3 de "Music in Eight Parts"de Philip Glass, interpretada pel Philip Glass Ensemble. Volia comprar-la, però només la venen a iTunes, i aquesta app m'ha donat tants problemes que he hagut de desistir. De tota manera, aquest cop m'agrada molt més el meu propi enregistrament de la peça: flueix molt millor, l'estructura queda molt més clara, sona més potent ... L'enregistrament del Philip Glass Ensemble recupera totes les decisions estranyes dels concerts de 1970 , però només aconsegueix enfosquir l'estructura, sonar arbitrària, i sonar inconnexa i avorrida. M'estranya, perquè durant gran part de la meva vida el Philip Glass Ensemble ha estat la meva formació de referència. Diria que comencen a estar molt vells. Mentrestant, em sembla que la meva gravació me l’hauré de guardar al calaix.

*****

El que queda de 2020 serà un llarg compàs d’espera econòmic, esperant que es materialitzin noves pensions i pugui pagar deutes. Quan ho hagi pagat tot, i a la major urgència, aniré a per la casa més barata de Terrassa, sempre amb assessorament legal per a que no m’enganyin amb la lletra petita. Pel mateix motiu, no faig servir apps de cites de moment: primer m’he de cobrir molt bé les espatlles, és la pitjor era per a intentar trobar parella perquè tothom busca les possessions d’un altre. En tot cas, pel que fa a la meva carrera, la idea que porto de cap és fer una petita edició en CD de cada nou disc, més una edició «nostàlgica» del «Corrupció».

August

El covard ha fugit. Diria que l’hora del lletot espanyol s’acosta. Ara falta que hi hagi un govern coherent a la Generalitat, i el desgavell de la Genialitat només té una solució: anar a eleccions, i tothom a votar Puigdemont passant olímpicament, d’ERC, CUP i partidets neoconvergents. És a dir, deixar anar llast prescindible i enviar-lo a casa a pensar. I, amb el govern correcte, transversal, anar de cara a barraca.

*****

Tot esperant unes ulleres, i no el fàstic desmuntable que porto...

*****

Estic prenent petites decisions creatives: 1) «Irving Park in the Dark» serà finalment instrumental; 2) a canvi, he decidit que dos dels tres instrumentals del «Charleston Valentine Stone» rebran veu i lletra, ni que sigui mínima (You’re on Your Ownio» i «Un món submarí»), deixant «I’m a Honda with Me» com a únic instrumental del disc: tres instrumentals seguits sonen a accident en un disc majorment vocal; 3) els dos volums del «1980» rebran veu, probablement durant el proper curs, amb calma perquè són dos discos quasi íntegres amb veu i això em suposarà tot un esforç.

A la vegada, he decidit compondre per a petites formacions clàssiques (una idea és un quartet de corda) i buscar amb calma qui em vulgui tocar les obres resultants. Ja tinc alguna cosa començada, i ara seria el moment per a treballar-hi amb calma.

I, sobretot, ha arribat el moment d’escriure, i tractar d’acabar el llibre que tinc aturat de fa dos anys, o almenys el seu llarg relat principal, al qual he hagut de donar massa voltes mentre tothom em tenia lluny de casa.

Mentre, tinc fet un nou vídeo per a «Chile» del «Charleston». La promoció haurà d’esperar...

*****

M’estic pensant d’encarregar cables apropiats pel meu rack, i a veure si així tot em funciona. Puc enviar i regravar àudio, però amb un volum baixíssim, i un cable no em funciona. És molt frustrant.

*****

La gravació de Visitants segueix endavant, i dilluns passat vaig gravar guitarres amb en Casu d’enginyer de gravació, i el meu Fender Twin Pro Tube captat amb dos micròfons, un Shure SM57 a tocar i un Behringer B-2 Pro a dos metres. La guitarra era la Gibson SG en la seva primera sessió, i el pedal un Ibanez Tubescreamer Mini ajustat de manera força suau. En Casu també va aprofitar per a gravar alguna guitarra amb el Twin i el Tubescreamer.

*****

Novetats culturals? No és que hagi pogut explorar gaire, però vull fer notar que amb «Tanhäuser» els Morgan Jr. estan en decidida forma setantera, i tinc pendent d’escoltar «Double or Nothing» de The Perfect Fool. A la vegada, la companya d’UMDM Marienka Bellostas ha tret la seva esperada segona novel·la, «La fondària de les arrels», que ja tinc comprada però pendent de llegir. I en algun moment em voldria fer amb el llibre d’en Puigdemont, que pinta interessantíssim. En canvi, «Terrassa Recull Gràfic 1965-1995» de L’Abans només existeix en forma de fascicles col·leccionables, de manera que m’hauré d’esperar (i exasperar) un any abans de poder-lo comprar com a llibre acabat. No entenc aquesta decisió.