Resum de l'any, I. Part musical.

Reconec que m'encantaria viure un 2012 relaxat i tranquil en el pla musical. Just el que no ha estat el 2011. Tinc la sensació que és un any en què he treballat moltíssim, però no m'ha cundit. Tinc fins a quatre projectes prop de la graella de sortida, però si em pensava que almenys dos sortirien feliçment durant aquest 2011 anava errat. Per a mi, el 2011 serà sempre l'any del concert del caos, i els nervis causats per allò em van dur a la parada (que havia de ser cancel·lació definitiva) durant cinc mesos del "1964". M'he adonat que tants anys de cantaire de cor no m'han servit per a guanyar nom com a compositor (bé, almenys vam estrenar el "Sanctus" amb la Massa Coral), i ara toca remarcar aquest punt. Almenys, dels concerts amb Els Visitants (Amics de les Arts, La Papa) el més bonic i important va ser el de la Casa Alegre de Sagrera, on vam viure un gran moment. Ara el grup està en reestructuració/electrificació, i hem de trobar un parell de nous membres abans de tornar a l'acció.

-1964

Aquest projecte, d'estètica "sixties", porta arrossegant-se en diverses formulacions des de la primavera de 2010. Però ha estat en aquests darrers cinc dies que he aconseguit quadrar el disc, almenys pel que fa a les bases instrumentals. Les lletres... diguem que en tinc cinc d'acabades, però que la resta de lletres que tenia preparades pel projecte han estat abandonades per manca de prou qualitat i per problemes de mètrica. Això fa que pugui dir des d'ara que el "1964" no sortirà abans del canvi d'any. Però almenys disposo d'uns 69 minuts de música. El diumenge 18 de desembre, després d'una ràfega d'agenda plena i esperem que ja sense afonia, podré tornar al projecte. De moment queda així:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1*
3. La creu d'en Sigmund*
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car - Teclats qwerty
6. 112 base III
7. Frosty - Fred aquest matí+
8. Gear VI
9. Drifting Low
10. El perseguit*
11. Bla II
12. Bla llarg
13. Bingo!
14. Estroboscopi*
15. Bingo II base
16. Grogui
17. Aftermaths
18. Around A Bee
19. Moe Meo
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell - 1964
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids*

(*=acabada;+=lletra i música fetes, pendent de veu).

-1980

És un ramal del "1964" que s'està constituïnt en projecte per dret propi. Parteix de dues gravacions descartades del "64" (perquè no encaixaven; però són prou bones) a les que de moment he afegit quatre cançons més, que ja hi vagin segures. També té una portada definitiva amb fotos i collages de la meva autoria. Apart, hi ha un cert grup de cançons que no sonen a definitives però que ben gravades podrien aspirar a entrar al disc definitiu. La idea de base és fer un disc que es referencii, estèticament i temàtica, a l'any del títol. Així, vull provar de posar força sons de sinte analògic, recreats amb l'mm6. En fi, no està tant madur com voldria (o com podria haver estat d'haver tingut un any més tranquil) però l'inici és força prometedor. Les cançons ja incloses (sense lletra cap d'elles) són (noms de treball):

Yupiii!!! base 2 16 bit limit
TechnoPiece 16 bit limit
Jazzy base*
Gafas 16 bit base 2
Celtic Harp 16 bit base
Monroe base 1 corregida*

(*=provinent del "64").

-Santuari

És el vell i conegut "Partisà!/Elbert Emulov" de tota la vida, ara ja amb una obertura definitiva. També sense cap lletra, però amb 79 minuts de música, 22 cançons, i un treball d'estructuració notable. Per què el canvi de nom? Es veu que un músic polonès s'ha posat "Elbert Emulov" com a nom artístic. De passada, mirant el fullet del CD de Younger Than Yesterday dels Byrds em vaig assabentar que el primer nom que havia de dur aquell disc era "Sanctuary", i vaig pensar que era una bona idea per a un homenatge. La sonoritat, degut al seu orígen majoritari de 2005-7, és la d'un "Corrupció" amb temes més condensats. Per això mateix me'n refio molt.

