Endless Bummer

Que content que estic de perdre Mariano Rajoy de vista! En unes hores podrem oblidar-lo per sempre. El problema és que d'aquí a uns anys encara apareixerà en algun dels nostres malsons. Ara de debò: els anys 2011 a 2018 han estat un patiment permanent. Estic sentint un alliberament com feia catorze anys que no en sentia. No vull dir que no segueixin els temps durs. Sánchez no m'inspira cap confiança i a l'esdevenidor hi ha pur terror en forma de C's. Però veure caure el PP és com passar del blanc i negre al Technicolor. Això sí, tinguem clar que hem de tocar el 2. Com sigui. De moment el primer pas és alliberar els presos i preses polítiques.

*****

Ja ha començat la guerra per a deixar-me lliures tantes setmanes de juliol i agost com em sigui possible. Tot juny serà un continu d'apagar focs i enviar missives. Vull dir, arriba l'estiu i la gent, enlloc de pensar en les vacances i en anar a la platja tots els dies possibles, només pensen a allargar el curs amb tota mena d'activitats. Quin estrés. Descanseu, home!

*****

Mentre, el projecte «Bongo» està aturat. Tinc quatre bases fetes, però no estic segur que arribin a uns mínims de qualitat. En tinc els mp3 «a consultes» d’unes quantes persones, i llavors veuré si val la pena continuar o no. Tinc massa por d’estar actuant mecànicament. «Going through the motions.»

*****

La meva miniactuació del Dia de l'Orgull Boig no m'ha omplert. Vaig haver-la de fer sol, només amb una elèctrica (i no la més encertada), i només dues cançons, les acostumades "Boston" i "Shelby". No dic que ho fés malament... però darrera meu van tocar els Sin Notícias De Alícia, una banda canyera i professional, i jo em vaig sentir un cuc. No ho dic com a demèrit d'ells, de fet ho van fer molt bé i reconec que van fer un fan. És només que ells van aconseguir el que jo hagués volgut i no vaig poder, i ara tinc una certa sensació de fracàs. Però no podia fer passar hores i hores als Visitants al centre de Barcelona només per a tocar deu minuts. Només la moguda de transportar amplis fins la Plaça del Rei ja tirava enrere.

*****

Són dies d'ordenar els meus pensaments, sempre de nit. Tinc ja apuntades totes les idees de què puc necessitar de cara al febrer de 2019. Amb això no vull dir que les tiri endavant: tocar refer-me, i també mirar com reuneixo certa quantitat per a donar l'entrada pel pis més barat que trobi. El problema és la incertesa que envolta el preparar-me per a una hipoteca que em poden denegar per enèssim cop. I llavors tindré la sensació de ser un estúpid. Però la tindré essent conscient que no sóc jo el causant del problema. Quines ganes que algú posi ordre en aquest caos. I que les pensions donin per viure.

*****

I have a cream.

Xim Niam

L'actuació serà diumenge 20 a les 21:25 a la Plaça del Rei de Barcelona i durarà deu minuts, amb el que he decidit resoldre-la jo sol. Massa mullader si hi porto els Visitants. Ja miraré de buscar-los una altra actuació en aquesta vena que sigui més viable. Almenys el context és potent: el Dia de l'Orgull Boig, que es celebra per primer cop a Catalunya.

*****

El dimecres 15 la classe d'artteràpia i dibuix va ser moguda per a mi: escriptura d'un conte, entintat d'un dibuix, i comprar marcs i ganxos per a emmarcar dos dibuixos i dur-los a la Biblioteca del Districte 6 per a "augmentar" l'exposició que s'hi està fent. El divertit és que un dels dibuixos, basat en el telefilm sobre Andrés Rabadán, era l'interior d'una presó, i vaig i passo amb el dibujinski sota el braç pel costat d'uns policies municipals. Per sort, no va passar res. Igualment vivim temps de caos.

*****

El dimecres 15 al matí vaig fer una sessió de sis hores en què vaig gravar les bases de dos temes, una d'elles completa.

