A la fi tenim aquí en Toni Noise, que ha produït i està mesclant la imminent segona maqueta de To Be Continued. Era de justicia que aparegués aquí i ens expliqués on és ara personalment.

1. Començo preguntant-te per la segona maqueta de To Be Continued. Com la vas plantejar, abans de començar les sessions?

Amb els To Be Continued ja havíem treballat en la primera maqueta i es van obtenir un resultats força bons. Aquest segon treball pretenien que fos més directe, amb menys producció, i així és com el vaig plantejar des del principi. Ara caldrà veure si soc capaç de que no es noti gaire la meva mà en les mescles. Prometo que ho intentaré... :D

2. Quina maquinària hi has emprat?

La de sempre, sota mínims. Gravació en disc dur, uns quants micros, algun previ i tot d'instruments diversos. La resta ho posen el talent i el virtuosisme dels músics.

3. Com enfoques cada sessió?

Sobretot que el músic es trobi a gust i tranquil a l'estudi. Prefereixo que no hi hagi ningú més a la sala, és quan millor funcionen les coses. També intentem tenir clar el que farem en aquella sessió per tal d'optimitzar i treure el millor rendiment de la mateixa.

4. Quin és el teu criteri a l'hora de mesclar un tema?

El criteri va en funció de mil paràmetres. Sempre intento escoltar el punt de vista dels músics i trobar un consens, però la majoria de decisions les he de prendre jo com a productor. Crec que la mescla és més important del que sembla i a vegades hi hauríem de dedicar més temps fins a trobar exactament allò que busquem. Però "el tiempo es oro"...

5. Quin és el teu moment favorit de les sessions?

Segurament estar escoltant aquella presa en directe juntament amb tot el que ja s'ha gravat i veure que el tema camina sol. Això ja és mitja feina feta.

6. I el més estrany o friki?

Bé, en aquest sentit soc dels que els hi agrada experimentar amb coses noves. Crec que l'enginy i l'aleatorietat poden donar uns fruits molt interessants i alhora ser un dels moments més frikis d'una sessió.

7. Quins són els teus plans respecte de l'àlbum de "covers" dels Beatles que tens començat?

Aquell projecte que vam començar amb el mestre Lluís Paloma no va acabar de caminar per mil contrarietats. De totes maneres em sembla una idea força interessant com per reprendre-la en un futur no molt llunyà i fer més temes. Només n'hi ha un d'acabat del tot.

8. En els darrers anys has indagat en la música que es fa a l'altre costat de l'Atlàntic (principalment a Xile, Argentina, Mèxic) descobrint nous talents com Javiera Mena, Matorral, etc... ¿Què n'opines d'aquests artistes? ¿Qué t'ha portat a escoltar la música que es fa en països tan llunyans?

Bé, he de començar dient que tota la cultura d'Amèrica llatina sempre m'ha atret d'una manera molt especial. Aquest fet, unit a la "saturació" de música nacional i anglosaxona que vaig patir en un moment determinat em va empènyer a anar més enllà i descobrir noves propostes de terres més llunyanes. Es pot dir que el descobriment de la Javiera Mena va ser l'inici d'una llarga llista d'artistes molt interessants, principalment xilens i argentins. Em sento molt privilegiat de viure en una època on la tecnologia et permet poder gaudir d'una música independent feta a milers de kilòmetres que d'una altra manera ens haguéssim perdut. Crec que és molt enriquidor obrir la nostra ment i anar més enllà...



09. Proposa'm cinc discos que vulguis recomanar als nostres lectors.

- Sr. Chinarro "El fuego amigo" (2005): Un disc amb un so proper a Los Planetas i amb unes lletres inusuals i brillants. L'heu de descobrir.

- Matorral "Resonancia en la zona central" (2007): Un dels grans descobriments del rock xilè. Guitarres anglosaxones mesclades amb melodies que ens transporten a la "nueva canción chilena" dels anys 70. Una delícia.