-Himnes

Va sortir com a projecte de concert, però no he sabut res d'aquella gent. Si me'n surto, serà concert, però si no, penso que com a disc no quedaria tan malament, si no hi comptem que és un projecte amb estètica "Corru" i per tant no afegeix estrictament res. Però el que tinc (dos moviments completes i deu esbossos) sona bonic. Es tracta de musicar dotze textos d'himnes anglosaxons, i de moment "How Seeet The Name Of Jesus Sounds" i "Nearer, My God, To Thee" tenen una forma que podria ser definitiva. No és que vulgui fer proselitisme, però sí que és cert que com a textos de certa vàlua artística m'han cridat. I també, admeto, agafar textos del domini públic em pot permetre definir ràpidament una obra, jo que sempre tinc tants problemes per a escriure lletres. Almenys, espero que arribi a un determinat públic a qui dec un concert de música bonica des del passat mes d'abril.

Quatre projectes, dels quals és el meu propòstit treure'n almenys dos ("1964" i "Himnes"), si es pot els quatre, al llarg d'aquest proper 2012. Esperem que tot vagi bé i no tingui més entrebancs.

Anuncio que paro de treballar en el "1964", o el caos en el que ha degenerat. M'ha deixat molt nerviós. Era un àlbum amb el que ningú no estava del tot content. Em costava molt fer les lletres i, com vaig constatar amb alguna de les darreres gravacions de veu, algunes d'aquestes lletres quedaven malament en disc. Se'm deia que havia de triar temes, i la demostració que jo no podia ha estat que durant les darreres 72 hores en què he treballat en el projecte aquest s'havia dividit en dos àlbums: un de no titulat amb les cançons més sòlides que tenia (que no quallava per ser una còpia fluixa del "Feina 2.0") i un "1964" debilitat (més coherent, però ¿anava a interessar a algú? Jo crec que no). M'he trobat sol davant del perill amb un projecte problemàtic, i he intentat acabar-lo, però ha estat més del que podia aguantar. Era com la situació les darreres 48 hores del "Corrupció", excepte perquè hi havia encara molt camí per recórrer. No vull dir que l'abandoni per sempre. Però ara sí, durant un quant temps. Necessito sortir a agafar aire. Almenys, les darreres hores, amb la decisió presa, he estat una mica més tranquil.
I amb dos possibles projectes més prometedors a fer després de descansar una mica. Un és el de la música de concert, tan misteriós, del que no vull apuntar res fins saber si és realitzable, excepte per tenir les idees principals per a suportar-lo (i amb uns 21 minuts de demos crec que n'hi ha prou per a abordar-lo amb tranquil·litat). L'altre, com no, és l'Elbert Emulov, que trigarà temps però que crec que és abordable si no em poso una data límit i que, sobretot, és interessant per ser un retorn al meu nivell de 2003-4.
Aquestes darreres tardes he fet uns quants passeigs amb la mare. En algun he aprofitat per a mirar bicicletes. En tinc per temps, però en algun moment me'n voldria agençar una, de passeig i amb cistella per dur petits equipatges. Seria el meu petit vehicle proletari, i em donaria certa llibertat de moviments.
També estic escoltant molt a ABBA. Tractant d'aprendre d'ells (i passant bones estones, per què no dir-ho). I voldria saber quan surt SMiLE dels Beach Boys, no em vull perdre la caixa de luxe. Al cap i a la fi, va ser una influència cabdal en el "Corrupció". De fet, tinc el MOJO 60s amb el single de vinil de "Cabinessence" i "Wonderful". L'article té algunes errades (no sabia que els germans Wilson tinguessin una germana, i no van gravar "Surfin'" fins que van signar amb Candix Records i no pas abans de la renyada del Murry del '61) però és interessant per les entrevistes (la del Brian té frases inteligents). Per cert, és cert que el Brian deixa de fer gires? Seria bo, mereix passar-se els darrers anys de la seva vida a l'estudi, gravant sense presses, i gaudint de la vida en el que pugui.
I espero trobar algun minut per llegir. Segur que no hi haurà novel·les aquest mes d'agost, però voldria acabar la bio de Himmler i a més la bio d'ABBA m'està aclucant l'ullet des de l'estanteria. "Summer Night City".

