Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, d’abril 27, 2018

Woody Woodpecker Symphony On The Rocks

La major i millor de les noticies ha ocorregut: amb una mica de col·laboració dels meus antics companys de grup, dimarts 17 a la tarda em vaig posar mans a l'obra i vaig crear un Bandcamp... amb l'obra oficial completa de To Be Continued!!! Està rebent molt bones crítiques. Estic molt content que encara importem. Si ho voleu escoltar, l'enllaç és: https://tobecontinued1.bandcamp.com/

*****

Dijous 19 vaig anar a la Facultat de Medicina de la UAB a llegir la meva història de vida de tres pàgines, en el que suposa el meu retorn a l'activisme en Salut Mental fora de Terrassa. Va anar prou bé, tot i que he de resumir alguns passatges de la meva història.
A la vegada, el passat 25 d'abril vaig entrar com a soci a Activament. Encara no sé què hi faré, vaig molt perdut. Però almenys hi podria fer activitat a Terrassa, cosa que Obertament, amb l'important que ha estat a la meva vida, no ha acabat d'aconseguir (espero que s'hi decideixin ben aviat, hi tenen un cert quòrum).

*****

"Development Hell" ("Infern de desenvolupament") és un concepte que he après de la Viquipèdia fa pocs dies, i es refereix a aquells projectes creatius que s'eternitzen sense ser oficialment cancel·lats. Passa molt a la indústria cinematogràfica de Hollywood, on moltes pel·lícules tenen processos de creació especialment entortolligats i que duren molts anys abans no es conclouen, si es conclouen. També hi ha projectes discogràfics que hi acaben anant a parar, des de "SMiLE" fins al "Chinese Democracy". A mi em passa continuament, però després de l'experiència del "Corrupció" he après a tenir molts projectes a la vegada, i un o altre està més a prop d'acabar-se que la resta.

*****

Pensant en com fer un parell de modificacions al meu rack més important. En concret, posar-hi un amplificador d'auriculars que tinc i fer una minicura al meu patch bay.

*****

El passat 24 d'abril vaig passar-me per El Prat Ràdio a participar per segon cop al programa "Moure Soroll", on vaig presentar la meva recent trilogia de discos instrumentals, en vam punxar set temes, i vaig interpretar "Amsterdam" en directe amb la "Drown", la meva millor acústica. La veritat és que va ser una molt bona estona i agraeixo profundament als responsables del programa que m'hi permetessin aparèixer. Especialment perquè és un dels pocs llocs on els músics independents de Catalunya podem presentar el nostre treball davant de noves oïdes. L'enllaç del podcast és https://www.ivoox.com/moure-soroll-521-24-04-18-audios-mp3_rf_25607985_1.html.

*****

El diumenge 22 d'abril a migdia la Massa Coral vam participar a la Missa de Sant Jordi a la Parròquia de Sant Josep a Terrassa. Hi vam cantar la Suite Litúrgica de Butler, un compositor poc conegut, i algunes peces més (incloent una d'africana amb jo tocant el djembé). Ens va sortir tot molt bé i el públic ho va rebre tot amb delit. Un molt bon matí. Vaig aprofitar per passar un CD d'"Himnes" a una responsable de la parròquia per a que em tinguin en compte si un dia necessiten una composició, i amb permís per emprar "Himnes" si els agrada. És una situació tan peculiar com vulgueu, però es veu que la música religiosa és un dels meus forts com a compositor, i val la pena intentar-ho si em permet eixamplar el meu públic.

*****

La setmana que vaig dur els peus embenats després de la fallada de cames del 8 d'abril la vaig invertir llegint una biografia del Bruce Springsteen. Era per matar l'aranya, però per a mi era important llegir un llibre. Demostrar-me que puc, que per a mi no és un disbarat agafar un llibre. Això sí, sé que fins l'estiu ja no podré llegir més. No m'agrada.

*****

La tarda del 26 d'abril vaig acostar-me a la BD2 (Plaça Roja) a veure com una altra persona guanyava el II Concurs Literari Paraules i Roses del Club Social Egara. Què hi farem!