- Henry Mancini "Breakfast at Tiffany's" (1961): Un disc deliciós, una pel·lícula deliciosa. Pràcticament t'has de posar un frac per sentir aquesta meravella.

- The Smiths "The queen is dead" (1986): Per mi el millor disc dels Smiths. No te desperdici. So Stephen Street dels 80.

- Javiera Mena "Esquemas Juveniles" (2006): Segurament li queda un llarg camí per recórrer a la Javiera, però aquest disc és el testimoni dels seus primers anys com a compositora. Un bon disc amb unes molt bones cançons.


10. Per acabar, quins altres nous projectes tens pensat de fer?

De moment mesclar el nou treball dels To Be Continued que no és poc. Després veurem per on tirem ja que la feina absorbeix molt de temps. Alguna suggerència?

Dilluns vaig fer, per primer cop a la vida, una compra d'art (fa uns mesos havia comprat un poster en blanc i negre d'Amsterdam, però no havia comprat mai cap pintura). Es tracta d'un quadre d'un pintor local, en Moliné, de qui la meva familia en tenia ja alguns quadres. El misteri, per a mi, és que és un quadre que m'arriba "sense història", excepte per saber que retrata una masia de Sabadell a determinar (algú m'ha suggerit Sant Julià d'Altura, però no sembla ser el cas). Tampoc disposo d'una datació. Almenys puc dir que amb la llum de casa es veu bé. Ara toca emmarcar-lo i penjar-lo a l'habitació.
Aquesta tarda-vespre he dormitat més de dues hores, en arribar de Sant Benet de Bages, de tant cansat que estava. La visita ens ha deixat amb un record discutible. Hi havíem estat l'estiu de 1998, quan encara estava per restaurar, i recordàvem un monestir enmig del camp, saborós, i una visita al nostre aire, molt personal. En canvi, hi han fet un hotel i un restaurant entre d'altres edificacions veïnes, han restaurat el monestir amb poc criteri (un ascensor en una caixa de vidre!), han posat un preu d'entrada relativament elevat, i han instituït visites amb guia i itinerari predeterminat on no hem pogut estar més de cinc minuts al claustre i ens hem passat els altres 95 minuts d'itinerari veient vídeos pretesament espectaculars però no sempre pertinents respecte del propi tema del monestir. Si a sobre s'hi afegeix l'esforç que hem fet per a arribar-hi en transport públic i a peu i que hem tingut mala combinació per a tornar, tenim un dia perdut.
La Setmana Tràgica de concerts ha acabat, però no estic fent res, pendent de visites. És el que faré aquesta setmana, fins dissabte. Llavors acabaré els articles de TERME i després aniré pel disc, que no m'acaba de convèncer. He provat de posar patrons de bateria a algunes cançons i el resultat són sots en la qualitat percebuda del disc, massa desorientat. A sobre, veig que alguns amics meus no perceben la inclusió d'Automatic Day i d'Amsterdam com a trobar una casa per a aquests dos temes, sino com repetir temes del "Busco feina", que no vaig dir mai (o no ho recordo així, sí que és cert que alguns amics van rebre de mi un CD de demos) que fós un disc acabat, i de fet era un intent gens aconseguit de fitxar per una discogràfica amb temes ruinosos, cosa que ara ja no estic en la necessitat de fer (per això considero avortat el "Busco feina"). Si fins i tot algú vol que repesqui ferralla com "Down Down", que està entre els pitjors temes que hagi fet mai! En fi, que concedir-me una setmana de pausa m'haurà convingut moltíssim. Sobre la Setmana Tràgica, és el motiu directe del cop de puny sobre la taula de l'anterior missiva. Estava en un estat de paroxisme, i tot plegat m'ha fet aprendre que a partir d'ara he de dir que no a certes coses, sota pena d'enfonsar-me en el caos. Em considero un compositor, sigui quin sigui realment el meu nivell. No em considero un músic de directe viable. I funciono fatal en situacions d'estrés. Qualsevulla cosa que hagi de fer en un futur ha d'estar condicionada a això.