Diguem que m'he atrevit a fer una tria ("1964"), i no sona del tot malament. 16 cançons, 53 minuts. Això m'obliga a fer-les molt ben fetes, però hi ha encara un mínim marge si alguna no sortís prou bé. Considero els 40 minuts com el marge per a no fer el ridícul. De moment, entre les eliminades hi ha "Se'n va del meu carrer", que ha sortit molt pitjor del que pensava que sortiria i que he tret malgrat que era una de les meves apostes fortes del disc. En tot cas, la reducció vé també del fet que estic bastant al límit i he de racionalitzar l'esforç pendent. De moment tinc cinc cançons acabades de setze. I les que queden no perden tant el sabor com amb el meu intent de fa quatre dies. Però no espero poder-m'hi posar abans de dissabte: demà hi ha Missa de les Santes a Mataró, la mare hi vol anar (= despertar-nos a la matinada), i dijous tinc dentista. Ideal per fer-me pols.

1. Caos a l'aeroport
2. La creu d'en Sigmund.+
3. Carregar un camió
4. Els anells universals
5. Fred aquest matí
6. El perseguit+
7. Pripiat
8. El buit
9. Estroboscopi+
10. Parquímetre
11. Dauphine
12. 1964+
13. Totes les cançons de divorci
14. (Jazzy, títol provisional)
15. (Monroe, títol provisional)
16. La nit dels aminoàcids+

I almenys la pantalla i l'ordinador nous van bé. Només falta la tarja de so, però sembla que serà difícil.

Posem ordre al "1964". El vaig començar la primavera de 2010 com un àlbum molt rugós i experimental, però aquell primer intent se'n va anar a l'aigua per la vella raó de sempre: agenda plena. Parada d'uns mesos, i pels volts del canvi de setembre a octubre vaig acabar "El perseguit" com un encàrrec pel Quelcom '10 que vaig entregar just, just. El desembre em vaig trobar un buit de dues setmanes a l'agenda i sense parar a prendre aire vaig compondre un munt de cançons d'estètica "sixties" amb alguna sorpresa. La idea era acabar-lo molt ràpid, carregat d'energia, per a finals de gener. Això també va anar-se'n a l'aigua per agenda plena. I de sobte, crisi creativa, diguem-ho clar. Em va portar tres mesos acabar un primer grup de lletres i pel maig en vaig escriure algunes més, i fins ara, que me'n queden dues per fer, de dos temes recentíssims ("Monroe" el vaig acabar de gravar ahir, encara sense veu). Els assaigs i concerts de Setmana Santa no hi van ajudar. Total, que vaig demanar ajuda a alguns amics per a que m'ajudessin a triar quins temes eren viables i quins no. Excepte per un d'ells que em va fer un comentari escrit, la resposta general era que havia de ser jo qui triés. Fins i tot algú es mostrava poc entusiasmat amb el concepte "sixties" de l'àlbum. No és que ens haguem de matar vius per això, la veritat. Però em sentia molt insegur i desorientat. Avui he intentat fer allò que se'm va dir: triar uns pocs temes i prescindir de l'obsessió "sixties". Els resultats han estat descoratjadors: un hipotètic àlbum de cançons sòlides però molt fragmentat i incoherent (dèbil, per tant) i un "1964" sense els temes més bons i potser perdent el títol i tot, (barrejat en plan de prova amb sobres d'altres projectes: encara pitjor). He tingut una crisi, d'aquí la verborrea de fa una estona al Facebook. Al final he tornat a recompondre el "1964" incloent-hi "Monroe" i descartant un tema que no caminava, i ara tinc un àlbum de 79:50 minuts coherent. Si algun tema acaba resultant dèbil sempre seré a temps de descartar-lo, però en línies generals prefereixo fer-lo llarg i que tingui el concepte "sixties" íntegre i no compromès (només unes gotes de 80's a "Dauphine" i no desentona). Espero poder-lo tenir pel setembre. Tant de bo ho aconsegueixi, em noto nerviós per no haver pogut acabar encara la feina. En fi, la llista de temes del "1964" (amb algun tema encara per anomenar) és aquesta. Els cinc darrers temes componen un final de disc fort com no l'havia tingut des dels dies del "Corrupció", i en certa manera són un pas endavant.

