Pregunta de Fender i resposta meva:
«Cada
guitarrista tiene su estilo... ¿cuál es el tuyo?
Rítmica,
con muchas tensiones en los acordes, mucha exploración del mástil
desde un punto de vista armónico, y sonido extremadamente límpio,
quizás algo de reverberación de muelles y de tremolo del ampli.
También, uso frecuente de doce cuerdas y, de vez en cuando,
experimentos con afinaciones como la Stratosphere o la DGDGAD. No soy
veloz, pero hay demasiada gente que, preocupados por la velocidad, no
se preocupan de ir más allá de las tríadas mayores y menores (o de
las "quintas"). Apenas uso distorsión. Sí que de vez en
cuando uso símiles del Univibe.»
*****
Fa
mesos que cerco un exemplar de segona mà del llibre de Letícia
Sabater "Lety la horrible y el internado diabólico". Dic
de segona mà perquè no li vull pagar drets d'autor, és purament
per a comprovar en persona com de mal escrit està, sóc un fan del
"trash". En tot cas, "Clasificación en los más
vendidos de Amazon: n.° 432.670". Diria que no és un èxit...
*****
El
tros de l’òpera
que hem de cantar amb la coral és
un desastre escrit amb els peus. És incantable. La lletra no hi
encaixa ni amb Lego. Quan ho he vist m'he portat les mans al cap.
Això serà el "concert del caos II". Tinc saudade. Per
què estrenen certes coses?
*****
La
nit del 15 va ser interessantíssima, gràcies
a Moure Soroll que fa 15 anys. Darrera
actuació de Nadie, amb mi a bord. I
concerts de gent com Morgan Jr., Ingmar, Rex
Krammer, L Paul, Desorden Juanra... Una
veritable nit de rock independent. Podeu escoltar el recopilatori a
https://mouresoroll.bandcamp.com/album/moure-soroll-15-anys
. En vaig sortir amb CDs de Morgan Jr. i
d’Ingmar. Seran comentats.
****
Observo
certs moviments per a centrar de nou la iniciativa política en
Puigdemont. Ho veig bé, almenys si s’aconsegueix. Ara mateix només
funciona l’exili. Però si s’arriba a les eleccions amb els tres
partits de sempre, passo de votar, i que se’n vagin a casa a
reflexionar. A més, serà ja prop de l’estiu, i a la platja s’hi
estarà genial.
*****
La
tardor passada tenia plans per a fer un concert d’»Hymns» amb
bases pregravades i jo cantant a certa esglesia, però després de
petar a finals de novembre tinc molts dubtes. Vull frenar la meva
vida i només fa que accelerar-se. Així que no estic motivat a
proposar segons què. Hauria de començar a haver-hi concerts amb
música d’en Patinet, amb en Patinet escoltant-s’ho còmodament
des de la platea. Molta gent ni sospita que sóc compositor.
