Resum de l'any, I. Part musical.

Reconec que m'encantaria viure un 2012 relaxat i tranquil en el pla musical. Just el que no ha estat el 2011. Tinc la sensació que és un any en què he treballat moltíssim, però no m'ha cundit. Tinc fins a quatre projectes prop de la graella de sortida, però si em pensava que almenys dos sortirien feliçment durant aquest 2011 anava errat. Per a mi, el 2011 serà sempre l'any del concert del caos, i els nervis causats per allò em van dur a la parada (que havia de ser cancel·lació definitiva) durant cinc mesos del "1964". M'he adonat que tants anys de cantaire de cor no m'han servit per a guanyar nom com a compositor (bé, almenys vam estrenar el "Sanctus" amb la Massa Coral), i ara toca remarcar aquest punt. Almenys, dels concerts amb Els Visitants (Amics de les Arts, La Papa) el més bonic i important va ser el de la Casa Alegre de Sagrera, on vam viure un gran moment. Ara el grup està en reestructuració/electrificació, i hem de trobar un parell de nous membres abans de tornar a l'acció.

-1964

Aquest projecte, d'estètica "sixties", porta arrossegant-se en diverses formulacions des de la primavera de 2010. Però ha estat en aquests darrers cinc dies que he aconseguit quadrar el disc, almenys pel que fa a les bases instrumentals. Les lletres... diguem que en tinc cinc d'acabades, però que la resta de lletres que tenia preparades pel projecte han estat abandonades per manca de prou qualitat i per problemes de mètrica. Això fa que pugui dir des d'ara que el "1964" no sortirà abans del canvi d'any. Però almenys disposo d'uns 69 minuts de música. El diumenge 18 de desembre, després d'una ràfega d'agenda plena i esperem que ja sense afonia, podré tornar al projecte. De moment queda així:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1*
3. La creu d'en Sigmund*
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car - Teclats qwerty
6. 112 base III
7. Frosty - Fred aquest matí+
8. Gear VI
9. Drifting Low
10. El perseguit*
11. Bla II
12. Bla llarg
13. Bingo!
14. Estroboscopi*
15. Bingo II base
16. Grogui
17. Aftermaths
18. Around A Bee
19. Moe Meo
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell - 1964
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids*

(*=acabada;+=lletra i música fetes, pendent de veu).

-1980

És un ramal del "1964" que s'està constituïnt en projecte per dret propi. Parteix de dues gravacions descartades del "64" (perquè no encaixaven; però són prou bones) a les que de moment he afegit quatre cançons més, que ja hi vagin segures. També té una portada definitiva amb fotos i collages de la meva autoria. Apart, hi ha un cert grup de cançons que no sonen a definitives però que ben gravades podrien aspirar a entrar al disc definitiu. La idea de base és fer un disc que es referencii, estèticament i temàtica, a l'any del títol. Així, vull provar de posar força sons de sinte analògic, recreats amb l'mm6. En fi, no està tant madur com voldria (o com podria haver estat d'haver tingut un any més tranquil) però l'inici és força prometedor. Les cançons ja incloses (sense lletra cap d'elles) són (noms de treball):

Yupiii!!! base 2 16 bit limit
TechnoPiece 16 bit limit
Jazzy base*
Gafas 16 bit base 2
Celtic Harp 16 bit base
Monroe base 1 corregida*

(*=provinent del "64").

-Santuari

És el vell i conegut "Partisà!/Elbert Emulov" de tota la vida, ara ja amb una obertura definitiva. També sense cap lletra, però amb 79 minuts de música, 22 cançons, i un treball d'estructuració notable. Per què el canvi de nom? Es veu que un músic polonès s'ha posat "Elbert Emulov" com a nom artístic. De passada, mirant el fullet del CD de Younger Than Yesterday dels Byrds em vaig assabentar que el primer nom que havia de dur aquell disc era "Sanctuary", i vaig pensar que era una bona idea per a un homenatge. La sonoritat, degut al seu orígen majoritari de 2005-7, és la d'un "Corrupció" amb temes més condensats. Per això mateix me'n refio molt.

-Himnes

Va sortir com a projecte de concert, però no he sabut res d'aquella gent. Si me'n surto, serà concert, però si no, penso que com a disc no quedaria tan malament, si no hi comptem que és un projecte amb estètica "Corru" i per tant no afegeix estrictament res. Però el que tinc (dos moviments completes i deu esbossos) sona bonic. Es tracta de musicar dotze textos d'himnes anglosaxons, i de moment "How Seeet The Name Of Jesus Sounds" i "Nearer, My God, To Thee" tenen una forma que podria ser definitiva. No és que vulgui fer proselitisme, però sí que és cert que com a textos de certa vàlua artística m'han cridat. I també, admeto, agafar textos del domini públic em pot permetre definir ràpidament una obra, jo que sempre tinc tants problemes per a escriure lletres. Almenys, espero que arribi a un determinat públic a qui dec un concert de música bonica des del passat mes d'abril.

Quatre projectes, dels quals és el meu propòstit treure'n almenys dos ("1964" i "Himnes"), si es pot els quatre, al llarg d'aquest proper 2012. Esperem que tot vagi bé i no tingui més entrebancs.

1) Aquests dies estic movent fitxa en tot de coses... i encara no sé si sortirà bé. De moment, un contacte que vaig intentar fer per informar-me sobre sardanes (bé, em dec fer-ne una) no ha funcionat. Llàstima. També, fa una estona he enviat tres cançons (Automatic Day, Amsterdam i Shelby) a cert segell "indie" barceloní, per provar sort. En el pitjor dels casos, que no es pugui dir que no ho he provat tot. I també estic treballant en el projecte de concert, que em va entusiasmant més com més m'hi poso (tinc ja dues demos completes corresponents a dos moviments d'un total de 10). N'he enviat un CD-ROM al lloc on voldria fer el concert. Ara toca esperar.
2) Ahir vaig estar a Manresa, a fer d'actor per a un video d'un nou amic. Va ser una experiència interessant. Tenint en compte que quan l'Elisir d'Orrore ho vaig fer fatal, aquí en canvi la sensació era d'aconseguir molt amb poc esforç. Espero que aviat podré veure els resultats.
3) Fa cosa d'un mes vaig acabar un nou quadre. Havia de ser una còpia literal d'un Monet, però ha agafat una vida pròpia durant el mig any en què hi he treballat. Almenys m'ha deixat amb bon gust de boca en veure que les meves capacitats gràfiques estan intactes, al contrari del que pensava fa tan sols dos anys. He vençut als profes de la facultat de belles arts.
4) "1980" (és el primer cop que en parlo obertament) consisteix de moment en quatre bases de cançó (+ una opcional). Em tenen esperançat, però és un projecte al que no poso data perquè de dos discos que havia de treure aquest any un s'ha quedat pel camí i l'altre està intocat. I no vull córrer, vull fer-ho millor que al "Feina 2.0". Almenys ja tinc dissenyada una portada en blanc i negre, amb unes fotos com no les feia des del viatge als EUA.
5) He tingut uns dies Bob Dylan, amb tres cançons favorites: "Corrina, Corrina" (sí, és una versió, però permet respirar després de tanta cançó bàsica al Freewheelin'), "Mississipi" i "Sugar Baby" (què sona? Una Strato amb cordes gruixudes i afinada molt greu? Una guitarra baríton? És un so que no sé com replicar).
6) Fa un parell de setmanes em va passar una cosa a artteràpia: vaig fer un dibuix que eren unes formes abstractes sobre una mena de disc solar, una mica influït per la meva coneixença dels fets de Three Mile Island de 1979 (quan es va fondre un reactor nuclear i es va fregar la catàstrofe). I de sobte em trobo que les meves companyes de classe m'hi veuen a mi tractant d'agafar un nadó mentre m'aguanto precàriament sobre un cap enorme. Tot i que hi ha seguit un text molt analític, reconec que per a mi aquesta experiència ha estat un veritable koan.
7) Per acabar, encara no té data en ferm, però anuncio que el febrer de l'any que vé faré un concert amb pregravats a l'Ateneu Terrassenc, pel que ja he dissenyat un cartell. Si puc mantenir l'agenda sota control, espero poder-hi estrenar alguna cançó, especialment del projecte que fins ara havia conegut com a "Elbert Emulov" (un músic polonès ha adoptat aquest nom) i que, en homenatge als Byrds, passo a denominar "Santuari". En fi, espero veure-us en aquell concert, que tinc previst acabar amb un torn de preguntes per a qui vulgui saber alguna cosa de mi.

