Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, d’octubre 31, 2011


1) Dissabte passat, dia 29 d'octubre, hi va haver micròfon obert al Macondo. I, amb només l'excepció d'un número còmic que no va funcionar, la qualitat de les actuacions va ser elevada. Vaig poder escoltar per primer cop a en Davide de Montier. N'Albufera també va venir. I, per suposat, el Maurici. Em va sorprendre que un masteritzat que li vaig fer hagi tingut tan bona rebuda, no tinc consciència d'haver fet molt. Almenys en tinc un exemplar. I la meva actuació va ser prou bona: tres cançons tocades sense errors (Amsterdam -a petició d'Albufera-, Boston i Shelby -em vaig oblidar del títol!-). Això sí, vam ser menys dels inicialment previstos degut a malalties... i a la terrible competència del Barça.
2) A menys de 48 hores de l'esperat concert de Wilco al Palau de la Música, he de dir que la meva costosa entrada (70 €) ha desaparegut del planeta Terra, segurament el primer cas documentat de dissolució de matèria per l'expansió inaturable de l'univers. Per tant, el concert me'l pintaré a l'oli i el Petiso tindrà una butaca buida al costat.
3) Suposo que algú es preguntarà per què no vaig a per una casa enlloc de somniar amb guitarres. Bé, suposo que si hi hagués hagut una possibilitat de comprar casa abans de fer-ne 35 ho hauria intentat. Però hi ha crisi, i m'adono que quan vingui la segona patacada l'any que vé em convé per sobre de tot no estar hipotecat. Per tant, de moment em toca viure on sóc. I quan faci falta, buscar un lloguer social. No tens la casa, però si un dia no pogués pagar no tindria un deute estratosfèric de per vida. I crec que hi estalviaré diners.
4) I encara no sé res del projecte de concert. Espero que no falli, me'n depenen moltes coses i, a més, reconec que em faria il·lusió poder dur-lo a terme. La música, fins on existeix en aquest moment, és com un Corrupció amb pocs mitjans, però funciona molt bé. Dos números podrien estar ja acabats, depenent de com es plantegi la versió final del projecte.
5) El cap de setmana que vé m'he apuntat com a oient a una master class de lied romàntic que es farà al conservatori. Potser més per no perdre el contacte amb l'aula de Cant que per la classe com a tal. Però igual agafo alguna idea interessant.
6) Aquests dies, remenant per YouTube, he trobat força música interessant. La que més, una cançó de The Famingos titulada "I Only Have Eyes For You". Una gravació doo-woop de 1959 d'una cançó dels anys 1920. I una molt bona. Bona seqüència d'acords, bones harmonies vocals i excel·lent arranjament. Per si sola ja justifica el doo-woop, no us la perdeu.

dimarts, d’octubre 25, 2011



1) Dijous passat vaig assistir a dos concerts, un de música local a l'Ateneu Terrassenc i, amb pocs minuts de distància, un al Centre Escultural on s'interpretà el Concerto grosso en sol major de Händel i el Magnificat en Sol Menor i Gloria en Re Major de Vivaldi. L'interpretació va ser bona (molt bona per part del nombrós cor), però vaig tenir una mena de dejà vu, si s'entén el que vull dir.
2) Fa unes hores he assistit a la projecció d'un audiovisual sobre la Rierada del 1962 a l'Ateneu Terrassenc, a càrrec del Narcís Serrat. Malgrat que hi ha hagut un problema amb la lectura del DVD, el que hem arribat a veure ha estat molt interessant. Aprofito per suggerir que algú faci un llibre amb material gràfic sobre la Rierada de cara al 50è aniversari, el setembre de l'any que vé.
3) Estem començant els assaigs d'una versió elèctrica de Els Visitants. De moment el grup no està complet. Toca pensar...
4) "SMiLE" arriba l'1 de novembre. La caixa amb 5 Cds, 2 Lps i 2 singles costarà almenys 140 €, però la vull tenir perquè sembla que serà molt extensiva, i vaig fer el Corru en plena borratxera de SMiLE. Tot i que ara estic creant el meu propi so. Aprofito per a proposar-me a mi mateix revisar el meu text sobre Brian Wilson de 2009. Puc avançar que la guitarra de Carl Wilson era una 360/12 amb la forma primerenca.
5) Precisament sobre guitarres, encara en tinc per temps abans de poder continuar la col·lecció, però reconec somniar amb una Rick 360/12 o 370/12 (o una 330/12 si pintés molt negre). El problema és que no hi ha manera d'encarregar-la a la meva botiga de proximitat. L'importador només importa tres models de guitarra i un de baix, cap d'ells de 12 cordes, i només dues botigues de Bilbo tenen un estock permanent. Hi ha una botiga al carrer Tallers de BCN que en té de segona mà, i has d'encertar que tinguin una 12 cordes en aquell moment (i de 360/12 no n'hi he vist cap). Si la vull nova, toca encarregar-la a Thomann. O a Rickysounds, però és de 2ª mà. En tots els casos no són precisament guitarres barates, i reunir els diners per a poder pagar de cop em portarà anys. Clar, la meva botiga de proximitat m'hagués permès pagar a plaços, però es veu que és impossible encarregar la guitarra. I anar a Nova York surt car, sense comptar que no sé si em deixarien portar la guitarra a la cabina de l'avió (portar-la amb els equipatges me la sotmetria a un fred destructiu de -50ºC). Almenys tinc la sort de tenir la Strato XII: no sona igual de bé però és una 12 cordes emprable i, sobretot, inusual: fa dos anys que no la fabriquen. Vaig tenir sort, i ara m'és una bona arma en directe.
6) Mentre, ha sortit una nova versió, limitada, de l'Epiphone Wildkat, la Royale, en color Pearl White i amb parts metàl·liques daurades. No crec que hi sigui a temps. Fa uns anys vaig provar una versió coreana d'aquesta guitarra (crec que ara la fan a la Xina) i porto anys seguint-la, tot i que desgraciadament ja no la fan en blau turquesa, que era el millor acabat des d'un punt de vista estètic. Recordo un bon so de P90s, no sé si hauran mantingut l'estàndard. Mentre, he sabut cert detall de cert model de la casa mare, mireu a: http://jose.gs/los-agujeros-de-la-les-paul/
7) Finalment, tinc també algun nou llibre d'art. Estic mirant de reconstruir el meu criteri gràfic. D'adolescent tenia les idees molt clares (amb una clara preferència pel minimal art), però després de belles arts vaig passar una mena de travessera del desert. Ara me n'adono que tinc un criteri més obert. Però estic lluny de ser un expert. Espero poder llegir aviat el material que tinc. Aquí encara he de derrotar als meus antics profes. Tot es farà.

