Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, de maig 29, 2015

Bigelow 6-200

PSC 9 + TeC 6 + ERC 4 + CiU 3 + C's 3 + CUP 1 + PP 1 = bon caos. Almenys podrem presumir de tenir el Jeff Tweedy (TeC) a l'Ajuntament.

*****

"El passat dia 30 d'abril de 2015 a la tarda els companys del Servei de Rehabilitació Comunitària de l'Hospital de dia de la Unitat Polivalent de L’Hospitalet van venir a l'Escola d'Adults a fer una xerrada antiestigma. Ells se centren, de fet, a desenvolupar actuacions de lluita contra l’estigma per tal de diluir els tòpics sobre les malalties mentals. La xerrada, molt interessant i efectiva, va comptar amb testimonis directes de persones amb una malaltia mental. Alguns components de Salut Mental-Terrassa també hi vam ser, fonamentalment com a observadors, amb vistes a aprendre per al futur proper."
Més notícies aviat...

*****

De la nit del dia 8 a Inusual Projects em vaig deixar de comentar el concert que ens va precedir: el del grup Late. Un concert prou interessant d'uns músics (en part terrassencs) força exploratoris: alguns dels membres tocaven un instrument diferent a cada cançó, i donava la sensació que a cada pas estaven explorant la seva química interna, en una actuació sense secció de bateria i a on a les guitarres i el baix elèctric s'hi van afegir un banjo, un glockenspiel, una flauta travessera i un teclat Nord Electro 3. Una mica formulaic, malgrat tot, i molt "arty". Tot i que no va agradar a tothom, prenc nota: també aquí, un grup desconegut i independent està fent una proposta infinitament millor que el que hem d'aguantar via els canals oficials.

*****

Comentari del dia 17 d'abril a un article crític amb Windows 8.1:

"És cert que Microsoft ha fet el ridícul amb la saga Windows 8 i que un es pregunta en què devien estar pensant a Redmond. Està clar que ordinadors i tablets tenen necessitats i arquitectures molt diferents, pel que pretendre que portin exactament el mateix sistema operatiu no és una línia de pensament molt intel·ligent. Jo mateix estic esperant a que aquesta gent tregui un altre sistema operatiu que corregeixi tots els errors de Windows 8 i 8.1. Però és perfectament possible que hagi d'esperar assegut. És com si Windows 7 ja no anés a ser superat malgrat que encara hi ha una mica de marge per fer-ho. El problema real, però, és que els soferts usuaris de PC i tablet no acabem de trobar un substitutiu millor: Linux, per tots els avantatges que ofereix, no deixa de ser un sistema per a programadors experts on moltes tasques importants s'han de fer amb una línia de comandaments de funcionament gens obvi; Android és més accessible, però no vol dir que sigui obvi ni fàcil d'usar (i et lliga molt al món Google/GMail, el que en dificulta moltes tasques); i el món Mac és estable però no compatible i notablement car. En el fons, els usuaris encara estem esperant un sistema realment interessant: de codi lliure i a la vegada facilíssim d'utilitzar. Programadors, escolteu-nos..."
En fi, les opinions estan obertes. Hi havia algú que em parlava d'Ubuntu. Per alguna raó no m'ha xutat bé les vegades que l'he provat. No sé què fer.

*****

Tema nas: se'm farà una cirurgia sense ingrés per no-sé-què que hi tinc gros... només que em toca esperar 3 anys, a veure si mentrestant se'm fa mal al coll. Entenc que la gent vagi pel privat, només que ni tinc diners per fer-ho, ni vull renunciar a la Sanitat Pública.

*****

Acabada la sèrie de dibuixos d'edificis imaginaris. Només que tant afanyar-me per a exposar-la aquest cap de setmana, i al final res. No puc ser més explícit. Toca esperar al novembre...



*****

Tema guitarres: 1) he fet experiments i sembla ser que la meva Squier Telecaster modificada està a l'alçada d'una Tele americana, especialment quan els consultats toquen Teles americanes, així que estic content; i 2) en canvi, l'Älvian SG modificada no acaba de xutar. Crec que l'error ha estat intentar tirar endavant amb un moble de guitarra que finalment no ha donat més de si. De manera que tinc un cert pla de demanar una Epiphone SG "1966" pel meu aniversari, i llavors fer-hi posar les pastilles que hi ha ara a l'Älvian. Falta que me'n surti, sobretot perquè ara no em puc gastar cap € meu. Toca refer-me...