La primera està feta amb el midi que vaig descartar en favor del d'"MR Blues". Sona molt millor que amb la demo original. Normal, en ocupar-me quatre hores d'estudi.

Sobre la segona, una base gravada a principis de 2001 amb molt pocs mitjans, he hagut de decidir entre la mescla amb afegits d'aquesta sessió i la mescla original feta amb el Fostex FD-8... i es queda en l'original. També puc intentar localitzar el màster del multipista per si puc recuperar certes pistes i remesclar-les a l'ordinador.

En tot cas, l'"A Grècia" no acaba de quallar. Així que hi treballaré al ralentí. I, de moment, gravaré dos dels midis de "Bongo", els dos que més prometen. Si aquest també falla, que almenys tingui un "single"...

I ja toca entrar en la fase d'escriptura de lletres. L'estiu s'aproxima...

*****

No, no crec que Quim Torra sigui el millor candidat per a fer de President "provisional", però ja que hi és, potser estaria bé concedir-li ni que sigui trenta dies de gràcia i a veure com ho fa. Els atacs cap a ell només poden beneficiar el bloc del 155. I això no és bo, oi?

Sobre Inés Arrimadas, només puc recórrer a la via del ridícul i fer-vos notar la cara de dolenta que té, perquè si jo escrigués seriosament, aquest escrit faria mal d'ulls. El nostre present com a catalans és molt, molt trist.

Però ens queda el futur.

*****

Pensant una possible estratègia de difusió per a l'any que vé...

*****

Pensant també en una partitura en diversos moviments per a dos pianos. I enviar-la a certs correus quan estigui feta. Cal obtenir difusió, el punt clau de la meva agenda per als propers dotze mesos.

*****

Reconec que ara que he d'escriure lletres estic més o menys en blanc. Almenys això em dóna cert marge per a experimentar i fer parides.

*****

És força més divertit escriure història que tirar de cites de famosos, no creieu?

China Grass

Dilluns 7 de maig vaig dur a arreglar dos instruments: 1) la miniguitarra elèctrica "Play On", que necessitava d'una falca per a ser tocable; i 2) la Samick "Flying V", que necessitava de la correcció d'una pastilla inclinada i també de borrar-li una inscripció en vermell bastant horrible. No li faré canviar pastilles a cap de les dues, i les de la Samick sonen prou bé... però l'estoig que li vaig comprar a aquesta darrera és un "mazacote" i començo a pensar a canviar-lo per un d'específic per a "Flying V" i que no abulti tant, i llavors vendre'm l'actual. Com mirar si en trobo un de pràctic per a la Sterling Stingray. No sé si existeixen estoigs rígids per a guitarres infantils, això sí.

*****

Ni idea de què tal serà el Quim Torra aquest, reconec que no el tenia al radar. Solucionarà el campi qui pugui del Parlament? No sóc optimista.

Fa uns dies jo escrivia:

"Odio les baralles entre el PDECat, ERC i la CUP. No tenen cap sentit, ho aturen tot, i engeguen a dida la unitat que tenim tant el govern a l'exili com els dos milions de votants. El que ara toca és construir la República Catalana. No s'hi valen excuses ni partidismes."

*****

De cara a juliol, dues alternatives: o pagar-me una entrevista a un mitjà (i no tinc gens clar que algun mitjà es deixi, almenys a Catalunya), o pagar-me l'edició d'un o dos dels meus àlbums per a posar-los a la venda a unes poques botigues, no tant per guanyar diners com per a arribar als ulls del públic comprador. Necessito trencar el mur. Com sigui.

*****

Propers concerts: Els Visitants el 12 maig a les 19 hores al pati del Bau House de Terrassa (i serà un concert llarg), i el 20 de maig a les 22:25 concert meu sorpresa a Barcelona, a la pl. Sant Jaume, encara no sé en quines condicions.