1. Caos a l'aeroport
2. Sintonia X-1
3. La creu d'en Sigmund.
4. Carregar un camió
5. Teclats qwerty
6. Els anells universals
7. Fred aquest matí
8. Ridícul a Copenhagen
9. Martinica
10. El perseguit
11. Imaginant In C, 1964.
12. Pripiat
13. El buit
14. Estroboscopi
15. Nadal, 1933
16. Se'n va del meu carrer
17. Duel a la ciutat deserta
18. Parquímetre
19. Aquesta és una mà normal
20. Dauphine
21. 1964
22. Totes les cançons de divorci
23. (Jazzy, títol provisional)
24. (Monroe, títol provisional)
25. La nit dels aminoàcids

Avui ha arribat el dia (tonto): després d'un últim intent de reparació, m'he decidit a fer canviar prou elements de la meva torre de PC com per a que puguem parlar d'un ordinador nou. Reconec que m'he de posar al dia: faig posar un micro I5, però no tinc ni idea de quina potència té. Vaig deixar de comprar revistes d'informàtica quan, en el canvi entre 2006 i 2007, les que llegia van posar-se a lloar Windows Vista, que jo veia que anava a portar problemes (tot i que no me n'imaginava la quantitat ni la profunditat). Clar, ara ocorre que: 1) no tinc clar que siguin prou transparents (tot i que ¿quina ho seria, de qualsevol àmbit?); 2) igualment tinc tants coneixements com a usuari que no m'aporten gran cosa tocant els temes de sempre. Però segurament Windows 7 serà un repte per a mi, tot i que més d'un me l'ha recomanat. Veurem com va.
També estic mirant si trobo una taula de mescles suficient pel meu estudi (i per Cardedeu, en primer lloc) i que no sigui gaire cara.
Estic seguint el moviment dels indignats des de la distància. No per manca de simpatia amb les seves idees, sinó perquè tinc massa coses entre mans i em noto tens. No serveixo per a activista polític.
¿”1964”? Aturat de nou, durant tot juny. Espero reprendre'l a partir del dia 4 de juliol. Una altra cosa és que n'arribi a esperar molt. No està malament del tot però ho puc fer millor. De fet, aquests darrers quatre dies he fet una col·lecció d'idees “tipus Corrupció” per a una obra de concert i, sincerament, em crida més. No dono més detalls per si me la foto. Almenys, la intenció és posar-me a treballar en l'”Elbert” tan aviat com acabi el “1964”. Serà un estiu mogudet, com sempre.
M'he llegit un 33/1/3 sobre “Song Cycle” de Van Dyke Parks que no m'ha aportat molt, potser algun detall aquí i allà. Almenys continua agradant-me el disc. I és el primer llibre que acabo en molt temps (que fos curt hi ha ajudat). Em falta poder llegir el II volum de la bio de Himmler que vaig començar (I volum) a Benalmádena. Vull llegir, necessito temps. Tinc la sensació de tenir massa idees com per a poder-les apuntar totes. Porto cinc anys de retard.
Dimecres passat em vaig perdre un concert de Tired Hippo per primer cop des de 2005, per assaig de la coral. Sé que els va anar força bé, van actuar a l'Heliogábal (ni idea d'on és). El que sí que vaig veure, a l'Auditori de BCN el passat dia 16, és el de música de Steve Reich. Havia de venir ell en persona però va emmalaltir dues setmanes abans (i em preocupa, per la seva edat), d'aquí que ja tingués l'entrada i fos reluctant a un concert sense el propi compositor. “Sextet” va sortir desigual (el 1er moviment em va preocupar molt), però “Music For 18 Musicians” és concert de l'any.
Sobre els meus concerts, recapitulem amb dades confirmades al 100%: dissabte 2 de juliol, matí (10 a 14h.) a la Fira de Música de Cardedeu; mateix dia a les 21 h., concert amb la Massa Coral al pati de la Casa Alegre de Sagrera; i diumenge 3 de juliol a les 22h. concert amb Els Visitants al mateix lloc. El 4 estaré molt tranquil. Almenys, el repertori amb Els Visitants és el més sòlid de l'any llarg que portem en funcionament: 14 temes, 13 d'ells grupals.
I espero poder escriure més posts ben aviat. De moment us deixo amb aquesta suggerència, on espero poder posar material nou ben aviat: http://soundcloud.com/lluis-paloma

