Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, de juliol 31, 2011


Anuncio que paro de treballar en el "1964", o el caos en el que ha degenerat. M'ha deixat molt nerviós. Era un àlbum amb el que ningú no estava del tot content. Em costava molt fer les lletres i, com vaig constatar amb alguna de les darreres gravacions de veu, algunes d'aquestes lletres quedaven malament en disc. Se'm deia que havia de triar temes, i la demostració que jo no podia ha estat que durant les darreres 72 hores en què he treballat en el projecte aquest s'havia dividit en dos àlbums: un de no titulat amb les cançons més sòlides que tenia (que no quallava per ser una còpia fluixa del "Feina 2.0") i un "1964" debilitat (més coherent, però ¿anava a interessar a algú? Jo crec que no). M'he trobat sol davant del perill amb un projecte problemàtic, i he intentat acabar-lo, però ha estat més del que podia aguantar. Era com la situació les darreres 48 hores del "Corrupció", excepte perquè hi havia encara molt camí per recórrer. No vull dir que l'abandoni per sempre. Però ara sí, durant un quant temps. Necessito sortir a agafar aire. Almenys, les darreres hores, amb la decisió presa, he estat una mica més tranquil.
I amb dos possibles projectes més prometedors a fer després de descansar una mica. Un és el de la música de concert, tan misteriós, del que no vull apuntar res fins saber si és realitzable, excepte per tenir les idees principals per a suportar-lo (i amb uns 21 minuts de demos crec que n'hi ha prou per a abordar-lo amb tranquil·litat). L'altre, com no, és l'Elbert Emulov, que trigarà temps però que crec que és abordable si no em poso una data límit i que, sobretot, és interessant per ser un retorn al meu nivell de 2003-4.
Aquestes darreres tardes he fet uns quants passeigs amb la mare. En algun he aprofitat per a mirar bicicletes. En tinc per temps, però en algun moment me'n voldria agençar una, de passeig i amb cistella per dur petits equipatges. Seria el meu petit vehicle proletari, i em donaria certa llibertat de moviments.
També estic escoltant molt a ABBA. Tractant d'aprendre d'ells (i passant bones estones, per què no dir-ho). I voldria saber quan surt SMiLE dels Beach Boys, no em vull perdre la caixa de luxe. Al cap i a la fi, va ser una influència cabdal en el "Corrupció". De fet, tinc el MOJO 60s amb el single de vinil de "Cabinessence" i "Wonderful". L'article té algunes errades (no sabia que els germans Wilson tinguessin una germana, i no van gravar "Surfin'" fins que van signar amb Candix Records i no pas abans de la renyada del Murry del '61) però és interessant per les entrevistes (la del Brian té frases inteligents). Per cert, és cert que el Brian deixa de fer gires? Seria bo, mereix passar-se els darrers anys de la seva vida a l'estudi, gravant sense presses, i gaudint de la vida en el que pugui.
I espero trobar algun minut per llegir. Segur que no hi haurà novel·les aquest mes d'agost, però voldria acabar la bio de Himmler i a més la bio d'ABBA m'està aclucant l'ullet des de l'estanteria. "Summer Night City".