Aquestes
darreres setmanes he emprès i culminat el que he donat en anomenar
"Operació Overhaul". Què és? Doncs, mentre deixava
intactes els Duncan Drawings II i III, he fet un treball de refosa
dels Duncan Drawings I i IV (l'"I" em tenia molt
insatisfet), considerant-lo "I", pujant-lo al gran internet
en substitució dels antics, incloent-hi algun extra nou i
extreient-ne els "collages" sonors, que ara conformen una
compilació titulada "Les cintes de 1992". També he reunit
totes les versions alternatives del material del "1964"
(2015) en una compilació titulada "Quan encara érem al 1963".
I, en diverses etapes que ja han conclòs, he compilat "Corrupció,
els tempteigs", més de tres hores de demos i versions
alternatives del material del "Corrupció Automobilística A
Liechtenstein" (2004). Aquestes tres darreres compilacions només
estaran disponibles al meu Bandcamp. Un gran esforç d'arxivística
digne d'un "box set", si alguna vegada n'hagués calgut un.
I de sobte tinc ordenat tot el meu catàleg.
Només
resten (que sigui material vell) dues cançons per treure, i les dues
necessiten treball extra. Una és "La crucifixió dels Beatles",
i no la puc treure sense una nova lletra. L'altra és un invent del
TBO anomenat "Vuelve el miedo", i aquesta necessita d'un
replantejament total: la lletra original és un desastre, i hi ha
alguna cosa en la música que no em satisfà. En fi, ja pensaré com
les soluciono.
I
a partir d'aquí, regravar les veus d'"Himnes" i gravar les
del "Santuari/Partisà". I passar a acabar material més
recent, of course.
I,
mentre no trobo el meu estimat pedal BOSS Blues Driver, estic fent
midis per un àlbum que crec que acabarà essent bo però que no
aporta res de nou. No sé ben bé com el presentaré. Toca rumiar...
*****
Per
cert, no seria ja hora de posar a internet les velles maquetes de To
Be Continued? Les crec prou significants com per a merèixer estar
disponibles per a qui les vulgui escoltar. Estic molt orgullós de la
meva feina amb aquell grup, i hi vam coincidir tanta gent interessant
que valdria la pena que el nostre treball junts es pogués donar a
conèixer i ser reivindicat.
*****
"El
mundo sin escuelas sería maravilloso. La infancia es para jugar y
descubrir mundo, no para hacer deberes encerrado en un aula con
cuarenta niños que te odian."
*****
Una
vegada jo estava davant de l'aparador de Casa
Farràs i un nen es va aturar a mirar guitarres. Primera reacció
del seu avi: "no t'hi aturis, ja saps que no t'agrada la
música". Així segur que mai no li agradarà, oi?
*****
Començo
a pensar que el que vol l’estat espanyol és una guerra. Encara
pensen com la Unión Militar Española el 1936. Raó de més per a
que nosaltres marxem pitant: tenim coses millors i més importants a
fer que entrar en una dinàmica de violència amb aquests elements.
I
una independència que és a un pas, però que ens farà suar. L'1
d'octubre vaig votar "Sí", però tot va ser força
inquietant. Espanya ens odia. És la dinàmica del maltractador.
*****
Encara
voldria fer aquell projecte d'òpera. Em falta fer, primer de tot, un
llibret. Això vol dir que és un projecte que començaré l'any que
vé. La idea és compondre per a entre quatre i sis cantants solistes
i tres sintetitzadors, sense cor. I pensar un disseny d'escenari que
es pugui fer amb molt pocs diners. Al final el tema que veig més
viable és la reunió d'estat major a la Casa Blanca durant la crisi
dels míssils l'octubre de 1962. Té tot el drama possible, em
permetria analitzar els mecanismes del poder i la dinàmica de la
presa grupal de decisions, no deixa de necessitar tan sols un
escenari, i també té la virtut d'evitar els típics arguments
romàntics, que ja em tenen ratllat.
Bé,
suposo que és fer una obra sense tenir garantit que s'estrenarà: és
el problema etern de no poder començar perquè no he començat ni
tinc un nom. Almenys tinc força idees musicals, i encara no tinc
garantit l'èxit artístic de la proposta amb això, però almenys
puc dir que serà un caramelet. No és el pitjor balanç possible.
Però ho tinc pelut per estrenar-la a Terrassa.
Mentre,
la novel·la està paralitzadíssima.
*****
Necessito
una casa. Necessito financiació. Estic nerviosíssim. És ser
conscient que tinc tota una sèrie de problemes, conèixer-ne la
solució, i no poder aplicar-la perquè tot depèn d'uns diners que
no arriben. És terrible. No m'agrada la meva vida. Ni la meva
pensió, per cert. Independència, arriba!