Sort que l'afonia m'ha vingut després, tinc una veu que ni l'Andrés Calamaro: dos concerts aquest cap de setmana, un de debò i un altre sorpresa i en format mini. El de debò, dissabte 12 als Amics de les Arts amb Els Visitants, en un ambient molt artístic (hi havia una exposició muntada, sobre l'aigua si no recordo malament). La sala ressonava molt, però el concert va sortir bé igualment, repassant l'especial de Cardedeu amb l'afegit de Marcianitos (amb el grup), 2 rellotges (al piano), Llàgrima Viva i el Sanctus (a pelo). Una anècdota va ser quan anàvem a començar Shelby i m'adono que tinc l'armònica al vestidor, dic "un moment!" i en deu segons em presento amb l'armònica i comença la cançó. Pufff... El mini: diumenge vaig a veure com a espectador els Claroscuro i l'Exèrcit d'Islàndia al Crossroads (bons directes tots dos, malgrat que els Claroscuro van tenir algun problema d'afinació) i quan acaben els islandesos, enlloc de fer un bis em criden a mi, apareix el Rubèn amb la seva Rick i acabo tocant Shelby i Amsterdam. Completament sorpresa. I admeto sentir-me molt realitzat després de tocar amb aquella guitarra. Gràcies infinites.
I la cosa s'ha arrodonit amb l'escolta, avui, en una habitació feta caldo i amb el Jordi, de "Skylarking" d'XTC en vinil i remasteritzat. M'ha agradat força, molt més que quan ho vaig escoltar en mp3 amb la mescla "fora de fase" del 86.
Sobre futurs concerts, n'hi ha un de segur "a solo" el proper dia 22 a la biblioteca del Districte 6, a la Rbla. Francesc Macià, i un que s'ha de concretar, també a solo. M'hauré de moure per trobar-ne un amb el grup, tot i que ara toca buscar local (ni idea de com) i electrificar-nos.
Cine: vista "El discurs del rei". No sabia què esperar quan hi vaig anar, i reconec una certa malevolència en pensar que em podria marcar algunes rialletes. No va ser el cas, està definitivament ben feta i és seriosa. Tinc bones paraules pel doblatge en català, per cert.
Clàssica: dissabte, just abans d'anar a provar so als Amics, vaig anar al concert-conferència a l'auditori municipal sobre Ramon Carnicer. Reconec que no em va captar l'atenció. Vaig haver de marxar abans que s'acabés, però la música estava prou ben interpretada, llàstima que la part de conferència s'allargués tant. Però compositivament ho vaig trobar una mica sosso. No horrible, però era una segona generació del que se sentia a la seva època. Diguem que la seva importància és com a autor de l'Himne Nacional Xilè. Està bé que algú es faci càrrec de recuperar-lo, però reconec que m'esperava més.
El "1964" està igual. Per primer cop des de 1998 tinc un cert bloqueig d'escriptor. Crec que simplement necessito una mica de temps i espai, però fins ara no l'he tingut. Em passa el mateix amb la classe de literatura. Tornant al "1964", he passat les bases a tres persones que romandran en secret per a que em facin de "segones oïdes", però de moment cap d'elles s'ho ha pogut escoltar, amb el que vaig una mica perdut. Diguem que si li hagués pogut dedicar el gener, ara hi hauria disc acabat. Bo o dolent, però acabat. Però ja no m'atreveixo a dir ni si sortirà. Intentaré acabar-lo, però admeto que és un disc del que no estic massa segur. No un desastre, però potser s'espera més de mi. Espero que l'"Elbert Emulov" serveixi, quan m'hi pugui posar.
Ah, i estar a la Consulta ha estat genial, malgrat les tonteries dels fatxes.

