Resum de l'any, II. Part vital.

Primer, un aclariment sobre la part I. Amb "un any per oblidar" jo m'estava referint exclusivament a la meva obra, al fet d'haver treballat molt però sense poder concloure i donar al món cap obra. Però no em referia als amics, als de sempre i als nous del Macondo, que m'han donat suport i als que vull agrair el seu esforç. Aquesta és la part de 2011 que no oblidaré. També: els cinc mesos de parada del 64 no han estat de parada general. Agost: vacances, ja em tocava. Setembre i principi d'octubre: Himnes, inconclusa, pot ser que arribi a interessar algú (m'ho ha dit un ocellet). Novembre: treball en el "1980". Desembre: durant una setmana regravo sis bases i això és suficient per a canviar la fesomia del disc. I aquí estic. Possibles crítiques: 1) fer la portada del "1980" sense cap cançó acabada (aquí puc dir que tenia bones fotos i era una feina que ja podia fer, sense preocupar-me del subsegüent to de les lletres, i en tot cas homenatjant el treball de portada de l'"Automatic For The People" de REM); 2) anunciar el 31 de juliol que abandonava el 64 resulta, en retrospectiva, molt melodramàtic. Cert. Admeto la crítica. Però em sentia fatal. No només pel concert del caos, sinó pel munt de feina que encara tenia compromesa del curs anterior. Clar, em sentia a punt de petar. Manera d'aturar-ho: reduir feina. Li va tocar a un 64 que en aquell moment estava fora de control. Podia haver seguit així. Per sort ara ho tinc millor, i 2012 fa millor pinta, a nivell personal, que els anys anteriors. Després d'una pausa per a cantar afònic en un concert clàssic, un concert de coral, i un micròfon obert, el dilluns començaré a treballar per a acabar almenys un dels projectes en marxa.
També admeto que faig servir aquest blog com a mena de diari-quadern d'apunts-vàlvula de sortida. Escriure-hi em serveix per a tenir la ment ordenada. Miraré d'expressar-me més bé a partir d'ara.
Primer any sencer amb en Mas a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Estic espantat amb les retallades, especialment perquè amb la pensió i la sanitat ja m'ho veig a venir. Aquest tio està boig. I a sobre torna el PP, amb menys idees que mai. Bé que saben que Mr. ZP els ho ha deixat fàcil amb la seva incompetència, parlem clar i català. Però hi ha cap alternativa viable a tota aquesta merda?
Mentre, no puc fer tant com voldria en tema independentista, però almenys "estic apuntat" a l'Assemblea Nacional Catalana que es constituirà el proper mes de març, i miro de fer almenys un mínim dins de Terrassa per la Independència. Suposo que a partir d'aquest Nadal podré tornar a implicar-m'hi.
I, en un pla menys polític, m'he fet soci de l'Ateneu Terrassenc, on a més actuaré a solo el proper 9 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.
El passat dia 9 vam anar a la Fundació Miró a veure Mirós. Sobretot Blaus i Constel·lacions. Hi havia quadres molt guays, però admeto que en alguns moments la cosa em resultava tirant a críptica. Tot i que se suposa que la cosa va de l'inconscient i, si em refio del que diu la meva profe d'artteràpia, a mi també em va l'inconscient. Que per cert, cap a la primavera vaig començar amb l'artteràpia. No em pensava que en sortiria el que n'ha sortit, sempre he estat molt tècnic i racional però de sobte sortien cares quan jo dibuixava muntanyes, o escenes dramàtiques quan jo dibuixava formes rectilínies. Admeto estar intrigat.
Anem per la part tecnològica. El PSR-E233 s'ha convertit quasi directament en el meu teclat d'assaig i de directe, tot i que darrerament als assaigs toco la guitarra elèctrica. Segurament els toqui 50/50 en eventuals concerts. L'equipament es completa amb la tauleta de mescles que vaig comprar a l'estiu, molt flexible, i amb uns pedals que m'estan arribant aquests dies.
I amb un ordinador nou, muntat dins del xassís del vell. Processador I5 de doble nucli i 64 bit, 8Gb de RAM, tarja de video d'1 Gb i un parell de targes de so professionals. I Windows 7, que per una vegada em funciona molt bé, tot i tenir una compatibilitat limitada amb alguns programes antics que faig servir. Però entre arreglar coses de l'antic i que em muntessin el nou vaig estar en crisi tecnològica durant la primavera i part de l'estiu. Per sort ara tinc la millor màquina que he tingut mai per a gravar. I em vaig defensant amb Cubase AI4, que fa uns dies he actualitzat.
Adéu REM i Sonic Youth. REM ens han deixat amb el seu millor disc en anys. Era un final cantat, però no per això sap menys greu, sobretot havent remuntat la greu crisi creativa que havien patit des de mitjan anys 90. Sonic Youth encara no han desaparegut formalment, però la ruptura sentimental del Thurston i la Kim fa preveure el pitjor.
Però aquest ha estat un any amb molts discos que han entrat a la meva fonoteca. Quasi he completat la meva col·lecció de Wilco, a falta només dels dos CDs de Loose Fur (això sí, dilluns va ser el primer dia que vaig agafar un CD d'ells en més de dos mesos, el Ghost, perquè començava a estar-ne saturat i volia anar fresc al concert, sí, aquell concert al Palau a on no vaig poder anar per entrada desapareguda. Almenys puc dir que el Ghost és un gran disc. No sé si The Whole Love m'ho semblarà en un futur o no). Sobre Steve Reich, no podia faltar WTC 9/11, encara que sigui sense la potent portada que es va descartar per polèmica (l'Steve comença a sonar previsible, però per sort és una rutina de millor nivell que la del seu antic col·lega Philip Glass. No sé si hi ha alguna obra bona del Glass més recent, però reescriure la seva obra antiga per a bandes sonores no em sembla una jugada gaire interessant). I, començant a finals de l'any passat, he reunit fortuïtament una col·lecció extensiva de música classica (la caixa de 153 CDs amb la integral de J.S.Bach, els 40 CDs de Mendelssohn-Bartholdy i, fa un parell de setmanes, 41 CDs amb greatest hits clàssics que vaig trobar en una 2ª mà per menys de 20 €), que ja he començat a escoltar.
I estic fent moviments per a mirar d'aconseguir encàrrecs de composició, ni que sigui a nivell local. És el que vull ser: compositor.