Pregunta a fondo para tod@s

Pregunta a fondo para tod@s: ¿Tiene el estado un origen psicopático? Es evidente que no todo el mundo que participa en un estado o lo lidera tiene rasgos psicopáticos. Pero es sorprendente el porcentaje de gente con estos rasgos que hay en la cúpula y puestos clave de cualquier estado, así como la extrema facilidad con la que este tipo de personas llegan a estos puestos. Y, de hecho, para ellos es el lugar ideal: desde allí pueden cargarse las biografías de millones de personas, cargarse incluso la vida de unas cuantas, y todo esto mientras se aprovechan del dinero y recursos públicos para acumular riquezas que en realidad ni ellos mismos saben para qué las necesitan, más allá de un vago concepto de “lujo” y estatus social. De hecho, bajo su presión y gestión, los estados y grandes organizaciones supraestatales parecen destinados irremediablemente a pudrirse y degenerar en totalitarismos, sean tradicionales o invertidos. I es indiscutible que los estados nunca tendrán amigos, como mucho tendrán aliados tácticos e intereses coincidentes. Ejemplos actuales de focos de poder problemáticos: Washington D.C., Bruselas (la Unión Europea), Moscú, Madrid, Roma, París, Budapest, Santiago de Chile, Pekín, Pyongyang, FMI, Banco Mundial, BCE, Arabia Saudita, Club Bilderberg. (Debo incluir también a la Santa Sede, no tanto por el papa actual como porque todos sus subordinados inmediatos y jefaturas estatales son un peligro público, en una institución con un currículum más bien terrible.)

Lo mismo en las grandes empresas y las multinacionales. Que además están detrás de los estados y que actualmente son incluso más poderosas que ellos. Ejemplos: Exxon, Monsanto, Endesa, Telefónica, grandes bancos españoles, Benetton, Zara, empresas de armamento en general, grandes farmacéuticas estadounidenses…

A la luz de todo esto, no tenemos actualmente un reemplazo para los estados, y el anarquismo clásico a lo Bakunin también presenta sus problemas irresueltos, pero ¿debemos buscar un reemplazo para los estados? ¿Hay alguna solución en la que no hayamos pensado? ¿Puede hallársele el punto exacto de cocción a alguno de los precedentes hasta ahora fallidos? ¿Y puede encontrarse una solución factible al problema de cómo evitar que los elementos más peligrosos de una sociedad puedan acceder a su dirección, y por tanto a su control?

Woodstock 50

Resum de la mani pels d’Altsasu del 10 d’agost de 2019:

«Confesso que ha estat una manifestació multitudinària contra el president d’Hondures. No, si molts dels presents hi hem anat pels joves d’Altsasu, amb banderes i tal, però a les 19h érem tres manifestacions a Pl. Catalunya i, mentre que els del Caixmir eren a la banda del Corte Inglés, els opositors hondurenys eren al nostre costat com L’Hospitalet de Barcelona, i a sobre duien equip de veus i tenien moltes coses a dir, totes interessantíssimes. Però com que no paraven, la mani pels joves no podia agafar embranzida més enllà d’algun crit de “llibertat!” En resum, manifestació matada via altaveus.»

*****

«Reconec no creure en Torra, per la senzilla raó que diu moltes coses però llavors la Generalitat continua essent la del 155, especialment Interior sota el Conseller Buch, un Conseller que hauria d’haver dimitit ja fa almenys un any però que sembla una pila Duracell. Quan van nomenar Torra, no s’hauria d’haver nomenat Torra, s’haurien d’haver convocat eleccions. I ara tots des del carrer estem demanant eleccions, i des de la Generalitat se’ns diu que eleccions, de cap manera! I mentrestant tot segueix podrint-se. A Madrid estaran contents.»

*****

Desorientat, furiós i deprimit amb la classe política. La de Madrid i la d’aquí. I l’Onze no tinc diners per a ser a Barcelona tot el dia.

Almenys, notícies com la del nou-partit-falsament-catalanista-destinat-a-fallar-en-la-seva-missió i la del president actual de SCC intentant una nova estratègia i tothom dins del món españoleitor tirant-se-li a sobre fan pensar que en aquell camp tampoc no saben què fer. I l’IBEX-35 mateix no para de provar coses (especialment líders polítics prefabricats) i només aconsegueix enredar-ho tot encara més. Si tan sols algú del nostre camp estigués disposat a fer l’empenta sense ambigüitats... A Waterloo potser ho intentarien, però ara mateix la seva incidència dins del país és quasi nul·la, i el gran error recent de Puigdemont va ser precisament amb la Diputació. I el Consell per la República no acaba d’arrencar (jo hi estic inscrit).

Mentre, el segon aniversari del 17A ha estat una gran ocasió per a l’esperpent.

Odio a ERC.

*****

Mal moment econòmic. I no per una decisió meva. Reconec que patiré.

*****

Junt amb acabar el Charleston i el nou projecte de l’Irving Park que està prometedor, reconec que tinc projectes de ‘remakes’ i revisions diverses. M’agradaria regravar (majorment) i, en part, reescriure el ‘Feina 2.0 (una evolució’, així com abreujar-li el títol a ‘Feina 2.0’, de cara a una hipotètica publicació del disc en una discogràfica amb criteri. Canviar un parell de lletres. Canviar un parell de cançons. Produir-lo bé. I també acabar (bé) el retocat d’’Himnes’ que passaria a dir-se ‘Hymns’ (més lògic, doncs els textos són en anglès).

I hi hauria plans de refeta total del ‘Requiem’ i del ‘Te Deum’... que deixarien de ser-ho. En part per raons musicals i tècniques (impossible passar el ‘Requiem’ de dos teclats d’acompanyament a un sense fer el ridícul ni destruir l’obra). Però en part, i més important, perquè no vull ser un col·laboracionista amb una Jerarquia Catòlica que ja ha esdevingut totalment indefensable. Ho sento pels catòlics de base, no m’hagués importat seguir escrivint per a ells, però la cosa és greu. I no sé què fer a nivell personal.