Resum de l'any, III. Desembre

-Darrers dies

El concert clàssic del dia 16 va sortir molt bé... excepte la meva veu, completament fora de combat. Vaig obtenir moltes paraules sobre valentia, etc., però no va ser el que havia de ser. De fet, el concert de la Massa del dia 17 a l'atri de l'ajuntament me'l vaig passar fent playback, tot i que potser hauré convençut algú per a que s'afegeixi a la coral. I diumenge vaig haver de deixar d'actuar al micròfon obert de La Gramola, Manresa, pel mateix motiu, tot i que sí que almenys vaig anar a veure les actuacions, entre elles la de Tired Hippo. I després, a medicar-me per un tub. De fet, no vaig participar al concert de Nadal dels Estudi XX per afonia (també aquest vaig anar a veure'l: no el meu favorit, sense ser un desastre).

-Himnes

Ha evolucionat molt ràpid, tretze dels moviments han vist les seves bases gravades aquest desembre, en algun moment fent quatre bases en un sol dia. Això sí, regravaré les dues parts vocals que tenia, ho puc fer millor. També tinc una selecció final de textos, en anglès. Això vol dir:

1. How Sweet The Name Of Jesus Sounds (John Newton)
2. Enthroned On High, Almighty Lord (Thomas Haweis, Aaron Williams)
3. Sometimes A Light Surprises (William Cowper)
4. Blessèd Savior, Thee I Love (George Duffield, Jr.)
5. Lord God The Holy Ghost (James Montgomery)
6. Immortal Love, Forever Full (John G. Whittier)
7. One Sweetly Solemn Thought (Phoebe Cary)
8. Take Me, O My Father, Take Me (Ray Palmer)
9. Holy Ghost, Dispel Our Sadness (Paul Gerhardt, John Christian Jacobi)
10. Spirit Of God, Descend Upon My Heart (George Croly)
11. Come, O Creator Spirit Blest (Rhabanus Maurus, Edward Caswall)
12. Our Blest Redeemer, Ere He Breathed (Harriet Auber)
13. Hail, Thou Once Despised Jesus! (John Bakewell)
14. In the Hour Of Trial (James Montgomery)
15. Nearer, My God, To Thee (Sarah F. Adams)

Encara no tinc una notícia final sobre si ho podré fer en concert a on penso. Però almenys podrà existir en CD, en versió de tres sintetitzadors (Yamaha mm6) i veu, cantada per mi, de 44 minuts de durada. També tinc un disseny final de portada, molt bàsic però adequat, sobre fons groc. Ara només falta acabar de recuperar la veu i gravar veus. Ho tinc a tocar.

-FirstClap

Em van enviar un correu i, després de consultar-ho amb els amics i que em diguessin que endavant, acabo de pujar-hi unes quantes cançons, les més significatives de mi fins al moment. Ara a veure si aquesta és la bona, vull poder arribar al gran públic i crec que ho faig prou bé com per a publicar. O per a actuar (bé) des d'internet. En fi, obren el 23 de gener (creuem els dits).

-Pedals

Danelectro Cool Cat Vibe: una mena d'Univibe econòmic amb bon so, tot i el detall de pujar el volum quan s'activa l'efecte. Boss CS-3: compressor, correcte. Boss PS-6 Harmonist: un pedal harmonitzador/pitch shifter/detuner/whammy molt potent, tot i que requereix de tocar molt bé la guitarra per a sonar net, i recomano assajar el solo amb el pedal activat perquè és fàcil arribar als límits del pedal si un toca notes fora d'escala. I un Daphon 1511A, un pedal de volum estéreo.

-Llibres

Tres sobre artistes: Miró, Dalí i Gaudí. Estrany llegir en castellà sobre artistes catalans, però per demés són bons llibres. També "Macià contra Companys", estic intrigat sobre com serà. I un llibre que no m'esperava: la bio de l'Steve Jobs, que certament pot ser interessant de llegir, encara que jo sigui fonamentalment "pecero".

-Etc.

