M’encanta la ruptura de Puigdemont amb el PDECat, podré votar. Ara, es veu que això no ha agradat a La Vanguardia, que s’ha despatxat a gust amb un titular incompetent i ofensiu per a molta gent incloent-nos al col·lectiu. De debò, per què se’ls donen ajuts econòmics? Si el que haurien de fer a Can Godó és plegar. Igualment ja quasi no els llegeix ningú.
*****
Tinc els dos discos de The Left Banke en CD. En el fons, el disc perfecte de Michael Brown és el primer àlbum de TLB substituint «What Do You Know» per «Desirée». Això no vol dir que el segon àlbum no s’hagi de tenir també. En general un molt bon grup, i reconec estar-hi desenvolupant una connexió perquè són un precedent claríssim del que estic fent jo, fins al punt que ja tinc una definició pel que faig: «baroque pop». Benvinguts, doncs.
I també he completat la col·lecció de Radiohead (només la banda). Encara he de sentir un parell de discos. M’agrada «Bloom» del «King of Limbs». I tinc el darrer de «Jeff Lynne’s ELO», potser no tan afortunat com els immediatament anteriors, però té els seus moments.
*****
L’única part important de la meva obra que no tinc al Gran Internet (no comptant discos de rareses) són les cintes de 1992. Només les tinc al meu Bandcamp. La raó és clara: encara que van ser imprescindibles per a trobar el meu camí, el cert és que tothom les odiarà per caòtiques. Les vaig fer quan encara no coneixia «Revolution 9» dels Beatles, i el cas és que semblo estar sol defensant aquesta peça com el millor moment de l’Àlbum Blanc, una segona part de «Tomorrow Never Knows» arriscant a fons. He d’acceptar que les cintes seran impopulars: caos en marxa, i molt soroll de fons.
*****
Amb el «1980» he acabat quinze anys d’àlbums aturats, i ara ve què fer de nou. De moment:
1) «Jazz» té totes les bases fetes, només li falten veus i lletres. He decidit, però, canviar de tema: en lloc de fer un disc de lamentacions sentimentals, he decidit que en algun moment revisitaré el cicle abandonat del «Partisà!» i en rescataré els millors trossos. És la substitució més adient, i gravaria veus en un moment que estigui sol a casa. Igualment cert tema el dono per tancat a la meva vida.
2) «1959» és un títol de treball per a un projecte de demos molt temptatives, molt irregulars. Com deia Ernest Hemingway, el primer borrador de qualsevol cosa és una merda, i aquest ho és. Però és un bon mètode: carregar-se les demos per a intentar tenir una visió diferent sobre un projecte diferent. Me l’agafaré amb moltíssima calma.
3) Bases de bateria electròniques. Les vaig fer per a un amic, però no les emprarà. Així que tinc 48 minuts de bases per a posar-hi «?» a sobre.
4) «Disfunctional West Coast Promotion» és ara mateix una carpeta amb idees convencionals, que podrien donar un àlbum tipus «Random Rain». Això, si no ho faig servir per a:
5) Òpera. Ni idea de què emprar per a un llibret. Musicalment seria Patinet típic, però amb la decisió presa que preenregistraria totes les bases, i llavors que uns/unes cantants hi cantessin a sobre en directe. Això estalviaria molts diners i em donaria la llibertat de sonar com em donés la gana. En tot cas, per al llibret necessitaria una situació que em permetés un escenari molt senzill amb només una taula i algunes cadires, així com un màxim de quatre cantants, sense cor.
6) Peces de concert. De moment estic acumulant idees per a un quartet de corda, i també m’he de posar a la feina per a una peça per a una persona de Sueca, País Valencià. Ja tinc refet i només pendent d’aprovació l’antic «Te Deum» breu: ara musica el poema «Omega» de Joan Salvat-Papasseit.
En tot cas, és cert que estic una mica encallat amb l’escriptura literària.
