Aquesta tarda he acabat el Requiem. Una obra que em desconcerta a mi mateix, però que diria que com a música funciona. El que no sé és com sonaria en una interpretació en directe. És la primera vegada en 12 anys que faig una peça específicament per a concert, i la primera vegada absoluta que componc una peça només amb la referència d'una partitura electrònica, sense treure la música d'una interpretació al teclat o a la guitarra. I la cosa té el seu intríngulis, perquè crec que serà música tocable, però no sé si serà molt difícil d'interpretar, si sonarà millor o pitjor que en format "sinte midi"... Almenys puc dir que, sense escapar del tot del so més típic en mi, hi ha algunes diferències respecte dels meus treballs "del segle XXI" que el fan interessant: el "Lacrimosa", basat fonamentalment en els acords de 7ª "del Tristany" (un tipus d'harmonia bonica però inestable), i alguns dels altres moviments contenen progressions harmòniques bastant arriscades si les comparem amb el to classicista del "Corrupció" i del "Partisà!" en progrés. Fins i tot diria que l'invent de fer sonar a la vegada un orgue de tubs i un d'elèctric "tipus Farfisa" pot quedar força bé (però això és tal com ho imagino, no sé si a la realitat serà així). En fi, primera etapa resolta. Ara...