L'artteràpia no continua. No en puc dir els motius, però hagués preferit poder continuar. En fi, es canvia el tipus de classe i jo hi assistiré, aprofitant per a recollir els dibuixos d'aquests mesos. També, porto un any i mig sense buscar parella, i la situació no és del tot comfortable, malgrat ser millor que quan buscava nòvia. Suposo que és perquè cert assumpte encara cou una mica. De totes maneres he acceptat que no és viable tornar a la recerca amb el tipus de vida que porto. Especialment amb el son invertit i sense diners per a llogar casa.
Un bon propòsit per a 2012 és comprar una guitarra.

Resum de l'any, II. Part vital.

Primer, un aclariment sobre la part I. Amb "un any per oblidar" jo m'estava referint exclusivament a la meva obra, al fet d'haver treballat molt però sense poder concloure i donar al món cap obra. Però no em referia als amics, als de sempre i als nous del Macondo, que m'han donat suport i als que vull agrair el seu esforç. Aquesta és la part de 2011 que no oblidaré. També: els cinc mesos de parada del 64 no han estat de parada general. Agost: vacances, ja em tocava. Setembre i principi d'octubre: Himnes, inconclusa, pot ser que arribi a interessar algú (m'ho ha dit un ocellet). Novembre: treball en el "1980". Desembre: durant una setmana regravo sis bases i això és suficient per a canviar la fesomia del disc. I aquí estic. Possibles crítiques: 1) fer la portada del "1980" sense cap cançó acabada (aquí puc dir que tenia bones fotos i era una feina que ja podia fer, sense preocupar-me del subsegüent to de les lletres, i en tot cas homenatjant el treball de portada de l'"Automatic For The People" de REM); 2) anunciar el 31 de juliol que abandonava el 64 resulta, en retrospectiva, molt melodramàtic. Cert. Admeto la crítica. Però em sentia fatal. No només pel concert del caos, sinó pel munt de feina que encara tenia compromesa del curs anterior. Clar, em sentia a punt de petar. Manera d'aturar-ho: reduir feina. Li va tocar a un 64 que en aquell moment estava fora de control. Podia haver seguit així. Per sort ara ho tinc millor, i 2012 fa millor pinta, a nivell personal, que els anys anteriors. Després d'una pausa per a cantar afònic en un concert clàssic, un concert de coral, i un micròfon obert, el dilluns començaré a treballar per a acabar almenys un dels projectes en marxa.
També admeto que faig servir aquest blog com a mena de diari-quadern d'apunts-vàlvula de sortida. Escriure-hi em serveix per a tenir la ment ordenada. Miraré d'expressar-me més bé a partir d'ara.
Primer any sencer amb en Mas a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Estic espantat amb les retallades, especialment perquè amb la pensió i la sanitat ja m'ho veig a venir. Aquest tio està boig. I a sobre torna el PP, amb menys idees que mai. Bé que saben que Mr. ZP els ho ha deixat fàcil amb la seva incompetència, parlem clar i català. Però hi ha cap alternativa viable a tota aquesta merda?
Mentre, no puc fer tant com voldria en tema independentista, però almenys "estic apuntat" a l'Assemblea Nacional Catalana que es constituirà el proper mes de març, i miro de fer almenys un mínim dins de Terrassa per la Independència. Suposo que a partir d'aquest Nadal podré tornar a implicar-m'hi.
I, en un pla menys polític, m'he fet soci de l'Ateneu Terrassenc, on a més actuaré a solo el proper 9 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.