*****

Dimarts 8 de maig va ser un dia de Barcelona... i un de no massa inspirat. Només va valer la pena la visita al Museu Picasso, i era la col·lecció permanent. Reconec que a Barcelona prefereixo anar al meu aire, aprofito més el temps.

*****

Avui m'he mirat al mirall i feia cara de Seat 124.

*****

Serà la clonació de mamuts la solució a l'escalfament global? Almenys avui he llegit un article sobre el tema a The Conversation. Almenys, reconec que un dia m'agradaria veure mamuts passejant per la Rambla d'Ègara.

*****

Ha mort el cantant de Frightened Rabbit, Scott Hutchison, als 36 anys d'edat. No el tenia al radar, però és una notícia trista. Tothom a l'ambient "indie" està fet pols.

*****

Mentrestant, almenys, l'Eric Plancton deu ser a punt de veure un concert de The Fried Sardines...

Greenland

Aquesta mateixa matinada he tingut una de'aquelles il·luminacions intuitives quan m'he adonat que tenia: a) una compilació de cinc temes possiblement bons i quasi tots inacabats però "existents", que com a compilació es percebia incompleta; i 2) set temes que tenia atribuïts a l'"Estratègies" però que el duien quasi als vuitanta minuts sense afegir-li exactament res. Vaig decidir ajuntar els cinc temes amb els set, i... màgia! Quaranta-cinc minuts de durada i dotze temes, dels quals tots menys un tenen la base completa o quasi, tot i que de moment només un (MR Blues) té veu. I aprofitant una d'aquelles portades que vaig fer fa dos anys, l'he titulat "A Grècia". De moment, un projecte menor, però hi aniré pensant per a dur-lo on m'interessa. Feina pendent: 1) gravar la base d'una cançó amb el títol de treball de "Standard" i un cert aire a "Shaft"; 2) escriure quatre lletres que falten (i sí, entre aquestes hi ha l'antiga "Crucifixió", mereixedora d'un bon treball lletrístic que la dugui on es mereix).

Mentre, "Bongo" va ser començat la matinada del 24 d'abril, tot i que tinc dubtes de com enfocar-lo, doncs és perfectament possible fer les bases completament sintetitzades i amb midi, però tinc la sensació que he de treballar-hi d'una altra manera i que el "tot midi" comença a estar massa vist. No n'hi ha prou amb els ritmes llatins, que encara he d'implementar. Com es nota que porto un any en pilot automàtic! Almenys, "Bongo" el voldria fer cantat, encara que entri en "development hell".

I de moment tinc només el concepte d'una peça de directe en uns pocs moviments, per a dos pianos, a moure per un entorn, els conservatoris, on fins ara no hi he tingut acollida com a compositor.

Les altres carpetes amb idees resulten més decebedores. No tinc clar com gravar un àlbum basat en guitarres, a la vegada que només tinc una o dues idees prou potents com per a generar gravacions a l'alçada de la meva obra passada, així com de sonar prou bé en directe. Està clar que el procediment passarà necessàriament per gravar bé una base de guitarra per després "vestir-la" amb arranjaments de sintetitzador. I també hauria d'experimentar amb pedals per a aconseguir algun passatge diferent del que sempre faig. Sóc massa quadrat ara mateix. Per la seva banda, la ja vella carpeta de "Wendoline" té idees que podrien dur a algun lloc però que són molt frustrants perquè no tenen una direcció òbvia, i l'única decisió bona que vaig prendre va ser quan vaig decidir que els sobrants d'aquesta carpeta els torraria en un DVD de backup i després els borraria del disc dur. Menys informació. De manera que ara mateix em noto mancat de direcció, una mica com els R.E.M. d'"Around The Sun", encara que almenys tinc material inacabat ("1980", "Estratègies", "Santuari") prou bo com per parar-me el cop quan el pugui acabar, i sobretot sé que tot es redueix a un problema de nervis, desconcentració, agenda plena, i manca d'espai a l'habitació. Un cop tingui setmanes o mesos per a mi sol, tot començarà a fluir. Com sempre hauria de ser.