*****

Tot just aquesta tarda he acabat de revisar el "Good Earthquakes", en el seu estadi com a segona part de l'"Alt Bee's Rage" i de recull de material descartat del "Corrupció" i reunit aquí en una forma decent...
... només que és una decepció. Crec que veig per on van les crítiques: apart dels problemes purament tècnics que ja he millorat, resulta que ni és millor que l'Alt Bee's Rage, ni aporta res de nou a allò ja sabut (l'estètica "Corrupció"). Així que l'aparco, almenys fins que tingui alguna idea brillant per refondre'l. He de trobar com convertir-lo en alguna cosa molt diferent.
Per tant, a partir del 13 de juliol el que treballaré més ràpid és l'"Estratègies". Les bases ja són allà, són prou correctes, hi ha lletres escrites, i sobre la meva veu, és la que és i més val que no m'hi obsessioni més. No sonaré a pop ni que m'afusellin, però almenys la resta d'elements sonen prou diferents (o almenys prou Feina 2.0) com per a valer la pena l'esforç.

Dodge Monaco Brougham.

divendres, de maig 15, 2015

Pieholden Plaza Suite

Wert i Fernández Díaz, dimitiu. Ens teniu farts.

*****

El 24 de maig voteu. Voteu, en consciència, allò que cregueu oportú. Però que hi hagi un canvi. I que sigui realment cap a millor. A Terrassa no volem ni poltrones ni oportunismes.

*****

Estic en una mena de minicrisi creativa. Mini, perquè ni es pot comparar amb el meu període 1994-97, ni deixa de tenir una causa externa identificable: agenda molt plena + tenir son a la nit i haver de dormir. A la que arribin les vacances, tot resolt. Ara, de moment noto una certa tensió, i això no és bo, perquè m'impedeix escriure tot de coses que hauria de fer amb urgència.
I una d'elles és la famosa novel·la que semblava tan prometedora. Doncs serà que no. Tenia un argument de base, un conte de partida molt bonic, una llista mental d'escenes, un univers ric... però -oportunament- els meus companys del 2on curs em van fer just quatre preguntes que em van fer notar que el que volia explicar no podia haver ocorregut a Portbou el novembre de 1901. I els estic agraït d'haver-me estalviat escriure una novel·la impublicable. Però clar, el problema és que m'he quedat sense projecte. Sí, puc anar escrivint contes i fer-ne un llibre, però la formació que em suposaria escriure una novel·la ja no hi serà. O almenys tinc les ganes de fer-la, però sense cap idea que la pugui originar/estructurar. (Ah, i he de llegir; aquest estiu pot ser força literari.)

*****

Un altre vessant és més complex: el de gravar la meva veu. Tinc la recentíssima (dimarts) notícia que se'm farà una cirurgia sense ingrés per a resoldre'm un problema al nas (no el tabic com pensava jo, sinó un no-sé-què que tinc gran). Resoldrà això els meus problemes de màscara? Se m'entendrà en parlar? El més important: encara no tinc una data i no em puc organitzar. Serà d'aquí a dos mesos? D'aquí a sis? El problema aquí ja no és purament mèdic: em val la pena esperar a estar operat i recuperat per gravar veus?
Ho dic perquè, si bé també em queden algunes lletres per escriure (bé) o retocar, jo mateix us admeto que, amb els resultats de la sessió vocal de fa un mes pel "1964" a la vista, tinc clar que, d'haver d'esperar molt, em surt més a compte intentar acabar un altre "Bee" completament instrumental que gravar veus en el meu pèssim estat nasal. He perdut molt des de 2010.
De fet, aquest "Bee" existeix en una primera versió una mica precipitada: "Good Earthquakes". He fet circular (fa almenys dos mesos, potser tres) aquest "estat" entre uns pocs amics, i hi ha crítiques: "dejà vu" (aquesta no la podré resoldre, tot són descartats del "Corrupció"), dispers, es nota precipitat. Aquestes dues darreres les puc treballar.
Això sí, aquest darrer mes i mig estic dormint a la nit i, per molt saludable que sigui mèdicament, m'he quedat sense el meu temps i espai de concentració, amb el que la feina no para d'acumular-se'm. Un desastre.

*****

Visitants? El passat dia 8 vam tocar a Inusual Projects, carrer de la Paloma, 5, Raval, Barcelona. Sí, el nostre primer concert a BCN. Amb un públic no exagerat, però tampoc ridícul. Pel que recordo, va ser un concert prou bo i no se'm va fer terriblement llarg. Potser jo hagués preferit tocar amb la Schönbrun, l'acústica se'm quedava una mica curta, però els altres del grup no ho van veure així. Almenys el concert va contenir un debut: el d'en Marc Campins com a possible nou vocalista, amb una "Shea Stadium" bluesera realment notable. De moment ell es considera a prova, i nosaltres estem dedicant una sèrie d'assaigs a ajudar-lo a aprendre's el repertori. El veiem prometedor. I reconec que, amb la merda de veu que tinc aquests darrers temps, estaré content que algú canti per mi. I si més endavant es considera que també és millor trobar-me un o dos substituts al teclat i la guitarra rítmica, fantàstic per mi, encara que això ho han de decidir els altres. Però veig molt més necessàries les meves cançons que la meva presència efectiva. En fi, no hi ha una gran pressa. I ara estem en un moment personal força bo, cosa que m'alegra.