Resum de 2010:
1) Ha estat un any certament actiu com a compositor/productor. És cert que el "(Ja no) busco feina" havia estat "publicat" (no tinc discogràfica) el desembre de 2009, però la revisió de setembre de 2010 era necessària i em va portar una certa quantitat de feina. N'ha sortit un àlbum millor, però el fet que a 31 de desembre, i en menys de tres setmanes, hagi tingut a punt les pistes base d'un nou àlbum, el "1964", i la cançó que faltava per a introduir un altre àlbum, l'"Elbert Emulov", parla de les ganes que tinc de tornar al meu nivell de 2000-2004. Esperem que no se'm compliqui molt la vida, voldria acabar-los aviat. Especialment el "1964" (és el menys brillant dels dos, però no vull perdre la carrereta que porto i igualment en vull treure repertori per a concerts).
I també hi ha hagut el "petit complot" junt amb els Tired Hippo. Un disc de gestació intensa que tant el frn com jo veiem com un disc especial. De fet, crec que finalment ha reforçat l'amistat que teníem. Però també hi ha hagut una pèrdua relacionada amb el projecte: M (ni idea de per què).
I tres temes de destí diferent. "El perseguit", entregat amb el temps just pel "Quelcom '10" (reconec que a finals de setembre estava creativament sec), entrarà al "1964", com també "La nit dels aminoàcids", fet per a un concurs del que de moment no sé molt (temps al temps). Però hi ha un tema que per a mi significa molt, que m'ha costat tenir a punt, i que té un destí molt noble: és la "Sintonia Terrassenca núm. 23-G", la sintonia de Terrassa Decideix. Aviat se sentirà pels carrers publicitant la Consulta a Terrassa, i penso que és una de les millors iniciatives que hagi pogut fer mai, especialment des d'un punt de vista cívic (si llegiu aquestes línies, us animo a votar, el que volgueu. El 23 de gener es fa la Consulta, però des del 6 de desembre de 2010 s'està fent la recollida de vot anticipat a diferents llocs de la ciutat. Mireu la web de Terrassa Decideix per a informar-vos-en: http://www.terrassadecideix.cat/).
El qual em deixa 2011 així: pistes de base senceres per a dos àlbums ("1964" i "Elbert Emulov"), cinc cançons (que puc ampliar amb temes nous) que van sobrar en el seu moment del "Corrupció" i que ara veig com a prou bones com per a treure-les (en quin format, ja no ho sé, i seria després de l'"Elbert..."), i dos temes a mig compondre per a un projecte del que de moment no puc donar més detalls. Hi ha un EP per començar amb el Dani Machado, que s'anirà fent amb calma. I si puc fer alguna cosa amb TH, la faré. Només em falta (i em fa falta) que després del 23 de gener ningú em vingui amb idees sobre què puc fer jo: és evident que jo sol tindré molta feina a fer.
2) Políticament he anat de la desesperació a la implicació. A finals de gener vaig decidir sortir de Reagrupament arran de les maniobres del Carretero. No ho vaig veure clar. I no he tornat a militar enlloc més. Simplement tinc una por enorme a implicar-me en perdedors, com m'ha passat tant a RCat com, abans, a ERC. I tinc la impressió que la opció política que realment em representaria no existeix. Sóc una mica ERC el 2001, RCat en els seus inicis, i CUP si alguna vegada es decidissin a entrar al Parlament (estic d'acord amb el Titot que el Parlament només és una entitat descentralitzada de l'aparell estatal, però també penso que és l'únic interlocutor vàlid davant els altres països en cas que alguna cosa precipiti el procés d'independència del Principat o de -esperem-ho- tots els Països Catalans). En tot cas, estic a l'espera de veure si alguna de les iniciatives del Tena arriba ni que sigui a una cala (no espero res a nivell nacional del nou govern de CiU). Almenys, estic content que RCat no hagi entrat a Parlament, tot i que li ha pres vots a SI.
