Diguem que m'he atrevit a fer una tria ("1964"), i no sona del tot malament. 16 cançons, 53 minuts. Això m'obliga a fer-les molt ben fetes, però hi ha encara un mínim marge si alguna no sortís prou bé. Considero els 40 minuts com el marge per a no fer el ridícul. De moment, entre les eliminades hi ha "Se'n va del meu carrer", que ha sortit molt pitjor del que pensava que sortiria i que he tret malgrat que era una de les meves apostes fortes del disc. En tot cas, la reducció vé també del fet que estic bastant al límit i he de racionalitzar l'esforç pendent. De moment tinc cinc cançons acabades de setze. I les que queden no perden tant el sabor com amb el meu intent de fa quatre dies. Però no espero poder-m'hi posar abans de dissabte: demà hi ha Missa de les Santes a Mataró, la mare hi vol anar (= despertar-nos a la matinada), i dijous tinc dentista. Ideal per fer-me pols.
1. Caos a l'aeroport
2. La creu d'en Sigmund.+
3. Carregar un camió
4. Els anells universals
5. Fred aquest matí
6. El perseguit+
7. Pripiat
8. El buit
9. Estroboscopi+
10. Parquímetre
11. Dauphine
12. 1964+
13. Totes les cançons de divorci
14. (Jazzy, títol provisional)
15. (Monroe, títol provisional)
16. La nit dels aminoàcids+
I almenys la pantalla i l'ordinador nous van bé. Només falta la tarja de so, però sembla que serà difícil.
Pàgines
- Home
- "Corrupció"
- Feina 2.0
- Himnes
- Alt Bee's Rage
- 1964
- Biedroneczki estan en punts
- The Random Rain Intrigue
- Rainbow Harbingers in Teledysk
- Santuari
- Els Somnis...
- petit complot i watcher
- Els Duncan Drawings
- Les cintes de 1992
- A New Minimal Record
- Corrupció, els tempteigs
- Quan encara érem al 1963
- FAQ
- Biografia
- Els Visitants
- To Be Continued
- Nota sobre la Unitat Mòbil
- Notes de "Patinet"
- Notes al "Corrupció"
- Entrevistes 2005 - 2010
- Entrevistes 2011 - 2013
- Entrevistes 2014 - 2015
- English
- Castellano
- Adreces útils
Definició de música
La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
dimarts, de juliol 26, 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada