Amb els
reculls de rareses "Un diumenge electoral..." i "Duncan
Drawings IV", posats a internet el 20 de juny passat, ja he
donat sortida a quasi tot el meu fons de composicions de difícil
catalogació. "Un diumenge electoral..." és una mena d'EP
amb gravacions massa poc polides o aconseguides com per a
alliberar-les al gran internet, pel que només estarà disponible al
meu Bandcamp i a 0€. A dins, el més important de les "maquetes
del '94" (1-3, 8-9), dues peces minimalistes que m'havia deixat
al tinter (4-5), i dues restes del "Corrupció" de les que
no he trobat què més fer-ne (6-7). Allà estaran per a qui les
necessiti.
Mentre, el
"Duncan Drawings IV" acaba la sèrie en un to una mica
confús. Crec que és millor que l'I, però potser no iguala el II i
el III. De totes maneres acompleix uns mínims, i potser és el que
m'ha portat més feina, ja que moltes de les demos originals d'aquest
material eren un desastre, cançons improvisades amb el Casio CTK-601
l'estiu de 1998 mentre buscava desesperadament el meu so. Ara
llueixen força més bé. Igualment no és material molt cohesiu,
especialment per la inclusió de quatre rockers estil 1955 que he
tret dels meus projectes actuals, on no encaixaven.
I això em
deixa una mica més lliure.
*****
Crec que va
ser diumenge passat que va morir l'Esther Gago. Només hi havia
coincidit un parell de vegades, una a "La nit estèrica" i
una altra al Bartinis, les dues vegades amb els Visitants. Aquesta
darrera vegada va ser quan vam parlar de veritat, i vaig veure que
tenia idees molt bones i molt combatives sobre la música independent
i el fet de programar-la. Se la veia molt plena de vida, tot un
personatge. No li ha durat. Potser he tingut una reacció més freda
que d'altra gent, de vegades em pregunto què hauria passat si
m'hagués estat permès de no apagar els meus sentiments. En tot cas,
fa uns minuts he estat mirant el seu perfil de Facebook. Desenes de
persones deixant-li emocionats missatges de record. M'adono de
l'onada de dol i d'amor que ha recorregut Terrassa aquests dies. Vagi
des d'aquí el meu record a una dona que ara m'hagués agradat
conèixer més.
*****
Dimarts 21
hi va haver la festa de fi de curs de l'Ateneu Terrassenc. Hi vam
participar els d'Un Munt De Mots, amb una lectura de contes (hi vaig
llegir "El Silenci Absent", el meu conte més curt) i, com
a final, la lectura d'un conte de la Merche, la Mercè Martínez
Salvador, la primera companya d'UMDM en morir (de càncer, el passat
4 març). En vam passar un breu powerpoint amb fotos i una mica del
concierto de Aranjuez com a homenatge. Estem totes tristes per la
seva pèrdua. I sembla que en tinc un munt d'obres mestres al meu
disc dur. N'estic fart d'aquest 2016. No som ningú.
Al final de
l'acte hi va haver un concert prou agradable de músiques dels segles
XVI a XVIII.
*****
Ahir
dissabte dia 2 vaig passar el matí a Granollers cantant cançons
patriòtiques amb gent d'allà (una molt bona experiència, decidida
en veure que un acte de salut mental a Tàrrega "no comptava amb
mi" i no hi anava a fer ben bé res), i a la nit concert de la
Massa Coral, molt ben rebut, tot i que a mi se'm va fer difícil
d'empassar. I ara, vacances de coral i de dibuix fins al setembre.
*****
Dimarts 28,
al final d'un dia innecessàriament complicat, els Visitants ens vam
reunir al bar Apol·lo. La notícia: el nostre baixista, l'Albert,
ens diu adéu. Vol parar de tot el tema musical durant una llarga
temporada. El cert és que jo ja m'ho veia venir des que se'n va anar
a viure a Barcelona per tema laboral. Fer tant recorregut amb tren
cansa. Bé, ens ha fet de baixista, i molt bé, durant quatre anys.
Al setembre li gravaré una cançó que m'ha demanat de gravar-li,
cosa que faré encantat. I per la resta, descansarà, que ja li toca.
Amb el que quedem només tres Visitants (els dos Marcs i jo, recordeu
que el Mario va canviar a Spoilers a principis de Febrer, una
meravella sonoritzar-lo), amb ganes de continuar i de buscar un nou
camí que de moment no acabem de concretar. Espero que la meva nova
pedalera hi ajudi... (Més sobre ella, més avall.)
*****
Continuo
alarmat pels preus dels pisos, tant de compra com de lloguer. La meva
situació és: ja quasi estic de l'estudi i del meu arsenal de
directe, aquest juliol quasi ho he deixat tot acabat. De fet, a
l'agost aniré més per llibres que per una altra cosa. I a partir
del setembre em posaré a estalviar. Però estalviar per a què? Vull
dir, els lloguers del mercat lliure em resulten inabastables, i
demanar una hipoteca és quasi un impossible, per les condicions de
les hipoteques disponibles i pels propis preus dels pisos. Estem tots
amb l'aigua al coll i les immobiliàries continuen tractant-nos com a
milionaris despreocupats. No ho entenc. I ells haurien de tenir clar
que sense preus assumibles no hi ha negoci.
Apart que he
demanat totes les ajudes demanables als organismes públics i privats
i res. M'han deixat sol. Es veu que per a que algú t'ajudi ja t'has
de trobar vivint sota el pont. És absurd.
*****
Política?
Quin merder. I com que analitzar el caos no és massa factible,
millor que ho resumeixi amb les meves decisions personals. 1) Sóc
pro-Brexit. Odio la Unió Europea. En vaig voler deixar de ser
ciutadà i no me'n van permetre de deixar de ser-ho sense passar a
ser un apàtrida. Que se'n vagin a can pistracs i així ens treiem
del damunt a aquella colla d'imbècils de Brusel·les i el seu pèssim
comportament amb els refugiats sirians o la classe obrera europea. 2)
Odio la CUP i espero que a les properes eleccions al Parlament de
Catalunya (eleccions que poden estar a una qüestió de confiança de
distància) no els votin ni els seus familiars. De fet, estaré
encantat si algun dia no molt llunyà l'Anna Gabriel es troba entre
reixes. És el mínim, després del que han fet ella i els seus. 3)
Segur que no hi ha hagut tupinada electoral aquest passat 26 de juny?
Que el PP hagi tret tants escons amb les barrabassades que han fet és
per anar-se'n a casa i tancar la porta. Espanya és irreformable. I
l'únic bo de tot això és que grans federalistes que no podien
deixar de pensar en reformar Espanya ja han vist la llum i s'han
passat a l'independentisme, ni que sigui com a mal menor. Benvinguts
siguin. I ara, a marxar pitant. 4) Per tant, RUI, o encara millor,
DUI. Impossible negociar res amb Espanya. I votaré "RUI" a
la consulta de l'ANC. 5) Podemos? "Trompasso"! No podem
saber quanta part es deu al ministre de l'interior espanyol fent de
les seves, però espero que reconeguin que prometre un referèndum i
després desdir-se'n, tornar-se'n a dir, etc., no els deixa amb un
bon retrat. Ni pels "indepes" ni pels "espanyoleitors".
I això es paga.
*****
Compositivament
tot continúa igual. L'"Estratègies al Paradís" segueix
igual. Diria que té lletres, però trigaré uns dies a comprovar-ho.
I necessita de guitarres i algun orgue, ara mateix sona inacabat i
fred. El "Disfunctional West Coast Promotion" no té cap
lletra de moment. Sí té guitarres (no totes), i les parts de sinte
són definitives. En uns dies hi tornaré.
El "1980"
està intocat. Instrumentalment hi és quasi tot, potser pugui gravar
algun solo aquí i allà. També li falten lletres. I la idea és que
el cantin amics meus. Vindrà després.
L'única
sorpresa és que a finals de 2015 vaig treure el "Santuari"
com a disc instrumental. I no em convenç. I existint lletres (amb
algun pendent), crec que he d'intentar un "take 2" vocal.
En tot cas, toca esperar a que arribi la Tascam: la targeta
Audiophile 2496 és ja tranquil·lament difunta, i les altres dues
targetes a bord del meu PC no acaben de col·laborar bé. Normal que
vulgui assegurar-me que tot rutlla en sincronia abans de posar-me a
gravar veus i les guitarres que faltin.
*****
I sobre
idees de composició, estic en una nebulosa. Tenia pensat de proposar
a certa persona a l'esglesia Bethel de fer un "Himnes II"
només amb veu i piano, per a poder-lo tocar tot jo. Però hi ha dos
problemes que m'estan refredant: el fet que de moment "no m'he
trobat" com sí ho vaig fer amb l'"Himnes" original, i
que em costaria explicar el meu projecte a persones molt distants de
mi ideològicament, tots aquests anys després. Tampoc no estic 100%
de poder-ne fer una bona interpretació en directe. En fi, no tanco
del tot la porta, però potser és un projecte una mica "verd"
i necessito estar més relaxat per a que tot flueixi.
Almenys hi
ha la idea de fer un "Te Deum" per a cor i orgue, per a la
Massa Coral, per qui també vull harmonitzar un vell tema de Bob
Dylan, "Changing Of The Guards", que em té molt enganxat.
En fi,
suposo que tot es redueix a relaxar-me, tornar de nou a la piscina de
Vallparadís (dos anys després), i deixar-me anar.
I escriure.
Vull escriure un llibre. Però alguna cosa em diu que no me'n sortiré
mentre no pugui viure sol i al meu aire. I això està fotudíssim.
*****
Novetats
d'equip? Primer de tot, una càmera de videu senzilleta, però que em
pot servir per a filmar concerts de Visitants o petits videus de jo
parlant... o fins i tot un programa monogràfic de Lluís Paloma per
difondre a YouTube. (I un projecte personal: filmar a la meva mare
parlant de totes les anècdotes que recordi dels nostres
avantpassats. No ho difondré, és per a salvar la memòria de la
família.) El millor de la càmera? Filma a memòria interna o a
targetes SD. Adéu, doncs, a aquells incòmodes miniDVD. (Per cert,
no sé on para aquella càmera, aquell trípode, i la gorra de
Visitants 2007. M'ho devia deixar a algun lloc. Tinc trípode nou,
pels dubtes.)
Dimecres 22
de juny vaig comprar de 2ª mà un multiefectes BOSS ME-50. És mica
antiguet però està en molt bon estat i el preu em convenia molt més
que el del ME-80 (multiefectes actual molt bo però que costa massa
per a la meva butxaca). I aquests dies he adquirit algunes coses més,
en part per a donar un darrer toc al meu estudi, en part per a acabar
de dissenyar i muntar una pedalera plena de sons marcians. Vull sonar
avançat i trencar els meus vicis.
I no tinc
clar que m'ho pugui permetre, però fa un parell de dies que penso en
tornar a estudiar guitarra. M'anava bé, i ho vaig haver de deixar
pel tema econòmic. A veure...
