Here in the morning

 

Dijous 9, homenatge a un destacat lluitador veïnal dels Grups Montserrat. Divendres 10, inauguració de l’exposició a l’Anna Murià. Fem feina.

Mentre, tinc a mig les dues bases per a les cançons d’una altra persona.

*****

Tot un cap de setmana fent experiments per a lletres (no emprats) i reescrivint lletres antigues. Tinc disset lletres pel disc tradicional (i una idea musical per a una quinzena cançó, a fer encara). Ara toca deixar reposar el document un parell de dies. Tinc lletres molt millors que les seves pròpies versions inicials. Però falta tant adaptar-les a les cançons com mirar-les amb distància crítica per a assegurar-me que no hi ha desastres. De fet, la dècada de 2010 no va ser bona pel que fa a les meves lletres, i vull assegurar-me de no fer pífies a l’àlbum tradicional, «Matinada».

Mentre, per diversió, provaré de fer un poemari amb els descartats. No serà bo, però em servirà d’entrenament i per a agafar moral. Tinc 221 versos.

*****

M’he fet una compilació pròpia amb quinze temes d’Enya en mp3. Sempre em tirava enrere que em costava molt localitzar-ne els temes bons al meu disc dur. Ara ho he resolt, i m’ho estic escoltant força. Timbales, veus celestials i D-50 al vent. M’alegro d’haver fet el pas.

També he escoltat, almenys, el primer àlbum de Steely Dan. Me’ls aniré escoltant tots, amb calma.

I he passat tres quarts d’hora d’una matinada amb el «Material sensible» d’en Serrat. M’hi sobra «En paus», però per la resta és un bon disc, amb un bon treball d’arranjament de Josep Maria Bardagí.

*****

He gravat una cançó de reemplaç, típica meva, per a una que «tenia repe» a l’«Around The Fun». Crec que podré salvar «Lana Turner Boogie» amb un parell d’«overdubs». Però crec que donaré prioritat al «Matinada» i a una segona part del «Suburbia» com a projectes per a moure. Busco feina.

L’«Around the Fun» és un projecte problemàtic. Cançons que es resisteixen a ser enregistrades i, sobretot, a moure’m a nous paisatges. I part del problema és que son cançons que en demo funcionen molt bé juntes, però que quan he començat a gravar-les tiren cada una pel seu cantó. Per primera vegada des del «Somnis», tinc un projecte en «development hell». Comença a recordar-me el «1964» per difícil i caòtic. I crec que hauré de començar-lo a gravar de nou. També hi ha el problema que la primera cançó és tan potent que em limita el que puc fer a la resta del projecte. Un projecte que no està quallant.

Mentre, el «Matinada» és viable, a falta de veus i de com quedin les lletres. El «Shut Down» haurà d’esperar a què la meva mà esquerra estigui bé. I projecto cantar a la fi el «Jazz», encara que sigui només per a passar-lo als amics: és un disc que no té cap possibilitat comercial ni sortint molt bé.

Estic pensant que potser hauria de treure les bateries de l’«Around the Fun» i regravar el primer tema de manera que no em lligui tant. Serà ja cap a dijous al vespre. De fet, he fet una versió de l’àlbum només amb demos automàtiques. És com funciona millor, de moment.

(Dimarts 14 matinada)

He remesclat «Stage» (cançó 08) sense bateria. Una de l’«Around the Fun» que funciona, tot i que de manera tradicional.

Estic molt revolucionat.

(Matinada de dimecres a dijous)

«Stage» ha passat a ser la primera de tres cançons al nou «Side 1 Stereo», un «Matinada» instrumental. Cap de les tres cançons la dono per definitiva, però prometen. Tot i que la idea és deixar a punt per a veus el «Matinada»: falta mil·limetrar les lletres i escriure melodies. Amb «Jazz» també m’escriuré melodies a llapis en un quadern de paper pautat. La idea és saber exactament què he de cantar. Intentaria cantar a una sola pista, sense doblatges, o amb doblatge per «chorus». Que soni natural. I tinc ullada la Setmana Santa per a gravar veus.