Diguem que m'he atrevit a fer una tria ("1964"), i no sona del tot malament. 16 cançons, 53 minuts. Això m'obliga a fer-les molt ben fetes, però hi ha encara un mínim marge si alguna no sortís prou bé. Considero els 40 minuts com el marge per a no fer el ridícul. De moment, entre les eliminades hi ha "Se'n va del meu carrer", que ha sortit molt pitjor del que pensava que sortiria i que he tret malgrat que era una de les meves apostes fortes del disc. En tot cas, la reducció vé també del fet que estic bastant al límit i he de racionalitzar l'esforç pendent. De moment tinc cinc cançons acabades de setze. I les que queden no perden tant el sabor com amb el meu intent de fa quatre dies. Però no espero poder-m'hi posar abans de dissabte: demà hi ha Missa de les Santes a Mataró, la mare hi vol anar (= despertar-nos a la matinada), i dijous tinc dentista. Ideal per fer-me pols.

1. Caos a l'aeroport
2. La creu d'en Sigmund.+
3. Carregar un camió
4. Els anells universals
5. Fred aquest matí
6. El perseguit+
7. Pripiat
8. El buit
9. Estroboscopi+
10. Parquímetre
11. Dauphine
12. 1964+
13. Totes les cançons de divorci
14. (Jazzy, títol provisional)
15. (Monroe, títol provisional)
16. La nit dels aminoàcids+

I almenys la pantalla i l'ordinador nous van bé. Només falta la tarja de so, però sembla que serà difícil.

Posem ordre al "1964". El vaig començar la primavera de 2010 com un àlbum molt rugós i experimental, però aquell primer intent se'n va anar a l'aigua per la vella raó de sempre: agenda plena. Parada d'uns mesos, i pels volts del canvi de setembre a octubre vaig acabar "El perseguit" com un encàrrec pel Quelcom '10 que vaig entregar just, just. El desembre em vaig trobar un buit de dues setmanes a l'agenda i sense parar a prendre aire vaig compondre un munt de cançons d'estètica "sixties" amb alguna sorpresa. La idea era acabar-lo molt ràpid, carregat d'energia, per a finals de gener. Això també va anar-se'n a l'aigua per agenda plena. I de sobte, crisi creativa, diguem-ho clar. Em va portar tres mesos acabar un primer grup de lletres i pel maig en vaig escriure algunes més, i fins ara, que me'n queden dues per fer, de dos temes recentíssims ("Monroe" el vaig acabar de gravar ahir, encara sense veu). Els assaigs i concerts de Setmana Santa no hi van ajudar. Total, que vaig demanar ajuda a alguns amics per a que m'ajudessin a triar quins temes eren viables i quins no. Excepte per un d'ells que em va fer un comentari escrit, la resposta general era que havia de ser jo qui triés. Fins i tot algú es mostrava poc entusiasmat amb el concepte "sixties" de l'àlbum. No és que ens haguem de matar vius per això, la veritat. Però em sentia molt insegur i desorientat. Avui he intentat fer allò que se'm va dir: triar uns pocs temes i prescindir de l'obsessió "sixties". Els resultats han estat descoratjadors: un hipotètic àlbum de cançons sòlides però molt fragmentat i incoherent (dèbil, per tant) i un "1964" sense els temes més bons i potser perdent el títol i tot, (barrejat en plan de prova amb sobres d'altres projectes: encara pitjor). He tingut una crisi, d'aquí la verborrea de fa una estona al Facebook. Al final he tornat a recompondre el "1964" incloent-hi "Monroe" i descartant un tema que no caminava, i ara tinc un àlbum de 79:50 minuts coherent. Si algun tema acaba resultant dèbil sempre seré a temps de descartar-lo, però en línies generals prefereixo fer-lo llarg i que tingui el concepte "sixties" íntegre i no compromès (només unes gotes de 80's a "Dauphine" i no desentona). Espero poder-lo tenir pel setembre. Tant de bo ho aconsegueixi, em noto nerviós per no haver pogut acabar encara la feina. En fi, la llista de temes del "1964" (amb algun tema encara per anomenar) és aquesta. Els cinc darrers temes componen un final de disc fort com no l'havia tingut des dels dies del "Corrupció", i en certa manera són un pas endavant.

1. Caos a l'aeroport
2. Sintonia X-1
3. La creu d'en Sigmund.
4. Carregar un camió
5. Teclats qwerty
6. Els anells universals
7. Fred aquest matí
8. Ridícul a Copenhagen
9. Martinica
10. El perseguit
11. Imaginant In C, 1964.
12. Pripiat
13. El buit
14. Estroboscopi
15. Nadal, 1933
16. Se'n va del meu carrer
17. Duel a la ciutat deserta
18. Parquímetre
19. Aquesta és una mà normal
20. Dauphine
21. 1964
22. Totes les cançons de divorci
23. (Jazzy, títol provisional)
24. (Monroe, títol provisional)
25. La nit dels aminoàcids