Però almenys la Consulta, en la que estic implicat des del 20 de febrer de 2010, sembla que sí arribarà a port. Jo no sé si canviarà moltes coses o no, però almenys tinc la sensació d'estar fent alguna cosa útil. I que els habitants d'un país decideixin organitzar una consulta en vista de la passivitat -per no dir més- dels seus polítics (no en puc dir representants) és una cosa que no havia passat mai. Estem fent història.
3) Emocionalment, el 2010 només m'ha demostrat que no hi ha res a fer. M'he començat a fer a la idea que em surt més a compte estar sol que insistir a buscar parella enmig del panorama que hi ha. Si les dones tractessin a tothom com m'han tractat a mi, cap de nosaltres no estaria aquí. I m'emprenya que fins i tot quan no hi pretens absolutament res t'acabin tancant la porta. No és agradable. A més, de tant en tant et trobes amb algun vell fantasma de fa anys dalt d'un escenari i tot el mal rotllo torna. Reconec que prefereixo no tenir emocions perquè les poques que tinc són completament negatives.
4) Viatges? Sempre duré Edinburg al cap, i és una llàstima que junt amb començar guitarra no hagi pogut començar gaita (manca de temps). Tinc una gaita, i espero poder-m'hi dedicar algun dia. La música de gaita és preciosa. I Edinburg també. En canvi, Benalmádena ha estat una punxada: pluja, vent i no poder sortir de l'hotel. Vam poder passar un matí al museu Picasso de Màlaga, però poc més. Estic molt escèptic sobre tornar a sortir. Especialment perquè la setmana de Benalmádena m'hagués convingut ser a Terrassa per a avançar feina.
5) Concerts meus: 11 de juny al Petit Cabaret del Coma 9, en acústic, amb un grup d'amics que quasi s'hagués pogut anomenar To Be Continued excepte perquè no hi havia bateria (a més, era un acústic). El Mario m'hi va veure, i la cosa ha crescut fins a una formació embrionària de Els Visitants, que hem registrat (el 4 de desembre) un concert a RTV Cardedeu pel programa "Acústics Cardedeu" del que aviat m'arribarà el DVD. També, un concert a solo amb pregravats el 20 de juny al Casal Cívic del Pla del Bon Aire, tocant la Califòrnia. Tots basats fonamentalment en el "(Ja no) busco feina" amb algun afegit que ha anat canviant. També, un miniconcert oficiós en un sopar de Terrassa Decideix (dues cançons de jo amb guitarra acústica). I dos concerts amb la Massa Coral (un d'ells cantant només un solo, i un altre -el meu retorn- inaugurant una església al barri de Les Arenes). Com a espectador, els més importants d'una llista molt irregular van ser el del Jeff Tweedy a Vilanova el 3 de juny (que va ser molt important per a mi, hi vam anar amb el Jordi Ibañez), el de Tired Hippo i The Missing Leech en un local perdut de Barcelona (senzill, però hi vaig conèixer el Maurici Ribera, que després em va convidar al seu programa de ràdio Trilogy Rock i per a qui estic masteritzant un disc recopilatori del que parlaré més a fons en una altra entrada), i el de fa pocs dies de Duquende i Chicuelo a la Jazz Cava (no em va implicar tant, però estava definitivament ben tocat i cantat). Vaig intentar participar al Sona 9 però no vaig passar ni la primera criba (tot i que els islandesos van arribar tant lluny com tocar al BAM i ens van deixar a tots somniant).