*****

En tot cas, fora de la de "MR Blues", porto més d'un any sense escriure cap lletra. Normal: reconec que no sé què més dir. És cert que podria intentar tirar de temes històrics com havia fet en els dos primers discos. Però em sap a poc, més que res perquè no m'obre cap nova direcció. De fet, al "1964" vaig obrir-me al "storytelling", la creació d'històries més o menys de ficció, així com al comentari autorreferencial ("Burned Been's Everybody" i "Yesterday Than Younger" defensen l'estudi com a lloc de creació i a la vegada ens parlen de com va ser fet el disc). I reconec que vull obrir-me encara més camps d'actuació i de significat. Però no és tan fàcil pensar, sobretot quan no tens concentració i a més la realitat no acompanya (quines ganes que s'acabi Espanya, i tampoc no ajuda que la meva mare comenci a ser gran i vagi a dependre cada cop més de mi, o que el tema casa pròpia sigui massa difícil de resoldre). En tot cas, reconec que em falta llegir. No només llibres de guitarres o de música, sinó autèntica literatura, sigui de ficció o poesia. Idees i propostes de fora, que em mantinguin despert i m'impulsin a treballar. Que em refresquin.

Perquè de moment la novel·la i els contes estan aturadíssims. Obro un arxiu amb una sinopsi i l'he de tancar inmediatament perquè noto que no estic fresc i que no aconseguiré escriure res. El que dic: no és per manca d'idees, sinó perquè em noto tens i cansat.

*****

En tot cas, està clar que els propers discos a treure han de ser cantats. Tant l'"Estratègies" (el disc que vull que cantin els meus amics quan em pugui organitzar per gravar-los) com el "Santuari" i el "Disfunctional" compten amb lletres ja escrites, que sempre puc repassar per a assegurar-me que seran rellevants quan es gravin i posin a internet. El "1980", en canvi, només compta amb una llista de títols, llista que és definitiva i que em podria servir d'inspiració. Però serien vint lletres de cop, i ara mateix m'imposa. Que frustrant és sentir-se lligat de mans.

*****

Ser governat per Mariano Rajoy és una experiència horrible, però em fa encara més por Albert Rivera. I els pronòstics diuen que ell serà el següent a fer-nos la guitza. Què hem fet els catalans per a tenir tant d'infortuni?

I sense la República Catalana el tema immobiliari no té solució. També aquí, que frustrant és sentir-se lligat de mans.

Stark Morse

Vaig acabar l'abril anant el 29 al Liceu a escoltar "Demon" d'Anton Rubinstein, una obra típicament infravalorada pels crítics de l'època i que ara mereixeria una revisió en profunditat, doncs supera i de molt a alguns clàssics de l'òpera italiana (de fet, molts "hits operístics" coneguts són poc més que teatre musical de diumenge amb pretensions). Reconec no haver vist el muntatge: seient sense visibilitat... i pantalleta apagada, amb ulleres fora. Una actitud nascuda de fa més de deu anys, quan era abonat del Liceu i els muntatges eren tan demencialment desastrosos que em van fer avorrir l'òpera (i renunciar al meu abonament). De fet, ara hi vaig per a aprofitar l'abonament de la mare, mentre duri, que serà juliol. Tot i que em consta que els muntatges actuals al Liceu no són tan desastrosos com eren. (Una altra cosa és que no em plantejo tornar-me a abonar: em fa molta mandra fer 25 Km. amb tren en diumenge a la tarda.)

*****

Vaig trobar per 2 € un CD doble amb els "20 Piano Etudes" de Philip Glass, interpretats per Bojan Gorišek. I reconec que van ser una sorpresa: exhibeixen un nivell compositiu molt per damunt del de les seves bandes sonores post-1990. Així que va ser molt bo tornar a tenir notícies de com de bo pot resultar Philip Glass quan s'ho proposa. Celebrem-lo, ara que encara és viu.

