Anuncio que paro de treballar en el "1964", o el caos en el que ha degenerat. M'ha deixat molt nerviós. Era un àlbum amb el que ningú no estava del tot content. Em costava molt fer les lletres i, com vaig constatar amb alguna de les darreres gravacions de veu, algunes d'aquestes lletres quedaven malament en disc. Se'm deia que havia de triar temes, i la demostració que jo no podia ha estat que durant les darreres 72 hores en què he treballat en el projecte aquest s'havia dividit en dos àlbums: un de no titulat amb les cançons més sòlides que tenia (que no quallava per ser una còpia fluixa del "Feina 2.0") i un "1964" debilitat (més coherent, però ¿anava a interessar a algú? Jo crec que no). M'he trobat sol davant del perill amb un projecte problemàtic, i he intentat acabar-lo, però ha estat més del que podia aguantar. Era com la situació les darreres 48 hores del "Corrupció", excepte perquè hi havia encara molt camí per recórrer. No vull dir que l'abandoni per sempre. Però ara sí, durant un quant temps. Necessito sortir a agafar aire. Almenys, les darreres hores, amb la decisió presa, he estat una mica més tranquil.
I amb dos possibles projectes més prometedors a fer després de descansar una mica. Un és el de la música de concert, tan misteriós, del que no vull apuntar res fins saber si és realitzable, excepte per tenir les idees principals per a suportar-lo (i amb uns 21 minuts de demos crec que n'hi ha prou per a abordar-lo amb tranquil·litat). L'altre, com no, és l'Elbert Emulov, que trigarà temps però que crec que és abordable si no em poso una data límit i que, sobretot, és interessant per ser un retorn al meu nivell de 2003-4.
Aquestes darreres tardes he fet uns quants passeigs amb la mare. En algun he aprofitat per a mirar bicicletes. En tinc per temps, però en algun moment me'n voldria agençar una, de passeig i amb cistella per dur petits equipatges. Seria el meu petit vehicle proletari, i em donaria certa llibertat de moviments.
També estic escoltant molt a ABBA. Tractant d'aprendre d'ells (i passant bones estones, per què no dir-ho). I voldria saber quan surt SMiLE dels Beach Boys, no em vull perdre la caixa de luxe. Al cap i a la fi, va ser una influència cabdal en el "Corrupció". De fet, tinc el MOJO 60s amb el single de vinil de "Cabinessence" i "Wonderful". L'article té algunes errades (no sabia que els germans Wilson tinguessin una germana, i no van gravar "Surfin'" fins que van signar amb Candix Records i no pas abans de la renyada del Murry del '61) però és interessant per les entrevistes (la del Brian té frases inteligents). Per cert, és cert que el Brian deixa de fer gires? Seria bo, mereix passar-se els darrers anys de la seva vida a l'estudi, gravant sense presses, i gaudint de la vida en el que pugui.
I espero trobar algun minut per llegir. Segur que no hi haurà novel·les aquest mes d'agost, però voldria acabar la bio de Himmler i a més la bio d'ABBA m'està aclucant l'ullet des de l'estanteria. "Summer Night City".

Aventures d'un patinet a Mataró.

Ha arribat el 27 de juliol i la mare m'ha fet llevar a 2/4 de 6 per a anar a sentir la Missa de les Santes a Mataró. Problema núm. 1: ja van tot de dies en què quan recupero el ritme de son normal m'he de tornar a llevar quan no toca per a anar a algun lloc estrafolari. Així que durant el matí no he estat gaire concentrat. Sumeu-hi tot de gent parlant durant la interpretació, unes quantes trepitjades de peu, pèssima acústica, que la Missa de les Santes es toca inserida en una missa missa de dues hores i 40 minuts... i a sobre ha vingut el Felip Puig. Hem sentit xiulada des de dins quan ha arribat, i la missa ha començat uns minuts tard quan sempre comença a les 10. No essent jo un fan del Sr. Puig, no ha estat el meu dia favorit.
Fa un parell de dies que tinc el DVD de la festa on vaig tocar-cantar pels amics. S'ha d'editar, voldria quedar-me amb els moments més bons. Que tinguem un bon record.

