Subwoofer

 

Una cosa que m’ha encantat fer abans de l’entrada en vigor de la curatela és recomprar les tres coses que eren a la botiga i que els hi havia hagut de vendre: la LAG Arkane 100, el baix electroacústic Academy, i el rack d’efectes Behringer Virtualizer Pro DSP2024P. Potser no peces majors, però ja no em sento tan incomplet. Ho he fet per això.

*****

Pensant en un terreny lluny de Barcelona i una casa prefabricada econòmica. També en una moto o tricicle. Sé que en uns anys hauré de marxar de Terrassa, però el preu de l’habitatge és el factor definitiu. I ja que em quedaré sense dona, almenys vull aconseguir casa.

*****

La nit del 28 al 29 de maig, en poca estona, he tret tot d’idees molt bones amb un potent so d’orgue romàntic. Seran per a la Massa, sobre les Odes d’Horaci.

*****

Potent avançada al «Gorgée». De moment, dotze temes consolidats, 32 minuts. Me’n faltarien tres més, més alguna melodia. El dubte és si constituirà realment un àlbum. I li he de buscar títol definitiu, més portada. Serà instrumental. De moment, Aeroport i 2000 mosquitos rescatades. Deixo fora SRC Olympics perquè no encaixa. I tot plegat sona estrany. No un dels meus millors projectes, però ho he d’intentar. Pega: aquesta tarda tinc concert. Mala manera de passar una matinada.

*****

La matinada ha dut dilluns a una nova gravació, i àlbum acabat: el «Gorgée» canvia de nom i passa a dir-se «Telegram For Fulmånen», amb portada amb el vaixell «City of Paris» de 1889. L’àlbum, deliberadament gens comercial, es basa quasi tot en velles idees, fins i tot amb dos sospitosos habituals del vell «Feina». Però si m’haguessin dit que d’aquell garbuix en sortiria un àlbum tan bo, no m’ho hauria cregut. De fet, diumenge al matí era un àlbum problemàtic i gens ben integrat. Amb el que el disc final resumeix molt bé tot el que he après sobre producció des de 2009. Un àlbum instrumental, of course, doncs són els que em surten millor. I amb aquest són vint-i-dos àlbums acabats. Queden pendents de veu el «Charleston», el «Shut Down» i el «Jazz», aquest darrer amb algun problema de lletres.

I a escriure llibre.

*****

El miniconcert del Dia de l’Orgull Boig va sortir prou bé. Jo cantant i tocant la guitarra, i en Marc Casulleras afegint solos i matisos a la guitarra també. «Amsterdam», «Hotel Renaissance» i «Hindenburg». Tot això, a Fabra i Coats a Sant Andreu.

*****

Pel meu crèdit, jo ja sabia que, quan els altres Visitants es van apuntar al Sona 9 d’enguany, no passaríem ni el primer sedàs, com a mi em va passar dues vegades fa deu anys. Ho vaig saber ahir mentre tornava de Barcelona. No estic decebut perquè no em podia decebre: és un concurs per a buscar patxanga carca, no per a buscar els nous Beatles o els nous ABBA. De fet, al cotxe la gent que hi anàvem vam riure força amb els noms dels grups seleccionats: ja només amb els noms sabies que eren purs afeccionats amb inclinacions molt TV3. En fi, jo al meu, que ja vaig bé.

Que petita és la Catalunya oficial, ara sota ERC i el petit, petitíssim, Pere Aragonès. I m’he donat de baixa d’Òmnium, com ja vaig fer amb l’ANC.

Joe DiMaggio

 

(Mitjan maig)

La nit de dilluns la vaig passar triant i adaptant lletres pel «Shut Down». Amb això, tant aquest com el «Charleston» són a punt per a veus (i, en el cas del «Shut Down», alguna guitarra). «Jazz», de moment, és a mig procés.

I poques lletres em queden que siguin aptes per a reciclar. Hauré tallat just.

*****

La maqueta de Visitants està masteritzada, a la fi. Falta decidir nom i portada. És la millor maqueta que hem fet, i demostra tot el nostre potencial. Content de ser en un grup tan bo.

*****

El meu proper llançament al Mamut serà el «Feina 2.0» (remake). Deixo l’Estratègies per a la meva tercera entrega. I el «Boomsday!» per a la quarta. El «Feina 2.0» se sosté bé i és tot cantat. Sí que no és molt fidel a la versió «(una evolució)» de 2010, canvien quatre temes. Però això m’ha permès tancar aquesta carpeta. I anar acabant els temes sobrants amb calma i sentit de la dignitat.

Les properes setmanes seran de veus pel Charleston.

*****

(23-5-2021)

Dimarts vaig acabar les bases pel projecte de versions en directe per a un cantant amic meu. Són bones bases. Vint temes, 61 minuts de música. I sortir una mica de la meva zona de confort, experimentant de passada amb força gèneres.