El passat dia 9 vam anar a la Fundació Miró a veure Mirós. Sobretot Blaus i Constel·lacions. Hi havia quadres molt guays, però admeto que en alguns moments la cosa em resultava tirant a críptica. Tot i que se suposa que la cosa va de l'inconscient i, si em refio del que diu la meva profe d'artteràpia, a mi també em va l'inconscient. Que per cert, cap a la primavera vaig començar amb l'artteràpia. No em pensava que en sortiria el que n'ha sortit, sempre he estat molt tècnic i racional però de sobte sortien cares quan jo dibuixava muntanyes, o escenes dramàtiques quan jo dibuixava formes rectilínies. Admeto estar intrigat.
Anem per la part tecnològica. El PSR-E233 s'ha convertit quasi directament en el meu teclat d'assaig i de directe, tot i que darrerament als assaigs toco la guitarra elèctrica. Segurament els toqui 50/50 en eventuals concerts. L'equipament es completa amb la tauleta de mescles que vaig comprar a l'estiu, molt flexible, i amb uns pedals que m'estan arribant aquests dies.
I amb un ordinador nou, muntat dins del xassís del vell. Processador I5 de doble nucli i 64 bit, 8Gb de RAM, tarja de video d'1 Gb i un parell de targes de so professionals. I Windows 7, que per una vegada em funciona molt bé, tot i tenir una compatibilitat limitada amb alguns programes antics que faig servir. Però entre arreglar coses de l'antic i que em muntessin el nou vaig estar en crisi tecnològica durant la primavera i part de l'estiu. Per sort ara tinc la millor màquina que he tingut mai per a gravar. I em vaig defensant amb Cubase AI4, que fa uns dies he actualitzat.
Adéu REM i Sonic Youth. REM ens han deixat amb el seu millor disc en anys. Era un final cantat, però no per això sap menys greu, sobretot havent remuntat la greu crisi creativa que havien patit des de mitjan anys 90. Sonic Youth encara no han desaparegut formalment, però la ruptura sentimental del Thurston i la Kim fa preveure el pitjor.
Però aquest ha estat un any amb molts discos que han entrat a la meva fonoteca. Quasi he completat la meva col·lecció de Wilco, a falta només dels dos CDs de Loose Fur (això sí, dilluns va ser el primer dia que vaig agafar un CD d'ells en més de dos mesos, el Ghost, perquè començava a estar-ne saturat i volia anar fresc al concert, sí, aquell concert al Palau a on no vaig poder anar per entrada desapareguda. Almenys puc dir que el Ghost és un gran disc. No sé si The Whole Love m'ho semblarà en un futur o no). Sobre Steve Reich, no podia faltar WTC 9/11, encara que sigui sense la potent portada que es va descartar per polèmica (l'Steve comença a sonar previsible, però per sort és una rutina de millor nivell que la del seu antic col·lega Philip Glass. No sé si hi ha alguna obra bona del Glass més recent, però reescriure la seva obra antiga per a bandes sonores no em sembla una jugada gaire interessant). I, començant a finals de l'any passat, he reunit fortuïtament una col·lecció extensiva de música classica (la caixa de 153 CDs amb la integral de J.S.Bach, els 40 CDs de Mendelssohn-Bartholdy i, fa un parell de setmanes, 41 CDs amb greatest hits clàssics que vaig trobar en una 2ª mà per menys de 20 €), que ja he començat a escoltar.
I estic fent moviments per a mirar d'aconseguir encàrrecs de composició, ni que sigui a nivell local. És el que vull ser: compositor.

