Des de fa uns dies que ocorre un fenòmen estrany. Va començar amb un paper a la bústia: una senyora russa buscava parella casa per casa i deixava el mòbil i tot. No recordo on més vaig veure un altre paper amb senyores russes buscant parella. I ara, a Facebook, hi ha un enllaç (almenys un, el tinc a la vista) on diu "Bellas mujeres de Rusia están esperando reunirse con usted". Ostres, de veritat s'han quedat sense mascles a Russia? I han de venir tan lluny a trobar-ne? Jo diria que alguna cosa no quadra. Almenys, m'he abstingut de marcar certs números de telèfon, temerós que em passi com quan, fa uns anys, els mascles ibèrics van descobrir que les cubanes de Cuba estaven deleroses de casar-se amb ells... per a poder sortir legalment de l'illa i, de passada, buscar-se una nova parella un cop a la península o, directament, aprofitar-se de la targeta de crèdit del seu nou marit. En tot cas, tinc molt clar que, si les dones regularetes d'aquí no em volen ni amb diners al damunt, difícilment les rosses russes explosives tinguin tant d'interès en mi com per a fer tants quilòmetres només per a trobar-me.

Avui, concert fallit. El pianista no tenia el dia i, a sobre, l'escenari era ple de cortines, amb el que jo sentia el piano a la meva dreta i el buit a la meva esquerra. Tot el que he cantat, doncs, no haurà fet més de la meitat de l'efecte que jo intentava i tant havia preparat. És que fins i tot he anat a una aula a escalfar la veu abans del concert, que no ho faig quasi mai! Bé, m'ho he de carregar a l'esquena.
Estic en ple caos de fer un arbre genealògic de la familia Paloma, idea de la meva mare. Avui al matí, de fet, hem anat a Barcelona a localitzar l'acta de defunció d'un besavi meu que era un canteula, i no ens n'hem tornat amb el premi per un error informàtic al Registre Civil, justament avui. Però almenys ja sabem segur que va morir a Barcelona, i la data: 11 de juny de 1946. Bé, demà a la tarda hi he de tornar (sí, jo). La rectoria de la catedral de Terrassa quasi l'hem regirada tota (tenim tot de noms del segle XVIII, però hi ha una generació que no hi consta i no podem relacionar aquesta gent amb ningú d'a partir de 1815, que és el màxim que hem pogut trobar de manera relacional. Sant Pere, per contra, encara ens pot donar una mica de joc si sabem com buscar: tenen documentació quasi completa des de 1610 (a la catedral la Guerra del Francès i la FAI van fer autèntiques desgràcies amb la documentació). Pel que fa a la familia Sánchez, ells mateixos estan fent-nos la feina, a requesta de la part de familia que tinc a l'Argentina.