Ahir vaig assistir a l'acte fundacional de l'Assamblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi. Em vaig complicar la vida volent fer de votant i de cantaire amb Poble Que Canta. Al final vam cantar molt bé però jo vaig perdre'm bona part de les votacions. Almenys em va quedar l'entusiasme de veure com una cosa sí funciona. I anècdotes com veure com l'Oriol Junqueras feia declaracions per a la premsa a un costat de l'escenari o com passar una certa gana degut que estic a règim per culpa del sucre.
Això sí, a l'autocar que ens retornava a Terrassa van haver de posar Mesclat. Reconec que hauria d'entrenar-me a llançar consignes, però per la resta em frustra que el món indepe prefereixi coses com Mesclat a música més ben construïda. Vaig donar una còpia del Corru al propietari del CD per a que pogués saber de primera mà per què em mostrava tan crític.
I arribo a casa, encenc l'ordinador i m'adono que Vilaweb ha penjat un video de baixa resolució amb tot l'acte, de 4 hores 26 minuts de durada. I que és a YouTube. Me'l vaig baixar i el vaig mirar selectivament, a veure on sortia. I resulta que només sortia pujant a l'escenari entre els minuts 6:07 i 6:11. Per la resta, les tres intervencions del cor, certament notòries, només van ser filmades de tenors cap enllà. Jo podria no haver cantat i no hagués fet cap diferència. Llavors miro el tros del video pel que vaig enviar cançons i ni rastre d'en Patinet. Si el Lluís polític estava exhultant, el Lluís artista estava una mica mosca. Cert que cap de les coses que vaig fer per a garantir-me una projecció en data tan assenyalada tenia garantit l'èxit, però de veritat que tinc mala sort. En fi, ara toca pencar de valent per la independència.
Que dilluns passat també vaig tenir un paper actiu a l'acte de TxI al Centre Escultural, com a dissenyador gràfic i com a cantaire. I el bo és que havíem llogat la sala petita però ho vam haver de moure tot a la sala gran de tanta gent com va venir. Feia patxoca.
********
Aquests dies estan exposades quatre pintures meves en una exposició col·lectiva a la biblioteca del Districte 6 (Rambla Francesc Macià). Aviat es mouran a un altre lloc, crec que a la Biblioteca Central. Les pintures són: a) una de l'any passat basada en un Monet i amb una església de París però amb algun toc propi; b) un monòcrom groc, del que estic molt content; c) un recent nu-amb-quadre relacionat remotament amb un picasso, i que potser necessita un últim toc, però la cara de la noia és la de Mac OS; i d) un recent quadre amb un toro mecànic en un magatzem, una mica autobiogràfic.