Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, d’agost 20, 2011


1) El PSR-E233 va arribar dimecres, i hi vaig passar una bona estona. Té els sons que necessito i això m'alegra. Falta buscar-li un suport en X i un pedalet de sustain. Tot arribarà.
2) Fa cosa d'una hora he acabat la bio d'ABBA. Com deia, molt ben investigada. Però m'ha costat de llegir (en això hi ha fet molt que em costa llegir llibres, sobretot totxos d'aquesta magnitud -541 pàgs.-). He de descansar.
3) Quasi no he tocat el material del "1964"... excepte per reorganitzar-lo en dues carpetes. Una consisteix en el material "sixties" (i no val la pena, la veritat). L'altra, en material més semblant al "Feina 2.0". En cap cas hi ha material realment definitiu, i falten "hits", imprescindibles si vull publicar. Ho deixaré aquí, almenys fins a acabar els altres projectes que tinc per davant.
4) Per a canviar d'aires, estic escoltant de nou la "Missa Glagolítica" de Janaceck. Melòdicament rica i harmònicament aventurada, és el tipus d'obra clàssica que SÍ voldria interpretar en directe (hi ha part de cor) però que no confio que s'arribi a fer mai a Terrassa. Ni tan sols havent expirat els drets d'autor.
5) Fa una setmana vaig comprar en una "segona mà" un disc de LeAnnRimes anomenat "Twisted Angel". Per sort va sortir barat, però em va sonar a vell fins i tot sabent que no comprava precisament una obra mestra (coneixia la cantant des de feia anys, això sí). Diguem que va intentar fer un disc "sexy" i no li va sortir bé (temes dèbils i sobreproducció innecessària). Per a mi, el moment realment important de la carrera d'aquesta dona és la seva versió "a pelo" d'"Amazing Grace", on, sense cap instrument i amb una mica de reverb només, ella fa una interpretació perfecta. Però va ser només un flash momentani. De totes maneres té algun disc millor que "Twisted...", tot s'ha de dir.
6) Per contrast, ara estic escoltant la "Missa dels Psalms" de Stravinsky. És una de les seves obres més conegudes, sense ser-ho tant com la "Consagració de la Primavera". Aquesta sí que l'he sentit algun cop en directe... però no a Terrassa. Destaca pel refinament en la orquestració: un "so integrat" difícil d'igualar. Escolteu sobretot el tercer moviment.

1 comentari:

DINO RATSO ha dit...

Oh! Segur que podem sentir aquest teclat a l'octubre. Ens veiem aviat.