M’he escoltat en mp3 el nou de Wilco, “Cousin”. No és un gran disc, però així com «Cruel Country» era una broma cruel i punt, «Cousin» ve a ser una mena de «Schmilco» millor enregistrat, i alguns dels temes son fins i tot prou bons. Per a mi, «Infinite Surprise» és amb diferència el millor tema del disc, mentre que la «segona cara» del disc és certament sòlida i interessant. Wilco creen un munt de detalls per a tots els temes (a la manera de «Ode to Joy»), i quan la cançó funciona, aquest enfocament funciona. El que més llastra el disc és que de la «cara A» només «Infinite Surprise» captura a l’oient, amb potser «Sunlight Ends» oferint algun toc més personal. Però veig que el problema és que alguna cosa porta retenint en Jeff Tweedy a nivell creatiu des de fa deu anys, i Wilco fórmula actual son uns molt bons músics però el total és inferior a la suma de les parts. «Cousin» és un àlbum que no acaba de justificar que sigui un àlbum de Wilco, i en el fons podria haver estat enregistrat per Jeff Tweedy i alguns amics sense que se’n perdés cap dimensió essencial. És un àlbum bastant calmadet i sense una gran personalitat. De totes maneres, supera a «Schmilco» i supera encara més l’avorriment de «Cruel Country». De manera que trigaré a comprar-me «Cousin», però no ho descarto en un futur, sobretot si Wilco aconsegueixen sortir de l’encallament creatiu. Menys gires inacabables, potser?
Per cert, com és que la crítica encara considera que el pitjor àlbum de Wilco és «A.M.», quan té temes molt bons i en general sona directe i consistent? I no em serveix que encara soni a Uncle Tupelo, doncs UT era una molt bona banda, i això es manté a «A.M.»
*****
Diria que el PEN és el Piano Enrevessat Noctàmbul. No sé molt què fer-ne.
Quan podrem deslliurar-nos de totes les teories conspiratives del món mundial?
Terrassa és oficialment un secarral. Els amics d’Ultra-Local Records haurien de venir a muntar a Terrassa la propera edició del Microclima.
*****
No dono un cèntim pel sistema judicial aplicat a la salut mental. Hi ha una gran capa de merda cobrint-ho tot. Ho he comprovat aquest dilluns 2 d’octubre. No em rendeixo.
*****
No dic res del desastre a Israel perquè sobren les paraules. Ja només falta que la Xina es tiri a sobre de Taiwan i que el burro de Corea del Nord comenci a jugar al pim pam pum. Vénen temps divertits, trobo.
(Torno a formular la pregunta del milió: son els estats d’origen psicopàtic?)
*****
M’he excusat d’un concert que es farà al novembre i que de moment m’ha fet perdre dues hores de la meva vida amb el pitjor repertori catalanet i carca. Pur Dia de la Marmota. Suggereixo omplir l’escenari i la platea de llits, així tothom podrà dormir durant el concert.
*****
Dimarts 10 d’octubre vaig llegir part del Manifest del Dia Mundial de la Salut Mental. Va ser just a fora de la BD3, i també hi van cantar la Coral Renaixença i el rapper Sandro Minieri sobre la base preenregistrada d’un tema de Txarango. L’any que ve jo voldria fer un tema per a l’ocasió. Hi havia una noia molt maca per allà, però no la conec de res, pel que haurà estat un bonic somni d’uns minuts. La manca de vies de comunicació, l’etern problema...
Precisament, he escrit un informe per a que se’l llegeixin els del programa de ràdio, sobre solteria forçada. He fet el que he pogut, però necessita debat. En tot cas, soc molt crític amb tot un estat de coses, però també proposo petites solucions parcials per a que almenys els del col·lectiu tinguem alguna sortida, alguna possibilitat. Jo mateix no puc seguir més així, i diria que a molts companys i companyes els passa el mateix, sense que puguem establir contacte. I necessitem fer-ho, de manera segura. Una cosa és clara: fora apps, fora internet, que hi ha massa gent dolenta allà.
I millor que prescindim del matrimoni entès com a contracte entre dues persones i l’estat. És obsolet i no surt a compte: una arma llancívola.
*****
Aquests dies vaig escoltant «Music Sounds Better With You» de Stardust. És el tipus de música que no suportava als anys 1990, però ara estic mirant d’aprendre’n alguna cosa. Exacte, veig que no resulto prou comercial i n’he d’aprendre. «Music Sounds Better With You» és un invent senzill, però sona prou bé.
*****
He enregistrat tres temes. Un d’ells funciona extraordinàriament bé, i em costarà fer un àlbum que estigui a l’alçada. El tema, llatí, es diu «Los Romanos del Futuro», i l’he deixat a punt en dues sessions. Enganxa. Té rotllo. Suposo que quedarà per a mi i els meus amics, com de costum.
En tot cas, amb això el «monstre» es posa en marxa, amb certa lentitud, almenys amb un segon tema més o menys muntat. Trigaré perquè vull fer l’àlbum ben fet. I prenent com a referència el tipus d’àlbum que et podien fer un Bert Kaempfer o un James Last sobre 1960-65. Un àlbum que pugui funcionar en sales de ball per a un públic madur. «Los Romanos del Futuro» sona a evolució tecnològica dels discos fets a Centreamèrica entre 1950 i 1965. La gent gran l’entendrà a la primera.
*****
He compilat les meves cançons amb títols parodiant els de cançons de LeAnn Rimes, vénen de diversos àlbums meus. Sobre LeAnn Rimes, canta extraordinàriament bé, però ha entregat poc que no sigui fluix en tots els altres apartats. És la pega quan treballes en una multinacional: et diuen què publicaràs, sense cap criteri. Si de cas, recomanaré la seva versió d’«Amazing Grace» i, entre les seves cançons comercials, «I Need You». En fi, aquí van les meves paròdies:
Freedom in Your Army (Biedroneczki Estan en Punts)
Lit the Fine with Ink (Biedroneczki Estan en Punts)
Written in the Stairs (Rainbow Harbingers in Teledysk)
You Made Me Find a Shelf (Santuari)
Trouble with Good Byte (Els Somnis del Futur s’Escriuran amb Acer)
Can’t Light the Moonfight (Els Somnis del Futur s’Escriuran amb Acer)
The Safest Plane (Els Somnis del Futur s’Escriuran amb Acer)
This Army of Mine (Els Somnis del Futur s’Escriuran amb Acer)
Big Meal (Duncan Drawings)
The Load's Player (Duncan Drawings)
I Need Glue (Duncan Drawings)
Amazing Grass (Duncan Drawings)
*****
El chino mandarín es la lengua más hablada entre las mandarinas. Mientras, los guisantes no paran de hacer guisos. Y no hay un plato más contradictorio que los guisantes guisados.
Los Rolling Stones son cantos rodados, y un canto rodado es Luciano Pavarotti actuando en una pel·lícula.
Miles de estudiantes de Bellas Artes han salido a la calle de color azul: han hecho un concurso a ver quién era el más pintado.
111: la ONCE %.
Es triste ser vegano en octubre.
El 12 de Octubre es la Fiesta del Pillar, es decir, el día de los ladrones.
Un agente de policía ha sido suspendido de empleo y sueldo porque era incapaz de pillar chistes.
Deberé ir al Museo del Prado a ver vacas pastando.
FAES: Fumando Ante Espaguetis Sabrosos.
-¿Qué ha ocurrido en la base militar?
-Que el tanque de gasolina estaba a tope, y van y ponen al lado las armas antitanque.