*****

La nit del 23 al 24 d'abril vaig començar el treball en un nou disc, "Bongo", centrat en ritmes llatins. Encara tinc molts dubtes sobre com enfocar el projecte per a que sigui realment innovador. En tot cas, portarà temps. També tinc una idea per a un EP amb cinc cançons en diferents estadis d'acabament, amb la idea que sigui cantat i que només figuri al meu Bandcamp (dues candidates són "MR Blues", ja acabada, i la base de l'antiga "Crucifixió" amb una nova lletra).
De totes maneres, reconec que estic molt frenat per la meva agenda del dia a dia i que no tinc forces per al projecte que de veritat m'agradaria fer: obrir-me a l'estètica del "Yankee Hotel Foxtrot" de Wilco, aprenent a la vegada noves tècniques de grups tan innovadors com Radiohead, Super Furry Animals o The Flaming Lips, i fent servir a fons el meu rack d'efectes (dos dels meus tres compressors encarta no els he fet servir, i el rack d'efectes Behringer no veu ús des de 2007; el previ Tascam també l'hauria d'aprendre a fer servir). També seria bona idea aprendre a samplejar per a expandir la meva paleta sonora. En suma, treure'm vicis del damunt, renovar-me, tornar a ser experimental i bon enginyer. Com encorseta no tenir espai ni temps...!
Necessito juliol i agost per mi. Com sigui.

*****

Aquest vespre (27 d'abril) he anat a veure el "Dido i Eneas" dirigit per la Rosa Maria Ribera que han fet a l'Auditori Municipal. Musicalment ha estat realment bo (la Maria Mateu, la meva antiga professora de Cant, ha estat superlativa, encantat d'haver estat el seu alumne), i fins i tot la presentació ha estat bona. Ha estat una fantàstica nit per a ser a Terrassa. I hi he vist a força coneguts participant-hi, també. Reconec que, com a compositor, m'agradaria reconnectar amb ells. El que no sé és com. Però, set anys després del "concert del caos", potser ja és hora que ho faci. També estic de força millor humor i més tolerant i obert. Tinc un cert prestigi en el món del pop-rock independent català però als meus quaranta-dos anys el món clàssic encara m'ignora com a compositor, i clar, una estrena pública ajudaria a difondre el meu treball. Així que vaig buscant una escletxa.

*****

Una cosa bona és que m'han proposat que Els Visitants participem al Dia de l'Orgull Boig el proper 20 de maig, i tocarem a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona davant de milers de persones. Estarà molt bé si ens permet significar-nos i connectar amb una certa bossa de públic. Almenys les cançons i el nivell interpretatiu hi són. Ara és aconseguir trencar el mur creat per les discogràfiques i agències de management, i arribar a TV3, on tot es decideix.

dimarts, d’abril 10, 2018

Hipnotic Tango

Volem en Josep Lluís Trapero de nou com a Major dels Mossos. El que li han fet a aquest home és una injusticia. És un heroi, i un símbol de tot el que volem que vagi bé al nostre país. Un país patit.
Visca la República!

*****

És Soraya Saenz de Santamaría una alcohòlica? I Jean-Claude Juncker?

*****

El meu primer sintetitzador va ser un Yamaha PSR-6. Molt bàsic, me'l va regalar la meva germana Mercè el 1990, i el vaig preferir a un Kawai que hi havia a la botiga (Casa Farràs) i que sonava massa estrident. El PSR-6 usava síntesi FM de quatre operadors, i no es podia programar. Tenia una estranya polifonia de nou notes, que en sons de vuit operadors disminuia a quatre veus. Hi vaig compondre els "2000 mosquitos", i va romandre actiu fins el 1994 (els meus anys de minimalisme), quan el seu teclat va començar a fallar. Ja no existeix. Reconec que m'agradaria trobar-ne un emulador per a integrar els seus sons en la meva música actual.