Resum de 2010:
1) Ha estat un any certament actiu com a compositor/productor. És cert que el "(Ja no) busco feina" havia estat "publicat" (no tinc discogràfica) el desembre de 2009, però la revisió de setembre de 2010 era necessària i em va portar una certa quantitat de feina. N'ha sortit un àlbum millor, però el fet que a 31 de desembre, i en menys de tres setmanes, hagi tingut a punt les pistes base d'un nou àlbum, el "1964", i la cançó que faltava per a introduir un altre àlbum, l'"Elbert Emulov", parla de les ganes que tinc de tornar al meu nivell de 2000-2004. Esperem que no se'm compliqui molt la vida, voldria acabar-los aviat. Especialment el "1964" (és el menys brillant dels dos, però no vull perdre la carrereta que porto i igualment en vull treure repertori per a concerts).
I també hi ha hagut el "petit complot" junt amb els Tired Hippo. Un disc de gestació intensa que tant el frn com jo veiem com un disc especial. De fet, crec que finalment ha reforçat l'amistat que teníem. Però també hi ha hagut una pèrdua relacionada amb el projecte: M (ni idea de per què).
I tres temes de destí diferent. "El perseguit", entregat amb el temps just pel "Quelcom '10" (reconec que a finals de setembre estava creativament sec), entrarà al "1964", com també "La nit dels aminoàcids", fet per a un concurs del que de moment no sé molt (temps al temps). Però hi ha un tema que per a mi significa molt, que m'ha costat tenir a punt, i que té un destí molt noble: és la "Sintonia Terrassenca núm. 23-G", la sintonia de Terrassa Decideix. Aviat se sentirà pels carrers publicitant la Consulta a Terrassa, i penso que és una de les millors iniciatives que hagi pogut fer mai, especialment des d'un punt de vista cívic (si llegiu aquestes línies, us animo a votar, el que volgueu. El 23 de gener es fa la Consulta, però des del 6 de desembre de 2010 s'està fent la recollida de vot anticipat a diferents llocs de la ciutat. Mireu la web de Terrassa Decideix per a informar-vos-en: http://www.terrassadecideix.cat/).
El qual em deixa 2011 així: pistes de base senceres per a dos àlbums ("1964" i "Elbert Emulov"), cinc cançons (que puc ampliar amb temes nous) que van sobrar en el seu moment del "Corrupció" i que ara veig com a prou bones com per a treure-les (en quin format, ja no ho sé, i seria després de l'"Elbert..."), i dos temes a mig compondre per a un projecte del que de moment no puc donar més detalls. Hi ha un EP per començar amb el Dani Machado, que s'anirà fent amb calma. I si puc fer alguna cosa amb TH, la faré. Només em falta (i em fa falta) que després del 23 de gener ningú em vingui amb idees sobre què puc fer jo: és evident que jo sol tindré molta feina a fer.
2) Políticament he anat de la desesperació a la implicació. A finals de gener vaig decidir sortir de Reagrupament arran de les maniobres del Carretero. No ho vaig veure clar. I no he tornat a militar enlloc més. Simplement tinc una por enorme a implicar-me en perdedors, com m'ha passat tant a RCat com, abans, a ERC. I tinc la impressió que la opció política que realment em representaria no existeix. Sóc una mica ERC el 2001, RCat en els seus inicis, i CUP si alguna vegada es decidissin a entrar al Parlament (estic d'acord amb el Titot que el Parlament només és una entitat descentralitzada de l'aparell estatal, però també penso que és l'únic interlocutor vàlid davant els altres països en cas que alguna cosa precipiti el procés d'independència del Principat o de -esperem-ho- tots els Països Catalans). En tot cas, estic a l'espera de veure si alguna de les iniciatives del Tena arriba ni que sigui a una cala (no espero res a nivell nacional del nou govern de CiU). Almenys, estic content que RCat no hagi entrat a Parlament, tot i que li ha pres vots a SI.
Però almenys la Consulta, en la que estic implicat des del 20 de febrer de 2010, sembla que sí arribarà a port. Jo no sé si canviarà moltes coses o no, però almenys tinc la sensació d'estar fent alguna cosa útil. I que els habitants d'un país decideixin organitzar una consulta en vista de la passivitat -per no dir més- dels seus polítics (no en puc dir representants) és una cosa que no havia passat mai. Estem fent història.
3) Emocionalment, el 2010 només m'ha demostrat que no hi ha res a fer. M'he començat a fer a la idea que em surt més a compte estar sol que insistir a buscar parella enmig del panorama que hi ha. Si les dones tractessin a tothom com m'han tractat a mi, cap de nosaltres no estaria aquí. I m'emprenya que fins i tot quan no hi pretens absolutament res t'acabin tancant la porta. No és agradable. A més, de tant en tant et trobes amb algun vell fantasma de fa anys dalt d'un escenari i tot el mal rotllo torna. Reconec que prefereixo no tenir emocions perquè les poques que tinc són completament negatives.
4) Viatges? Sempre duré Edinburg al cap, i és una llàstima que junt amb començar guitarra no hagi pogut començar gaita (manca de temps). Tinc una gaita, i espero poder-m'hi dedicar algun dia. La música de gaita és preciosa. I Edinburg també. En canvi, Benalmádena ha estat una punxada: pluja, vent i no poder sortir de l'hotel. Vam poder passar un matí al museu Picasso de Màlaga, però poc més. Estic molt escèptic sobre tornar a sortir. Especialment perquè la setmana de Benalmádena m'hagués convingut ser a Terrassa per a avançar feina.
5) Concerts meus: 11 de juny al Petit Cabaret del Coma 9, en acústic, amb un grup d'amics que quasi s'hagués pogut anomenar To Be Continued excepte perquè no hi havia bateria (a més, era un acústic). El Mario m'hi va veure, i la cosa ha crescut fins a una formació embrionària de Els Visitants, que hem registrat (el 4 de desembre) un concert a RTV Cardedeu pel programa "Acústics Cardedeu" del que aviat m'arribarà el DVD. També, un concert a solo amb pregravats el 20 de juny al Casal Cívic del Pla del Bon Aire, tocant la Califòrnia. Tots basats fonamentalment en el "(Ja no) busco feina" amb algun afegit que ha anat canviant. També, un miniconcert oficiós en un sopar de Terrassa Decideix (dues cançons de jo amb guitarra acústica). I dos concerts amb la Massa Coral (un d'ells cantant només un solo, i un altre -el meu retorn- inaugurant una església al barri de Les Arenes). Com a espectador, els més importants d'una llista molt irregular van ser el del Jeff Tweedy a Vilanova el 3 de juny (que va ser molt important per a mi, hi vam anar amb el Jordi Ibañez), el de Tired Hippo i The Missing Leech en un local perdut de Barcelona (senzill, però hi vaig conèixer el Maurici Ribera, que després em va convidar al seu programa de ràdio Trilogy Rock i per a qui estic masteritzant un disc recopilatori del que parlaré més a fons en una altra entrada), i el de fa pocs dies de Duquende i Chicuelo a la Jazz Cava (no em va implicar tant, però estava definitivament ben tocat i cantat). Vaig intentar participar al Sona 9 però no vaig passar ni la primera criba (tot i que els islandesos van arribar tant lluny com tocar al BAM i ens van deixar a tots somniant).
6) He pintat el meu primer oli, una simple còpia d'un Monet de la primera època. Res increïble, però per alguna cosa he de començar. També estic encarregat de pintar dos llenços per a un concert el 20 de gener on també tocaré, oficialment a solo, telonejant a uns cantants clàssics amb qui ja he compartit algun assaig. El problema amb els plafons és que no ens posem d'acord amb la persona responsable per a pintar-los, i això obligarà a interrompre la feina en les lletres del "1964" (i en algunes ressenyes pel Terme). No és com m'agrada fer les coses, però reconec que tinc un problema quan he d'aconseguir l'atenció de la gent.
També he començat un curs d'escriptura, tot i que de moment no acabo d'agafar el ritme.
7) Els llibres més important que m'han arribat durant l'any són "Beatles' Gear" d'Andy Babiuk i "Rickenbacker Electric 12-String" de Tony Bacon. També vaig començar a llegir una biografia de Heinrich Himmler a Benamádena, però estic estancat a principis del segon volum. Per això no solc llegir: tinc por de no poder acabar els llibres.
També, aquest Nadal m'han arribat tot de llibres, però com que "han d'arribar els reis" només comentaré el llibre de l'Stephen Hawking, el de Javier Cercas i el de fotos dels Beatles del Robert Whitaker (una curiositat, molt mal traduït però per sort hi ha també els textos en anglès). La resta, d'aquí a un dies en una altra entrega.
8) El juny vaig acabar Cant, i és curiós com en uns mesos les meves prioritats a l'hora d'escoltar música han canviat. Continuo escoltant el Sinatra, però he deixat l'òpera enrera. Potser no ho hauria de fer, però reconec que aquells anys al Liceu i el saber que no estic capacitat per a cantar-ne jo mateix me n'han distanciat. A més, cada cop estic més convençut de la meva visió exclusivament tècnica de la música. En fi, potser he de deixar passar un temps... Però reconec que no estic 100% segur de tornar als escenaris per a cantar música clàssica. Hi ha gravacions de tot el repertori conegut que són molt superiors a qualsevol cosa que jo pugui fer en un escenari. Potser deixo la porta més oberta pel que fa a rock, però recordeu que el Lluís Paloma de veritat és un músic d'estudi, component a la vegada que grava.
9) Per cert, quan de temps haurà de passar per a que pugui arribar al gran públic? Em publicarà algú? O realment hi ha una altra via per a arribar-hi?
Almenys, hi ha una decisió presa, per petita que sigui: crear-me la meva pròpia web. Fa pocs dies que he descobert que el Nou Myspace ha fet barbaritats amb tot el treball d'enllaços a Goear que havíem fet el Toni Noise i jo per a poder oferir en un sol lloc el "Corrupció", el "Feina 2.0" i les demos del Requiem. Així que a Myspace ja no m'hi uneix gran cosa. El deuré deixar obert, però amb només quatre tonteries i amb un enllaç a la web que em crei, posat al lloc de la biografia.
I amb això, només em queda desitjar un bon any a tothom.

Encara som al dia oficial de presentació del "petit complot" (de Tired Hippo + Lluís Paloma) i ja rebem aquest meditat i lúcid text escrit pel Jordi Ibañez, actual cantant i guitarra rítmica de l'Exèrcit d'Islàndia. Pel seu interès, he optat per reproduir-lo aquí, amb permís del seu autor. Bona lectura!
*********
Amb dos projectes llargament gestats pels seus respectius autors emparedant-lo, "Petit complot" arriba sense fer massa soroll: la definitiva (esperem) versió del "(Ja) no busco feina" per part de Lluís Paloma i les avortades i represes "Bedroom tapes" de Tired Hippo poden distreure'ns i fer que passem de llarg d'aquestes quinze cançons. Seria un error. Com també ho seria pensar que això és la seqüela de "Febrer": aquí hi ha intercanvi de micròfons i de papers amb lletres, aquí ha un projecte compartit al 50% i on cada part aporta quelcom a les cançons de l'altre (amb l'excepció de "Boston tea party"; potser m'equivoco però no he sabut trobar la mà del Ferran enlloc). El punt de partida és, no cal dir-ho, prou interessant.

Tanmateix, el joc no s'ha portat a l'extrem. El disc no ens diu com seria una cançó de Tired Hippo passada pel filtre d'un Lluís amb plens poders. Ni a l'inrevés, tot i que "Brillant" i "El poble del somni d'aigua" són el més semblant a una resposta que ara mateix podem trobar. Per desgràcia, de moment ens quedarem amb les ganes de saber com seria una cançó escrita amb aquestes quatre mans. Segurament hi ha hauria discussions i lluita d'egos (en el bon sentit de la paraula) però també hi hauria consensos i un resultat més que vàlid. "Petit complot" n'és la prova: funciona com a àlbum i no transllueix els problemes de mescla que, teòricament, va patir quan començaven les calors de l'estiu. Parlant de mescles, la precipitació de "Febrer" aquí no fa acte de presència, afortunadament (només uns problemes de desincronització de guitarres al final d'"El poble del somni d'aigua"). I és que aquest és el disc més plàcid que he escoltat dels Tired Hippo (no podria dir el mateix del Lluís: el "Corrupció" li podria discutir el títol).

