Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de novembre 25, 2006

Fa dies que llegeixo coses sobre Windows Vista. És cert que d'entrada sóc un detractor de tot el que vingui de Microsoft, especialment per coses com l'actualització d'XP que detecta si el teu sistema operatiu és legal (i si no, et crea problemes) o l'extrema vulnerabilitat a virus de tot el que fan (ara mateix, pels dubtes, tinc un portàtil amb XP nadiu i un PC de torre que ha anat canviant de sistema operatiu, inclosos Me i XP, fins a quedar-se, fa cosa de 10 o 12 dies, amb Linux Aurox). Però Vista ja m'ha posat els pèls de punta en un apartat: el dels requeriments. El meu portàtil és “Windows Vista Capable” (anem a capar Windows Vista!), però amb els requeriments de memòria RAM (mínim mig giga) de Vista el meu portàtil dedicaria tota la seva potència exclusivament a moure LA VERSIÓ BÀSICA de Vista, sense ni espai per a obrir programes. Però a més, la nova interfaç Windows Aero (present en versions superiors de Vista) eleva la memòria bàsica necessària a 1 Gb i necessites targeta gràfica amb almenys 128 Mb dedicats, apart d'un microprocessador a almenys 1 Ghz. És a dir, necessites mig giga i tot de potència només per a encendre les llumenetes, com qui diu. I et faran pagar per un sistema així (tant pel propi Vista com per totes les ampliacions de hardware necessàries). En fi, feu el que vulgueu, però jo he pagat aquest darrer any per tot de potència informàtica amb la finalitat d'emprar-la per a fer feina útil. I aquí crec important dir que, davant d'aquesta mena de carrera de recursos que fa que haguem de renovar els nostres PC's (o components d'aquests) molt abans que s'espatllin (per tant, mirem el tema del medi ambient), hi ha algunes distros de Linux dissenyades per a ordinadors relativament antics i amb pocs recursos que en la meva opinió marquen el camí a seguir, amb sistemes operatius petits i eficients que deixin espai per a fer anar aplicacions amb soltura.

dimarts, de novembre 21, 2006

Report! Estic ja muntant el Kanga II! Això sí, avaria de darrera hora: els electricistes van connectar malament el llum del passadís i ara salta el diferencial d'aquell cable. Per sort, ara vé un home molt més fiable a acabar la feina. Jo ara aniré a veure què més puc muntar.
I fa tres dies (dissabte 18) aní amb el Federico, el conserge del Conservatori, a les Coves del Salnitre (Collbató, en francès Collbateaux), a veure un concert de hang, un instrument de percussió molt peculiar que fa cinc anys van inventar a Suissa, i que permet jugar amb un nombre limitat de notes per ressonància de l'aire dins de l'instrument. Va tocar-lo un especialista en aquest instrument, un tal Ravid, i la cosa funcionava realment bé. Per cert, el lloc té carisma de cara a concerts, tot i que degut a l'accessibilitat no del tot òptima els grans muntatges queden descartats en favor de formats acústics i senzills.

diumenge, de novembre 05, 2006

Correcció sobre el meu flog d'ahir (http://www.fotolog.com/patinet): l' actualitat ens supera i l'Artur Mas intenta temptar en Carod amb promeses infinites com si es tractés d'una vinyeta del Tintín. Pot ser veritat veritable? O potser, com ens temem, l'assenyada sabiduria de les dones ens ha de tornar a dir que els homes ho prometen tot amb tal de ficar-la, i després ja se sap? Més que res, ho diem perquè grinyola un xic i un xac que fa un mes el mateix Mas (amb el gràcil papalloneig amistós d'en Dabid, ai, David Madí al darrera) deixés aquest mateix Carod, bigoti i ulleres inclosos, a l'alçada del betum en una famosa superproducció en DVD que va posar momentàniament de moda el tan ignorat cinema català (al qual CiU no va dedicar cap ajuda en els seus 23 anys de govern, per cert). Amb el qual hem de fer una consideració: quan eren al govern, els de CiU van parasitar l'organigrama de la Generalitat de Catalunya amb tot d'estómacs agraïts, i el Tripartit els va desmuntar l'esquema (per cert, ja aleshores CiU va intentar exactament la mateixa jugada que ara, i els negociadors d'ERC sabien perfectament per què era preferible dir no). No poden mantenir-se gaire temps més sense xuclar una mica de sang administrativa i tornar a muntar la bastida, i estan desesperats, sobretot perquè ni amb un Montilla al davant són capaços d'obtenir la majoria suficient per a governar sols. Almenys, deixeu-me fer una darrera pregunta, per si algú m'hi pot donar una resposta convincent: és veritablement nacionalista qui fot enlaire l'Estatut en una reunió furtiva amb el president espanyol?