En una mica més de tres setmanes he acabat d'acondicionar velles gravacions inèdites per a una cosa que encara no sé si tirarà endavant (i per això sóc poc explícit). Hi he emprat extensivament la Fender, que és cosa així com un instrument màgic. I avui he comprat una guitarra ejpañola de 2ª mà. Només em falta la Epiphone per a acabar la col·lecció (això sí, trigarà un temps).
Fenòmens culturals: la excel·lent representació de Mikhail Volkass ( crec que s'escriu així) a la sala Maria Plans, i dos concerts a l'Auditori Municipal. Bo el de la Orquestra Àrab de Barcelona (en el disc hi canta també el Miquel Gil), i una revelació el concert de presentació a Catalunya d'una obra de Julius Röntgen, compositor oblidat que hauria de ser redescobert si hi ha una mica de justícia en aquest món (en Pau Casals tenia tota la raó en admirar-lo).
De fet, fa una temporada que estic tornant a consumir cultura. La peli "La vida de los otros" no necessita presentació a aquestes alçades, però també he vist teatre aquest darrer parell de mesos: "Don Gil de la calzas verdes", acompanyat de la meva mare (un muntatge excel·lent), i, sol, "Primera història d'Esther", en un muntatge no del tot perfecte però amb bons moments (tot i que em va deixar amb ganes de LLEGIR el text en format llibre, per a no perdre'm alguns dels millors versos en català de tota la Història).

Veig que hi ha entusiasme per la Fender. Va arribar dimarts passat, 27 de febrer (40º) de 2007, a migdia, i crec que a aquestes alçades és ja ben coneguda a llocs com el Conservatori o els ambients de rock indie de la ciutat. Sobretot perquè, per una vegada que tinc un instrument interessant, la dec haver ensenyada a tothom excepte potser un dels gats de la portera, amb títol nobiliari (el gat, no la portera). I ja hi he començat a gravar.
Llegeixo que el Carod s'ha quedat amb les ganes d'anar a Rabat, el darrer de molts disgustos. La penya del Carretero és una mica massa radical i no-negociant pels meus gustos, però sí que penso que no és el mateix actuar sobre la base que tenim 21 diputats que aquesta mena d'inacció que tenim. De moment continuaré al partit, però tinc la sensació que ja no es tracta exactament del mateix partit que quan vaig entrar-hi el 2001, i que l'estratègia legalista ha fallat. No es pot jugar amb les normes de Madrid perquè, simplement, Madrid les ha fet a la seva mida, com un casino munta els seus jocs per a jugar amb avantatge.