Clar i ras: aquest és el disc "maco" dels Tired Hippo. No hi trobem cançons accelerades, ni temàtiques angoixants; és significatiu que l'excepció a la regla sigui "Cel", gravada quan bona part del disc era enllestit, en el temps de descompte. Martins que no criden, Stratos que quan s'alteren una mica massa es comprimeixen, mandolines i banjos de fons, teclats que no tenen un protagonisme tan gran com podriem esperar del Lluís i, a nivell de lletres, una sensació de cercar la bellesa, no el cantó complicat de les coses (fins i tot les queixes que sentim són a mitja veu i amb una certa resignació; aquí penso especialment en les cançons del Ferran) i fins i tot un alè de llegenda ("Shelby Avenue bridge" i "El poble del somni d'aigua", made in Lluís). El disc comença d'una manera especialment angelical: la veu de la Mireia domina aquesta primera meitat i no ho dic només per "Winter boots": coprotagonista de "Tant pis!", quasi celestial a "Shelby Avenue Bridge" (com a "Brillant", a la recta final del disc) o decisiva per donar matís a "29-F, St Jordi", la seva veu és tan efectiva com sempre, amb la qual cosa estem parlant de grans resultats. Això sí, segueixo sense entendre la lletra de "Winter boots", especialment la tornada, suposo que la dicció i la mescla m'impossibiliten saber quines paraules està dient. Igualment es tracta d'unes de les millors que ha fet de moment la Mireia, porto dient-ho des de que la va penjar al seu flog o la toca en festes d'aniversari, encara que se li fa un flac favor posant-la davant de tot. Sé el que se'm pot dir com a rèplica: i on la posem? Les aportacions de la Itzi i la Mireia són molt valuoses però, simplement, no encaixen del tot aquí: són en anglès i, especialment la cançó de la Itzi, apunten en una altra direcció. Confinada al final del disc i precedida per un tema instrumental, sembla el tema fantasma de l'àlbum.

I entre aquestes dues cançons, una unitat musical buscada i trobada gràcies a una producció adequada, homogènia, continuista i sense sobresalts (aquí de nou "Cel" trenca la baralla amb el seu final cosí germà del "Less than you think" de Wilco). El Lluís sembla especialment impermeable, amb les seves estructures més fermes que mai: inicis directes a l'estrofa, sense intro i amb veu d'entrada, veus doblades, reverb catedralici, solos entre estrofes, strings... Sonarien les seves aportacions estranyes si les posessim en un disc com el "Feina"? En absolut. La seqüenciació i l'ambientació musical reforcen la idea d'unitat, també hi ajuden les variacions marines (els antics "bits", un experiment que superarà l'estatus de simple anècdota si la música dels autors pren direccions més cinemàtiques). Plats forts? Els temes que més fàcilment es van gravar: "Tant pis!", "29-F, St. Jordi", o "Arribant a l'illa" em vénen ara el cap, hi afegiria "Boston Tea Party" però prefereixo l'original "Magnitogorsk". Serà veritat el lema de Neil Young i el seu fidel productor David Briggs que "the more you think the more you stink"? Més enllà d'aquests pics, la resta de l'àlbum flueix prou bé, sense desastres i amb una regularitat estudiadíssima. En un món ideal, a les llars d'infants s'escoltarien aquestes notables cançons: no, això no és cap clatellada ni cap acusació de frivolitat, al contrari, un reconeixement de la complexitat inherent de voler fer les coses senzilles.

Però anotem algunes coses que resten en lloc de sumar al resultat final. Les regles del joc han condicionat el resultat (marcat per les apreciables aportacions femenines que posen en quarentena l'estructura central i que m'atreveixo a dir que haurien de formar part d'altres projectes), que, sigui com sigui, mai cau en la sobreproducció: som davant d'un deliciós aperitiu, amb canapés realitzats amb imaginació i ofici, amb delicatessen exquisides... que, cap a la meitat de l'àlbum, no omplen del tot. Em consta que els dos autors hi han posat el 100% (no en tinc cap dubte) però de vegades sembla que portin morrió o camisa de força, que no vulguin prémer l'accelerador a fons, potser per no emprenyar l'altre. En tot cas, el proper "Lonely watcher of the skies" ens fa pensar que aquestes versions més "extremes" existeixen i que simplement no s'han inclós a "Petit complot" per no trencar la placidesa ambiental. Segurament el problema el tinc jo: la política de reciclar amb èxit material antic del Lluís i el fet que ja hagués escoltat en directe les millors cançons que el Ferran ha aportat a aquest projecte m'han restat capacitat de sorpresa. Potser la producció volgudament preciosista alimenta aquesta sensació. Però estic sent torracollons: això són petites pegues a un disc que, insisteixo una vegada més, funciona i aconsegueix transportar-te (molt lluny en l'espai i el temps en les cançons del Lluís, molt lluny en el mon interior de les cançons del Ferran, que definitivament ha trobat una mirada pròpia a l'hora de fer les seves lletres; el Lluís ja fa anys que la té, encara que, molt sanament, es troba en ple procés de redefinició del seu estil). Hi ha una altra virtut igualment important en aquest "Petit complot": les lliçons que els dos n'hauran extret, que faran que aquest petit gran pas de dos valuosos músics ressoni en un futur molt proper, ja que els dos tenen projectes en marxa, alguns d'immediata aparició. Els esperem impacients. Tired Hippo han fet el seu disc més accessible i que pot aconseguir-los un nou públic si el mouen: agradarà a un espectre de població amplíssim. Sense voler-ho, semblen una mica més universals. Pel que fa al Lluís, segueix conreant el seu llibre d'estil clàssic, que no és poc (ja hi haurà temps per sacsejades i revolucions sonores i temàtiques en gravacions que portin el seu nom). Felicitats novament, un plaer haver-ne format part.

A la fi tenim amb nosaltres el "petit complot", una hipòtesi de Tired Hippo i Lluís Paloma. Un disc que ha significat molt per a nosaltres, i que només puc descriure com una experiència de gravació molt profunda. Hem trigat nou mesos a gravar-lo, entre desembre de 2009 i agost d'aquest 2010, fent-ne de moment una autoedició de 100 còpies (si algú el vol publicar comercialment, es pot posar en contacte amb nosaltres deixant un comentari aquí). Per a presentar-lo, hem fet un escrit a quatre mans que s'acaba de publicar al blog de Tired Hippo i on expliquem l'essencial sobre aquest projecte, apart d'analitzar una per una les cançons que el componen (us asseguro que no en sobra ni una). Us en deixo l'enllaç:

http://tiredhippo.blogspot.com/2010/10/petit-complot-una-hipotesi-de-th-lluis.html

A falta d'acabar-li de fer una "portadeta" diferent de la de la versió original (però potser no cal ni torrar-ne més que un únic master), el "Feina 2.0" és a punt. Aquesta nit intentaré posar-lo a internet. Tot s'ha reduït a regravar quatre cançons amb noves lletres (*), treure'n dues que no funcionaven (almenys en el context del disc), i canviar l'ordre de les dues darreres cançons (això darrer, fa només uns minuts). L'ordre queda així:

1. Automatic Day
2. Amsterdam
3. Llàgrima viva*
4. La crucifixió dels Beatles
5. George Harrison (We Can't It Out)
6. U.F.O.
7. Tot el que s'ha perdut*
8. Shea Stadium*
9. Vol de nit
10. Hotel Renaissance
11. Hindenburg*
12. Misticismes Bizantins, 1683
13. Funeral
14. ¡2000 mosquitos extraviados en la C.P.U.!
15. Vull ser lliure

La durada és de 54:12.

Per la resta, no sé si arribaré a fer res avui. Estic molt desmoralitzat.

A) Decepció total per la falta d'unitat política de l'independentisme. A més, sembla que totes les opcions se'n van cap al centredreta, si no comptem a una ERC que ha fet el paperot del milenni aquests darrers set anys i a qui és millor no votar. Però a qui votar? I a qui votar sense beneficiar a l'Artur Mas? Estic molt trist.
B) Temes més musicals: Quasi he enllaçat l'acabament del disc-amb-TH amb endegar les revisions al Feina, suficients com per a plantejar una versió 2.0 de l'àlbum. Ja he dit en algun lloc que "Tot el que s'ha perdut" va ser gravada malament i cal regravar les veus amb la lletra sencera. A això s'hi afegeix el treball d'aquests dies: reescriure la lletra de tres temes que tenien potencial com a pistes de base però que van quedar fatal un cop afegida la pista vocal, amb lletra i melodia fetes amb presses per a poder acabar l'àlbum i així poder plantejar un concert que tothom m'insistia que havia de fer o s'ensorrava el món. Ara que el concert està fet i que pot ser que n'hi hagi més, m'adono que vaig entregar un àlbum profundament imperfecte. I com que vull garantir-ne la publicació i fer-la bé (apart de tenir més cançons per a tocar en directe), procedeixo a: 1) reescriure les lletres de "John" (retitulada "Shea Stadium"; passa a reprendre la temàtica de "Sospirant per Candlestick Park", però sense la duresa), "Hindenburg" (amb "n": passa a ser una narració en primera persona, evitant la síndrome Wikipèdia de l'original) i "Llàgrimes" (en procés de "testeig" com a "Llàgrima viva"; l'original era massa dur, així que provo el registre còmic per si les mosques); 2) escriure melodies viables per a aquestes tres cançons (sobretot "John", tan erràtica que és immemoritzable); 3) suprimir "Somni Andorrà" i "El cotxe del gat" del track list: "Somni..." era com una mena de segona part d'"Automatic Day" i m'havia portat molta feina gravar-la, però ha rebut tants pals que prefereixo retirar-la, i "El cotxe..." tenia la importància de ser la cançó on vaig formular per primer cop part de la seqüència harmònica de la Torradora, però és cert que sona a consulta de dentista, especialment perquè hi ha caixa de ritmes, un tipus de so amb el que no m'hi acabo d'entendre; i 4) abandonar la idea de la pista fantasma i acabar amb els "mosquitos" després de "Vull ser lliure", i que sigui el que Marx vulgui (mantinc "George Harrison" perquè m'ajuda a estructurar el subtema Beatle i perquè és una cançó viable en concert; així mateix, abandono la idea passatgera d'agafar una mescla prèvia de "La crucifixió..." que no havia escoltat en mesos perquè, un cop comparades les mescles, la bateria del Ferran Valldeperas és realment molt millor -encara hi ha classes-). Així, el track list passaria a ser (* = a revisar):
1. Automatic Day
2. Amsterdam
3. Llàgrima viva *
4. La crucifixió dels Beatles (mescla oficial amb el Vallde a la bateria)
5. George Harrison (We Can't It Out)
6. U.F.O.
7. Tot el que s'ha perdut *
8. Shea Stadium *
9. Vol de nit
10. Hotel Renaissance
11. Hindenburg *
12. Misticismes Bizantins, 1683
13. Funeral
14. Vull ser lliure
15. ¡2000 mosquitos extraviados en la C.P.U.!
El disc passaria a durar uns 53 minuts. Continua essent suficient per a una edició comercial, que tan de bo s'esdevingui algun cop. No vull que "Automatic Day" i "Amsterdam" quedin sense aprofitar.