Dimecres, primer assaig de la coral després de catorze mesos. Va anar bé. El que entre això i els metges m’estan envaint massa temps. Vull acabar el segon llibre, i a aquest pas l’acabaré l’any cinc mil.

La maqueta de Visitants és ja a Bandcamp.

I he fet la nota de premsa pel «Feina 2.0» regravat.

*****

Mentre, m’he d’organitzar per a completar l’equip en no les millors condicions.

*****

(27-5-2021)

En realitat, per l’única part que m’he de preocupar és per dues guitarres Epiphone (una Casino i una tipus 335 a determinar) i per a quan hagi de fer petites edicions dels meus discos. Part de l’equip me’l passarà la família, a qui ho agraeixo per endavant des d’aquí.

Sí que em queda el tema de la casa. No podrà ser fins que quedi net a finals de 2023. Però aniré rumiant. La veritat és que si busco sòl, en un poble em pot sortir molt barat, tot i que he de resoldre el tema transport.

Novetat a la Unitat Mòbil: vaig descobrir a casa del meu germà un equip petit de música que vaig comprar fa anys. Va genial com a altaveus de camp pròxim «no del tot perfectes» per a comprovar mescles i sentir música sense auriculars.

Mentre, començo a planificar una peça llarga de concert per a la coral.

Diumenge tocaré amb un Visitant al Dia de l’Orgull Boig.

Turbosound

 

A Madrid són imbècils, no per res. I feixistes. La guerra civil és al caure.

*****

A Catalunya només funciona Waterloo, no sense errors. Però al Parlament l’única bona notícia és que la Laura Borràs els té ben posats. Però per la resta, admeto decepció, i preferiria anar de nou a eleccions. De fet, també admeto decepció amb Jordi Sánchez i en Canadell. Sobre ERC, són abaix de tot, especialment en Tardà. Així no farem mai la independència. Sic-centes mil persones han deixat de votar a un o altre, i només ho compensa que els espanyolistes ho fan de puta pena. Però és evident que trilions de coses no funcionen.

*****

També falla la cultura catalana. Pel que sempre dic: uns pocs despatxos ho decideixen tot, i només es difón a unes poques patums, amb molt barcelocentrisme. Amb dues conseqüències: cada cop la música en particular és més carca, i els castellanoparlants i la part més oberta dels catalanoparlants han (hem) prescindit de l’escena oficial i ens hem centrat, segons el cas, en coses tan diferents com el reggaeton, la copla, l’electrònica de ball i el rock alternatiu nord-americà. Normal: els pocs artistes catalans bons amb contracte discogràfic són mantinguts a la segona fila, i el que s’escolta a ràdios i supermercats és de vergonya aliena. Mentre, els independents som sistemàticament bandejats: els executius ni ens entenen ni ens volen entendre, i ens bandegen sistemàticament. Il Duce sempre ha ragione. I amb tot això estem fins i tot perdent la llengua: no hi ha referents. Sempre dic que el que m’agrada de Lluís Llach és que va aprofitar la seva posició com a darling dels catalans per a llançar bons discos. Ara mateix és impossible trobar-li un relleu, precisament perquè als que ens postulem no se’ns deixa ni començar. En el meu propi cas, porto trenta-un anys de carrera i em coneixen a casa meva. Tant les ràdios com TV3 són tan inaccessibles com el Pentàgon a les dues de la matinada. I així ens va a tots.

Admeto que si estic escrivint llibres és perquè necessito trobar vida intel·ligent.

*****

Tinc ja decidida la compra, a finals d’any, d’una Epiphone Wildkat (la Casino és més maca, però costa més). Aquest juliol pagaré part dels deutes, tot i que si tinc prou marge compraré una taula Behringer Xenix X2442 USB enracable i un moble de rack de 24U. Les tres, compres imprescindibles, i tanco llista. De moment prescindiré de la guitarra de semicaixa amb humbuckers. Simplement, no trobo cap 335 natural bé de preu i fàcil de comprar. Semblen haver-les deixat de fabricar de cop. I m’urgeix el tema casa, tan aviat com cobri més.

*****

A principis de setmana vaig fer un canvi: intercanviar dues cançons entre el Feina 2.0 i el Charleston. I funciona! «L’Havana» és ara al Feina 2.0, hi encaixa bé, i així tinc tot un àlbum cantat. I «Vilnius» és ara al lloc corresponent del Charleston. És l’única lletra que me’n falta.

*****

Divendres a la nit vaig fer un altre canvi. Al Charleston. Amb això tanco la temporada de canvis.

I sí, el «Feina 2.0» ha canviat força respecte de 2010. Però a millor. No m’importa la fidelitat històrica, sinó tenir una carrera impecable.

