Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, d’abril 20, 2016

On a Rick

"Tengo que hacer un disco de divorcio. Te has fijado que, mientras que los discos con canciones de amor suenan sobados y dejà vu, los discos de divorcio són casi siempre obras maestras?"

*****

Comencem a tenir notícies del govern Pokemón. Pinten força bé. El dubte és: serà aquest govern el que a la fi ens porti a la independència? Ho dic perquè no fa pinta que JxS sigui una familia entranyable i en harmonia. També em preocupa l'ANC, perquè fa mesos que no fa res. Diumenge no vaig poder assistir a l'AOG de Manresa, però no em vull perdre les eleccions al secretariat. Sobretot per a no votar Jordi Sánchez. La Carme Forcadell serà irrepetible, però era perfectament possible evitar tant contrast.

*****

Dilluns passat, radiofreqüència de carnots. Operació brevíssima, estic superbé... però continuo tenint veu de refredat, no se m'entén... Si tot va bé, a mig maig em donaran l'alta, i llavors m'he d'assegurar que m'operin el tabic, que el mateix cirurgià em va dir que estava molt tapat. I de fet tinc quasi tapat el forat esquerre del meu nas. És com si no m'hi haguessin fet res, tot i que sé que s'havien de fer les dues coses i estic agraït als metges per haver-me fet aquesta primera intervenció.

*****

Un disc que m'ha arribat per casualitat és el debut homònim d'Aqualung. Cançons lentes boniques a pinyó fix. Està prou bé, tot i que tants temes en la mateixa línia s'anul·en entre ells.
També he localitzat "The Spaghetti Incident?" de Guns'n'Roses. És divertit, però menor. Almenys si considerem que és una banda amb un disc com "Appetite for Destruction" i que per tant són capaços de més.

*****

Concert força interessant de Visitants diumenge passat al Bartinis, que ara porta l'Ester Gago. Una Ester amb opinions força interessants. Sobre el concert, jo personalment vaig tocar molt millor del que m'esperava, especialment en un "cover" de "Personal Jesus" que ha estat el primer que hem fet en tota la nostra història i que als assaigs m'havia fet patir de debò. Els altres també van estar a nivell. Només ens va fallar "We Can't It Out" (antiga "George Harrison"), on vam perdre el compàs. De totes maneres, un èxit artístic... que va ser presenciat per IV gats. Entre ells el Mario i la Raquel. Hi ha gravació d'àudio, que encara no tinc.

*****

I ara, equipament. Vaig fer transformar l'Älvian SG en estereo... però no ha estat compatible amb mono. I això ha fotut per terra els meus plans d'estereo amb la Glendor (Rickenbacker 330/12). Pel que cap al juny m'arribarà a Casa Farràs una Rickenbacker 360/12 amb Rick-O-Sound. I a pagar la resta de l'any.



A la vegada, somnio amb moltes coses, tot i que la primera la tinc decididíssima: un multiefectes BOSS ME-80, per a tocar amb Visitants. Ja tinc l'ME-25, però no té massa maniobrabilitat i prefereixo tenir-lo on el tinc ara: fent-me de DI de luxe per a guitarres a la Unitat Mòbil.
I espero que algun dia un sitar electrificat, el BOSS ME-20 de baix, el sinte BOSS SY-300 i el compressor Janglebox JB-3 arribaran a les meves mans... (I potser un ampli Fender Bassman '59 reissue, però realment m'haurien d'anar molt bé les coses, pel que és una simple idea apuntada.)