Diguem que m'he atrevit a fer una tria ("1964"), i no sona del tot malament. 16 cançons, 53 minuts. Això m'obliga a fer-les molt ben fetes, però hi ha encara un mínim marge si alguna no sortís prou bé. Considero els 40 minuts com el marge per a no fer el ridícul. De moment, entre les eliminades hi ha "Se'n va del meu carrer", que ha sortit molt pitjor del que pensava que sortiria i que he tret malgrat que era una de les meves apostes fortes del disc. En tot cas, la reducció vé també del fet que estic bastant al límit i he de racionalitzar l'esforç pendent. De moment tinc cinc cançons acabades de setze. I les que queden no perden tant el sabor com amb el meu intent de fa quatre dies. Però no espero poder-m'hi posar abans de dissabte: demà hi ha Missa de les Santes a Mataró, la mare hi vol anar (= despertar-nos a la matinada), i dijous tinc dentista. Ideal per fer-me pols.

1. Caos a l'aeroport
2. La creu d'en Sigmund.+
3. Carregar un camió
4. Els anells universals
5. Fred aquest matí
6. El perseguit+
7. Pripiat
8. El buit
9. Estroboscopi+
10. Parquímetre
11. Dauphine
12. 1964+
13. Totes les cançons de divorci
14. (Jazzy, títol provisional)
15. (Monroe, títol provisional)
16. La nit dels aminoàcids+

I almenys la pantalla i l'ordinador nous van bé. Només falta la tarja de so, però sembla que serà difícil.

Posem ordre al "1964". El vaig començar la primavera de 2010 com un àlbum molt rugós i experimental, però aquell primer intent se'n va anar a l'aigua per la vella raó de sempre: agenda plena. Parada d'uns mesos, i pels volts del canvi de setembre a octubre vaig acabar "El perseguit" com un encàrrec pel Quelcom '10 que vaig entregar just, just. El desembre em vaig trobar un buit de dues setmanes a l'agenda i sense parar a prendre aire vaig compondre un munt de cançons d'estètica "sixties" amb alguna sorpresa. La idea era acabar-lo molt ràpid, carregat d'energia, per a finals de gener. Això també va anar-se'n a l'aigua per agenda plena. I de sobte, crisi creativa, diguem-ho clar. Em va portar tres mesos acabar un primer grup de lletres i pel maig en vaig escriure algunes més, i fins ara, que me'n queden dues per fer, de dos temes recentíssims ("Monroe" el vaig acabar de gravar ahir, encara sense veu). Els assaigs i concerts de Setmana Santa no hi van ajudar. Total, que vaig demanar ajuda a alguns amics per a que m'ajudessin a triar quins temes eren viables i quins no. Excepte per un d'ells que em va fer un comentari escrit, la resposta general era que havia de ser jo qui triés. Fins i tot algú es mostrava poc entusiasmat amb el concepte "sixties" de l'àlbum. No és que ens haguem de matar vius per això, la veritat. Però em sentia molt insegur i desorientat. Avui he intentat fer allò que se'm va dir: triar uns pocs temes i prescindir de l'obsessió "sixties". Els resultats han estat descoratjadors: un hipotètic àlbum de cançons sòlides però molt fragmentat i incoherent (dèbil, per tant) i un "1964" sense els temes més bons i potser perdent el títol i tot, (barrejat en plan de prova amb sobres d'altres projectes: encara pitjor). He tingut una crisi, d'aquí la verborrea de fa una estona al Facebook. Al final he tornat a recompondre el "1964" incloent-hi "Monroe" i descartant un tema que no caminava, i ara tinc un àlbum de 79:50 minuts coherent. Si algun tema acaba resultant dèbil sempre seré a temps de descartar-lo, però en línies generals prefereixo fer-lo llarg i que tingui el concepte "sixties" íntegre i no compromès (només unes gotes de 80's a "Dauphine" i no desentona). Espero poder-lo tenir pel setembre. Tant de bo ho aconsegueixi, em noto nerviós per no haver pogut acabar encara la feina. En fi, la llista de temes del "1964" (amb algun tema encara per anomenar) és aquesta. Els cinc darrers temes componen un final de disc fort com no l'havia tingut des dels dies del "Corrupció", i en certa manera són un pas endavant.

