(11 de gener de 2022)
Amb
les noves-velles cançons quasi al sac, m’he parat a pensar sobre
«Hymns». És l’àlbum que queda més despenjat en producció, i
per tant el que ho té més fàcil per a ser vist com el pitjor de la
meva carrera. Amb el que acabo de decidir que el reproduiré, que no
és el mateix que una regravació completa. El pla és senzill:
agafar les mescles originals i afegir-los pistes aquí i allà, de
manera que no sonin terriblement antigues. I només caldria afegir
una nova veu a «Hail Thou Once Despised Jesus!», on la veu ja
començava a patir. No deixo de tenir a l’abast els màsters
necessaris per a dur aquest procés a terme, i amb èxit. (El per què
les gravacions originals van ser fetes amb un so tan bàsic es deu a
dues raons: 1) comptava amb sintetitzadors molt bàsics; 2) «Hymns»
era un treball compost per a ser estrenat en directe a una església
evangèlica, pla que es va frustrar perquè no m’hi va voler ajudar
ningú, amb el que ja no val la pena reduir-ho tot al que es pogués
fer en una situació de concert.)
De
fet, la meva intenció és que els meus pitjors àlbums passin a ser
el «Corrupció» (on l’únic que ara voldria canviar és la lletra
de «Marcianitos» i un tros vocal a «Màgia de la CNT», coses que
no puc fer sense desmuntar tot el disc, que igualment és un clàssic
de l’escena independent catalana) i el «1964» (que sí que el
subscric tot i on ja em va bé que sigui així de desafiant, doncs es
tractava d’aprendre una nova tècnica i transformar-me). I
convindreu amb mi que això ja és deixar les coses a un nivell molt
alt. Just el que estic buscant: predicar amb l’exemple.
*****
Mentre,
segueixo escoltant als R.E.M. post-Berry, «Up» especialment. Busco
un nou model. I sí, he fet tota la feina d’acabar les gravacions
que necessiten del meu «sistema MIDI» per a que així no quedi cap
pendent i, llavors, canviar el cablejat de l’estudi i començar a
fer sessions de guitarra, algunes d’estructurades i d’altres en
plan «jam» exploratòria. Sessions on segurament m’estavellaré,
però que val la pena intentar perquè igualment tinc força bons
discos a la recambra. I jo mateix començo a cansar-me de fer sempre
els discos igual.
«Up»
és, de fet, un nou model per a mi, junt amb el «Yankee» de Wilco,
el «Soft Bulletin» de The Flaming Lips i el «Kid A» de Radiohead.
Discos amb solera, però encara a l’avantguarda tots aquests anys
després. «Up» el vaig rebre molt malament quan el vaig comprar el
1998, i no ha estat fins 2020-21 que l’he entès. Ara l’escolto
junt amb els altres discos post-Berry i el «New Adventures in
Hi-Fi». I un «Monster» abreujat. Estic tractant de canviar les
meves preconcepcions i trobar un nou mètode.
*****
(17
de gener de 2022)
Tinc
24 minuts de música amb les vuit cançons més una que potser
regravaré perquè no acaba de rutllar. Ni idea de com fer setze
minuts més i estrenar àlbum nou aquest febrer.
Però
ahir vaig trobar una tàctica interessant amb el MODX6: programar
múltiples capes del mateix so a diferents alçades, de manera que em
donin un acord fixe. És un clàssic de la síntesi analògica, però
em pot donar resultats nous pel que respecta a la meva obra,
especialment si faig jo mateix intervals o acords amb la meva mà. De
fet, ja vaig intentar una cosa semblant amb el Stratosphere Tuning.
L’avantatge aquí és la possibilitat de programar MIDI i fer la
jugada amb diferents sons.
*****
Que
per què no fer un concert amb bases pregravades i jo cantant
«Hymns»? Doncs perquè ja he fet massa concerts a la vida i vull
pau. A la vegada, la idea d’estrenar «Hymns» en concert el
2012-13 era la d’oferir un concert de compensació pels que van
haver d’aguantar certa cantata de certs compositors el 2011. Fa
onze anys gairebé. No té sentit. De totes maneres, tot plegat
serveix per a il·lustrar per què prefereixo molt l’estudi: la
música arriba a existir. Vull dir que Els Visitants valen molt la
pena, però llavors toquem pel personal dels bars, i és molt
frustrant. Com també és frustrant que disset anys després del
«Corrupció» jo encara sigui un emergent. Mentre, anem perdent la
llengua.
*****
(18
de gener de 2022)
Tinc
onze cançons, trenta minuts. No sé quina és la qualitat. Sí sé
que la qualitat de gravació és molt superior a les gravacions
existents. La propera nit provaré a gravar dues idees.
(19
de gener de 2022)
Catorze
cançons, totalment a punt, i bones. Nit creativa. Només em falta
regravar «Tarde a Reacción» i fer una portada definitiva. La resta
funciona. M’estic recuperant, i a més és relativament comercial,
sense deixar de ser jo. Excepte per les de moment descartades «Vull
ser lliure» i «1 de maig» (que aquí no encaixaven), ja no tinc
desastres a la meva obra. Estic content. Però tinc son, i serà un
dia dur.
(20
de gener de 2022)
No
vaig aconseguir dormir fins al vespre, i fins i tot vaig gravar
malament un tema nou. Però avui m’he despertat inspirat i he
solucionat aquest tema, «FM 1960», i «A Merry Free For All». He
canviat la portada per una de negra. Tinc un molt bon disc. Amb
sintetitzadors ja només em queda refer «Hymns», les mateixes
cançons però ben gravades. I a per veus i guitarres. Al vespre he
remasteritzat «Eerie Burger» que sonava amb fregit al final, un
tema de mala limitació.
*****
Amb
el que no queda massa a dir. El «Duncan Drawings» l’editaré com
a rareses, com també el «Horns in the U.S.A.», via RouteNote (a
Bandcamp ja hi són). I com a regravar, ja només queda «Hymns»:
molt bones cançons, però pateix per la producció, i quan el tingui
regravat el republicaré traient de circulació la versió antiga. I
a gravar veus del «Charleston».
El
«Duncan Drawings» i el «Horns in the U.S.A.» rebran un parèntesi
en el títol de «Rarities nos. 1 & 2», de manera que puguin
córrer món sense patir. El «Buy Guitars EP» serà el «Rarities
no. 3», però no el publicaré al gran internet: són gravacions que
per diverses raons he de tenir disponibles, però que no acompleixen
estàndards (excepte «Buy Guitars», clar! És un tema de To Be
Continued que va funcionar gràcies als meus companys, simplement no
és un tema meu en solitari, amb el que l’ofereixo al meu Bandcamp
per un tema de completisme).