dilluns, d’octubre 24, 2011



1) Aquests dies estic movent fitxa en tot de coses... i encara no sé si sortirà bé. De moment, un contacte que vaig intentar fer per informar-me sobre sardanes (bé, em dec fer-ne una) no ha funcionat. Llàstima. També, fa una estona he enviat tres cançons (Automatic Day, Amsterdam i Shelby) a cert segell "indie" barceloní, per provar sort. En el pitjor dels casos, que no es pugui dir que no ho he provat tot. I també estic treballant en el projecte de concert, que em va entusiasmant més com més m'hi poso (tinc ja dues demos completes corresponents a dos moviments d'un total de 10). N'he enviat un CD-ROM al lloc on voldria fer el concert. Ara toca esperar.
2) Ahir vaig estar a Manresa, a fer d'actor per a un video d'un nou amic. Va ser una experiència interessant. Tenint en compte que quan l'Elisir d'Orrore ho vaig fer fatal, aquí en canvi la sensació era d'aconseguir molt amb poc esforç. Espero que aviat podré veure els resultats.
3) Fa cosa d'un mes vaig acabar un nou quadre. Havia de ser una còpia literal d'un Monet, però ha agafat una vida pròpia durant el mig any en què hi he treballat. Almenys m'ha deixat amb bon gust de boca en veure que les meves capacitats gràfiques estan intactes, al contrari del que pensava fa tan sols dos anys. He vençut als profes de la facultat de belles arts.
4) "1980" (és el primer cop que en parlo obertament) consisteix de moment en quatre bases de cançó (+ una opcional). Em tenen esperançat, però és un projecte al que no poso data perquè de dos discos que havia de treure aquest any un s'ha quedat pel camí i l'altre està intocat. I no vull córrer, vull fer-ho millor que al "Feina 2.0". Almenys ja tinc dissenyada una portada en blanc i negre, amb unes fotos com no les feia des del viatge als EUA.
5) He tingut uns dies Bob Dylan, amb tres cançons favorites: "Corrina, Corrina" (sí, és una versió, però permet respirar després de tanta cançó bàsica al Freewheelin'), "Mississipi" i "Sugar Baby" (què sona? Una Strato amb cordes gruixudes i afinada molt greu? Una guitarra baríton? És un so que no sé com replicar).
6) Fa un parell de setmanes em va passar una cosa a artteràpia: vaig fer un dibuix que eren unes formes abstractes sobre una mena de disc solar, una mica influït per la meva coneixença dels fets de Three Mile Island de 1979 (quan es va fondre un reactor nuclear i es va fregar la catàstrofe). I de sobte em trobo que les meves companyes de classe m'hi veuen a mi tractant d'agafar un nadó mentre m'aguanto precàriament sobre un cap enorme. Tot i que hi ha seguit un text molt analític, reconec que per a mi aquesta experiència ha estat un veritable koan.
7) Per acabar, encara no té data en ferm, però anuncio que el febrer de l'any que vé faré un concert amb pregravats a l'Ateneu Terrassenc, pel que ja he dissenyat un cartell. Si puc mantenir l'agenda sota control, espero poder-hi estrenar alguna cançó, especialment del projecte que fins ara havia conegut com a "Elbert Emulov" (un músic polonès ha adoptat aquest nom) i que, en homenatge als Byrds, passo a denominar "Santuari". En fi, espero veure-us en aquell concert, que tinc previst acabar amb un torn de preguntes per a qui vulgui saber alguna cosa de mi.