Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Himnes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Himnes. Mostrar tots els missatges

dimecres, de gener 18, 2012



-Roma, 12-15 de gener de 2012.

Viatge de tota la familia. Tota l'estona caminant, fins i tot mentre dormíem. Es veu que jo ronco en tres registres, roncant, xiulant i fent no sé què amb la respiració. Habilitats que té el nen. Vam visitar quasi tots els llocs típics, més la galeria dels pàmfils Doria, on hi havia molts quadres cobrint les parets. En vaig poder distingir alguns... i vaig acabar comprant tot de postals de quadres, entre ells "Magdalena penitent", de Mattia Preti (certament impactant), i "Dèdal i Ícar", d'Andrea Sacchi (un quadre molt divertit perquè sembla que Dèdal li estigui olorant l'aixella a Ícar). També, en un altre moment, he comprat dos llibres: "Il gattopardo", de Lampedusa, i "Il fascismo e les due guerre mondiali (1914-1945)" de Nicola Tranfaglia. A l'estiu toca lectura. En fi, vaig arribar a casa trinxat... i amb ganes de tenir una estona per mi. L'endemà ja estava més normal, sobretot per una bona notícia: els documents que necessitava consultar a Tarragona ja estan digitalitzats i disponibles a la web de l'AHAT. Més còmode per a mi.

-FirstClap.

Ja he pogut accedir a la meva pàgina. El que hi ha és un duplicat quasi exacte del que hi ha a SoundCloud, incloent tot el "Feina 2.0". Se suposa que hi he de poder fer moltes coses. Ara, a esperar al 23 de gener.

-Himnes.

Durant els primers dies de l'any vaig poder gravar veus per als moviments 1, 2 i 14, i vaig donar per bona la pista vocal de 15. Tot molt simètric. Pot ser que hagi de regravar la base d'un moviment, perquè la lletra hi va molt més fotuda amb calçador del que pensava. Però estic decidit a que aquest 2012 hi hagi disc de Lluís Paloma, i "Himnes" és una bona candidata. La setmana que vé tornaré a gravar veus.

-1964.

A Roma només vaig poder esbossar una part de la lletra de la cançó titular. Em corre pressa, per a poder-la presentar al concert de l'Ateneu. També vull acabar-ne un parell de concretes de "Santuari". No sé si tindré prou temps. I no em vull tensar.

dijous, de desembre 29, 2011


Resum de l'any, III. Desembre

-Darrers dies

El concert clàssic del dia 16 va sortir molt bé... excepte la meva veu, completament fora de combat. Vaig obtenir moltes paraules sobre valentia, etc., però no va ser el que havia de ser. De fet, el concert de la Massa del dia 17 a l'atri de l'ajuntament me'l vaig passar fent playback, tot i que potser hauré convençut algú per a que s'afegeixi a la coral. I diumenge vaig haver de deixar d'actuar al micròfon obert de La Gramola, Manresa, pel mateix motiu, tot i que sí que almenys vaig anar a veure les actuacions, entre elles la de Tired Hippo. I després, a medicar-me per un tub. De fet, no vaig participar al concert de Nadal dels Estudi XX per afonia (també aquest vaig anar a veure'l: no el meu favorit, sense ser un desastre).

-Himnes

Ha evolucionat molt ràpid, tretze dels moviments han vist les seves bases gravades aquest desembre, en algun moment fent quatre bases en un sol dia. Això sí, regravaré les dues parts vocals que tenia, ho puc fer millor. També tinc una selecció final de textos, en anglès. Això vol dir:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds (John Newton)
2. Enthroned On High, Almighty Lord (Thomas Haweis, Aaron Williams)
3. Sometimes A Light Surprises (William Cowper)
4. Blessèd Savior, Thee I Love (George Duffield, Jr.)
5. Lord God The Holy Ghost (James Montgomery)
6. Immortal Love, Forever Full (John G. Whittier)
7. One Sweetly Solemn Thought (Phoebe Cary)
8. Take Me, O My Father, Take Me (Ray Palmer)
9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness (Paul Gerhardt, John Christian Jacobi)
10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart (George Croly)
11. Come, O Creator Spirit Blest (Rhabanus Maurus, Edward Caswall)
12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed (Harriet Auber)
13. Hail, Thou Once Despised Jesus! (John Bakewell)
14. In the Hour Of Trial (James Montgomery)
15. Nearer, My God, To Thee (Sarah F. Adams)