*****

Altres concerts? El 2 de maig vaig assistir al de l'Exèrcit d'Islàndia al Kau de les Fades, Vallparadís, Terrassa Sûr Mer. Amb entrevista inclosa pel Malarrassa (un que és eficient). En realitat la vam haver de repetir en format teclat d'ordinador perquè in situ no recordaven massa detalls. La versió escrita (dia 7) va resultar molt més enfocada, tant en les meves preguntes com en les seves respostes, i realment llueix: http://malarrassa.cat/2015/05/11/lexercit-dislandia-en-guardia-al-kau-de-les-fades/. El concert com a tal va ser molt bo, i la nova col·laboradora, la Cristina Vallribera, va tocar amb un so distintiu que en si mateix era un encert (recordem que ella ha "mig-entrat" en el grup després de la sortida de la teclista Núria Jaouen, ara amb El Faro de la Alquímia i amb tot de formacions de tall clàssic).
I el passat dia 10, concert de The Spoilers al Parc del Taulí a Sabadell, amb mi sonoritzant (sembla que va colar). Pel que recordo, un molt bon concert on a més vaig fer tot de contactes. Recordem-ho, és un grup de versions amb un cert so hard rock (efectivament, res de ska o salsa, cosa que els honora). Per a l'anècdota, jo no duia gorra, i sota el sol del migdia he tingut la clepsa vermella i sensible durant dies.

*****

Discos? Dos dels Rolling Stones (en unes edicions estranyes: "Beggars Banquet" en mono i "40 Licks" amb quatre cançons de menys, just les que més volia tenir; un dia que baixi a BCN els buscaré en edició convencional) i dos del tito Dylan: "Street Legal" (molt millor del que diu la crítica, almenys remasteritzat) i "Oh Mercy" (el primer disc que li va produir en Daniel Lanois, i quasi tan bo com "Time Out Of Mind"). Tinc una temporada tito, encara que de moment he de tirar d'mp3 per a algunes coses (tot i que ja en començo a tenir CDs). Els dos CDs que de moment no he trobat per descatalogats són el "Beastiality" de The Handsome Beasts (famós per la seva excèntrica portada, però com a disc reconec que m'agrada) i el "twofer" del "M.I.U. Album" i el "L.A. Light Album" dels Beach Boys (tant perquè la meva còpia d'aquest darrer està com embrutada, com perquè el "M.I.U. Album" ha atret el meu sentit del ridícul: un disc desastrós, però divertit d'escoltar; si voleu escoltar el pitjor disc d'aquesta penya, "Summer In Paradise" és el bitllet al terror -jo l'escolto, però perquè dec ser molt fan del grup, i el disc és horrorós-).

Rolling Stones = Gin Rolls Notes = No Sento Grills.

*****

Carta enviada ahir per correu electrònic:

"Bon dia. Era per a comentar-los una idea brillant que he tingut. Aquests darrers quinze anys hem viscut un fenòmen que s'ha carregat l'economia estatal: una enorme bombolla immobiliària, seguida de milions d'execucions immobiliàries per impagament sota l'actual llei i, per tant, milions de famílies endeutades per sempre. Ja s'hauria d'haver vist des de bon començament que uns preus tan cars de la vivenda no els podria pagar ningú, però la gent va haver-se de sobreendeutar perquè igualment necessitaven una casa i els tipus d'interès estaven baixos. Però sobreendeutar-se per 40 anys no és una bona jugada, i ara tots ells estan en problemes, mentre els bancs tenen un sobreestoc de pisos procedents d'execucions immobiliàries que com a molt poden vendre a fons voltor, que no se sap a qui els vendran com no sigui a un altre fons voltor. No podem seguir així. Tots necessitem una casa, però mentre els preus de venda siguin els que són (i mentre el mercat de lloguer sigui tan car com és) ens és impossible convertir-nos en clients vostres. I aquí vé la meva idea brillant: per què, apart d'aprovar una molt necessària dació en pagament, no es fa una rebaixa linial del 95% en els preus dels pisos i es mantenen els resultats així? Així, fins i tot les persones pobres de sol·lemnitat i els pensionistes com jo podríem accedir a una casa i pagar-la. Índex de morositat baixíssims, i tindríeu milions de clients. Tots necessitem una casa. Fins i tot els que ara mateix no podem pagar-la. Tot i que en el meu cas, de mantenir-se la situació actual, em surt molt més a compte anar a dormir sota el pont i tenir una pensió amb la qual poder menjar, que hipotecar-me, perdre el pis per insolvència, i tenir un deute brutal que m'impedeixi alimentar-me. I vosaltres perdríeu una venda. Crec que podeu ser més intel·ligents que això. De fet, podeu passar a ser uns herois només amb una sola decisió. A que val la pena?"