*****

Dissabte al vespre he mogut un parell de pistes de projecte. Això em deixa amb dos «slots» per a omplir al «Matinada». Però una de les cançons ha anat a l’«Around the Fun» on hi funcionarà molt bé, i l’altra és ara al «Side 1 Stereo». I, de fet, aquestes properes setmanes el «Side 1 Stereo» actuarà com a carpeta de restes del «Matinada», mentre busco dos temes que estiguin a l’alçada. Vull que el «Matinada» sigui el meu millor disc, un «Sgt. Pepper» català, i he de fer molta autocrítica per a entregar un disc que no pugui ser ignorat. De moment ja tinc dotze bases molt bones, només en falten dues més.

*****

Mentre, tinc acabat un llibre de poesia caòtica i experimental amb els descartats i alguna lletra antiga. De moment encara no ho trauré. Prefereixo tenir un parell de lectors beta, i saber així si he fet un llibre digne de publicar o si, per contra, he fet una badada. Sempre el control de qualitat...

I he fet un parell de contes. Un és, de fet, una lletra sobrera que com a lletra no xutava però que, un cop reescrita com a conte, qualla. Ara a veure què en faig. Aniré rumiant...

*****

(Matinada de diumenge 26)

He aconseguit resoldre amb sintes totes les tretze bases de l’«Around The Fun» i que sonés a rock. Sona diferent, molt setantero. I sona dens i potent. Una altra cosa és si és bo. Provaré de crear-li melodies instrumentals de sintetitzador, a veure si funciona. No em veig cantant-lo.

El «Matinada» no ha canviat gaire. Tenia dotze bases bones, hi he reincorporat «Castanets» i, de manera provisional, hi he posat una cosa del «Side 1 Stereo». Però hi ha una cançó del «Side 1 Stereo» que m’agrada més... un cop la regravi, serà la nit que ve. Toca anar a dormir, la nit ha estat curta.

Mentre, un tercer àlbum, instrumental i segona part del «Suburbia», està en concepte només.

«Busco Feina», però de debò. Reconec estar sota molta pressió, perquè me’n depèn tot.

*****

(Dilluns 27)

L’«Around The Fun» és acabat com a instrumental. El meu disc 35, que de moment guardaré de reserva excepte pels amics. No sé si ha sortit bé, perquè és diferent del que faig normalment. És «hard rock» amb sintetitzadors. Si està bé o no, m’ho hauran de dir els amics. Reconec certa desorientació. Ara, potent ho és. (També he substituït la portada prevista, crec que no era prou bona. Ara es perd una mica la paròdia, però la nova portada és bona en si mateixa i pot cridar més d’un client.)

I per la tarda he acabat les 14 bases del «Matinada». Falta l’etapa de veus, però en instrumental sona increïble. Mentre, la carpeta «Side 1 Stereo» conté tres descartats del «Matinada», material inofensiu.

(Dilluns 27 a la nit)

M’he escoltat els dos àlbums. S’aguanten molt millor del que em pensava. L’«Around The Fun» és poc comercial, això sí. Em refio molt més del «Matinada» (quan li gravi les veus) per a l’operació «Busco Feina». També he començat a pensar en repetir el nou truc de l’«Around The Fun» (guitarres del MODX6 passades per distorsió) per a poder acabar les bases del «Shut Down», doncs tinc la mà esquerra tonta i no sé quan podré tornar a tocar. I amb això, els àlbums a cantar son el «Shut Down», el «Matinada» i (de reserva) el «Jazz». I queda un àlbum instrumental per a gravar.

Gravaré les veus amb el Shure SM58, per un tema de practicitat. Pel «Shut Down» passaré el micròfon pel Zoom V3, connectat a l’ordinador per USB. Reconec que hi ha coses que no faig al meu estudi per manca d’espai, malgrat tenir la maquinària suficient.

*****

Tinc un «box set», un doble LP i un CD esperant-me a la botiga de discos. I una taula reservada al Farràs. Encara no sé si ho podré pagar. Va lentíssim.