Resum de l'any, I. Part musical.

Reconec que m'encantaria viure un 2012 relaxat i tranquil en el pla musical. Just el que no ha estat el 2011. Tinc la sensació que és un any en què he treballat moltíssim, però no m'ha cundit. Tinc fins a quatre projectes prop de la graella de sortida, però si em pensava que almenys dos sortirien feliçment durant aquest 2011 anava errat. Per a mi, el 2011 serà sempre l'any del concert del caos, i els nervis causats per allò em van dur a la parada (que havia de ser cancel·lació definitiva) durant cinc mesos del "1964". M'he adonat que tants anys de cantaire de cor no m'han servit per a guanyar nom com a compositor (bé, almenys vam estrenar el "Sanctus" amb la Massa Coral), i ara toca remarcar aquest punt. Almenys, dels concerts amb Els Visitants (Amics de les Arts, La Papa) el més bonic i important va ser el de la Casa Alegre de Sagrera, on vam viure un gran moment. Ara el grup està en reestructuració/electrificació, i hem de trobar un parell de nous membres abans de tornar a l'acció.

-1964

Aquest projecte, d'estètica "sixties", porta arrossegant-se en diverses formulacions des de la primavera de 2010. Però ha estat en aquests darrers cinc dies que he aconseguit quadrar el disc, almenys pel que fa a les bases instrumentals. Les lletres... diguem que en tinc cinc d'acabades, però que la resta de lletres que tenia preparades pel projecte han estat abandonades per manca de prou qualitat i per problemes de mètrica. Això fa que pugui dir des d'ara que el "1964" no sortirà abans del canvi d'any. Però almenys disposo d'uns 69 minuts de música. El diumenge 18 de desembre, després d'una ràfega d'agenda plena i esperem que ja sense afonia, podré tornar al projecte. De moment queda així:

1. Base3 Mar comp
2. Sintonia X-1*
3. La creu d'en Sigmund*
4. Show - Carregar un camió+
5. Brand New Car - Teclats qwerty
6. 112 base III
7. Frosty - Fred aquest matí+
8. Gear VI
9. Drifting Low
10. El perseguit*
11. Bla II
12. Bla llarg
13. Bingo!
14. Estroboscopi*
15. Bingo II base
16. Grogui
17. Aftermaths
18. Around A Bee
19. Moe Meo
20. I's a Steal
21. Bum! Said The Bell - 1964
22. Quorum
23. La nit dels aminoàcids*

(*=acabada;+=lletra i música fetes, pendent de veu).

-1980

És un ramal del "1964" que s'està constituïnt en projecte per dret propi. Parteix de dues gravacions descartades del "64" (perquè no encaixaven; però són prou bones) a les que de moment he afegit quatre cançons més, que ja hi vagin segures. També té una portada definitiva amb fotos i collages de la meva autoria. Apart, hi ha un cert grup de cançons que no sonen a definitives però que ben gravades podrien aspirar a entrar al disc definitiu. La idea de base és fer un disc que es referencii, estèticament i temàtica, a l'any del títol. Així, vull provar de posar força sons de sinte analògic, recreats amb l'mm6. En fi, no està tant madur com voldria (o com podria haver estat d'haver tingut un any més tranquil) però l'inici és força prometedor. Les cançons ja incloses (sense lletra cap d'elles) són (noms de treball):

Yupiii!!! base 2 16 bit limit
TechnoPiece 16 bit limit
Jazzy base*
Gafas 16 bit base 2
Celtic Harp 16 bit base
Monroe base 1 corregida*

(*=provinent del "64").

-Santuari

És el vell i conegut "Partisà!/Elbert Emulov" de tota la vida, ara ja amb una obertura definitiva. També sense cap lletra, però amb 79 minuts de música, 22 cançons, i un treball d'estructuració notable. Per què el canvi de nom? Es veu que un músic polonès s'ha posat "Elbert Emulov" com a nom artístic. De passada, mirant el fullet del CD de Younger Than Yesterday dels Byrds em vaig assabentar que el primer nom que havia de dur aquell disc era "Sanctuary", i vaig pensar que era una bona idea per a un homenatge. La sonoritat, degut al seu orígen majoritari de 2005-7, és la d'un "Corrupció" amb temes més condensats. Per això mateix me'n refio molt.

-Himnes

Va sortir com a projecte de concert, però no he sabut res d'aquella gent. Si me'n surto, serà concert, però si no, penso que com a disc no quedaria tan malament, si no hi comptem que és un projecte amb estètica "Corru" i per tant no afegeix estrictament res. Però el que tinc (dos moviments completes i deu esbossos) sona bonic. Es tracta de musicar dotze textos d'himnes anglosaxons, i de moment "How Seeet The Name Of Jesus Sounds" i "Nearer, My God, To Thee" tenen una forma que podria ser definitiva. No és que vulgui fer proselitisme, però sí que és cert que com a textos de certa vàlua artística m'han cridat. I també, admeto, agafar textos del domini públic em pot permetre definir ràpidament una obra, jo que sempre tinc tants problemes per a escriure lletres. Almenys, espero que arribi a un determinat públic a qui dec un concert de música bonica des del passat mes d'abril.

Quatre projectes, dels quals és el meu propòstit treure'n almenys dos ("1964" i "Himnes"), si es pot els quatre, al llarg d'aquest proper 2012. Esperem que tot vagi bé i no tingui més entrebancs.