Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, d’agost 10, 2007

La darrera addició al cànon del compositor més volador va ser feta entre abans d'ahir i ahir. Feia temps que pensava que les meves velles cintes de 1992 "Dock'n'Doll!" i "Han matat en Johnny" (2 parts), durant entre les dues només vint-i-cinc minuts, es quedaven curtes per a fer-ne un CD, ni que fós un pels amics. I, d'altra banda, independentment del que se'n pensi, són prou importants pel meu propi desenvolupament com per a merèixer veure la llum del dia, ni que sigui només a Terrassa. Dimecres vaig decidir, com a una conseqüència de la reunió de velles pistes meves pel doble àlbum en gestació, unir una mica a l'atzar pistes "estranyes" noves i velles. En aquest estadi, la cosa no acabava d'anar, i vaig voler provar afegint-hi alguna pista més "musical" de nova gravació. I vaig acabar trobant, al migdia d'ahir dijous, tot d'efectes interessants amb el DX-7 passat per reverb i delay. Vaig muntar-los aleshores com una pista alternativa. La mescla final sincronitza les dues pistes, amb algun afegit i algun canvi de volum, i es titula "Les loups de Chandelier". Dura 15:41. No és cap obra mestra en si mateixa, però està bé perquè sona diferent de les cintes del '92 i es percep més polida. I permet muntar un CD de 41 minuts, més justificable.
Fi dels Bonds: Muere otro dia, molt divertida i millor que l'anterior en la sèrie, i així ja hauré vist tots els Bonds d'Eon. Però faltava l'episodi de TV del 54, i el vaig veure ahir a la nit. Molt fluix, envellit... i a més el so de l'arxiu de videu anava uns dotze segons endarrerit respecte de la imatge, amb el que sentia el so d'una seqüència amb la imatge de l'escena següent. Un caos.

diumenge, d’agost 05, 2007

Avui, a les 15:10, he acabat les 32 pistes de base del meu segon disc. Com dic, un Corrupció II fet amb restes del primer, + unes poques cançons noves en aquesta mateixa línia. El dubte: val la pena fer un doble àlbum amb les més de dues hores de pistes de base acumulades entre les sessions del març i les d'aquest juliol i principi d'agost? O potser no n'hi ha per tant i més val fer un àlbum "ximple" (simple, pels qui no hagin captat el joc de paraules) amb les cançons més aconseguides? Ho consultaré al coixí, al temps i als amics més propers, i al setembre em posaria a treballar en les lletres, les pistes de veu i l'ordre de seqüència de les cançons que s'aprovessin. I començaré a pensar en una portada, també. En tot cas, crec que el nivell mínim de qualitat del material que tinc és bastant bo, lluny de l'angoixant fracàs de l'abortat "Busco feina-Accident", i que el nou projecte resultarà un digne successor del "Corrupció". En tot cas, serà directament carn de Myspace: passo de llençar temps i diners amb la industria musical catalana, perque no entenen res de res. Prefereixo intentar-ne la difusió a cop de correu-e i donar la paraula directament al públic. D'haver pogut tractar directament amb el públic, no hauria hagut d'esperar més de dos anys a poder iniciar el treball en aquest disc, o potser ja estaríem parlant directament del "disc de vaixells" que he hagut i hauré de posposar aquest temps i més. Tot plegat desmoralitza.