Tinc tres àlbums futuribles a punt per veus:
“Irving Park in the Dark” i
els dos volums del “1980”, amb bases completes, lletres completes
i ordre dels temes decidit. Ara és que tingui prou temps per a
gravar veus amb calma. Sé que la Massa Coral no reprèn assaigs fins
al setembre, i
sembla que el grup literari farà el mateix. Queda per veure què
farem Els Visitants. Sé segur que els de teatre volen fer una reunió
informal per a acomiadar
el curs. I també hauré de comptar amb temps per a ràdios. Almenys
l’»Irving Park in the Dark» qualla bastant com a àlbum, cosa que
no em pensava que passaria.
Falta
veure com anirà el projecte d’àlbum “Comercial!” Quasi tots
els temes que tinc en forma de base tenen una lletra corresponent. I
tinc tot de sobres lletrístiques dels altres àlbums, recollides en
un arxiu de text. És veure com qualla. Miraré de no córrer, doncs
vull que sigui un àlbum major. Calculo que em falten quatre temes
per compondre.
Com
a partitures tinc pendents reescriure l’antic Te Deum amb un text
més adient, i acabar una “Fanfàrria per a Joan Fuster” que tinc
pendent de fa mesos per a un conegut de Sueca.
I
hauria de reprendre la novel·la curta. Crec que a l’estiu
m’animaré.
*****
En
general hauran estat uns mesos de pau i d’acabar coses. Si duren
fins l’agost, tinc l’oportunitat de fer net. I potser suportaria
millor la tornada a la anormalitat. De fet, el que em passi llavors
és l’únic que em preocupa. Espero que almenys el tenir feta la
feina m’ajudi a no petar.
Serà
un estiu sense platja. I econòmicament no gens bo. Però és cert
que mentre visqui a casa no necessitaré disposar de grans
quantitats. Sí que m’aniria bé tenir ingressos, doncs em preocupa
la tardor, i amb el banc no hi puc comptar.
*****
Almenys
aquestes setmanes m’he divertit filmant vídeos i reciclant-ne
d’antics que podien funcionar millor o tenir altres aplicacions. Un
exemple estel·lar és el vídeo de «Dolce Vina (or Something like
That)»: un vídeo que vaig filmar el 2009 agafant la càmera amb la
mà i posant-me a córrer durant uns tres minuts per Can Aurell. A
la fi li he trobat una música meva que hi funciona, però durant
anys no vaig poder-lo publicar perquè l’única música que li
anava bé era «I Wish» de Stevie Wonder. Podeu veure’l a
https://www.youtube.com/watch?v=oNp9KoNxDd8.
En tot cas, tinc vídeos per a cançons a venir del «Chicago» i el
«Boomsday». I el del tema inèdit «Highway at Midnight» l’he
filmat amb la meva actual càmera de vídeo, força bona. Si de cas,
la meva creativitat al respecte ja hauria d’anar a fer vídeos de
promo pel «Silesia» (ja n’existeixen, publicats, pel
«Charleston»). Dels retocats, el
d’»Amsterdam» és el que més se n’ha beneficiat: existia en un
muntatge de 2009, però no vaig poder filmar tots els plans que volia
perquè aquella tarda hi havcia molt penjat al parc de Sant Jordi, i
em vaig trobar molt limitat de plans i depenent de males idees a
l’hora de muntar. Fa cosa d’un mes vaig decidir tornar-lo a
muntar, tallant les males idees, fent algun experiment, i afegint
fotos d’una sessió de 2004 al mateix lloc. Sense ser ni molt menys
una obra mestra audiovisual, almenys ara és un digne vídeo de
pressupost zero, i ha agradat als que l’han vist. El
del tema inèdit «Darkness in Houston», en canvi, consisteix en
preses per a vídeos «de confinament» d’Els Visitants muntades i
accelerades. Divertit ho és. De mica en
mica en vaig aprenent...
*****
De
totes maneres, i amb disculpes al món exterior perquè estic essent
cafre, reconec que des d’un punt de vista egoista m’aniria bé un
segon confinament. Llegir, veure pel·lícules, i en general fer
vacances. I potser gravar algun àlbum instrumental. Reconec que
gravar instrumentals em va molt més bé, perquè puc treballar de
nit, i treballar ràpid i amb energia. Molt més fresc. Reconec que
gravar veus em resulta un esforç major, i tampoc no és que tingui
ja gran cosa per dir. Si he de dir coses, millor per escrit.
*****
Hi
ha un gran i estrident contrast entre com he viscut el confinament i
com l’ha viscut la resta de la població. Mai no havia vist a tanta
gent patir per estar a casa. Puc entendre-ho dels companys de Salut
Mental, de les parelles en problemes i de la gent amb nens molt
petits. Però... tothom? Vull dir, de veritat ningú no ha pensat mai
a fer-se confortable casa seva? A tenir-hi coses per entretenir-se? A
pensar que potser no cal sortir de casa per a sentir-se bé?
Un
altre tema és la TV. No miro la TV per a no patir, però llavors
m’he de llegir tots els posts de gent patint amb tant tertulià i
convidat fatxa. Pateixen i es queixen, però són incapaços d’apagar
el maleït televisor. És pervers. I el pitjor és que acaben votant
coses surreals.
*****
RTV
Cardedeu ha fet 40 anys aquests dies. Fa prop de 10 anys van filmar
el naixement d’Els Visitants. Des d’aquí les meves
felicitacions. (Podeu veure-ho a
https://www.youtube.com/watch?v=Q2HUz9gAIjE&t=12s)
*****
Un
partit ultra ha aconseguit que milers de guitarristes ens avergonyim
de tenir amplis Vox.
*****
El
Campechano ha de ser jutjat. El jutjaran? No! Tot un estat es
resisteix ara i sempre a la Justícia.