Encara no tinc una notícia final sobre si ho podré fer en concert a on penso. Però almenys podrà existir en CD, en versió de tres sintetitzadors (Yamaha mm6) i veu, cantada per mi, de 44 minuts de durada. També tinc un disseny final de portada, molt bàsic però adequat, sobre fons groc. Ara només falta acabar de recuperar la veu i gravar veus. Ho tinc a tocar.

-FirstClap

Em van enviar un correu i, després de consultar-ho amb els amics i que em diguessin que endavant, acabo de pujar-hi unes quantes cançons, les més significatives de mi fins al moment. Ara a veure si aquesta és la bona, vull poder arribar al gran públic i crec que ho faig prou bé com per a publicar. O per a actuar (bé) des d'internet. En fi, obren el 23 de gener (creuem els dits).

-Pedals

Danelectro Cool Cat Vibe: una mena d'Univibe econòmic amb bon so, tot i el detall de pujar el volum quan s'activa l'efecte. Boss CS-3: compressor, correcte. Boss PS-6 Harmonist: un pedal harmonitzador/pitch shifter/detuner/whammy molt potent, tot i que requereix de tocar molt bé la guitarra per a sonar net, i recomano assajar el solo amb el pedal activat perquè és fàcil arribar als límits del pedal si un toca notes fora d'escala. I un Daphon 1511A, un pedal de volum estéreo.

-Llibres

Tres sobre artistes: Miró, Dalí i Gaudí. Estrany llegir en castellà sobre artistes catalans, però per demés són bons llibres. També "Macià contra Companys", estic intrigat sobre com serà. I un llibre que no m'esperava: la bio de l'Steve Jobs, que certament pot ser interessant de llegir, encara que jo sigui fonamentalment "pecero".

-Etc.

L'artteràpia no continua. No en puc dir els motius, però hagués preferit poder continuar. En fi, es canvia el tipus de classe i jo hi assistiré, aprofitant per a recollir els dibuixos d'aquests mesos. També, porto un any i mig sense buscar parella, i la situació no és del tot comfortable, malgrat ser millor que quan buscava nòvia. Suposo que és perquè cert assumpte encara cou una mica. De totes maneres he acceptat que no és viable tornar a la recerca amb el tipus de vida que porto. Especialment amb el son invertit i sense diners per a llogar casa.
Un bon propòsit per a 2012 és comprar una guitarra.

dijous, de desembre 08, 2011


Resum de l'any, I. Part musical.

Reconec que m'encantaria viure un 2012 relaxat i tranquil en el pla musical. Just el que no ha estat el 2011. Tinc la sensació que és un any en què he treballat moltíssim, però no m'ha cundit. Tinc fins a quatre projectes prop de la graella de sortida, però si em pensava que almenys dos sortirien feliçment durant aquest 2011 anava errat. Per a mi, el 2011 serà sempre l'any del concert del caos, i els nervis causats per allò em van dur a la parada (que havia de ser cancel·lació definitiva) durant cinc mesos del "1964". M'he adonat que tants anys de cantaire de cor no m'han servit per a guanyar nom com a compositor (bé, almenys vam estrenar el "Sanctus" amb la Massa Coral), i ara toca remarcar aquest punt. Almenys, dels concerts amb Els Visitants (Amics de les Arts, La Papa) el més bonic i important va ser el de la Casa Alegre de Sagrera, on vam viure un gran moment. Ara el grup està en reestructuració/electrificació, i hem de trobar un parell de nous membres abans de tornar a l'acció.