Una breu entrada per a dir que acabo de crear-me un perfil d'usuari i un altre d'artista a http://www.repopblica.com/, una web de recentíssima creació creada com a eina d'interrelació entre els grups musicals de Catalunya i el seu públic (les meves pregàries han estat escoltades!). Les adreces web dels meus perfils són, respectivament, http://www.repopblica.com/gent/hurraburra i http://www.repopblica.com/lluispaloma.

Per a variar dels temes polítics (que em tenen una mica decebut, la veritat), avui parlaré dels projectes en marxa. El que està més avançat és el disc conjunt amb Tired Hippo, "petit complot", que està complet en un 80% (demà tinc pensat afegir noves veus a un dels meus temes). De moment no parlaré en profunditat del projecte (potser perquè això de navegar dins d'un submarí és una mica claustrofòbic), però apunteu-vos títols com "29 de febrer" i "Qui mana sobre el cel?" (del Ferran Baucells), o "Boston Tea Party" i "Shelby Avenue Bridge" (meus).
Els meus projectes en solitari estan més parats, però hi ha notícies. Estic treballant en reescriure i regravar algunes de les cançons menys reeixides del "(Ja no) busco feina" de cara a un EP d'actualització (i, si arriba a sortir un editor discogràfic despert i intel·ligent, una publicació del disc amb les cançons en condicions). De moment estic encallat amb algunes lletres, però almenys puc explicar els meus plans amb claredat (si bé no és segur quan podré rematar el treball). Tinc ja una partitura definitiva de "Tot el que s'ha perdut", que el desembre passat, amb les presses per acabar un disc del que me'n depenia tot l'entramat de directe, vaig gravar oblidant-me de dos versos crucials, una falta de professionalitat imperdonable que convertia en incomprensible una part de la lletra (aprofitaria per a cuidar-ne més la comprensió auditiva). Tres cançons veuran la seva lletra reescrita: "Llàgrimes" (no crec necessari que sigui tan dura), "Hindenburg" (titulada "Hindemburg" en la versió inicial del disc; la idea és que no sembli una entrada de la Wikipèdia) i "John" (que necessita una reforma en profunditat: 1) la lletra inicial va ser feta en substitució d'última hora del poema "Sospirant per Candlestick Park" -que alguns amics van comparar amb una guerra-, i no té una mètrica prou estable; 2) aquesta falta de mètrica va conduir a una cançó "sense melodia", i fent una nova lletra cuidada en aquest aspecte espero poder atorgar-li a la cançó una melodia reconeixible; 3) una nova lletra -ja escrita, a falta d'una revisió menor- em permetrà tornar a la meva idea inicial, sense la tensió estrident de l'original). I, sense que això impliqui que la faci servir, vull fer un intent de doblar la veu de 2006 de "George Harrison (We Can't It Out)" per a "igualar-la" a la resta de veus del disc (pot haver-hi algun problema amb els efectes de velocitat de l'original, aviso). Si tot plegat funciona, en faria un EP junt amb els "Misticismes" i "Funeral", potser els "no-singles" més significants d'un àlbum que espero que després de les reformes em semblarà més integrat. Hi ha "Automatic Day", "Amsterdam", etc., però crec que les que he indicat les puc fer millor i entregar així un disc realment bo..
També, amb la gravació de la pista base d'una nova cançó introductòria tinc ja totes les pistes de base necessàries per al projecte que entre 2007 i fa un parell de mesos es va conèixer com a "Partisà!" i que ara ha passat a anomenar-se "Elbert Emulov". El canvi no és només de nom: significa que les lletres originals no mètriques del disc (muntades a l'entorn del to de protesta de "Vull ser lliure", ara al "(Ja no) busco feina"), una mica desfasades, quedaran com a cicle poètic autònom publicat en aquest blog el 5 de juliol de 2008. En el seu lloc hi aniran unes lletres molt diferents que tot just estic començant a escriure, més suaus i ambigües, intentant buscar nous camins per a mi. Tinc ja un llistat inicial correlatiu de cançons i títols-temàtiques, tot i que no és definitiu al 100%. Respecte de la llista de títols de treball de pistes de base que vaig donar a l'important entrada del 26 de setembre de 2007 (quasi tres anys aturades!), només canvia que la inicial "Vull ser lliure", ja publicada, es substitueix per un nou invent compost a la guitarra i titulat "A". La resta continua igual i en la mateixa seqüència.
I deixo per a més endavant el "Monstres molt bèsties", de moment massa embrionari. Crec que amb el que ja he dit tinc feina per mesos. Una cosa, això sí: no componc i gravo tot això només pels amics. Vull publicar. Estaré content de conèixer a qui em vulgui publicar. Estic disposat a menjar-me amb patates moltes coses que he dit, si la persona que vulgui tractar amb mi demostra intel·ligència, bon gust i connexió efectiva amb els gustos del públic. És només que portar dos discos sense publicar i difosos amb èxit per internet quan en el darrer any les vendes de música en català han baixat un 40% i alguns amics em diuen que això és perquè no hi ha nivell és una mica... estrany. No vull anar de sobrat, però jo podria ser, dintre de tot, una sol·lució. Almenys, no voldria morir desconegut. I crec que tinc dret a accedir al gran públic i que sigui aquest qui decideixi sobre mi. La meva música encara pot demostrar la seva validesa.

Avui la cosa va per entregues, estic tocant moltes tecles (figuradament i literal):

Assaigs pel concert

Fa una setmana tot just, vam fer un primer assaig per a un concert acústic meu (o més d'un, però no hi ha res concretat). Els arranjaments semblen quallar, però vam gravar una demo (per un lloc on me la demanen) i definitivament no la escoltaran a cap altre lloc perquè el so resultant és, malgrat que hi toquin bons músics, substàndard (encara l'he d'acabar, hi ha dubtes en dues cançons). En fi, quan sàpigui alguna cosa del cert aniré avisant.

Yamaha PSR-E413

Al final, desencantat amb l'mm6 (té alguns bons sons de piano elèctric, però és bàsicament un banc de sons amb teclat i poques funcionalitats, una mica car pel que és), he comprat un altre cop el PSR-E413. Suposo que el problema de mapejat midi hi deu ser igual, però per la resta m'aporta molt més que l'altre, per menys diners (tot i que tenint els dos m'hauré gastat una pasta, a la llarga). En certa manera el vaig comprar per un sol so que enyorava (el clavicèmbal de "They Came From Above"), però m'he descobert fent molta feina, provant sons i coses, explorant l'arquitectura del sinte... I això sense comptar que té dos altaveus que aniran genials per a no haver de traginar amplificadors.

Disc TH

Dies intensos treballant en l'EP (o LP!) amb TH. Hi ha versions acabades de "29 de febrer", "Tampi" i "Brillant", així com de quatre transicions breus. M. aporta "Winter Boots", que està bastant avançada, tot i que pendent d'una pista de banjo i d'un parell d'indicacions per a la mescla (almenys ja sé què fallava en la primera mescla que en vaig fer, i la mescla actual sona substancialment millor). Les meves estan bàsicament igual... però no del tot. "Ruidito" sona massa plena, ara que he fet tots els overdubs de base que creia convenients, i queda pendent de remescla. No acabo de saber com acabar "Nashville C.", tot i que he decidit fer una segona mescla enterament acústica pel meu Myspace. I almenys sembla que uns pocs tocs a la guitarra acústica per part del Ferran Baucells em salvaran les altres dues. Això sí, encara no he trobat temps per a escriure les punyeteres lletres. Però l'única que continua com a gravació simple de guitarra i veu és la cançó de la Itzi. No és tan fàcil de tocar com sembla, i li vull fer justícia.
(Bé, no la única: el Ferran B. m'ha proposat de gravar una última cançó, que encara no he pogut sentir).