*****

Recordo quan anava a per una elèctrica de dotze cordes. Volia una Rickenbacker 370/12, o almenys una 360/12, però va resultar impossible encarregar-la des de Terrassa a finals de 2006. Fustrat, estava mirant Danelectros barates de dotze per internet quan em vaig trobar una imatge d'una Fender Stratocaster de dotze, vaig comprovar que estava a la venda, i vaig anar a Casa Farràs a encarregar-la. Va trigar bastants dies (només en quedava una al magatzem de Bèlgica), però el 27 de febrer de 2007 va arribar i la vaig anar a buscar. Per mi va ser un impacte. Tots aquests anys després, la puc resumir com una guitarra amb un molt bon moble acabat en Lake Placid Blue (fabricada el gener de 2005 al Japó) i amb una pastilla de pont fantàstica, encara que les altres dues pastilles tenen massa greus (totes tres són ceràmiques, i només el tema col·leccionisme m'impedeix fer un experiment amb pastilles Fender Custom Shop). En tot cas, em va motivar a buscar també una Strato de sis, americana, que quan la vaig recollir el 16 d'octubre de 2007 va resultar ser espectacular, tant més quan reconec que no sabia com sonaria, només volia una Strato "de veritat" després d'anys tocant amb guitarres "amb forma de Strato" però que no arribaven a quallar.
Al final, inundat per la mística d'"has de tenir una Rick, la guitarra dels grans", el 25 de febrer de 2016 vaig entrar en financiació i vaig sortir del Guitar Shop de Barcelona amb una Rickenbacker 330/12. Una bona guitarra... però no tan millor que la Fender Stratocaster XII com per a justificar l'enorme esforç econòmic que em va requerir. Així que he deixat de mitificar Rickenbacker com a marca (tampoc no sóc molt fan dels propietaris de l'empresa i les seves decisions). Conservaré la que tinc, però no m'imagino comprant-ne una altra. Especialment amb els pocs diners que tinc sempre.

*****

El millor baix que tinc és un Fender Jazz Bass Highway One de 2007, que no vaig poder adquirir fins a la tardor de 2015. Desconec el seu nivell real de qualitat, i el cert és que la sèrie Highway va rebre molts pals en el seu moment. Però me n'encanten el seu so (especialment amb pua i "palm muting") i el seu màstil. Únicament li canviaria que tingués un sol volum i un selector de pastilles de tres posicions (els dos volums no són molt útils en un circuit passiu, i quasi sempre els tinc els dos al màxim, sense canviar a una sola pastilla com sí faria d'una altra manera). Per la resta, un "top loader" amb acabat "sunburst" satinat no molt resistent, però reconec que no miro excessivament l'estètica en comprar un instrument.

*****

-Squier VM Telecaster: Nashville
-Squier VM Jazzmaster: Pieholden
-Fender CIJ Stratocaster XII: Califòrnia
-Fender American Series Stratocaster: Antàrtica
-Epiphone Riviera: Mythbusters
-Epiphone Wildkat: Nothammer
-Epiphone Dot Studio: Scarlett
-Gibson Les Paul Studio: Schönbrun
-Rickenbacker 330/12: Glendor
-Hagstrom Viking Deluxe 12: Searcher
-Casio MG-510: Crashbird
-Älvian 335: Connecticut
-Älvian "SG" estéreo: Victòria
-LAG Arkane 100: Dimebag Darrell
-Samick Flying V: Fairchild
-Yamaha Pacifica 112v: Firebird
-Ibanez Talman 302 IV: Audiodelia
-Sterling Stingray SR-50: Mississipi
-Admira Paloma: Pigeon
-Acústica Storm: Illinois
-Fender Villager XII: Windfall
-Yamaha LL16ARE: Drown
-Guild M-240E: Westerly Archback: Airportman
-Baix Storm: Barstow
-Baix acústic Academy: Saint Louis
-Fender Jazz Bass Highway One: Sebastopol
-Warriors P-Bass: Pink Floyd
-Höfner 500/1 Ignition: Beatle

dilluns, d’abril 09, 2018

Johnny 99

I Puigdemont. I Trapero. Només espero que aviat el tinglado espanyol se'n vagi a terra: a ulls estrangers ja ho està fent. No trobarem a faltar Espanya.
Això sí, encara no entenc què fan al Parlament. És molt avorrit.