1. Caos a l'aeroport
2. Sintonia X-1
3. La creu d'en Sigmund.
4. Carregar un camió
5. Teclats qwerty
6. Els anells universals
7. Fred aquest matí
8. Ridícul a Copenhagen
9. Martinica
10. El perseguit
11. Imaginant In C, 1964.
12. Pripiat
13. El buit
14. Estroboscopi
15. Nadal, 1933
16. Se'n va del meu carrer
17. Duel a la ciutat deserta
18. Parquímetre
19. Aquesta és una mà normal
20. Dauphine
21. 1964
22. Totes les cançons de divorci
23. (Jazzy, títol provisional)
24. (Monroe, títol provisional)
25. La nit dels aminoàcids

-"Inacció":
M'he perdut força mogudes aquestes darreres setmanes. Agenda plena... fins ahir. Necessito descansar, i espero poder-ho fer aquest estiu.

-Tècnica:
Al meu ordinador de torre s'hi havien de canviar tantes coses que, dins la vella carcassa, quasi tot és nou. Queda instal·lar una tarja de so d'a bord i una font d'alimentació prou potent, però, sense dominar la tècnica informàtica, tinc un "i5", 8 Gb de RAM, tarja de video d'1 Gb, i una vella targeta que he volgut conservar, la M-Audio 1010LT, que crec que ara podré aprofitar. I, apart, com a regal de sant tinc una taula de mescla, no gaire cara, que és millor que qualsevulla altra que hagi tingut i que em permetrà tant gravar a 4 pistes com posar en pràctica, a la fi, tot el que vaig aprendre fa 14 anys. Millor.

-Concert de Cardedeu:
Els Visitants agraïm l'oportunitat de tocar a la Fira de Musica de Cardedeu, on ja havíem filmat un dels "Unpluggeds Cardedeu". Però no hi havia massa públic (en ser en una zona apartada). Vam tocar bé, però va ser més un assaig amb públic que l'event important que tant havíem planificat. No ens vam poder quedar a la tarda perquè jo tenia concert amb la coral (on vaig tocar els bongos, per cert).

-Concert de la casa Alegre:
Què dir? Un concert perfecte en un entorn perfecte. Gràcies als Visitants per l'ajuda (ells també ho han disfrutat) i gràcies a tots els que heu vingut. La meva aposta per tocar al pati de la Casa Alegre de Sagrera s'ha revelat un encert. Hem fet 13 temes meus en format de grup més "Nearer, My God, To Thee" (amb jo a solo) i "Skin" de bis. Únics punts febles, que el concert hauria d'haver començat vint minuts més d'hora per a poder agafar una mica de públic de les actuacions clàssiques, i que no s'ha arribat a filmar en video. Però potser ja era massa demanar.

-Plans aquest estiu:
Intentar acabar el "1964", ni que sigui per a que deixi de fer-me nosa al cap. Segurament només l'enviaré per correu a alguns amics. Com dic, no està malament, però ho puc fer millor. Típica obra de quan estic sota pressió. Almenys vull fer-la servir per a experimentar literàriament. L'"Elbert Emulov" segurament ja el deixaré pel curs vinent, per a fer-lo amb calma. Pot ser que em surti algun "side project" aquest estiu, però si de cas ja concretaria.
I també intentaré llegir.
I em posaré en suc a la piscina de Vallparadís.