Concert Fiodor

Força bo, amb tot l'humor que es gasten sempre. Una bona estona. Únics problemes, que M. tenia la veu fora de joc (tot i que des del públic no s'ha notat, la veritat) i que el novíssim piano digital del pianista ha anat pel terra per culpa d'un suport de teclat en X (són horribles, eviteu-los). I una pregunta apart: per què tots els locals nocturns estan pintats de negre? ( Dades del concert: No Nos Llamamos Fiodor, Seven Sins, Muntaner, 7 BCN, 22'30 (han començat puntuals)).

Dies de producció: estem treballant en un EP conjunt amb els Tired Hippo. Bastant avançat ja. El que està menys a punt és el meu material propi, però almenys una cançó, titulada temptativament "Nashville C.", em manté esperançat. Les tres del Ferran Baucells estan mesclades i tot, i li he proposat incloure'n una quarta, pendent de gravació. Jo també n'inclouria una quarta (originalment n'havien de ser tres i tres). A això s'hi afegeix l'addició al projecte, diumenge passat, de dos temes, un de M. i un altre de la Itzi (enviat des d'Amsterdam), que encara estan pendents d'arranjament. Amb el que hi ha la possibilitat d'acabar en un CD de deu temes, una bona xifra. Això sí, em vaig immergir tant en la producció que a mitja setmana he hagut de parar a prendre aire (a més, no falta un excés de feina però pot ser crítica pel que fa a mi, així que vaig amb fars antiboira).
Ahir, de fet, hi va haver concert de TH a FNAC de l'Illa Diagonal. Concert que va estar prou bé, tot i que per alguna raó no van pitjar l'accelerador com en altres concerts recents seus. En sortir del concert, dues compres: un triple CD de gravacions d'estudi de Bill Monroe (entre elles "Blue Moon Of Kentucky") i una caixa que diria que és una integral de Mendelssohn (encara no sé què faré amb 40 CD's, un DVD i un CD-ROM). Diria que 45 CD's de cop és el meu rècord.
Darreres audicions: bastant material de Charles Ives (entre ell el CD "Psalms" amb algunes coses bastant boniques; per la resta he tirat molt de Naxos i tot just ho he escoltat tot, falta païr-ho), i el Stabat Mater" de Karl Jenkins (2008) que vaig sentir en concert a Berlin. En general està millor el disc que el concert. La peça com a tal és irregular. Hi ha moments molt bons (la idea de les percussions està superbé), algun que altre passat de sucre, i un moviment que sobra ("Incantations"). En general, l'obra és una fusió entre clàssic i New Age que majorment funciona. Jo la defineixo habitualment com una obra clàssica per als fans de Nightwish i altre material especial per a la Terra Mitja (no del tot, però és el que més s'hi aproxima). Ara em queden pendents un CD de Smetana ("Má Vlast", la seva típica, amb el que tanco un cercle iniciat a les classes de la Rosa Alamany a l'Escola Pia) i un doble amb "La fanciulla del West" de Puccini (obra que no conec).
Aprofito per a posar enllaç a dos videos. El primer és el video clarament amateur (i que va rebre certes crítiques en el seu moment) d'"Amsterdam", fet fa mig any. El segon és una primicia: "Hotel Renaissance" en un video molt anat de l'olla però que m'encanta com ha sortit, especialment per haver estat fet de manera molt senzilla. Els propers els faran amics meus.

(Videus retirats. A 2016, prefereixo deixar-ho tot en mans de RouteNote.)

Apart d'algú a qui haig de passar un CD, es pot dir que la saga del "(Ja no) busco feina" toca a la seva fi amb la tramesa de còpies a dos mitjans de comunicació i, per indicació d'uns amics, a un petit segell discogràfic, l'últim a tenir una oportunitat amb mi. A partir d'aquí, si passa res ja ho comentaria, i si no doncs tranquils. Apart, el disc ja és a Myspace i a Goear.
El projecte important ara és l'EP conjunt amb Tired Hippo, amb almenys una cançó realment bona per autor i un nivell mitjà prou bo. Però hi haurà feina. En Ferran Baucells ja té quasi a punt el seu material, que venim gravant d'unes setmanes ençà. Jo vaig més endarrerit, tot i que també anem gravant el que hi ha amb ell (entre altres, unes pistes d'armònica). Trigarem una mica, però les perspectives són bones. El que ja no sé és com anirà amb les pistes d'M. Vaig fer un recompte i sortien 11 originals (algun encara sense veu), més un possible "cover", però ja no sé si depèn d'ella. Almenys he de dir que, de continuar, jo li donaria prioritat.
I resumim el moment actual del "Partisà": és, a partir de fa uns dies, un simple títol de treball, doncs he abandonat el concepte i cicle inicials (publicat en algun post d'aquest blog en algun moment ca. maig de 2008) per haver-se quedat vells i per massa histèrics (certament jo estava en tensió quan ho vaig escriure), i perquè, havent mogut "Vull ser lliure" al "Feina", certament quedava lliure per a parlar del que volgués en les cançons inèdites. Així, doncs, el propòsit és compondre mètricament per a una melodia i, a més, combinar alguns sub-conceptes amb material de lliure elecció com ja he fet al "Feina", però de manera més controlada. Em prendré el meu temps. Ja avisaré quan m'hi posi.
I acabo amb una pregunta: admeto que he posat un munt de posts a Facebook aquestes darreres 24 hores i que quasi no han interessat a ningú. En què fallo? Voldria resultar més interessant. Aquest blog sol funcionar com el meu autobombo, però igualment voldria ser més amè, aquí i a Facebook. No us priveu de deixar comentaris, em poden ser útils.
I ja sé que tothom odia el Nadal, però igualment Bon Nadal i Feliç 2010 (i a pendre vent amb el Niño Becerra!).

A la fi. Existeix. Ni que sigui en forma de quatre exemplars i una sèrie de back-ups. El "(Ja no) busco feina" em retorna a la vida (musical) després de cinc anys de caos i amargor. Algun d'aquest caos s'ha colat en algunes lletres ("Llàgrimes", "Funeral"), algun altre (el text-lletra "Sospirant per Candlestick Park") no hi ha arribat perquè hagués sobreescalfat el resultat final. En tot cas, què és? És un disc que: 1) intenta acabar amb els dubtes que en diversos sentits havia despertat l'avortat "Busco feina" de 2006, oferint també una casa per a "Automatic Day" i "Amsterdam"; 2) recull temes de diversos origens, unint-los amb temes fets expressament per al disc; 3) mira de fer-se abastable per a un sector de "fans" que desconeixia i que volen temes més ballables o almenys més curts enlloc de grans èpiques, i per tant no és gens ambiciós, més enllà de ser digne i no tractar d'enganyar ningú. No és un "Corrupció II" (això ho tinc a mig preparar en algun racó del meu disc dur, tot i que trigarà perquè he decidit començar de nou amb les lletres), però sí que almenys és un disc diferent del "Corrupció" (2004!) i com a tal em permet temptejar territori nou per a mi. I tenir algun que altre tema tocable en directe (quin o quan, encara no se sap i m'ho prendré amb una certa calma).
Per ordre:
1. Automatic Day: l'únic tema que està idèntic a com va aparèixer als pocs CD's de demo que van circular del "Busco feina" original, és el single evident. En podeu mirar el video (els que no ho hagueu fet) a: http://www.youtube.com/watch?v=s_syahA_GDo .
2. Amsterdam: també provinent del "Busco feina", pero molt refinat el 2008, és un dels millors temes del nou disc.
3. Llàgrimes: creat per al disc, parla d'un concert que va sortir malament, en una certa part per culpa d'una persona que, pel que sé, després no va acabar els seus estudis de música (i per la que admeto no tenir simpatia, per altres raons, d'aquí el to dur).
4. La crucifixió dels Beatles: potser el tema clau del disc, va ser creat com a maqueta per a To Be Continued, i després indicat per a iniciar un nou disc (aquest). La recent bateria d'en Ferran Valldeperas li ha donat força profunditat. Inaugura també una certa temàtica Beatle en aquest disc.
5. George Harrison: continua el tema Beatle. És una de les cançons-demo del "Busco feina" original, prou ben acondicionada com per a aparèixer aquí. Sona una mica com la música de l'homenatjat (sense voler comparar-m'hi).
6. U.F.O.: feta expressament per al disc, és una reescriptura d'un tema que vaig presentar a un concurs del Conservatori. Tot i que el vaig guanyar, l'original no s'ha estrenat mai. Mentre esperem a sentir-lo algun dia amb una massa de músics, aquest substitut més que acompleix. No prenc drogues, però crec que mereixen una defensa, ni que sigui en termes de llibertat d'expressió.
7. Tot el que s'ha perdut: bastant nova, no puc menys que ser crític amb un cert estat de coses a la ciutat.
8. John: ha quedat força decent per ser una cançó que va estar a punt de caure del projecte. No la millor melodia, però crec que la pista base i més referències Beatle més que compensen.
9. Somni Andorrà: una altra resta del "Busco feina", la part de caixa de ritmes em va portar molta feina, era insincronitzable. Per això l'he posada aquí. Per això i per ser una mena de cara B d'"Automatic Day".
10. Vol de nit: és l'estructuració d'una improvisació, amb una lletra "suau".
11. Hotel Renaissance: el segon single claríssim, i una cançó bonica que va sortir durant les sessions.
12. Hindemburg: oferta com un tast de com podria ser el meu projectat "disc de vaixells" (així podreu opinar), és l'estructuració d'una demo de guitarra que tenia en un DVD-ROM.
13. Misticismes: la versió definitiva d'un tema que va tenir estrena el 1996 quan encara no estava complet. N'estic molt orgullós, si em permeteu dir-ho.
14. Funeral: un altre tema "crític", val per la part de piano, un primer intent meu de complicar-me la vida amb acords tensos.
15. Vull ser lliure: importat aquí per indicació d'un amic, admeto que m'ha resolt el final de l'àlbum. Originalment va ser un encàrrec per al TAC 2007, i continuo subscrivint la lletra, especialment pel que fa al dirigisme polític.
(30 segons de pausa i)
Pista falsa: ¡2000 mosquitos extraviados en la C.P.U.! enllaçada amb "El cotxe del gat" (1999, també una resta del "Busco feina"). Un medley sorpresa, separat de la resta del disc, per a acabar de fer bona mida.
Avui ja començaré a donar còpies en CD pels amics més amics, espero que en dos o tres dies estigui a internet per a tothom (seria a http://www.myspace.com/lluispaloma ). Bona escolta!