El «box set» és dels Beach Boys, 1972. El doble LP és de Philip Glass. El CD és de Brenda Lee fent un àlbum seriós. I la taula és de 16 canals, Samick.

I necessito una via d’ingressos immediatament.

Les tres coses cares que em faltarien son una Epiphone Wildkat, un Warm Audio Bus-Comp i (la darrera cosa) un ampli Vox AC15 (de moment no el necessito, però un any m’agradaria tornar a tenir-lo). Una guitarra més barata seria una Harley Benton HB35 negra. I la resta està per entre 100 i 160€, pel que tinc manera d’arreglar-me-les. Però m’agradaria no haver de pensar en equip quan l’any que ve intenti de nou una casa. Per cert, és increïble la quantitat d’anuncis que em surten a Instagram per a «vender mi casa». Si no tinc ni casa, estic en una habitació «patera»! Les condicions per a mi son menys de 20.000€, en bon estat, i amb hipoteca preconcedida al 100% més despeses, que ja tinc una edat. No m’he privat de comentar tots els anuncis dient que soc pobre. Les immobiliàries, els bancs i els fons voltor viuen als mons de iupi, i mentrestant la gent hem d’ocupar perquè comprar o llogar és impossible. Jo començo a plantejar-m’ho, de cara a l’any que vé.

*****

(Dimarts 28)

Dia tens simplificant-me una cosa a Barcelona al matí (ho he aconseguit) i pendent de Clara Ponsatí a la tarda (igual se’n surt, però he arribat a renegar de la política).

Estic escoltant les bases del «Matinada» a una velocitat del 83%. Sona impressionant. Diria que és el meu millor disc. Però, apart de gravar-li veus (i esperar que no me’l xafin), he d’acabar altres àlbums a mig («Shut Down» i «Jazz») i gravar una segona part del «Suburbia». Comptant que l’«Around The Fun» és acabat, pot ser que abordi l’operació «Busco Feina» amb cinc discos sota el braç si puc acabar-los tots en, posem, dos mesos. De 34 àlbums passaria a 39. Falta saber si tots seran prou bons.

(Dijous 30)

Bases del «Shut Down» completades. Ara ja és treball de lletres, i crec que desmuntaré cert llibre de poesia no reeixit per a reconvertir-ho en lletres. No crec que canti totes les cançons.

M’espera una setmaneta davant del micròfon...

Situacions

 

S’ha mort en Suri. I han estat uns dies estranys en què he tingut una certa notorietat degut a la implicació que el Grup Minerva hem tingut amb ell aquest darrer any i mig. En tot cas, ha mort un gran, i se’l trobarà a faltar. El trobarem a faltar. Agafem el relleu, i ho hem de fer bé.

*****

He avançat molt. Faig un mapa de situació:

1) Shut Down, Vol. 3: Intocat des de 2021, excepte per una carpeta d’àudios amb la meva veu. Promet ser radical, però em fa ràbia tenir la mà esquerra tocada, doncs li calen algunes parts de guitarra elèctrica distorsionada. Cantaré algun tema, però més amb frases inconnexes que amb autèntiques lletres. Quinze bases. Destinat a ser publicat directament a internet. 49 minuts.

2) Matinada: l’àlbum més tradicional compta amb catorze bases molt bones i una portada que em va portar molta feina però que per si sola vendrà. L’hauré de cantar, que és el que em té insegur. Serà en català. Si surt bé, li buscaria segell independent. 43 minuts.

3) Around the Fun: totes les cançons estan compostes, però en demo, a excepció de la primera, que sona potent i bé. He de buscar com gravar-la, doncs em vull treure vicis i necessito un nou so. El pla és gravar-lo per capes, amb tots els multipistes creixent a la vegada, sintetitzador a sintetitzador, i amb sons més electrònics del que és habitual, segurament en instrumental. La portada és una paròdia de R.E.M., encara que no tan potent com el que m’hagués agradat fer si no hi haguessin drets editorials pel mig: volia una silueta borrosa de Mortadelo y Filemón, però he hagut de tirar amb una imatge borrosa feta per mi, sense massa sentit. 43 minuts.