*****

Vaig participar amb "Shelby" en acústic al "programa 100" del "programa de ràdio per YouTube" Hip Hip Ultra l'1 maig de 1968, sorry, 2018, fet a casa del Ferran Baucells. Pleníssim de gent, espero no haver estat massa apagat. Almenys vaig rebre prou mostres que se'm respecta a mi i al meu treball. Va bé, perquè comença a preocupar-me que a quaranta-dos anys ni jo ni els Visitants no som tinguts en compte quan la major part d'especialistes fan memòria dels músics independents en actiu. Toca, doncs, buscar i moure'm. Mal moment per a estar bloquejat com a escriptor (no una falta d'idees, sinó de relaxació).

*****

Tinc una modesta afició pel col·leccionisme de maquetes de cotxes, sempre amb baix perfil. Ja fa molts anys que tinc clar que ni em puc permetre tenir cotxe ni li veig la punta a conduir, doncs la meva falta de concentració és notòria. A la vegada, el meu interès en els cotxes es va aturar el 1990, quan tots els nous models que sortien eren quasi idèntics (i els actuals, a sobre, són lletjos). I els que m'agradaven ja s'havien deixat de fer feia temps. Però, mentre les actuals regulacions fan impossible tornar a fabricar els cotxes de fa 50 o 60 anys, he descobert que el món del modelisme es nodreix en bona part d'aquests cotxes, d'aquí el meu interès. Potser no podré viatjar mai en un Citroën DS o en un Renault 4 CV, però del primer ja en tinc una maqueta, i espero que no passarà gaire temps abans de trobar-ne una del segon. A la vegada que, mentre un aspecte molt frustrant del mercat de guitarres és el molt que poden costar certs models, en canvi una maqueta te la pots trobar en uns "xinos" per molt pocs diners. Tampoc no és que em faltin gaire cotxes per trobar, a més. Utilitat? Decoració... quan pugui accedir a una casa. El 2019 comença l'austeritat.

*****

Aquest matí es reprèn la rondalla del Casal del Cementiri Vell. Si tot va com espero, hi serem els tres fundadors, i punt. Serà millor, doncs som els que d'entrada ens enteníem. Ja he demanat que, de fet, només siguem nosaltres tres. M'agraden els grups petits i austers. Això sí, a tot arreu on vaig hauré de demanar que no fem res (almenys amb mi) ni al juliol ni a l'agost. Necessito fer vacances, a la vegada que tinc una agenda de veus per a àlbums inacabats que d'una altra manera no podré acabar mai. Falta veure si ho aconseguiré, doncs la gent està massa habituada a tenir idees sobre com ocupar la meva agenda. Voldria no ser imprescindible, i espero que s'entengui. No sóc màgic.

*****

"Jo ja fa anys que ho penso: sense ETA, o almenys amb ETA desapareguda a principis dels anys 1980, és molt probable que ara fóssim dos els països a treballar activament per a separar-nos d'Espanya: Euskadi i nosaltres. Simplement, ETA ha estat contraproduent per a l'independentisme basc, blocant la possibilitat d'una lluita política per la independència durant uns anys crucials, i el progressiu apagament de l'organització del 2011 fins ara ha deixat la societat basca en un estat d'oasi en què hi ha molt poc activisme i a més gaudeixen del concert econòmic amb les claus de la caixa. Clarament, hi ha molta gent en aquelles contrades que no veu a venir el llop. I això és un problema, tant per ells com per nosaltres. Ells s'haurien d'estar organitzant ja per a defensar uns Furs que Madrid comença a pensar com extingir-los. I nosaltres tenim ja el problema que som sols en enfrontar-nos a l'agressivitat dictatorial d'una Espanya sense fre en la seva violència. Està clar que acabar amb Espanya necessita de més actors per a desorientar-la i esgotar-la. El que jo defineixo com la versió pacífica i democràtica de "dos, tres, diversos Vietnam"."