Faig un primer comunicat del disc en el que estic treballant, el “(Ja no) busco feina”. Com el títol indica, hi ha una relació entre aquest projecte i l'avortat “Busco feina” original. No és directament el mateix projecte. Ni tan sols les intencions són idèntiques. El “Busco feina” era jo fent desastres, desesperat, amb l'objectiu clar de fitxar per una de les inefables discogràfiques del nostre maltractat país, tant per a trobar una nova feina com per a posar-me en una posició des de la qual poder defensar el “Corrupció”. El “(Ja no) busco feina” és jo, tres anys després, vivint d'una petita pensió, adonant-me que el futur passa per internet, sense cap gana de fitxar per una de les inefables discogràfiques del nostre maltractat país, i adonant-me mentrestant que al “Busco feina” hi havia molts desastres, però també un petit grup de cançons que, adequadament produïdes, eren prou dignes (dues més sortiran més endavant al “Partisà!”, i una última ha estat inclosa -en una partitura millor- al Requiem).
El que es tradueix en un llistat de cançons que n'inclou cinc del “Busco feina” (retreballades, a excepció d'”Automatic Day”; una d'elles és dubte), tres d'anteriors a 2006, i vuit fetes a partir de 2007 (i quasi totes aquestes darreres fetes expressament pel projecte). De moment, i d'un total de setze, nou estan ja completades, i les altres set estan en diversos estadis de completació, però totes tenen iniciada o directament feta la pista instrumental i tenen atribuïda una lletra (que pot tenir algun retoc, però vaja...). Acabar el disc abans de final de mes em requerirà un esforç concentrat que almenys vull intentar. El “Partisà!” l'he de deixar per durant el curs... Pendent de cert esforç per evitar el caos d'agenda que ha engegat a dida les meves intencions d'acabar qualsevol projecte durant aquest temps. Almenys, sembla que la meva intenció de trobar una casa per a “Automatic Day” i “Amsterdam” està reeixint i que, si bé no el presentaré mai com un segon “Corrupció”, almenys aquest disc té prou probabilitats de reeixir on el “Busco feina” original va fracassar estrepitosament.

Degut a un canvi de plans (que implica que probablement no se n'estrenarien en concert més de dos o tres números) he pogut “alliberar” les demos sintetitzades d'el Requiem, que a partir d'avui podeu escoltar al meu Myspace, http://www.myspace.com/lluispaloma. No és la millor manera d'escoltar-ho, però és la que em queda disponible. I, fora de certa cançó inacabada que per uns motius concrets ha de ser presentada en format de partitura orquestral, crec que he de desestimar tornar a compondre per a alguna altra formació orquestral que no sigui la meva col·lecció de gravadores, sintetitzadors, guitarres i unitats d'efectes. Puc fer alguna excepció amb obres de petit format destinades a amics, però diria que no em té molt a compte compondre específicament per a una situació de concert.
Almenys, us puc fer una miniguia de cada un dels moviments, que en el pitjor dels casos us pot entretenir. Per a situar-vos, l'obra va ser composta entre el 7 de setembre i el 4 de novembre de 2008 intentant que no m'enganxés la temporada de concerts que semblen obligatoris quan estudies al conservatori. Tot el que diré parteix d'aquest fet. El text és el de la missa de difunts canònica en llatí, i l'elecció es va deure tant a la meva familiaritat amb el text com a la facilitat amb què una peça religiosa es pot “vendre” en els ambients de la música clàssica, amb molts concerts fets en esglésies.
-Requiem: Altres compositors l'anomenen “Introitus”. Mozart i Fauré l'havien escrit en Re menor i jo he acabat fent el mateix.
-Kyrie: El tercer moviment en ser compost, és com una segona part del tercer moviment per ordre de text, el segon en ser compost.
-Dies Irae: Un dels millors moviments de tota l'obra, deu part de la seva força a una seqüència d'acords més complicada del que sol ser consuetudinari en mi.
-Tuba Mirum: Acaba el primer conjunt de quatre moviments. Bo, tot i que amb deutes amb Fauré.
-Rex Tremendae: Inicia una llarga secció intermitja en l'estructura de l'obra en què cada moviment sembla anar pel seu compte, i de fet el principi és com un segon inici.
-Recordare: No el meu moviment favorit, és un recordatori del just de temps que vaig anar.
-Confutatis: Fet per a sonar suau, és una preparació del següent moviment.
-Lacrimosa: Construït a l'entorn d'una sèrie d'”acords de Tristany”, és el moviment més sofisticat de tota l'obra, i potser el millor. Indica una direcció que voldria emprendre amb més força més endavant.
-Domine Jesu: En essència, un recitatiu coral sobre l'únic text sense mètrica fixa de tota la missa. Va ser compost en un cert estat d'emergència, i no sé com funcionaria en directe, amb les dinàmiques especificades a la partitura (en format midi els canvis són molt barroers).
-Hostias: Molt millorat respecte dels primers esbossos, tanca la secció intermitja i ens prepara per al...
-Sanctus: Si aquesta obra hagués estat un disc, aquest moviment n'hagués estat el “single” evident. Tornant a passatges típics en mi, va ser compost en un sol dia i en un primer moment era molt més curt, fins que vaig trobar que algunes repeticions li anaven bé. Inicia la darrera secció de moviments “com un bloc”.
-Benedictus: Un exemple típic d'estructura complexa dins d'aquesta obra. M'agrada el final.
-Agnus Dei: Destaca sobretot per un passatge que estava pensat per a ser interpretat amb tota precisió i que intenta imitar les textures amb eco electrònic de Pink Floyd i Terry Riley, però sense emprar cap unitat d'efectes.
-Lux Aeterna. El gran final per a una estructura no premeditada, és una reescriptura molt millorada d'una (originalment desastrosa) cançó descartada del “Busco feina” original. Està clar que el vers de Requiem final està molt més a casa aquí que a la versió original del tema, tot i que el final em sobta fins i tot a mi.
Algú m'ha suggerit orquestrar la peça per a cor i orquestra “de debò”. És una idea que retinc, però que només podré fer si trobo un forat suficient a l'agenda, i que potser no valgui la pena si no surt ningú disposat a interpretar-lo. De fet, l'avantatge de la formació original (orgue de tubs, orgue elèctric, trompeta en Si bemoll i cor mixte amb baríton solista) és que es pot resoldre amb pocs diners i només amb la dificultat de trobar un orgue de tubs disponible (jo acceptaria fins i tot “repartir-lo” entre dos sintetitzadors, donant un total de tres teclats comptant el que faci d'orgue elèctric).
Per a acabar, us facilito un document poc comprensible a primera vista, però que potser algú trobi útil: l'arxiu on vaig anar apuntant els progressos que anava fent mentre componia l'obra. Una dada que pot ajudar a interpretar-lo és que del 3 al 10 d'octubre de 2008 vam fer una escapada a Lanzarote amb ma mare, i em vaig endur un quadern de paper pautat i un llapis per a seguir component (molt poca d'aquella feina va acabar a la partitura final). També, mentre treballo en una obra solc emprar títols per a petits fragments-en-cerca-de-cançó, títols que no solc retenir en l'obra acabada, d'aquí la menció a "Clusters Cloisters".

