Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1980. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1980. Mostrar tots els missatges

dijous, de desembre 08, 2011


Resum de l'any, I. Part musical.

Reconec que m'encantaria viure un 2012 relaxat i tranquil en el pla musical. Just el que no ha estat el 2011. Tinc la sensació que és un any en què he treballat moltíssim, però no m'ha cundit. Tinc fins a quatre projectes prop de la graella de sortida, però si em pensava que almenys dos sortirien feliçment durant aquest 2011 anava errat. Per a mi, el 2011 serà sempre l'any del concert del caos, i els nervis causats per allò em van dur a la parada (que havia de ser cancel·lació definitiva) durant cinc mesos del "1964". M'he adonat que tants anys de cantaire de cor no m'han servit per a guanyar nom com a compositor (bé, almenys vam estrenar el "Sanctus" amb la Massa Coral), i ara toca remarcar aquest punt. Almenys, dels concerts amb Els Visitants (Amics de les Arts, La Papa) el més bonic i important va ser el de la Casa Alegre de Sagrera, on vam viure un gran moment. Ara el grup està en reestructuració/electrificació, i hem de trobar un parell de nous membres abans de tornar a l'acció.

-1964

Aquest projecte, d'estètica "sixties", porta arrossegant-se en diverses formulacions des de la primavera de 2010. Però ha estat en aquests darrers cinc dies que he aconseguit quadrar el disc, almenys pel que fa a les bases instrumentals. Les lletres... diguem que en tinc cinc d'acabades, però que la resta de lletres que tenia preparades pel projecte han estat abandonades per manca de prou qualitat i per problemes de mètrica. Això fa que pugui dir des d'ara que el "1964" no sortirà abans del canvi d'any. Però almenys disposo d'uns 69 minuts de música. El diumenge 18 de desembre, després d'una ràfega d'agenda plena i esperem que ja sense afonia, podré tornar al projecte. De moment queda així:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1*
3. La creu d'en Sigmund*
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car - Teclats qwerty
6. 112 base III
7. Frosty - Fred aquest matí+
8. Gear VI
9. Drifting Low
10. El perseguit*
11. Bla II
12. Bla llarg
13. Bingo!
14. Estroboscopi*
15. Bingo II base
16. Grogui
17. Aftermaths
18. Around A Bee
19. Moe Meo
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell - 1964
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids*

(*=acabada;+=lletra i música fetes, pendent de veu).

-1980

És un ramal del "1964" que s'està constituïnt en projecte per dret propi. Parteix de dues gravacions descartades del "64" (perquè no encaixaven; però són prou bones) a les que de moment he afegit quatre cançons més, que ja hi vagin segures. També té una portada definitiva amb fotos i collages de la meva autoria. Apart, hi ha un cert grup de cançons que no sonen a definitives però que ben gravades podrien aspirar a entrar al disc definitiu. La idea de base és fer un disc que es referencii, estèticament i temàtica, a l'any del títol. Així, vull provar de posar força sons de sinte analògic, recreats amb l'mm6. En fi, no està tant madur com voldria (o com podria haver estat d'haver tingut un any més tranquil) però l'inici és força prometedor. Les cançons ja incloses (sense lletra cap d'elles) són (noms de treball):

Yupiii!!! base 2 16 bit limit
TechnoPiece 16 bit limit
Jazzy base*
Gafas 16 bit base 2
Celtic Harp 16 bit base
Monroe base 1 corregida*

(*=provinent del "64").

-Santuari

És el vell i conegut "Partisà!/Elbert Emulov" de tota la vida, ara ja amb una obertura definitiva. També sense cap lletra, però amb 79 minuts de música, 22 cançons, i un treball d'estructuració notable. Per què el canvi de nom? Es veu que un músic polonès s'ha posat "Elbert Emulov" com a nom artístic. De passada, mirant el fullet del CD de Younger Than Yesterday dels Byrds em vaig assabentar que el primer nom que havia de dur aquell disc era "Sanctuary", i vaig pensar que era una bona idea per a un homenatge. La sonoritat, degut al seu orígen majoritari de 2005-7, és la d'un "Corrupció" amb temes més condensats. Per això mateix me'n refio molt.