Cert que ara el pitjor àlbum per producció és «Hymns». Però ja no el tocaré, és d’una època que ja dono per tancada. Una època en què creia en tenir un segon públic de música sacra. Però admeto que ni vull escriure més música catòlica (sóc molt crític amb l’Església Catòlica) ni m’identifico amb esglésies com la evangèlica o els Testimonis de Jehovà, igual d’estranyes i conservadores. Respecto la llibertat de culte, però els cultes no són per a mi.

*****

Amb el que en catorze mesos he tancat aquesta llista:

2. Feina 2.0 (remake, 2019-2021)

11. Chicago (2020)

12. Silesia (2020)

13. Boomsday! (2020)

14. Estratègies al paradís (2020)

15. 1980 Vol. I (2020)

16. 1980 Vol. II (2020)

17. Disfunctional West Coast Promotion (2020)

18. Pareidolia (2020)

19. Que em sents, explosió? (2021)

20. Four Sides of the Eternal Triangle (2021)

21. Irving Park In The Dark (2021)

I per acabar em queden el Charleston, el Shut Down, Jazz i (el més verd de tots) el Gorgée.

Eldnik

 

Dissabte 1 de maig, tarda-nit productiva. He acabat l’”Irving Park In The Dark” i he donat per acabat el «Four Sides of the Eternal Triangle», que ja m’agrada instrumental. I el «Feina 2.0» és també definitiu. També, només falta un tema per masteritzar de la maqueta de Visitants, pendent d’una veu. Tornant a la meva feina, només queden tres àlbums vocals per acabar: el «Charleston» (que és bastant aspre, almenys té alguns temes ja amb veu), el «Shut Down, Vol. 3» (que també necessita algunes guitarres) i el «Jazz» (tinc problemes amb la història).

*****

I també he d’escriure llibre. Em fa patir que ens desconfinin i de sobte torni a no poder estar a casa.

*****

El dia 30 toco al Dia de l’Orgull Boig a Fabra i Coats. Ja miraré on és.

*****

El matí del dia 2 me l’he passat fent un subtil reordenament de les carpetes amb obra meva, de manera que alguns àlbums avancen posició per a reflectir millor que els dos més recents en estar acabats són el «Four Sides» i l’»Irving Park», i que el «Charleston» encara està en treball més de dos anys després de presentar-lo en ràdios.

Precisament el «Charleston» m’ha tingut preocupat unes hores. Hi havia ajuntat les cançons «vídues» més recents més dues de les tres cançons problemàtiques del «Feina 2.0» («Danbury, en canvi, ha anat a l’»Irving Park» en format instrumental) i una cançó que vaig fer una vegada per a un event. I una cançó recentíssima. En total, 64 minuts, vint bases. Però no hi havia unitat. Les cançons més recents se n’anaven totalment a una altra banda a mig àlbum, i no hi havia «flow». Ho he resolt treient les vuit cançons més noves (sí, entre elles la «Crucifixió») i reordenant dues cançons. Ho estic escoltant i ara sí que té «flow». Dotze cançons, 40 minuts. A la fi el «Charleston» existeix com a àlbum unitari. Evidentment, falten les veus i algunes lletres. Però és a l’abast, si puc estar a casa sol una setmaneta. I provaria de cantar amb autotune, a veure si em resol el problema del molt que desafino. Mentre, les vuit cançons retirades, 23 minuts i mig, les he posades en un «àlbum-invent» titulat «Gorgée Risa Horn», junt amb un parell de partitures a mig fer i una carpeta d’idees «difícils».

Quedarà l’àlbum inexistent, «Are there any celebration plants?», pel que tinc el concepte, però cap idea. I un «àlbum-carpeta» titulat «Schönberg's Pizza House», amb les idees atonals de l’era «Corrupció» que mai no he acabat, tant perquè no sé com acabar-les com perquè el «concert del caos» de 2011 em va desmotivar de cop. Ara mateix és la meva carpeta més confusa.

*****

A les quatre de la tarda, he fet un buidat extens de les meves carpetes i arxius amb lletres inusades, i m’he decidit a fer-ne un sol document, amb data d’avui 2 de maig de 2021. El cas és que el document ha arribat a les 60 pàgines! Moltes de les lletres són fluixes, però no deixa de ser un arsenal d’idees formidable. Inclou una pàgina de títols i idees a desenvolupar, una secció de lletres no usades, i les lletres completes que havien d’anar al «Santuari» i al «1980» si hi hagués posat veu.

*****

Dilluns de feineta. Masteritzats al matí, i a la tarda gravar una base de la que tenia el MIDI i buscar i trobar les lletres que em faltaven pel Charleston. El document amb lletres no emprades s’ha aprimat a 53 pàgines, d’on aniré traient allò aprofitable. De moment, em falta gravar set pistes vocals pel Charleston. De fet, sis més una veu adicional en un tema ja cantat. I hi ha un instrumental.