7 setembre 2008, 1, 3 i 4 començats.
8 setembre, treball en mov. 1. 2 començat.
9 setembre, treball en 1 i 3.
10 setembre,3 acabat, treball en 1 i considerar convertir l'últim tros en el Kyrie.
11 setembre, 2 descartat, recomençat i acabat. Es manté l'ordre previst inicialment.
12 setembre, inici moviment inatribuït. Modular de Rem a Do m a l'inici del Kyrie (solo de trompeta?).
13 setembre, matinada, acabat el Kyrie amb el solo i també el retoc al final amb trompeta... reescrit durant el dia. 3 moviments complets. Més treball en el 4.
16 setembre, començades simples idees. El cap de setmana i dilluns han estat com per a matar algú. A la nit, primera part del 5, amb dubte sobre la segona, sobre "salva me, fons pietatis".
17 setembre, acabat el 4 sota una certa pressió.
20 setembre, apunts d'idees, Dia poc productiu.
21 setembre, treballats el segon tros de 5 i l'inici de 6.
22 setembre, treball notable en 6, sobretot parts d'orgue a partir del primer minut.
23 setembre, més treball dur en 6, estructura establerta.
25 setembre, 14 acabat si no hi ha repensades, i fet solo d'orgue de 5.
27 setembre, 7 fet i acabat. Afegitó a 5.
28 setembre, buidat del final de 14, afegit un pedal al principi de 7.
29 setembre, començat treball en 9 i afegit un tros de la idea Clusters Cloisters (de destí desconegut).
2 octubre, 8 estructurat i avançat.
12 octubre, 10 passat a Finale i acabat.
14 octubre, 8 i 6 acabats.
17 octubre, separat 5 en inici 5 i final 11(?).
18 octubre, transcrits 12 i 13 de quadern de Lanzarote, s'han de corregir coses.
20 octubre, mirats tots els moviments restants. Principi d'estructura a 5. Confusió pel demés. He reunit el 12 i el 13 en 12, queda 13 per començar de nou (de moment).
21 octubre, iniciat i completat el nou 13. Afegida una idea de Lanzarote al borrador de 12.
23 octubre, iniciat de nou 12, recomençat i acabat 11, i reformat 10.
24 octubre, treballs menors d'estructuració de 9 i 5.
25 octubre, fet 9 des de zero, acabat, i retocs a 10, 8 i 4.
26 octubre, retocat 2. Treball d'esbós i reunió d'idees a 5 i a 12.
27 octubre, últim retoc (un moment) a 8.
2 novembre, treball en les estructures de 5 i 12, bones. Manca fer algunes parts d'orgue i repassar acords a totes dues.
3 novembre, acabat 5. Fet tros orgue i trompeta al final.
4 novembre, acabat 12. Fi de la composició. Fetes també les partitures de reducció pel registre i els cantaires, a falta d'imprimir.

Escric aquesta nota per a detallar (i deixar clares) tota una sèrie de coses sobre el meu moment actual, per a qui s'ho vulgui llegir. Primer de tot, un cable urgent que espero que no ofengui ningú: he entès que he de fer un concert, inexcusablement amb música meva, o s'ensorra el món. Ara, el que demano es que, si us plau, no se'm torni a insistir amb això ni amb els plans de cadascú al respecte, perquè cada cop que em vé algú amb la pregunteta és a mi a qui se li ensorra el món. Faré el que pugui. He de demanar paciència, encara estic afrontant compromisos de fa anys y a sobre, com cada curs, encara estic embussat al coll d'ampolla de mig curs. Aquest és l'altre punt que vull detallar perquè s'explicarà per si mateix.
És un període molt densificat d'assaig i concerts al Conservatori, que sol començar a finals de novembre i s'estén fins l'abril. Et criden de tot arreu i no t'atreveixes a dir que no per no enemistar-te amb ningú, o per guanyar-te fama de fiable. Ja ho vaig fer el curs passat i el resultar va ser que vaig petar, dos cops de fet. Aquest curs m'he trobat amb un pollastre semblant. No falta molt per a tenir la setmana més densa del curs: quatre concerts (incloent un de To Be) entre l'1 i el 5 d'abril, simultàniament amb assaigs generals pels concerts del 3 i 4 d'abril. I després em veuré obligat a dir que no: NECESSITO els mesos entre la finalització d'aquests concerts i el novembre per a mi, per a poder acabar des d'articles per a TERME i una col·laboració amb la Marinetta que se m'ha retrassat més d'un any per falta d'estudi estable (espero que no ho hagi deixat per impossible, em sabria greu), fins a acabar el “(Ja no) busco feina” i avançar prou el “Partisà!” com per a -i aquí està una de les claus de l'assumpte- poder plantejar un concert amb cançons FACTIBLES (no crec que en pugui tocar més d'un parell del “Corrupció”). No serà un període del tot net: una actuació breu per la Fira Modernista (acceptada per a alliberar un altre dia) y la obligatòria audició de final de curs. Però ja he dit en ferm que no a dos concerts on “se m'hi esperava”, els del Magnificat de Bach del Centenari del Conservatori (millor, no van sortir del tot bé) i, en un altre ordre de coses, he deixat Italià (impossible aconseguir-ho). Necessitava aclarir tot això, no estic demanant paciència perquè sí. Faré el concert, però per vosaltres, no per mi.
Passo a parlar de l'estat actual del “(Ja no) buco feina”. Ja vaig dir que estava concebut com una “casa” per a les versions finals (ja existents) d'”Automatic Day” i “Amsterdam”, que obriran el disc. A aquestes s'hi han afegit, com a segures, “La crucifixió dels Beatles” (on també parlo del guitarrista de Pantera, Dimebag Darrell) i la recentíssima “U.F.O.” (sobre l'escena de Londres al '67 i com la policia se la va carregar; és una mena de segona part amb temàtica diferent de la recentment premiada “Masia Freixa”, peça que no s'exclou que un dia es toqui com a part d'un concert de clàssica), així com també “George Harrison (We Can't It Out)”, una vella cançó del “Busco Feina” original que no és tan increïble però que ha millorat moltíssim amb uns pocs “overdubs” ben posats, fins al punt que no té massa sentit tornar-la a gravar. Una altra que encara tinc pendent d'acabar però que es mostra com una segura candidata porta el títol de treball de “Clayderman” (la menys innovadora del disc, però sona decent). De la resta, el més comentable és una certa intenció, que no garanteixo que vagi a tenir èxit, d'incloure tres velles cançons del meu repertori com a final de disc, donada la seva condició de rumbs diferents que és el que justifica fer aquest disc. Per ordre de factibilitat, són: 1) “Funeral”, una peça per a piano i veu que vaig fer a principi de curs, i que és un primer intent de complicar els meus acords, encara bastant bàsic; 2) els vells (1993) “2000 mosquitos”, que dependran de si els puc regravar bé amb els meus sintes (la versió demo de 2000 està massa plena de soroll ambient i té un error important); i 3) “Misticismes Bizantins, 1683”, una peça de 1996 (revisada el 2004) que encara no sé com gravar perquè és completament acústica i necessita del sitar, un instrument complicat de gravar, així com d'una guitarra espanyola a diverses pistes. El total d'aquest material em deixaria per decidir unes tres, o potser cinc, cançons entre el material en brut que em queda per el·laborar. Semana Santa, arriba aviat! En tot cas, veig ja aquest disc com un treball de transició, gens conceptual i provant diversos estils en cerca d'un futur, mentre intento ajustar comptes amb un disc abortat, el “Busco Feina” original, del que tinc mal record però que per a alguns dels meus amics més pròxims s'ha mantingut des d'aleshores com una incògnita. Millor que l'original segur que lo serà. Només deixo obert el moment d'acabar-lo, tot i que m'estic afanyant tant com puc. El meu pla original d'anar-lo publicant al Facebook de “Patinet” se n'ha anat en orris per reprogramació de la pàgina, que no deixa pujar les cançons. Bé, més sorpresa quan acabi.
Apart, les últimes notícies sobre el “Requiem” són que, sense estar del tot determinat el quan, és ja segur que es farà. Aquell dia no em falleu, aquesta era la peça que jo habia pensat com el “meu” concert, fins i tot encara que sigui un concert (clàssic) d'una altra entitat. Apart, no descarto treballar més en la “Torradora 2” per a convertir-la també en peça de concert a la que tingui temps.

(Vídeos trets: "Automatic Day" original i "Raining In Pollito" mogudet)

Aquests són els enllaços a "Automatic Day" (dirigit per Dani del Sol, amb música meva. Un vídeo mestre) i al videu experimental amb una cançó descartada del "Corrupció". A la fi els tenim amb nosaltres.