-Himnes

Va sortir com a projecte de concert, però no he sabut res d'aquella gent. Si me'n surto, serà concert, però si no, penso que com a disc no quedaria tan malament, si no hi comptem que és un projecte amb estètica "Corru" i per tant no afegeix estrictament res. Però el que tinc (dos moviments completes i deu esbossos) sona bonic. Es tracta de musicar dotze textos d'himnes anglosaxons, i de moment "How Seeet The Name Of Jesus Sounds" i "Nearer, My God, To Thee" tenen una forma que podria ser definitiva. No és que vulgui fer proselitisme, però sí que és cert que com a textos de certa vàlua artística m'han cridat. I també, admeto, agafar textos del domini públic em pot permetre definir ràpidament una obra, jo que sempre tinc tants problemes per a escriure lletres. Almenys, espero que arribi a un determinat públic a qui dec un concert de música bonica des del passat mes d'abril.

Quatre projectes, dels quals és el meu propòstit treure'n almenys dos ("1964" i "Himnes"), si es pot els quatre, al llarg d'aquest proper 2012. Esperem que tot vagi bé i no tingui més entrebancs.

dilluns, d’octubre 24, 2011



1) Aquests dies estic movent fitxa en tot de coses... i encara no sé si sortirà bé. De moment, un contacte que vaig intentar fer per informar-me sobre sardanes (bé, em dec fer-ne una) no ha funcionat. Llàstima. També, fa una estona he enviat tres cançons (Automatic Day, Amsterdam i Shelby) a cert segell "indie" barceloní, per provar sort. En el pitjor dels casos, que no es pugui dir que no ho he provat tot. I també estic treballant en el projecte de concert, que em va entusiasmant més com més m'hi poso (tinc ja dues demos completes corresponents a dos moviments d'un total de 10). N'he enviat un CD-ROM al lloc on voldria fer el concert. Ara toca esperar.
2) Ahir vaig estar a Manresa, a fer d'actor per a un video d'un nou amic. Va ser una experiència interessant. Tenint en compte que quan l'Elisir d'Orrore ho vaig fer fatal, aquí en canvi la sensació era d'aconseguir molt amb poc esforç. Espero que aviat podré veure els resultats.
3) Fa cosa d'un mes vaig acabar un nou quadre. Havia de ser una còpia literal d'un Monet, però ha agafat una vida pròpia durant el mig any en què hi he treballat. Almenys m'ha deixat amb bon gust de boca en veure que les meves capacitats gràfiques estan intactes, al contrari del que pensava fa tan sols dos anys. He vençut als profes de la facultat de belles arts.
4) "1980" (és el primer cop que en parlo obertament) consisteix de moment en quatre bases de cançó (+ una opcional). Em tenen esperançat, però és un projecte al que no poso data perquè de dos discos que havia de treure aquest any un s'ha quedat pel camí i l'altre està intocat. I no vull córrer, vull fer-ho millor que al "Feina 2.0". Almenys ja tinc dissenyada una portada en blanc i negre, amb unes fotos com no les feia des del viatge als EUA.
5) He tingut uns dies Bob Dylan, amb tres cançons favorites: "Corrina, Corrina" (sí, és una versió, però permet respirar després de tanta cançó bàsica al Freewheelin'), "Mississipi" i "Sugar Baby" (què sona? Una Strato amb cordes gruixudes i afinada molt greu? Una guitarra baríton? És un so que no sé com replicar).
6) Fa un parell de setmanes em va passar una cosa a artteràpia: vaig fer un dibuix que eren unes formes abstractes sobre una mena de disc solar, una mica influït per la meva coneixença dels fets de Three Mile Island de 1979 (quan es va fondre un reactor nuclear i es va fregar la catàstrofe). I de sobte em trobo que les meves companyes de classe m'hi veuen a mi tractant d'agafar un nadó mentre m'aguanto precàriament sobre un cap enorme. Tot i que hi ha seguit un text molt analític, reconec que per a mi aquesta experiència ha estat un veritable koan.
7) Per acabar, encara no té data en ferm, però anuncio que el febrer de l'any que vé faré un concert amb pregravats a l'Ateneu Terrassenc, pel que ja he dissenyat un cartell. Si puc mantenir l'agenda sota control, espero poder-hi estrenar alguna cançó, especialment del projecte que fins ara havia conegut com a "Elbert Emulov" (un músic polonès ha adoptat aquest nom) i que, en homenatge als Byrds, passo a denominar "Santuari". En fi, espero veure-us en aquell concert, que tinc previst acabar amb un torn de preguntes per a qui vulgui saber alguna cosa de mi.