El Següent a rebre lletres serà el Shut Down. I llavors acabaré el cicle de Jazz, i a cantar.

Mentrestant, la base gravada aquesta tarda ha anat al «Gorgée Risa Horn». I hi he posat, de moment, les versions de l’antic «una evolució» dels 2000 mosquitos i de l’altre tema de piano. Aquestes darreres les hauré de regravar. Igualment, ara mateix el «Gorgée» dura 31 minuts. Ja veuré com faig nou minuts més, serà un altre dia.

*****

Somnio amb una Epiphone Casino en acabat natural, i en un clon de 335, segurament acabarà essent una Harley Benton HB-35. El més important, però, serà una taula de mescles, i serà bona idea que sigui enracable, tant per mitigar la pols com per a alliberar espai a la taula de fusta. Necessitaré un rack gran, també.

Tot i que m’he de recuperar econòmicament. I veure si arriba a ser possible anar a per una casa (de moment no puc i va per llarg).

Mono-tone

 

Fa dotze dies em van tornar a posar a règim. El tercer. I fracassarà com els altres dos: em prohibeixen allò que m’agrada i em fan menjar escombraries. Estic dels nervis. El pitjor és quan he d’anar a comprar pa integral i veig allà tot el que m’agrada i no em deixen menjar. D’aquí a uns dies em truquen del CAP. Serà una conversa furiosa.

*****

(Ja escrit)

Fa també dotze dies vaig recombinar el Chicago, el Charleston i l’Irving Park. El Chicago ha quedat millor. El Charleston ha quedat millor. El problema el tinc amb l’Irving, doncs ara és un combinat d’una cara A i una cara B força diferents, el que vol dir que no és realment un àlbum sinó dos EP’s. Em sembla que faré el pas i completaré com a àlbums les dues cares: els temes antics a l’Irving i els nous a un àlbum acabat de batejar com a «Are there any celebration plants?». Intentar que cada àlbum quedi coherent. I si em surten quatre cares, igual ho resolc com a doble... De moment he rescatat les poques idees pendents. Ja les aniré treballant.

Apunto també el projecte instrumental: una pista llarga en un sol to amb afinació natural, i canviar només riffs, textures i compassos.

Ahir a la nit, finalment, vaig reformar el «Feina 2.0» regravat. Hi havia dos temes problemàtics, almenys en el curt plaç: «Aeroport» i «Vull ser lliure». El primer el vaig substituir per un instrumental de nova creació, «Vilnius», en la meva línia de sempre. El segon va ser substituït per... «Down Down Blues»! I «Danbury» va passar a ser instrumental. Tant a «Danbury» com a «Lliure» i «Aeroport» el problema era la pista vocal que simplement sonava fatal. A més, «Aeroport» no funcionava com a lletra, i «Lliure» no està a punt com a lletra. «Danbury» tampoc no era de les meves millors lletres. I m’he adonat del problema: tornava a treballar sota pressió. I he acabat treient també el «Danbury» instrumental. Amb el que tinc un «Feina 2.0» rodó amb només un instrumental, mentre que les tres cançons problemàtiques les he mogut a un «Irving Park» que està fent de cubell d’escombraries però que, fins i tot així, comença a sonar molt coherent i amb bon nivell (de moment té vuit temes). Valia la pena fer tota aquesta reforma.

*****

(Avui)

Després de gravar dos nous temes aquesta nit passada, avui m’he decidit a fer un intercanvi radical de cançons entre àlbums. El «Chicago», que ja sona bé, n’ha quedat fora. El «Feina 2.0», també. Però, a base de canviar de to certes bases amb l’eina de canvi de to de l’Audacity (és una eina genial), he salvat el «Charleston» i l’«Irving Park». Amb el detall fantàstic que el «Charleston», que ara inclou tot el material de l’ara extingit «Celebration Plants» i que puja a 62 minuts, serà l’àlbum vocal, mentre que l’«Irving Park» sona molt maco i amb només una mica de feina pot ser un àlbum instrumental molt bo. (Entre els dos donen sortida als tres temes trets del «Feina 2.0» definitiu.)

«Celebration Plants» passarà a ser cert experiment amb afinació natural en un sol acord.

A la vegada, tinc molt avançat el màstering de la demo de Visitants. Una nit més, i ho tindré.

*****

Amb el que el track list definitiu del «Feina 2.0» és:

1. Automatic Day

2. Amsterdam

3. Llàgrima Viva

4. Vilnius

5. UFO

6. Down Down Blues (2006)

7. Shea Stadium

8. We Can't It Out

9. Vol de nit

10. Hotel Renaissance

11. Hindenburg

12. Misticismes Bizantins, 1683

13. Àrea 51

14. Vaixells en la nit (Tarragona)