4) Jazz: intocat des de 2020, a excepció que té les lletres completes, en anglès. Només li falta la veu, que és el que em té insegur. Em ve gran, i no tindrà molt públic. Segurament el completaré per a mi. És 2019, i es nota. 2019 va ser un mal any per a mi. 35 minuts.

5) El poble alemany: de moment només consta d’una demo i un bon treball de portada. Quan el faci, serà una segona part del «Suburbia».

6) Side 1 Stereo: de moment és només un treball de portada, la portada descartada del «Matinada» i readaptada. Una idea és que sigui un disc de guitarra elèctrica per pistes, com a experiment. He d’esperar a recuperar-me.

Llavors, per a escriure lletres faré tot d’experiments. Algunes lletres aniran de llocs i situacions. I la idea és treure poc de temes històrics. Tinc ganes de canviar i d’explorar mètodes de generació d’idees.

Em costarà trobar uns dies de calma per a gravar veus.

*****

Que darrerament faci coses com compondre vuit cançons en catorze hores té a veure amb el temps perdut als escenaris. Tinc la sensació que em queda poc temps. I, a la vegada, he de demostrar que l’estudi és un mitjà vàlid i que és on hi ha la meva veritat. Que no cal l’escenari. Tindré un problema amb el clima imperant. En tot cas, és un temps de certs nervis. No sé com sortir-me’n.

I necessitaria poder afluixar l’accelerador. Em falten vint anys de vida.

*****

Nit de dilluns 27 de febrer: he començat a gravar. He gravat uns pocs sons a quasi cada cançó amb el Roland D-05, sobretot el Pizzagogo com a substitut de les timbales. He gravat també unes poques pistes amb el patch Psychedelic Reality del MODX6. Però a partir d’aquí, intriga. La idea és no gravar ni pianos acústics ni guitarres acústiques ni arpes ni glockenspiels ni campanes tubulars. I he decidit que només aprofitaré la primera cançó perquè és una bona base, però la resta s’ha de regravar.

Dimarts 28 de febrer: una cançó amb «sintes analògics» no l’he completada. No xuta. Toca descansar.

*****

Mirant com comprar certs equips de segona mà. Un el tinc ullat, una taula de mescles. No sé en què acabarà. En tot cas, amb el tema dentista pel mig, ara sé que no podré intentar casa fins l’any que ve. I ja m’ho agafo com a intentar les poques compres cares que em falten. Que ja només quedin pendents compres de màxim 150€, que es poden fer un moment o altre. Almenys és gran saber que ja no hauré de demanar crèdit... excepte per a una casa. I això darrer serà dur.

*****

He redescobert el «Clarity» de Jimmy Eat World. Felicitats als seus creadors. Sobretot per «Goodbye Sky Harbour».

*****

He llegit un editorial on es parlava del cinisme del PSOE, una cosa totalment certa. Però era a propòsit de la «llei de llibertat sexual». No m’he pogut estar d’assenyalar que algú al Règim va decidir fa temps que les feministes més radicals li podien servir per a produir la contrarevolució sexual, i que el tema li ha funcionat a les mil meravelles. No he tingut mai parella i soc conscient que no en tindré mai. Tinc totes les vies tallades. No em queda sinó aïllar-me a casa i tractar que no em detingui ningú i que ningú no pugui aprofitar-se de mi i de la meva situació de total vulnerabilitat. Passar desapercebut i mirar de passar el mal tràngol de viure. Reconec que m’agradaria manifestar unes altres opinions i parlar entusiasmat d’elles i dels seus drets, però que no em queda cap motiu per a fer-ho. I que li tinc terror a enamorar-me de nou, perquè no puc fer-ho sense permís, un permís que no em donarà ningú. Vivim en una societat totalment disfuncional. Tant elles com ells. D’altra banda, espero no haver de tornar a obrir una app de cites en ma vida, perquè fan vergonya.