*****

He consultat amb el banc com finançar un pis de màx. 40.000€. Ha de ser hipoteca, i es pot estudiar de fer-la al 100%, però he de disposar de 6.500€ per les despeses. Són diners, la veritat. Però reconec que em pensava que serien 12.000. Així que aquest 2018, l'any de pagar crèdits, serà també l'any de mirar com posar-me a to i a més reunir tots aquests diners. Sigui com sigui, m'he de poder plantar a gener-febrer de 2019 en condicions. I llavors mirar si puc fer el pas, que em cal moltíssim. Serà l'any dels concursos...

*****

El "Harbingers" està tenint una bona acollida. M'agrada. En total, una trilogia de discos instrumentals amb bons resultats.
El següent, això sí, ha de ser cantat. Això ja em costarà més.

*****

El passat 2 d'abril vaig gravar noves veus per a les pistes 1 i 15 d'Himnes. No sé quan ho podré continuar.

*****

Diumenge 8 al vespre em van fallar les cames a l'estació de Terrassa Rambla, tornant de veure "Attila" de Verdi al Liceu (una gran nit), i ara escric amb els peus embenats per esguinç. Seran unes vacances de deu dies, que encara no sé fins on em rendiran. De moment he començat una biografia de Bruce Springsteen que tenia voltant (amb una infància i adolescència duríssimes, vagi des d'aquí tot el meu reconeixement). I després aniré a per la seva autobiografia, que tinc en anglès i que em diuen que és molt bona. Però tinc una pregunta: fa servir pedals Boss?

*****

A la vegada, la rondalla del matí està ja tranquil·lament difunta. Hi havia dos projectes allà dins, i portàvem temps sense avançar. En fi, quan estigui bé aniré allà a recuperar un ampli que hi tinc i tornar la clau de l'armari. Almenys el grup Harmonia continua, i fem concerts. No té res a veure amb la meva obra més creativa, però almenys m'ha servit per entrar en contacte amb un repertori que abans menystenia. I crec que aviat tornaré a ser segon baixista en el grup... He descobert que m'agrada tocar el baix, i que hi tinc un toc personal i únic. Vull perseverar-hi.

