Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, de febrer 15, 2011

Sort que l'afonia m'ha vingut després, tinc una veu que ni l'Andrés Calamaro: dos concerts aquest cap de setmana, un de debò i un altre sorpresa i en format mini. El de debò, dissabte 12 als Amics de les Arts amb Els Visitants, en un ambient molt artístic (hi havia una exposició muntada, sobre l'aigua si no recordo malament). La sala ressonava molt, però el concert va sortir bé igualment, repassant l'especial de Cardedeu amb l'afegit de Marcianitos (amb el grup), 2 rellotges (al piano), Llàgrima Viva i el Sanctus (a pelo). Una anècdota va ser quan anàvem a començar Shelby i m'adono que tinc l'armònica al vestidor, dic "un moment!" i en deu segons em presento amb l'armònica i comença la cançó. Pufff... El mini: diumenge vaig a veure com a espectador els Claroscuro i l'Exèrcit d'Islàndia al Crossroads (bons directes tots dos, malgrat que els Claroscuro van tenir algun problema d'afinació) i quan acaben els islandesos, enlloc de fer un bis em criden a mi, apareix el Rubèn amb la seva Rick i acabo tocant Shelby i Amsterdam. Completament sorpresa. I admeto sentir-me molt realitzat després de tocar amb aquella guitarra. Gràcies infinites.
I la cosa s'ha arrodonit amb l'escolta, avui, en una habitació feta caldo i amb el Jordi, de "Skylarking" d'XTC en vinil i remasteritzat. M'ha agradat força, molt més que quan ho vaig escoltar en mp3 amb la mescla "fora de fase" del 86.
Sobre futurs concerts, n'hi ha un de segur "a solo" el proper dia 22 a la biblioteca del Districte 6, a la Rbla. Francesc Macià, i un que s'ha de concretar, també a solo. M'hauré de moure per trobar-ne un amb el grup, tot i que ara toca buscar local (ni idea de com) i electrificar-nos.
Cine: vista "El discurs del rei". No sabia què esperar quan hi vaig anar, i reconec una certa malevolència en pensar que em podria marcar algunes rialletes. No va ser el cas, està definitivament ben feta i és seriosa. Tinc bones paraules pel doblatge en català, per cert.
Clàssica: dissabte, just abans d'anar a provar so als Amics, vaig anar al concert-conferència a l'auditori municipal sobre Ramon Carnicer. Reconec que no em va captar l'atenció. Vaig haver de marxar abans que s'acabés, però la música estava prou ben interpretada, llàstima que la part de conferència s'allargués tant. Però compositivament ho vaig trobar una mica sosso. No horrible, però era una segona generació del que se sentia a la seva època. Diguem que la seva importància és com a autor de l'Himne Nacional Xilè. Està bé que algú es faci càrrec de recuperar-lo, però reconec que m'esperava més.
El "1964" està igual. Per primer cop des de 1998 tinc un cert bloqueig d'escriptor. Crec que simplement necessito una mica de temps i espai, però fins ara no l'he tingut. Em passa el mateix amb la classe de literatura. Tornant al "1964", he passat les bases a tres persones que romandran en secret per a que em facin de "segones oïdes", però de moment cap d'elles s'ho ha pogut escoltar, amb el que vaig una mica perdut. Diguem que si li hagués pogut dedicar el gener, ara hi hauria disc acabat. Bo o dolent, però acabat. Però ja no m'atreveixo a dir ni si sortirà. Intentaré acabar-lo, però admeto que és un disc del que no estic massa segur. No un desastre, però potser s'espera més de mi. Espero que l'"Elbert Emulov" serveixi, quan m'hi pugui posar.
Ah, i estar a la Consulta ha estat genial, malgrat les tonteries dels fatxes.