Tres dies
dedicats a la paperassa per a un lloguer social m'han deixat tocat
per a dues setmanes. Això va incloure una baralla amb un funcionari
prepotent el tercer dia. Quines ganes tinc de marxar d'Espanya.
I total no
me n'he sortit. Es veu que t'has de morir literalment de gana i estar
dormint a la intempèrie, per a que et concedeixen un lloguer així.
Amb fer curt amb la teva pensió no n'hi ha prou. (I llavors... per a
què se suposa que hi són, els de Serveis Socials?)
Demà passat
jugaré la carta de Prodis. No tindran el que necessito, però s'ha
d'intentar. Suposo que el problema és que no sóc el que esperen.
Estan acostumats a gent empastillada i amb la vida destruïda per la
malaltia, i de sobte els hi apareixeré amb el meu activisme en 1ª
persona, el meu estudi de gravació, els meus escrits i la meva
càmera réflex. Clar, l'autèntica raó per a anar allà és que
l'única part del retrat que coincideix és que el govern de Madrid
considera que com a malalt em puc morir de gana, i sobretot res de
voler complementar els meus ingressos amb uns drets d'autor que fins
ara ningú no m'havia qüestionat. I clar, de sobte em trobo en la
necessitat peremptòria de llogar una casa per a mi, i estic atrapat
perquè els preus i condicions del mercat lliure estan impossibles si
no ets un directiu de banc (just la gent que no necessiten en absolut
un lloguer, per cert). Llavors els prepotents es pregunten per què
la gent ocupa. La resposta evident, "perquè no els queda cap
més remei", els entra per una orella i els surt per l'altra. I
així anem.
*****
Trist el
paperot que està fent, ben de gust, la CUP. Anem a unes altres
eleccions? Si és així, un no sap què votar, però amb una mica
d'intel·ligència ens podem desfer d'aquesta penya tan obtusa.
Perquè així no podem seguir. Una altra cosa és que és cert que
les esquerres independentistes estem orfes en aquests moments.
*****
El Duncan
Drawings IV ha resultat ser el més difícil de fer. Regrava-ho tot,
i de 48 minuts només 34 estan mínimament bé. Ara mateix el percebo
incomplet. I la tarja Audiophile m'ha fallat, diria que per vella. Ho
he de recablejar tot. Frustrant.
La resta de
projectes estan intocats des de fa tres mesos. Massa caos a l'agenda.
I a la vida.
*****
Almenys vull
deixar constància del meu projecte de llibre de fotografies sobre
Terrassa. Està a mig, amb unes 60 fotografies viables fins al
moment. Hi tinc entusiasme... moderat pel fet que Madrid en
complicarà la publicació pel motiu (drets vs. pensió) exposat més
amunt. L'única possibilitat és convèncer algú a l'ajuntament.
Perquè l'altre motiu per a publicar-lo és el de començar a tenir
una notorietat a Terrassa, almenys per un altre motiu que pel meu
activisme en 1ª persona.
*****
Almenys m'he
escoltat l'Amnesiac de Radiohead. Les restes del Kid A, interessants
pel simple fet de ser-ho, i hi ha alguns bons moments que el fan
recomanable. També els dos Use Your Illusion de Guns'n'Roses (força
bons, si bé mancats de focus en alguns moments), i un directe
(probablement pirata) de Bob Dylan i Tom Petty en directe el 1986,
amb un masteritzat pèssim.
*****
Almenys vull
deixar constància del triple cartell del primer dia del Micro Clima
2016, amb Masfarreras (i un Ferran Baucells pletòric), El Sistema
Suëc (més irregular, però els dos darrers temes em van deixar
contentíssim de sentir-lo per primer cop) i... Visitants! El grup
diu que a l'assaig abans havíem sonat millor, però per primer cop
vam ser escoltats pel nostre públic natural i l'atmosfera va ser
calidíssima.
*****
I el dimarts
24 de maig, xerrada sobre Artteràpia. Hi vaig quedar molt bé, però
apart de venir el Dr. Flo la resta van ser els ja coneguts, i alguns
van marxar a mig i per separat. :(
