http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/feina-20-una-evoluci
Notes al nou "Feina 2.0" (2019-21)
El 2019, molt insatisfet amb un disc que contenia els meus "hits" però que fallava tant en la producció com en algunes pistes "de farciment" (únic àlbum meu en fallar tant en aspectes crucials), em vaig decidir a retreballar-lo amb paciència. Al final, he substituït quatre cançons, n'he regravades parcialment la gran majoria, i només queden intactes "Automatic Day" i "Amsterdam" (no toquis el que ja està bé). I ara, a la fi, aquest "Feina 2.0" sense "adjectius" és a punt per a prendre el seu lloc en el meu catàleg, que entre 2020 i 2021 ha crescut en quantitat i en qualitat. Tot junt, una molt bona notícia.
Lluís Paloma, "Patinet", 31 de maig de 2021.
Notes al "Feina 2.0 (una evolució)" (2009-10)
"Feina 2.0 (una evolució)" és un disc de gestació caòtica marca de la
casa, però que va originar-se per casualitat. En realitat té molts
orígens. Anem per parts. El juliol de 2005, volent provar la meva teoria
de com es construïa una típica cançó de la ràdio, vaig fer en dues
sessions i 3 hores d'estudi una cançó anomenada "Automatic Day", amb una
lletra improvisada feta quan el meu primer intent de lletra "de
protesta" va fallar estrepitosament. En aquell moment odiava la cançó, i
segurament no l'hagués deixada escoltar a ningú si el "Corrupció"
hagués trobat editor i s'hagués publicat feliçment el 2005. Però a
finals d'aquell any, abatut per haver de guardar al calaix el meu millor
disc, li vaig enviar al Toni Noise la primera mescla de la cançó,
avergonyit. I li va encantar! Quasi va coincidir amb el meu trasllat de
casa. L'agost següent, cremat i de tornada de tot, vaig decidir gravar
un àlbum comercial per a fer de cavall de troia davant de la Indústria.
Acabaria essent un repositori d'idees per a altres discos, però la
versió original del disc, titulada explícitament "Busco feina" i després
retitulada "Accident!" per consell d'un amic, era inescoltable, com
pensava que havia de sonar. Ai! Els meus amics van opinar que allò era
un "Corrupció" aigualit i que no era comercial. I aquí vaig decidir
avortar el projecte. No passaria vergonya per allò.Van passar dos anys. Els meus amics semblaven penedir-se una mica de la seva oposició inicial al projecte, però jo, enfrascat en les diverses configuracions del "Partisà!" (que encara ha de sortir quan escric aquest text), no volia saber res del meu pitjor àlbum. Llavors van ocórrer dues coses, no recordo en quin ordre: "Amsterdam", gravat com a demo pel disc avortat, estava agafant volada com a millor tema meu post-corrupció malgrat tenir alguns problemes de sincronització, i vaig decidir afegir-li pistes amb un editor d'àudio per a arreglar la intro, afegir el nou so de la meva Strato XII i fer algun doblatge de melodia amb una mostra d'orgue. Va sortir bé. I també vaig fer una demo d'un nou tema que volia proposar a To Be Continued, "La crucifixió dels Beatles", però em va sortir tan completa que el Jordi Ibañez em va dir que la fés servir per a originar un nou disc meu que inclogués bateries (cosa certa en aquest tema quan el Ferran Valldeperas va tocar una bateria de veritat a l'estudi d'un bon amic).
Així, vaig anar gravant cançons, noves i velles, durant bona part de 2009, amb un important avenç a l'agost... i parada fins a finals de novembre per agenda plena. El desembre, "(Ja no) busco feina", un disc que compartia cinc temes amb l'àlbum avortat (quasi tots millorats amb overdubs o regravacions) però que semblava ser més atractiu. I que, d'alguna manera, em permetia obtenir prou repertori nou per a allò que feia anys que se'm demanava insistentment (i que no podia fer per falta de repertori i de temps): un concert de música meva, que finalment es va fer l'11 de juny de 2010 al Petit Cabaret del Coma 9. Un cop fet, em vaig mirar de nou el disc i tenia bastants defectes causats per les presses: quatre temes contenien errors de gravació, "amelodies", lletres fallides... i dos temes més havien rebut força pallisses per part del respectable. Vaig decidir passar-me l'agost refent els quatre temes esmentats, i vaig treure els dos pitjors temes (remanents de l'àlbum avortat). Això em deixava un final de disc tirant a tranquil, però almenys la nova versió de l'àlbum no contenia cap desastre i ara ja podia anar pel món amb el cap ben alt. I la vaig retitular "Feina 2.0 (una evolució)". Això em permetia prendre distàncies amb l'àlbum avortat, i a la vegada remarcava les diferències amb la versió "1.0" de l'àlbum. I a la portada vaig aprofitar per a remarcar les cançons més potents, de cara a discogràfiques. Entre les escollides, naturalment, "Automatic Day".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada