Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dijous, de gener 13, 2011

Entrada desordenada per a actualitzar l'anterior.
Tinc la sensació que en una setmana tot em depassarà: 1) d'aquí a una setmana hi ha el miniconcert d'Arteràpia; 2) tinc molts pendents de literatura i poc temps per a assajar Blackbird; 3) rearranjat el Sanctus... i em sembla que m'hauré de fer càrrec d'un dels teclats, cosa que serà per tremolar. Es preveu un cert període d'activitat augmentada.
Almenys els plafons han passat a millor vida per malaltia (no greu) de l'altre noi que els havia de pintar amb mi... i per pura falta de temps. Bé, almenys hauré tingut uns dies per fer les coses al meu ritme.
Això sí, es veu que en aquests moments sóc molt popular al centre de la ciutat, degut a un afortunat article a la secció de Cultura del DdT, a propòsit del “petit complot”. Esperem que duri...
En fi, anem a la biblioteca:
-33/1/3 de Song Cycle i d'Electric Ladyland. El primer és sobre un dels meus discos preferits, “Song Cycle” de Van Dyke Parks. L'altre passava per allà i el vaig veure barat.
-The Les Paul Guitar Book de Tony Bacon.
-Bright Lights Dark Shadows de Carl Magnus Palm. Es considera la millor biografia d'ABBA, i té bona pinta.
-Forever Changes: Arthur Lee ant the Book of Love, by John Einarson. Per la curiositat.
-Catch a Wave, de Peter Ames Carlin. Era un llibre que em faltava sobre els Beach Boys. Completisme.
-Syd Barrett: A Very Irregular Head de Rob Chapman. A veure què.
-The Battlecruiser HMS Hood de Bruce Taylor. Tenia un llibre sobre el Bismarck i em va semblar de justícia escoltar també a la seva víctima.
-The Golden Age of the Great Passenger Airships: Graf Zeppelin & Hindemburg, de Harold G. Dick i Douglas H. Robinson. L'he trobat tard per beneficiar la cançó, però hi tinc interès.
-I un llibre de 1957 sobre el Lusitania. És curiós que, ara que fa anys que no sé què fer amb el disc de vaixells, a la fi tingui completa tota la documentació que venia buscant des de l'estiu de 2004.
He descobert també que unes cançons descartades del Corru i l'Elbert sonen força bé juntes. No arriben a fer un àlbum, però sí mig. Encara no sé com ho acabaré. El problema és, sobretot, que escric i gravo pistes de base molt més ràpid que no pas escric lletres. Sobretot ara que vull cuidar la mètrica. N'he escrit dues pel 1964, però no m'han dut enlloc. Torna a començar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola, soc Enric que vaig parlar amb tu ahir per telefon sobre baixista i teclats, he vist en el teu blog ( molt interessant) que parlas de un llibre que buscava fa temps "Les Paul Guitar Book", saps si es ven a Barcelona ? gracies.