-1964

Aquest projecte, d'estètica "sixties", porta arrossegant-se en diverses formulacions des de la primavera de 2010. Però ha estat en aquests darrers cinc dies que he aconseguit quadrar el disc, almenys pel que fa a les bases instrumentals. Les lletres... diguem que en tinc cinc d'acabades, però que la resta de lletres que tenia preparades pel projecte han estat abandonades per manca de prou qualitat i per problemes de mètrica. Això fa que pugui dir des d'ara que el "1964" no sortirà abans del canvi d'any. Però almenys disposo d'uns 69 minuts de música. El diumenge 18 de desembre, després d'una ràfega d'agenda plena i esperem que ja sense afonia, podré tornar al projecte. De moment queda així:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1*
3. La creu d'en Sigmund*
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car - Teclats qwerty
6. 112 base III
7. Frosty - Fred aquest matí+
8. Gear VI
9. Drifting Low
10. El perseguit*
11. Bla II
12. Bla llarg
13. Bingo!
14. Estroboscopi*
15. Bingo II base
16. Grogui
17. Aftermaths
18. Around A Bee
19. Moe Meo
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell - 1964
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids*

(*=acabada;+=lletra i música fetes, pendent de veu).

-1980

És un ramal del "1964" que s'està constituïnt en projecte per dret propi. Parteix de dues gravacions descartades del "64" (perquè no encaixaven; però són prou bones) a les que de moment he afegit quatre cançons més, que ja hi vagin segures. També té una portada definitiva amb fotos i collages de la meva autoria. Apart, hi ha un cert grup de cançons que no sonen a definitives però que ben gravades podrien aspirar a entrar al disc definitiu. La idea de base és fer un disc que es referencii, estèticament i temàtica, a l'any del títol. Així, vull provar de posar força sons de sinte analògic, recreats amb l'mm6. En fi, no està tant madur com voldria (o com podria haver estat d'haver tingut un any més tranquil) però l'inici és força prometedor. Les cançons ja incloses (sense lletra cap d'elles) són (noms de treball):

Yupiii!!! base 2 16 bit limit
TechnoPiece 16 bit limit
Jazzy base*
Gafas 16 bit base 2
Celtic Harp 16 bit base
Monroe base 1 corregida*

(*=provinent del "64").

-Santuari

És el vell i conegut "Partisà!/Elbert Emulov" de tota la vida, ara ja amb una obertura definitiva. També sense cap lletra, però amb 79 minuts de música, 22 cançons, i un treball d'estructuració notable. Per què el canvi de nom? Es veu que un músic polonès s'ha posat "Elbert Emulov" com a nom artístic. De passada, mirant el fullet del CD de Younger Than Yesterday dels Byrds em vaig assabentar que el primer nom que havia de dur aquell disc era "Sanctuary", i vaig pensar que era una bona idea per a un homenatge. La sonoritat, degut al seu orígen majoritari de 2005-7, és la d'un "Corrupció" amb temes més condensats. Per això mateix me'n refio molt.

-Himnes

Va sortir com a projecte de concert, però no he sabut res d'aquella gent. Si me'n surto, serà concert, però si no, penso que com a disc no quedaria tan malament, si no hi comptem que és un projecte amb estètica "Corru" i per tant no afegeix estrictament res. Però el que tinc (dos moviments completes i deu esbossos) sona bonic. Es tracta de musicar dotze textos d'himnes anglosaxons, i de moment "How Seeet The Name Of Jesus Sounds" i "Nearer, My God, To Thee" tenen una forma que podria ser definitiva. No és que vulgui fer proselitisme, però sí que és cert que com a textos de certa vàlua artística m'han cridat. I també, admeto, agafar textos del domini públic em pot permetre definir ràpidament una obra, jo que sempre tinc tants problemes per a escriure lletres. Almenys, espero que arribi a un determinat públic a qui dec un concert de música bonica des del passat mes d'abril.

Quatre projectes, dels quals és el meu propòstit treure'n almenys dos ("1964" i "Himnes"), si es pot els quatre, al llarg d'aquest proper 2012. Esperem que tot vagi bé i no tingui més entrebancs.