Pelis: la interessant, "La suerte de Emma", l'acabo de veure, i a part de bona és intrigant, han tret el màxim partit d'una història on més d'un s'hi hauria atrapat els dits. La no tan interessant, "Goldeneye", on Pierce Brosnan fa sempre la mateixa cara. La peli, almenys, és distreta, si no li busquem més profunditats que les de Yellow Submarine.
La publicitada novetat és que fa uns dies que m'he posat a treballar de nou en la ex-òpera, amb vistes a reconvertir-la en un àlbum doble. Encara no tinc ni idea de què dir a les lletres, i serà l'última cosa que encararé. I ja vaig avisant que bàsicament consistirà a refondre gravacions descartades del "Corrupció", junt amb alguna cançó nova en aquesta línia. En tot cas, es tracta que pugui fer la major part de la feina a la Unitat Mòbil (Kanga no està en el seu millor estat). Almenys, tinc ja vint-i-cinc pistes base aprovades, entre cinc i set pendents d'acabat, i potser pugui fer-ne alguna més amb sort, tinc disponibles unes dues hores de fragments de divers pelatge, d'aprofitable a desastre. Tot serà saber triar. El títol serà "Disfunctional West Coast Promotion", una referència al destí del "Corrupció". Encara no sé per on tirar amb els títols de les cançons, i no acabo de trobar quina portada clàssica puc parodiar, si és que acabo anant per aquí. Almenys, la meva primera intenció és tenir acabat el disc pel desembre. En català, evidentment.
Pel que fa al disc de vaixells, una vegada buidat (i no del tot) de cançons massa "corruptes", està tan verd que prefereixo no capficar-m'hi. Espero trobar llibres sobre els vaixells que m'interessen a NY, i de passada vull fer temps per a trobar una altra veu, sonar diferent. Pot ser que fins i tot torni a consultar l'ona curta, com amb "Han matat en Johnny" i "Dock'n'Doll" l'any 92. I la Fender! En fi, ja ho sentirem a dir. Bona impaciència.

Cadaqués, gran població. Hi vaig estar ahir. Hi vam fer el concert del Rèquiem de Mozart (amb la orquestra tocant primer la inacabeixons de Schubert), i va sonar molt bé, cor i orquestra de nivell professional. El director va agafar alguns tempi una mica lents, però realment era molt bo, els matisos que va treure de nosaltres eren molt imaginatius.
No moltes novetats culturals, ha arribat l'estiu. Bàsicament, més Bonds, en aquest cas no tan fantàstics: "Live and Let Die" té errors d'estructura evidents (i més val que la gent negra no la vegi, no es mereixen aquest tracte), i "Moonraker" és una anada de l'olla gens creïble. També, he acabat el suministre d'episodis de Cazadores de Mitos. Llàstima, feia per a mi.
I no podem deixar de parlar de la cimera de cervells del rock local divendres 20 de juliol a la piscina de Vallparadís. Remullades, immersions, acudits, i una idea per a un videu que no va prosperar, pel que pogués passar. I, finalment, un parell de fotos d'un servidor en altres fotologs, en banyador. De moment cap noia ha picat.
Acabo amb un recordatori a "Need Her Love" de la ELO, una gran cançó.

Avui, mena de diari del que ha estat la darrera setmana. Evidentment, lloc d'honor per a la conferència sobre el Corrupció i miniconcert que vaig fer als Amics de les Arts dilluns passat, amb vint persones de públic i la inestimable ajuda del Jordi Ibañez (veu a la mítica "Andrea Doria" de To Be) i el Ferran Baucells (guitarra Telecaster i idees d'arranjament). Vam haver de fer el pla sobre la marxa, però va sortir bé, i va ser bonic. A més, l'article de la Pamela Navarrete al DdT de dimecres va estar molt bé.
Ahir, també, concert de To Be Continued al Pupil·les. No sé si de veritat va sortir tan criticable com ha dit algú, hi va haver bons moments al meu entendre. Però s'ha posat de manifest la necessitat de fer una premaqueta amb totes les noves cançons, perquè d'algunes ni me'n recordo i haguessin anat bé en un concert que va necessitar ajuda d'un espontani per a no semblar massa curt. En fi, espero que almenys serveixi per a reengegar la màquina de directe de To Be.
Apunts culturals: dimarts vaig assistir amb el Tonynoise a una presentació d'uns videus sobre Alfonso Cruz, pintor submarí, amb la presència del mateix pintor, i va ser genial. En sap molt, i treu bones imatges en un mitjà tan difícil com és el mar. Cosa així com que pinta a l'oli i amb una espàtula, i així la pintura no s'escampa pel medi.
I, be... he vist tres Bonds últimament. "Operación Trueno" (no em sembla tan fallida com diuen, encara que recorda una mica a "Help!" dels Beatles), "Casino Royale" 2006 (hi ha escenes molt bones, però també d'altres molt artificials, i t'has d'acostumar al nou actor), i "For Your Eyes Only" (el Roger Moore més espontani, és divertida, llàstima de la cançó dels crèdits). Cinema comercial, això sí.