*****

L'abril de 1995 vaig comprar-me el "Bleach" de Nirvana, i em va impactar moltíssim. Tant, que el 27 de juny següent em vaig comprar una elèctrica Encore "SSH" de tipus Stratocaster. En pocs dies l'Òscar Roig em va regalar una acústica seva que ell no feia servir per res i que li havia fet un luthier, segurament en algun moment dels anys setanta. No conservo cap de les dues, les meves dues primeres guitarres.
La Encore, malgrat que el 1995 em semblava un somni, era molt problemàtica. El selector de pastilles es desajustava cada un cert temps i havia d'obrir la guitarra per a arreglar-lo. El vibrato em desafinava la guitarra, i això que era una còpia del d'una Strato de veritat. A la vegada que el pont em petava les cordes (no hi ajudava que per a obtenir distorsió hagués de passar el seu senyal per la gravadora de cassette saturada i tocar molt dur, a joc de cordes cada setmana). Les clavilles eren dolentes. Sonava a "damn cheap banjo". I a més hi vaig fer tots els experiments possibles amb l'acció i l'alçada de les pastilles, que per a sonar prou fort havien d'estar molt altes, el que va fer que no sonés mai afinada degut al "string pull" magnètic. De fet, les alçades de les pastilles van acabar determinades pel meu gust per emprar les de màstil i centre com a "trasts" per a sons superaguts i tocar com els Sonic Youth. Normal que el 2007 li comprés la Casio a l'Òscar, no era perfecta però era una millora (i ara, tunejada, és un gran instrument, potser el més personal que tinc). Ambdúes van sonar una temporada a través d'un ampli Crate defectuós que mai no va funcionar bé i que ja no existeix.
L'acústica, al seu torn, era una guitarra a l'estil "petite bouche" de les Maccaferri emprades per Django Reinhardt. Li vaig haver de posar cordes i celleta només començar (això, amb els meus nuls coneixements de lutheria, va conduir a una acció altíssima). El cas és que el luthier que la va fer no era ni de bon tros el que la seva fama indicava, i la guitarra va resultar un desastre. El so era mat, acartronat i sense greus, encara que potent. El diapasó estava esquerdat. Hi havia defectes d'acabat per tot arreu. A sobre, al cap de poc va rebre un cop accidental i es va esquerdar per darrera, amb jo intentant una reparació amb enganxador Imedio que no va sol·lucionar gran cosa. Almenys mereix menció com la meva primera acústica, com la guitarra on vaig compondre les línies mestres dels "Misticismes" i dels "Marcianitos", i com la guitarra que se sent en algunes mescles molt primerenques del "Corrupció", disc on hagués acabat sonant si no hagués comprat per casualitat la Samick de dotze cordes que hi vaig emprar (i que ja no tinc, havent patit una ruptura al claviller i, molts anys més tard, havent comprat la Fender Villager que li dóna mil voltes; la Samick me la vaig vendre).
Els seus finals van ser: la Encore la vaig vendre de segona mà i té segon propietari, amb el que almenys algú hi està aprenent com tocar la guitarra; l'acústica anònima ja ni la vaig vendre, simplement la vaig deixar al costat del container el novembre de l'any passat i no sé si algú la va agafar o dorm el son dels justos en algun abocador. Cap d'elles no era com per morir per ella, però reconec que són un bon record nostàlgic. Almenys van ser les guitarres amb les que vaig iniciar-me en l'instrument. I quan vaig estudiar a Crash, un dels meus companys em va donar un bon consell: tractar de sonar bé a pastilla neta o acústic, sense distorsió o efectes. Clar, al principi era molt desmoralitzador comprovar que malament sonava. Però avui en dia toco força bé en net (i amb millors guitarres i amplis), i faig servir poc els efectes (amb els meus preferits essent la compressió -en estudi- i el Univibe; faig poc ús de les distorsions, amb la meva favorita essent el Boss Blues Driver).

diumenge, d’abril 01, 2018

Brescia

Acabo d’acabar el «Rainbow Harbingers in Teledysk»
i n’estic fent els backups. És cert que és un altre
disc instrumental i que no ofereix sorpreses. Però
en si mateix és bo. Simplement, no crec que pugui
acabar els àlbums vocals pendents abans de l’estiu:
«Disfunctional» (amb lletres i tot), «1980» (sense
lletres encara, segurament seran en anglès) i refer
«Himnes». L’»Estratègies» requereix de molta feina
encara, i serà el darrer de la cúa (vull gravar els
cantants sense pressions). (I el "Santuari"...)
I ara em queda una carpeta titulada «Wendoline» i
plena de restes de tots aquests anys. En poden
sortir moltes cançons, però sense cap garantia de
qualitat. La deixaré reposar. Com la carpeta de
temes per guitarra: sona força decebedora.

*****

Amb el tema de l’habitatge no sé si estic fent
plans o m’estic autoenganyant. Ho tinc fotudíssim.
Almenys no és culpa meva.

*****

Pobre Puigdemont, pobres consellers a l’exili, i
pobres presos polítics. I mentre això passa, al
Parlament encara juguen a veure qui la fa més
grossa. Per primer cop des de 2001, no sé a qui
votar. O si anar a votar.

*****

Que poc que m’he pogut concentrar. Volia escriure
durant aquest pont, però la son em mata.

*****

El festival per la llibertat d’expressió està
congelat. Mala pluja ens el va espatllar.

*****

El Frontman és a arreglar. Com la «Audiodelia»,
amb problemes de massa.

*****

Almenys em va anar molt bé «explotar» fa un mes.
He pogut acceptar el meu destí. I ara em vull centrar
en construir-me una vida només per mi. Per sort sé el
que vull, i no vull haver-me de discutir amb ningú
pel que vull fer a la vida.
Bé, per sort tinc els amics. I això és molt bo.

*****

A veure si el satèl·lit xinès ja és el barret d’algú.