6) He pintat el meu primer oli, una simple còpia d'un Monet de la primera època. Res increïble, però per alguna cosa he de començar. També estic encarregat de pintar dos llenços per a un concert el 20 de gener on també tocaré, oficialment a solo, telonejant a uns cantants clàssics amb qui ja he compartit algun assaig. El problema amb els plafons és que no ens posem d'acord amb la persona responsable per a pintar-los, i això obligarà a interrompre la feina en les lletres del "1964" (i en algunes ressenyes pel Terme). No és com m'agrada fer les coses, però reconec que tinc un problema quan he d'aconseguir l'atenció de la gent.
També he començat un curs d'escriptura, tot i que de moment no acabo d'agafar el ritme.
7) Els llibres més important que m'han arribat durant l'any són "Beatles' Gear" d'Andy Babiuk i "Rickenbacker Electric 12-String" de Tony Bacon. També vaig començar a llegir una biografia de Heinrich Himmler a Benamádena, però estic estancat a principis del segon volum. Per això no solc llegir: tinc por de no poder acabar els llibres.
També, aquest Nadal m'han arribat tot de llibres, però com que "han d'arribar els reis" només comentaré el llibre de l'Stephen Hawking, el de Javier Cercas i el de fotos dels Beatles del Robert Whitaker (una curiositat, molt mal traduït però per sort hi ha també els textos en anglès). La resta, d'aquí a un dies en una altra entrega.
8) El juny vaig acabar Cant, i és curiós com en uns mesos les meves prioritats a l'hora d'escoltar música han canviat. Continuo escoltant el Sinatra, però he deixat l'òpera enrera. Potser no ho hauria de fer, però reconec que aquells anys al Liceu i el saber que no estic capacitat per a cantar-ne jo mateix me n'han distanciat. A més, cada cop estic més convençut de la meva visió exclusivament tècnica de la música. En fi, potser he de deixar passar un temps... Però reconec que no estic 100% segur de tornar als escenaris per a cantar música clàssica. Hi ha gravacions de tot el repertori conegut que són molt superiors a qualsevol cosa que jo pugui fer en un escenari. Potser deixo la porta més oberta pel que fa a rock, però recordeu que el Lluís Paloma de veritat és un músic d'estudi, component a la vegada que grava.
9) Per cert, quan de temps haurà de passar per a que pugui arribar al gran públic? Em publicarà algú? O realment hi ha una altra via per a arribar-hi?
Almenys, hi ha una decisió presa, per petita que sigui: crear-me la meva pròpia web. Fa pocs dies que he descobert que el Nou Myspace ha fet barbaritats amb tot el treball d'enllaços a Goear que havíem fet el Toni Noise i jo per a poder oferir en un sol lloc el "Corrupció", el "Feina 2.0" i les demos del Requiem. Així que a Myspace ja no m'hi uneix gran cosa. El deuré deixar obert, però amb només quatre tonteries i amb un enllaç a la web que em crei, posat al lloc de la biografia.
I amb això, només em queda desitjar un bon any a tothom.